Bitllets de loteria- Documents al portador- Reserva (0130/11)
- Resolució
- Sentència · 29/09/2011
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 227/2011
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2011:227
- Recurs
- 130/11
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- ESTABLIMENT COMERCIAL NEGOCI ADVOCAT PROCURADOR COSTES PROCESSALS RECURS D'APEL·LACIÓ
El Sr. Araujo va presentar una demanda contra la Sra. Puga, gerenta del negoci ORG_0, per la quantitat de 120.000 euros, més interessos legals, a causa que ella havia ingressat i percebut el premi corresponent a tres dècims de loteria premiats, que ell afirmava haver-li estat reservats. La Sra. Puga va negar qualsevol obligació de lliurar els dècims en qüestió, argumentant que els bitllets de loteria havien de ser recollits i pagats abans del sorteig. El tribunal de primera instància va desestimar la demanda, imposant les costes processals al Sr. Araujo. Aquest va interposar un recurs d'apel·lació, però el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va confirmar la sentència inicial, considerant que no hi havia cap conveni entre les parts que obligués la Sra. Puga a reservar els dècims de loteria per al Sr. Araujo, i que la pràctica de l'establiment de reservar bitllets per als clients habituals no era una obligació contractual, sinó una tolerància que podia ser suprimida en qualsevol moment.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-0130/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de setembre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Araujo va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la Sra. Puga, en reclamació de la quantitat de 120.000EUR, més els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, o subsidiàriament des de la data de fermesa de la resolució, i pagament de les despeses processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador. La part demandant va dipositar la quantitat de 13,20EUR amb la finalitat que sigui remesa a la Sra. Puga en pagament de l'import nominal dels 2 números de loteria que li corresponen i de la comissió pactada.
II.- La Sra. Puga va oposar-se íntegrament a les pretensions de la part actora, contestant que no existeix cap obligació seva de lliurar els dècims en qüestió, ja que els bitllets de loteria han de venir-se a buscar al bar i pagar-se abans de que es realitzi el sorteig, cosa que no ha fet l'agent.
III.- Per sentència de data 23 de març del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar íntegrament la demanda del Sr. Araujo, imposant-li les costes processals ocasionades, segons contempla el III.- Considerant.
IV.- Contra aquesta resolució el Sr Araujo ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que és incontrovertit que era una practica habitual de la Sra. Puga, en qualitat de gerent del negoci ORG_0, guardar dècims de loteria als seus clients habituals; que està igualment fora de tot dubte que els clients que tenien els dècims guardats per la Sra. Puga podien pagar els dècims de loteria reservats una vegada s'havia produït el sorteig; que en aquest context, la Sra. Puga havia contret el compromís verbal de guardar 2 dècims de loteria amb el numero 25906 al Sr. Araujo, i al seu torn, aquest darrer s'havia compromès verbalment a abonar l'import dels dècims, juntament amb la comissió que percebia l'establiment, ja sigui abans del sorteig o ja sigui una vegada s'havia produït el sorteig i encara que els dècims no estiguessin premiats, que la investigació penal va posar de manifest que la demandada havia ingressat a l'entitat X. 3 dècims premiats del numero 25906, i això demostra que no va vendre els 2 dècims que tenia reservats per aquesta part, i que en adonar-se que estaven premiats se'ls va quedar; que les versions contradictòries que ha mantingut la defenent acrediten la voluntat clara i manifesta d'incomplir el pacte contret entre les parts, una vegada va tenir coneixement que els dècims van resultar premiats.
II.- En base de la seva reclamació de quantitat contra la Sra. Puga, el Sr. Araujo al·lega: que era client del negoci ORG_0 regentat darrerament per la Sra. Puga, i que durant aquests darrers 5 anys, aproximadament, ha comprat setmanalment 4 dècims de la loteria nacional espanyola al dit negoci, pagant-li un suplement del 10% sobre el preu de cada dècim adquirit; que sempre comprava 2 dècims del numero 25906 i 2 dècims d'un numero variable acabat sempre per la xifra 9, que aquests 4 dècims li eren reservats sistemàticament per la Sra. Puga que els hi abonava si anava a buscar abans del sorteig, o si els recollia posteriorment a aquest; que en el sorteig de data 8 d'agost del 2009, degut que es trobava de vacances a Tarragona, no va recuperar els 4 dècims ja que confiava que li eren sistemàticament reservats, que en aquest sorteig el numero 25906 va resultar premiat, que quan el seu fill va personar-se a ORG_0 per tal de recuperar els números, previ abonament dels mateixos, la Sra. Puga va manifestar-li que havia retornat tots els dècims que li havia reservat ja que no els havia passat a buscar en el seu moment; que posteriorment la Sra. Puga ha ingressat i percebut l'import dels premis corresponents a 3 dècims de loteria premiats, dipositant la quantitat de 180.000EUR a l'entitat X..
La problemàtica que s'ha de resoldre, és la de determinar si va existir un conveni entre les parts, segons el qual la Sra. Puga es va comprometre a reservar sistemàticament els dècims de la loteria espanyola que el Sr. Araujo tenia per costum comprar cada setmana, i aquest darrer a pagar-ne el preu, fins i tot desprès del sorteig, si no havia pogut recuperar els dècims abans del mateix.
III.- Els bitllets de loteria són documents al portador, és a dir que nomes és la persona portadora del bitllet per haver-lo comprat i pagat, que pot legítimament cobrar el número premiat, una vegada s'ha fet el sorteig. Ara bé, sempre pot existir entre un establiment acreditat a vendre bitllets de loteria i els seus clients, un acord per que l'establiment reservi sistemàticament, per un o més dels seus clients, cada setmana bitllets amb els mateixos números, que el client vingui o no, recuperar els dits bitllets abans del sorteig, sempre que cada vegada en pagui el preu.
Nogensmenys, aquest tipus de convenció no resulta d'un pacte expressament convingut entre les parts amb obligacions recíproques, sinó d'una pràctica de l'establiment resultant d'una tolerància del mateix a favor dels seus clients habituals, i que, com a tota tolerància, la part atorgant la pot suprimir en qualsevol moment, ja que no correspon a cap exigència, ni legal, ni contractual. A més a més, si consta en autes que dita pràctica fou respectada pel Sr. Daza, gerent de ORG_0 fins el mes de febrer del 2008, no resulta de les proves practicades, que la Sra. Puga, que va succeir-li com a gerent del negoci, hagi acceptat continuar a practicar aquesta tolerància, ja que no tenia cap obligació de fer- lo.
Pot ser que la Sra. Puga havia reservat els dècims litigiosos pel Sr. Araujo, però que com aquest no els va venir a buscar abans del sorteig, els va guardar pel seu propi interès i en va percebre el premi. Nogensmenys, es tracta més d'una conducta moralment poc honesta i deslleial, que de qualsevol incompliment d'una obligació contreta a favor del Sr. Araujo.
IV.- S'ha per conseqüent de confirmar la resolució impugnada, sense tanmateix fer especial imposició de les costes de segona instància, en raó de les circumstàncies particulars del litigi.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 23 de març del 2011 en tots els seus extrems, sense fer especial imposició de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.