CASS - SEGURETAT SOCIAL. Incapacitat temporal. Es pot perllongar mentre la patologia no està consolidada. Valoració de la prova pericial. (1000003/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1000003/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000134/2016

SENTÈNCIA 60-2017

PARTS:

Apel·lant: Sra. Somoza

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Galan

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Suárez

Advocat: Sr. Raya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000003/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Somoza va interposar demanda contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 16 d'octubre de 2014, confirmada pel Consell d'Administració el 25 de novembre següent, en virtut de la qual es va suspendre el pagament de les indemnitzacions de salari amb efectes del 23 d'octubre de 2014, no atorgant una pensió d'invalidesa per malaltia, en no complir la interessada les condicions legals.

La sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de 8 de novembre de 2016 va desestimar la demanda formulada per l'agent, en considerar que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, ja que la patologia de la interessada es trobava estabilitzada en la data en què es va acordar l'alta mèdica.

2.- La Sra. Somoza ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en que la seva patologia encara no estava consolidada i que no podia reprendre el treball, de manera que havia de continuar en situació de baixa mèdica. En defensa d'aquesta posició, fa constar que va començar poc després un tractament necessari per al seu guariment.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs de la contrapart i ha sol·licitar que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret, en funció del resultat de la prova pericial practicada en les actuacions.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) amb efectes del dia 23 d'octubre de 2014, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.

Como ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta regulació en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

En conseqüència, té raó la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) quan afirma que la dada fonamental la constitueix el fet de què la patologia de la interessada es trobi o no consolidada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, resulta de l'informe pericial que l'agent va presentar una patologia consistent en un angioma cavernós (malformació arterio-venosa) de la mà esquerra que infiltra canell i mà. Les conclusions de l'informe afirmen, d'una part, que la pacient es trobava estabilitzada en la data de la seva darrera visita per part dels perits, però, a més, que:

"Aquesta situació clínica que presentava la pacient el dia 13/10/13 es correspondria al període d'estabilització de la simptomatologia descrit anteriorment, que no vol dir curació de la patologia, però si que es tractaria del moment en el qual la pacient presentaria menys simptomatologia limitant".

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica. D'aquesta manera, el Tribunal pot tenir-lo en compte amb preferència a les conclusions d'altres facultatius, pel caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

En el present supòsit, la sentència apel·lada s'ha basat en les conclusions del dictamen pericial, que posa en relleu que la patologia de la interessada ja estava en fase d'estabilització en la data del 13 d'octubre de 2013, per la qual cosa s'ha de considerar que la sentència troba el degut recolzament tècnic en el resultat d'aquell informe. El fet de que la patologia hagi precisat posteriorment de nous tractaments no resulta incompatible amb el caràcter estacionari de la mateixa, això sens perjudici de que, en cas de produir-se noves manifestacions agudes, la interessada pugui beneficiar-se d'altres períodes d'incapacitat temporal.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Somoza contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 8 de novembre de 2016, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.