ASSISTÈNCIA SOCIAL, SUBVENCIONS. RECURSOS ADMINISTRATIUS. TSJA-031/13

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0003-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-031/13

SENTÈNCIA 88-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Téllez

Representant: ídem

Advocat: Sra. Expósito

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Azorin

Advocat: Sra. Vaquero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint de desembre de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0003-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 26 de setembre de 2012, el Departament d'Habitatge del M. I. Govern va denegar la sol·licitud que havia presentat la Sra. Téllez, a fi d'obtenir un ajut a l'habitatge, en la modalitat de subvenció periòdica a l'habitatge de lloguer, ja que la interessada era copropietària d'un immoble al poble d'Anserall, terme municipal de les Valls de Valira (Alt Urgell).

L'agent va formular recurs de reposició, que no va ser admès a tràmit per acord del Govern de 19 de desembre de 2012, en considerar que s'havia presentat després dels tretze dies que estableix l'article 124 del Codi de l'Administració.

2.- La Sra. Téllez va interposar demanda jurisdiccional, que també va ser inadmesa a tràmit per la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 27 de maig de 2013, que va confirmar el caràcter extemporani del recurs de reposició i, en conseqüència, va concloure que s'impugnava un acte administratiu ferm.

3.- La interessada ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia. En primer lloc, s'al·lega que li va ser reconegut el benefici de justícia gratuïta per interposar el recurs administratiu i que aquesta sol·licitud havia interromput el termini per a formular-lo.

En conseqüència, considera improcedent que es declari l'extemporaneïtat de la demanda.

Quant al fons, argumenta que l'habitatge d'Anserall estava hipotecat i que, a més, n'havia cedit l'ús al seu marit amb motiu de la separació conjugal, per la qual cosa no pot ser motiu de denegació de l'ajut que havia sol·licitat.

4.- La representació del M.I. Govern s'ha oposat al recurs i ha demanat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Es plantegen en aquest procés dues qüestions diferents. En primer lloc, es discuteix si el recurs de reposició que va formular l'agent contra la resolució denegatòria de l'ajut que havia sol·licitat era o no extemporani i, en conseqüència, si la demanda havia de ser inadmesa a tràmit. Quant al fons, és objecte de debat si la interessada reuneix el requisits necessaris per obtenir la subvenció periòdica a l'habitatge de lloguer que demanava.

Tercer.- Pel que fa a l'extemporaneïtat del recurs de reposició, l'examen de l'expedient administratiu permet apreciar les següents dades:

La resolució que va denegar l'ajut a l'habitatge és de data 26 de setembre de 2012 i va ser notificada el següent 4 d'octubre.

El 23 d'octubre de 2012 la Batllia va declarar la interessada en situació de pobresa o insolvència, amb dret a assistència lletrada, per "presentar un recurs contra una resolució administrativa".

El 24 d'octubre el Col·legi d'Advocats va adreçar un escrit a la Lletrada que havia estat designada per a la defensa dels interessos de l'agent, en què li comunicava aquest fet.

Dos dies després, el 26 d'octubre de 2012, es va presentar el recurs de reposició contra la resolució de l'anterior 26 de setembre.

Quart.- En termes generals, s'ha de compartir l'argumentació que realitza la sentència apel·lada, segons la qual el dret a la justícia gratuïta que contempla l'article 10 de la Constitució no es projecta en l'àmbit dels recursos administratius, la interposició dels quals no exigeix assistència lletrada.

Ara bé, en aquest cas concorren circumstàncies especials que fan improcedent la declaració d'inadmissibilitat del recurs de reposició que va formular l'agent.

Com abans s'ha exposat, la interessada va sol·licitar de la Batllia la designació d'un advocat d'ofici per "presentar un recurs contra una resolució administrativa". No consta que hom l'indiqués en cap moment que no era preceptiva la intervenció de lletrat ni la improcedència de la designa, en tractar-se d'un recurs administratiu. Ben al contrari, l'Aute de 23 d'octubre de 2012 va declarar la situació de pobresa i el dret a l'assistència lletrada, sense cap limitació.

En aquestes condicions, s'ha de concloure que la interessada podia haver estat induïda a error sobre l'abast del dret que hom li reconeixia i, particularment, sobre la interrupció dels terminis de recurs fins que es produís la designació d'un advocat d'ofici. La manca de qualsevol indicació o reserva podia fer que cregués de forma raonable que la sol·licitud del benefici de justícia gratuïta comportava la suspensió d'aquells terminis, com és regla general en aquests casos.

En conseqüència, procedeix estimar el recurs en aquest punt i deixar sense efecte les resolucions que han considerat extemporani l'esmentat recurs de reposició.

Cinquè.- L'anterior conclusió obliga a examinar la qüestió de fons que planteja la recurrent.

En aquest punt, procedeix confirmar la resolució denegatòria de 26 de setembre de 2012. No es discuteix que l'article 13.5 del Reglament d'ajuts a l'habitatge de lloguer establia taxativament que "cap membre de la llar no ha de disposar de cap habitatge de propietat en ple domini, ni dret real d'ús, ni a Andorra ni a l'estranger".

De la mateixa manera, no és objecte de discussió que la recurrent era copropietària d'un habitatge al poble d'Anserall (Alt Urgell). El fet de què aquest immoble estigués o no hipotecat resulta aquí irrellevant, ja que això no desvirtua la condició de propietària de l'agent. Tampoc fa perdre aquest caràcter el contingut dels pactes a què hagués arribat amb el seu cònjuge, en el marc del procés de separació, sobre l'ús de l'habitatge. De fet, la recurrent va ser copropietària fins al 26 de novembre de 2012, data en què va formalitzar la dació en pagament de l'immoble a favor de determinada entitat bancària.

En conseqüència, la interessada no complia els requisits necessaris per accedir a una subvenció periòdica a l'habitatge de lloguer, per la qual cosa s'ha de desestimar, quant al fons, la demanda formulada per aquella part.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'ambdues instàncies.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Téllez contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 27 de maig de 2013, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar en part la demanda formulada per l'agent i declarar no ajustada a dret i anul·lar l'acord adoptat pel M.I. Govern en data 19 de desembre de 2012, que va denegar l'admissió a tràmit del recurs de reposició formulat contra la resolució de 26 de setembre de 2012 del Departament d'Habitatge.

Tercer.- Desestimar quant al fons la demanda de la part agent i, en conseqüència, declarar que la resolució de 26 de setembre de 2012 del Departament d'Habitatge és ajustada a dret i als fins que legitimen l'actuació administrativa.

Quart.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.