Major de discriminació per injúria pública d'una persona per raó del seu origen, menor d'amenaces no condicionals - Intenció de menysprear del delicte d'injúries - Intenció o dol del subjecte actiu en les amenaces - (6000030/2022)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000047/2023 Núm. de Causa: 6000030/2022

SENTÈNCIA 22-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Amador

Advocat: Sr. Salas

Apel·lats: Sr. Conde

Advocada: Sra. Puig

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Macias

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, trenta d'octubre de dos mil vint-i-tres.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 28 d'abril del 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes; major de discriminació per injúria pública d'una persona per raó del seu origen, i menor d'amenaces no condicionals. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 28-4-2023 amb la següent part dispositiva:

"Condemnar Amador com autor responsable dels delictes major de discriminació per injúria pública d'una persona per raó del seu origen, i menor d'amenaces no condicionals, tipificats i penats respectivament als articles 338.1 b) i 143.1 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena única de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i se'l condemna també al pagament de les despeses processals causades inclosos els honoraris d'advocat de l'actor civil, així com al pagament de la quantitat simbòlica d'1 euro a Conde en concepte de responsabilitat civil".

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"que en data 30 d'octubre del 2020, vers les 13h45, el processat Amador, nascut el xx de xxx de xxx, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, essent agent del Servei de Policia, es trobava assegut a l'interior del vehicle oficial XXXX juntament amb l'agent titular del carnet professional POxx sortint del garatge del Despatx Central per dirigir-se vers el seu lloc de treball ubicat a la frontera del riu Runer quan, trobant-se a la planta S1 i en adonar-se de la presència del també agent del Servei de Policia Conde -POxx- així com dels Agents de Policia POxxx, POxx i POxx i de l'Agent administratiu ADxx, i després de demanar a l'agent POxx i conductor del vehicle d'aturar- lo, es dirigí vers G. increpant-lo dient-li: "eh Judas de mierda, eres un Judas, moro de mierda, negro, vete a Melilla con tus amigos moros, te voy a rajar el cuello como han hecho tus amigos de NIza, te voy a matar moro cabrón" mentre feia el gest de passar- se el dit polze pel coll, reptant-lo a l'ensems a baixar a la frontera dient-li que l'apallissaria mentre es donava un cop de puny a l'altra mà, responent aleshores G. demanant al processat E. que cessés en la seva actitud, continuant el processat a cridar tot dient-li: "te vas a enterar" mentre marxava del lloc.

Amb anterioritat a aquests fets, el processat E. ja havia increpat a G. dient-li: "tu padre es un moro de mierda que ha nacido en Melilla".

III.- RESULTANT: que la representació lletrada d'Amador formula recurs contra l'esmentada sentència, sol·licitant la revocació de la mateixa i l'absolució del seu defensat de les sancions imposades.

Al·lega bàsicament la part recurrent, que el Tribunal de Corts no ha fet una valoració correcta de la intenció del Sr. E., perquè considera que no va concórrer en aquell la intenció d'ofendre i discriminar al Sr. G. per raó del seu origen, sinó simplement el de fer una broma dintre del context de la relació existent entre tots dos, en la que mútuament es feien bromes i es dirigien paraules malsonants acceptades i tolerades per ambdues parts.

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat, considerant que de la prova practicada apareixen indicis i proves suficients per tal de desvirtuar el dret a la presumpció d'innocència i que per tant, s'escau confirmar la resolució objecte de recurs.

V.-RESULTANT: la representació lletrada del Sr. Conde, per escrit de data 14 de juny de 2023 també s'oposa al recurs formulat i sol·licita la confirmació de la sentència.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació d'Amador impugna, en primer lloc, la seva condemna com a autor d'un delicte de l'article 338.1 b) del Codi Penal, perquè considera que no va concórrer en aquell la intenció d'ofendre i discriminar al Sr. Conde per raó del seu origen, sinó simplement el de fer una broma dintre del context de la relació existent entre tots dos, en la que mútuament es feien bromes i es dirigien paraules malsonants acceptades i tolerades per ambdues parts.

