DUANA. Falsa declaració. Proporcionalitat de la sanció. Aplicació del límit del 150% de la quota defraudada. (1000019/2019)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000019/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000026/2020

SENTÈNCIA 60-2021

PARTS:

Apel·lant: Puig

Representant: Sr. Ricart

Advocat: Sr. Marcos

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Jover

Advocada: Sra. Cepeda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, trenta de setembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000019/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l'entitat Puig va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord d'11 de febrer de 2019 de la Comissió Tècnica Tributària, desestimatòria del recurs que havia formulat contra una anterior resolució del Ministre de Finances de 8 de novembre de 2018, en virtut de la qual es va imposar a l'agent una sanció d'11.016,32 EUR de multa, com a responsable d'una infracció per falsa declaració amb defraudació de drets, per haver importat una mercaderia declarant un valor inferior al real.

2.- La sentència de 26 de maig de 2020 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda i va declarar que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el mateix va ser desestimat per la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2020, de 26 de novembre.

Al seu torn, l'aute de 19 de febrer de 2021 va desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions promogut per l'apel·lant.

3.- La part agent va interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, que l'ha estimat per sentència de 14 de juny de 2021, la qual anul·la la sentència d'aquesta Sala de 26 de novembre de 2020 i l'aute de 19 de febrer de 2021, amb retroacció de les actuacions al moment anterior al pronunciament de la sentència esmentada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte d'aquest procés versa sobre l'examen de la legalitat de les resolucions administratives del Ministeri de Finances de 8 de novembre de 2018 i de la Comissió Tècnica Tributària d'11 de febrer de 2019, en virtut de la qual es va imposar a l'agent una sanció d'11.016,32 EUR de multa, com a responsable d'una infracció per falsa declaració amb defraudació de drets, per haver importat una mercaderia declarant un valor inferior al real.

Tercer.- En primer lloc, procedeix reproduir els fonaments de la sentència de 26 de novembre de 2020 que no s'han vist afectats pels pronunciaments del Tribunal Constitucional, en la seva sentència de 14 de juny de 2021, i que es referien al procediment sancionador i a l'existència d'una infracció de defraudació. Com es va dir llavors:

"Segon.- Sobre el procediment sancionador.

L'agent de duana ha actuat en aplicació de l'article 241 del Codi de Duana (v. foli 27): aquest article preveu el dret general de control del cos de duana i les modalitats de la constatació de les infraccions:

"Capítol I. Constatació de les infraccions Article 241

Si es constata una presumpta infracció, l'agent de Duana procedeix a la redacció de l'acta de sanció i, si escau, a la retenció o al segrest de la mercaderia i del mitjà de transport, n'ordena el dipòsit en el local de Duana més pròxim o en altre magatzem habilitat a l'efecte i té cura que la mercaderia no es pugui malmetre per aquest motiu. Després s'invita a signar l'acta de sanció a la persona responsable. En el supòsit que el requerit es negués a signar es consignarà en l'acta".

Per tant, aquest text no exigeix la presentació d'una declaració complementària per part del declarant.

L'article 258 del Codi de Duana disposa:

"Els drets i/o imposicions que corresponguin a les mercaderies objecte de la infracció, a part de les sancions establertes en el present títol, es liquiden segons el cas mitjançant una declaració de Duana complementària". (la negreta és nostra).

Resulta clarament d'aquest article que les sancions aplicades en aquest cas són fora de l'àmbit de l'article 258. En aquest cas, l'agent de duana ha constatat la infracció i el declarant ha pagat la suma imposada (foli 94): el procediment seguit és conforme a la llei.

Per aquests motius, el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.

Tercer.- Simple error de transcripció sense ànim de defraudació

Resulta de la jurisprudència consolidada d'aquesta Sala que la infracció de defraudació neix pel fet d'haver presentat una falsa declaració. Per tant, no s'exigeix, per la constatació d'aquesta infracció, l'ànim de defraudació.

En aquest cas, el transitari ha declarat un valor estadístic de 69.007.-EUR (foli 37). La factura declarada correspon a un total de la mercaderia de 97.108.-EUR (foli 38).

Un examen senzill de la factura mostra que la suma declarada de 69.007.-EUR és el romanent a pagar per client, compte tingut dels dos pagaments per anticipació, de 14.050,50.-EUR cadascun. Però el total del valor de les mercaderies, que figura en la factura és de 97.108.-EUR.

Resulta d'aquesta exposició dels fets que l'agència de duana T., que és una empresa especialitzada en matèria duanera, ha actuat amb negligència i ha omès el compliment del seu deure de cura exigible a un professional.

Per aquests motius, i segons la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala, la sanció està justificada i el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt"

Quart.- Respecte de la proporcionalitat de la sanció, cal aplicar els criteris de la sentència del Tribunal Constitucional abans esmentada.

En conseqüència, la infracció comesa per la recurrent s'ha de sancionar d'acord les regles contingudes en l'article 247.3.a) del Codi de Duana, que contempla una multa igual a vuit vegades els drets i/o les imposicions eludides i/o el benefici indegut produït, més un complement de 60 euros a 900 euros segons les bases indicades a continuació, sense que aquesta pugui ésser inferior a 150 euros.

Ara bé, en tot cas aquesta sanció ha de respectar el límit màxim del 150% de la quota defraudada, segons l'article 131.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

En conseqüència, procedeix estimar el recurs, anul·lar les resolucions administratives impugnades i retrotraure les actuacions a fi de que l'Administració tributària resolgui l'expedient amb la imposició de la sanció que correspongui, amb el límit referit en el paràgraf anterior.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Puig contra la sentència dictada el 26 de maig de 2020 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar en part la demanda formulada per la part agent i, en conseqüència, anul·lar les resolucions impugnades de 8 de novembre de 2018 i 11 de febrer de 2019, amb retroacció de l'expedient, a fi de que es dicti una nova resolució sancionadora que tingui en compte el límit màxim assenyalat a l'article 131.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.