Menor de lesions doloses - Valoració de la prova (6000125/2022)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 0000049/2023 Núm. de Causa: 6000125/2022

SENTÈNCIA 23-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Zapata

Advocada: Sra. Bonet

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, trenta d'octubre de dos mil vint-i-tres.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 28 d'abril del 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte menor de lesions doloses que requereixen d'assistència mèdica per a la seva curació. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 28-4-2023 amb la següent part dispositiva:

"Condemnar Zapata, com autor d'un delicte menor de lesions doloses que requereixen d'assistència mèdica per a la seva curació (article 113.1 del Codi Penal), no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de UN (1) MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE DOS ANYS i multa en la quantia de SIS-CENTS EUROS (600 EUR), així com al pagament de les despeses processals causades.

I en concepte de responsabilitat civil, Zapata, indemnitzarà a:

- la C.A.S.S. en la quantitat de CENT QUARANTA-DOS EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS (142,12 EUR).

-Duque en l'import de SET-CENTS SEIXANTA-UN EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS (761,25 EUR)".

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"que en data 23 de juliol de 2020, vers les 16:00 hores, Zapata i Duque es trobaven passejant els seus gossos pel XXXX. N. duia els seus gossos (un Border Duqueie i un Pastor Alemà) deslligats. En un moment donat, els gossos de N. s'aproparen del de D.S. (un Border Duqueie) començant un d'ells a bordar i grunyir, saltant seguidament sobre del gos de D.S.

D.S. s'ajupí i agafà el gos del processat N. per l'ansa de l'arnés que duia posat, per tal de retenir-lo, arribant aleshores en N. que li digué "¿Qué haces?" tot donant-li seguidament una forta empenta per darrere que feu que D.S. anés a impactar contra un vehicle estacionat.

A conseqüència dels fets, D.S. es desplaçà a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell on després de ser-li practicada una radiografia i el corresponent examen mèdic, li fou diagnosticada una important contractura/hipertonia a nivell de la musculatura paralumbar dreta així com diverses erosions superficials a la cara dorsal del colze dret".

III.- RESULTANT: la defensa del Sr. Zapata formula recurs contra aquesta sentència. Sosté que el recurrent no va empènyer al Sr. Duque i que el Tribunal de Corts no va respectar la presumpció d'innocència, donat les contradiccions de la Sra. C. en els seus testimoniatges successius. Estima que els fets no són constitutius de cap il·lícit penal i en conseqüència, demana la revocació de la sentència i l'absolució del seu defensat, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil.

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat, considerant que els elements que es desprenen de la prova practicada, condueixen raonablement al mateix resultat al qual arriba la resolució objecte de recurs, interessant per tant, la confirmació de la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28 d'abril de 2023.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: El Tribunal de Corts estima que els fets declarats provats són constitutius d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit d'assistència mèdica per a la seva curació, tipificat a l'article 113.1 del Codi Penal, doncs el dia d'autes, el processat Zapata, amb intenció de lesionar, agredí a Duque, donant-li una forta empenta que el feu anar a topar contra un cotxe estacionat a proximitat.

Consta també que a resultes de dits fets, Duque patí el resultat típic de lesions comprès en l'article indicat: una important contractura/hipertonia a nivell de la musculatura paralumbar dreta i diverses erosions superficials a la cara dorsal del colze dret, que precisaren d'una primera assistència mèdica per a la seva curació, segons informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes (folis 60 a 63).

II.- CONSIDERANT: Si els fets queden negats, existeixen proves suficients per descartar la presumpció d'innocència reivindicada pel recurrent.

En primer lloc, de forma reiterada i constant, el perjudicat Duque ha mantingut la seva versió, la qual ha estat confirmada per la dels testimonis Srs. Morillo i Estany, sense cap relació amb les parts.

Com ho menciona el Tribunal de Corts, malgrat la no compareixença del Sr. Morillo davant del Tribunal el dia de la vista oral i l'absència de possibilitat de contradicció, les declaracions per ell prestades tant davant del Servei de Policia com de la Batllia, poden constituir un indici a la llum de la declaració de la Sr. C., la qual té valor testimonial, essent present el dia de la vista oral i sotmesa al principi de contradicció.

Es pot subratllar que tant el Sr. Morillo com la Sra. C., han declarat davant del Servei de Policia, la Batllia i a més, la Sra. C. davant del Tribunal de Corts el dia de la vista oral, que trobant-se al lloc dels fets, va veure com un noi estirava un gos endarrere i un altre noi li donava seguidament una forta empenta, fent anar a col·lidir al primer contra un vehicle estacionat, marxant seguidament el segon del lloc amb els seus gossos.

La defensa de recurrent sosté que si la Sra. C. va declarar davant del Servei de Policia que el Sr. Zapata donava a Duque "una empenta molt forta la qual quasi quasi l'encasta contra un vehicle", posteriorment a la Batllia declara que "l'amo del gos deslligat (...) li va donar una empenta que el va empotrar contra el cotxe que tenia al darrere". El dia de la vista, va declarar que no se recordava amb precisió de l'empenta tres anys desprès, però que l'actitud del recurrent era agressiva, mentre l'altre noi es quedava quiet.

Aquest tipus de variació en quant als detalls de l'empenta, posat en relleu per la defensa per debilitar l'acusació, no es pot qualificar de contradicció i no posa de cap manera en dubte la sinceritat de la seva declaració ni la realitat de la agressió. La Sra. C. no té cap interès de mentir o d'acusar el recurrent, no coneixent les parts de ninguna manera.

Sobretot, existeixen constatacions objectives (documentació mèdica) que confirmen l'empenta.

Sabem que després dels fets, Duque acudí immediatament a urgències, a les 17.14 hores, explicant haver estat agredit mitjançant una empenta per l'esquena que el feu anar a col·lidir contra un vehicle, constatant-se, prèvia la pràctica d'una radiografia, que patia una contusió al colze i avant-braç així com una lumbàlgia dreta post-traumàtica.

Les referides lesions consten igualment en l'informe del Servei de Medicina Legal i Forense obrant en autes, on es recullen les lesions ja descrites, perfectament compatibles amb la forma de producció exposada pel Sr. Duque fent constar expressament el metge forense en el seu primer informe que "les erosions evidenciades són causades pel fregament de la pell amb una superfície dura i rugosa" i "Pel que respecta a la contractura paralumbar, aquesta hauria estat causada per un mecanisme indirecte, consistent en un moviment forçat i sobtat de la musculatura afecta.

Aquest conjunt d'indicis i elements de prova coincideixen en el mateix sentit, malgrat les denegacions de N.

III.- CONSIDERANT: Per tant, el Tribunal de Corts va pronunciar una pena proporcionada d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys i multa en la quantia de sis-cents euros.

Va condemnar a N. a pagar a Duque en els imports següents, totalment justificats:

-750,00 EUR en concepte de Pretium Doloris, valorat pel metge forense en 0,5-1/7 i de conformitat amb els criteris jurisprudencials dels nostres tribunals;

-11,25 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Zapata.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28 d'abril de 2023.

3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs amb inclusió dels honoraris d'advocat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.