S'al·lega per la part recurrent, per tant, que el Tribunal de Corts no ha fet una valoració correcta de la intenció del Sr. E. al dirigir al Sr. Conde expressions com ?eh Judas de mierda, eres un Judas, moro de mierda, negro, vete a Melilla con tus amigos moros, te voy a rajar el cuello como han hecho tus amigos de NIza, te voy a matar moro cabrón" o dir-li que baixés a la frontera on l'apallissaria i que "te vas a enterar" mentre marxava, expressions que no es qüestiona que s'haguessin proferit pel recurrent com tampoc s'impugna la realitat dels gestos realitzats mentre es deien aquelles expressions, consistents en passar-se el dit polze pel coll i donar-se un cop de puny a l'altra mà.

La intenció del recurrent considerem que ha estat correctament valorada pel Tribunal de Corts tenint en compte que:

les expressions tenen una significació de menyspreu envers la persona a la que van dirigides, ja que dir d'algú que és "una mierda" equival a dir-li que no val res, que és un inútil, i afirmar que és un "cabrón" en sentit col·loquial equival a dir-li que fa males jugades, o accions per a perjudicar intencionadament a un altre, que resulta molest o inclús que consent la infidelitat de la seva dona. Es tracta d'expressions que per sí mateixes i per la generalitat de les persones constitueixen un insult, una ofensa i en las què l'ànim o intenció d'ofendre està inclòs o és connatural a les mateixes i que no tenen res a veure amb els sobrenoms amb què mútuament es designaven. Dir-li a algú "caquitas" o "cabezón" pot entendre?s fàcilment que té una significació jocosa que no es atribuïble a les expressions que el recurrent va dirigir al Sr. Conde el dia 30 d'octubre de 2020;

les expressions van ser proferides davant de, com a mínim, set persones, totes elles companys de feina del Sr. E. i del Sr. Conde, sis policies -POxx, POxx, POxx, POxx, POxx i POxx- i una administrativa -ADxx-, circumstància que configura la publicitat exigida pel tipus, en quant que van ser escoltades per altres persones a més d'aquella a la que anaven dirigides, augmentant així el sentiment d'humiliació i ofensa. Aquesta publicitat és diferent a l'exigida per l'article 175 del Codi Penal perquè l'article 338.1 b) fa esment al que injuriï "públicament", és a dir, davant d'altres persones mentre que l'article 174 fa referència a la injúria "amb publicitat" que segons l'article 175 es produeix quan es difon a través d'un mitjà d'expressió o comunicació que la fa accessible a un elevat nombre de persones;

les expressions, segons els testimonis, van ser proferides pel Sr. E. en un to de veu elevat -agents POxx i POxx-, amb cara seriosa i no agradable - agent POxx- i a excepció de l'agent POxx, company de patrulla del recurrent, cap de les persones presents va percebre la situació com una broma i ningú va riure, contradient així a l'agent POxx quan va dir que tothom mig reia. Pel contrari, la situació va ser viscuda com a "incòmoda" i "fora de to" -funcionària ADxx-, com "bastant despectiva" -agent POxx- i com "extraordinària" en relació al tracte que normalment tenien entre ells el Sr. E. i el Sr. Conde.;

i si bé és cert que el recurrent i el Sr. Conde s'havien fet bromes i posats sobrenoms, tal com va explicar aquest últim, la seva relació va canviar des de que el seu germà va ser nomenat xxx, començant el recurrent a partir d'aquest moment a insultar al seu germà dient-li, entre altres expressions, "Judas" i "chaquetero" i a adoptar una actitud de provocació. En aquest sentit, l'agent POxx va explicar que hi havia com un "pique", en el sentit de provocació mútua, entre ells, però amb paraules més suaus que les que va sentir el dia dels fets en què es va donar una situació diferent, "extraordinària", que "va pujar de to".

En definitiva, ni per les expressions proferides ni per la forma i circumstàncies en què es van dir, es pot raonablement concloure un "animus iocandi" o intenció jocosa o de fer broma per excloure "l'animus iniurandi" o intenció de menysprear propi del delicte d'injúries.

Respecte al mòbil discriminatori quina concurrència es nega, es desprèn clarament de la paraula "moro" a les que es van afegir les expressions "de mierda" o "cabrón" i la paraula "negro", ambdues referides a l'origen del pare del Sr. Conde, el qual era nascut a la ciutat espanyola de Melilla, ubicada en el continent africà i limítrof amb el Marroc, i amb una elevada població magrebí. Va ser precisament arran del descobriment pel recurrent d'aquest origen que va a començar a increpar el Sr. Conde dient-li: "tu padre es un moro de mierda que ha nacido en Melilla".

Les expressions insultants i de menyspreu es van produir per raó de l'origen del pare del Sr. Conde i, per tant, d'aquest i tenen una clara significació de menyspreu i rebuig envers els originaris de la zona del Magreb, sense oblidar la significació pejorativa que a Espanya té en sí mateixa la paraula "moro", usada per referir-se amb menyspreu a les persones originaries del Marroc, circumstància a valorar tenint en compte que els insults van ser proferits en llengua espanyola.

Concorre per tant el mòbil discriminatori exigit pel precepte, definit a l'article 30.6 del Codi Penal, tant en l'actual redacció com a la vigent en el moment dels fets, en tant que es pren en consideració l'origen per menysprear la persona, donant-li un tracte desfavorable o d'inferioritat, en quant a la seva dignitat es refereix, per raó exclusivament d'aquest origen.

Efectivament, com diu la part recurrent, els delictes de discriminació i, entre ells, el de l'article 338.1.b) del Codi Penal, estan inclosos dintre del títol dels delictes contra la Constitució perquè suposen un atac o vulneració del principi d'igualtat de les persones i de no discriminació, per raó, entre d'altres, del seu origen -article 6 de la Constitució-, i la Declaració de Drets Humans, quina vigència a Andorra proclama l'article 5 de la Constitució, estableix que tots els essers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, de forma que menysprear algú per raó del seu origen dient-li que és una "mierda" o un "cabrón", atenta contra aquest dret i té la suficient rellevància per constituir el delicte pel qual ha estat condemnat el recurrent.

La condemna pel delicte major de discriminació per injúria pública d'una persona per raó del seu origen ha de ser confirmada.

II.- CONSIDERANT: que també s'impugna la condemna pel delicte menor d'amenaces no condicionals insistint en la intenció jocosa o de fer broma del Sr. E. i no d'atemorir i provocar intranquil·litat al Sr. Conde i al·legant també la manca de capacitat de les expressions per provocar aquest temor, ja que el Sr. Conde va dir que no va sentir por i el que pogués tenir la seva família quedaria exclòs del tipus, en tant que les amenaces no es van dirigir a ella. No es qüestiona per tant, el relat de fets declarats provats a la sentència.

Els mateixos arguments emprats per descartar "l'animus iocandi" en el delicte de discriminació per injúria pública serveixen per descartar-lo també en les expressions amenaçadores dirigides pel recurrent al Sr. Conde, la realitat de les quals no es qüestiona.

Així:

les expressions - "te voy a rajar el cuello como han hecho tus amigos de Niza, te voy a matar moro cabrón"- el repte de baixar a la frontera dient-li al Sr. Conde que l'apallissaria i la expressió "te vas a enterar" quan marxava, tot això es va dir al mateix temps que les paraules injurioses;

el to de veu alt i el semblant seriós del Sr. E. quan proferia les amenaces no resulten compatibles amb una broma; les paraules van anar acompanyades de gestos com passar-se el dit colze pel coll, reforçant així l'amenaça de tallar-li el coll, i donar-se un cop de puny a l'altra mà, fet que evidencia una agressivitat que també reforça el caràcter intimidatori de les paraules;

la referència a l'apunyalament succeït el dia anterior a Niça, on un terrorista islàmic va matar tres persones;

les amenaces pel seu contingut i reiteració excedien de les bromes o de la "punyeta" -en paraules de l'agent POxx- que mútuament es podien haver fet; i dir-li al Sr. Conde que era un Judas, sinònim de traïdor, amb la creença que el recurrent tenia de la participació del Sr. Conde, segons aquest, en la expulsió del seu grup d'un company de feina, evidencia un enuig cap a ell, incompatible amb la broma com a finalitat de les amenaces.

El deteriorament en la relació entre el Sr. E. i el Sr. Conde que es va produir a partir del nomenament com a xxx del germà d'aquest últim, tal com s'ha exposat anteriorment, adoptant el recorrent des d'aquest moment una actitud provocadora envers el Sr. Conde, amb insults cap el seu germà i referències al origen de Melilla del seu pare, el que va fer que el Sr. Conde considerés que estava obsessionat amb ell, tot això corrobora que la intenció del recorrent va ser atemorir-lo, exterioritzant la seva intenció d'acabar amb la seva vida, el que no significa que efectivament tingués intenció de du a terme la amenaça.

Com ja va dir la Sala en la sentència de data 22 d'octubre de 2021, dictada en el Rotlle 56/21, la intenció o dol que ha de concórrer en el subjecte actiu en les amenaces no és la d'efectivament complir-les, sinó la d'exercir pressió sobre la víctima, atemorint-la i privant-la de la seva tranquil·litat i assossec, constituint precisament el bé jurídic d'aquesta infracció la llibertat de la persona i el dret que tots tenen a l'assossec i a la tranquil·litat personal en el desenvolupament normal i ordenat de la seva vida.

Respecte si les amenaces van efectivament atemorir al Sr. Conde per la creença de que efectivament el recorrent les pogués arribar a complir, d'entrada hem de dir que a la vista de les declaracions d'aquell, l'absència de por no la va referir a que no creia que li pogués fer algun mal, perquè va dir que no sabia fins podia arribar al seu límit ja que la cosa havia anat a pitjor, sinó a que ell podia assumir aquesta situació, en el sentit de que no li preocupava el que li pogués passar a ell sinó a la seva família per possible represàlies.

D'altra banda, el temor que pugui experimentar el subjecte passiu de l'amenaça no és un element del tipus penal. Sí que ho és que l'amenaça sigui seriosa i creïble i aquesta seriositat i credibilitat ha de valorar-se amb criteris objectius i no des del prisma de l'afectació o impacte emocional que s'hagi produït en el subjecte passiu, en tractar-se d'un element subjecte a fluctuacions en funció de la personalitat i circumstàncies d'aquest.

En el cas enjudiciat, l'existència d'una prèvia situació de provocacions contínues per part del Sr. E., fins al punt que el Sr. Conde va pensar que s'havia obsessionat amb ell, així com les circumstàncies en que es van produir les amenaces, anant expressament cap el Sr. Conde, amb un to de veu elevat i amb el semblant seriós i acompanyant les paraules amb gestos què refermaven la intenció intimidatòria -passar-se el dit polze pel coll- i evidenciaven la seva agressivitat -donar-se un cop de puny a l'altra mà- són elements en què poder sustentar la producció en el Sr. Conde del temor raonable de poder patir algun mal en la seva persona.

En qualsevol cas, l'existència d'aquest temor considerem que no va ser negat per aquell malgrat que la seva màxima preocupació fos que la seva família pogués patir algun mal, però no perquè el Sr. E. li hagués amenaçat amb causar- lo, sinó com a represàlia per haver-lo denunciat, cosa que reafirma la convicció del Sr. Conde respecte a la possibilitat de que pogués fer-li mal, i bona prova és que va demanar mesures d'allunyament envers del processat i no solo a favor de la seva família sinó també seu.

Per tot el que s'ha exposat el tipus de l'article 143.1 del Codi Penal d'amenaces el considerem correctament aplicat, en quant que el processat amb la intenció d'atemorir-li va comminar a Conde amb causar-li un mal constitutiu de delicte contra la vida amb aparença de serietat i fermesa.

III.- CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recorrent, inclosos els honoraris d'advocat, en aplicació del articles 354.2 i 356 a) del Codi de procediment Civil.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal d'Amador.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28 d'abril de 2023 en la causa 6000030/22.

3.- Imposar al recorrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs amb inclusió dels honoraris d'advocat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.