Acció de repetició, requisits, prescripció 30 anys (051/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-51/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 13 de setembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.Olmo Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.Olmo Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.Olmo Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.Olmo Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions de procediment abreujat núm. B-1196-5/2011, instades per la societat "Gálvez" contra la societat "Esteban", en data 3 de febrer de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar en part la demanda formulada en data 14 d'octubre del 2011 per la societat Gálvez contra Esteban, i condemnar a la segona a pagar a la primera la quantitat de 3.309'28 euros i imposar a la defenent les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador".

II.- Les societats "Gálvez" i "Esteban" han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.Olmo Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat "Esteban" discuteix aquests extrems: la reclamació de la part adversa havia prescrit en transcórrer més de tres anys entre els treballs realitzats i la interposició de la demanda; no quedava acreditat cap defecte constructiu atribuïble a la seva actuació; havia seguit la tècnica constructiva indicada per la direcció facultativa i la propietat; la resolució recaiguda en la causa B-0683- 5/2006 no produïa cosa jutjada al seu respecte; l'estimació parcial de la demanda implicava la no imposició de costes judicials.

Per altra banda, "Gálvez" no es mostra conforme amb la sentència de la instància pels motius següents: "Esteban" era responsable del 90,99% dels defectes que presentava el despatx de la Sra. Olmo, de manera que reclamava aquell percentatge sobre el preu que va abonar en concepte de despeses pericials, d'advocat, de procurador i de taxes judicials esmerçades en la causa B-0683-5/2006; el Sr. Esparza de "Esteban" era plenament conscient de l'existència del litigi B-0683- 5/2006; la societat "Esteban" havia sempre defensat la correcció dels seus treballs, raó per la qual no va fer cap reparació i va interposar demanda contra la Sra. Olmo.

II.- Durant l'any 2005, la Sra. Olmo va celebrar un contracte d'arrendament d'obra amb la societat "Gálvez" per reformar el seu consultori d'odontologia. Aquesta darrera societat va sots-contractar integralment els treballs de paleta a "Esteban". La Sra. Olmo es va negar a satisfer la darrera factura presentada per "Gálvez", per import de 8.592,01 EUR, tota vegada que les portes correderes presentaven defectes i que el muntant reclamat era excessiu (foli 40). La societat "Gálvez" va interposar demanda -autes B-0683-5/2006- contra la seva clienta, reclamant el pagament de la suma de 8.592,01 EUR. La Sra. Olmo es va aplanar parcialment a la demanda, tot formulant demanda reconvencional, en el sentit d'obtenir la condemna de la part adversa a reparar els defectes constructius així com l'eventual lucre cessant. La sentència d'aquesta Sala del dia 22 de febrer de 2011, va condemnar -entre altres pronunciaments- la Sra. Olmo a satisfer a la societat "Gálvez" la quantitat de 4.955,13 EUR, desprès de restar la suma de 3.636,88 EUR a la quantitat principal de 8.592,01 EUR (foli 52). La sentència d'apel·lació feia responsable a la societat "Gálvez" dels defectes que presentaven els treballs de paleta, quina reparació es va quantificar en 3.309,28 EUR (I.S.Olmo inclòs, foli 91).

La present demanda persegueix ara la condemna de la societat "Esteban" al pagament de l'import de 9.636,43 EUR i que resulta de l'import de 3.309,28 EUR, és a dir la xifra assumida per "Gálvez" en el marc dels autes B-0683-5/2006, més la gran majoria de les costes judicials suportades per la mateixa (6.327,15 EUR) en l'esmentat plet (honoraris pericials, d'advocat, de procurador i les taxes judicials).

La sentència de l'Hble. Batlle ha estimat la demanda per la quantitat de 3.309,28 EUR, tot imposant les costes judicials a la societat "Esteban".

Començarem pel recurs de "Esteban". La recurrent torna a plantejar en aquesta alçada, l'excepció de prescripció de l'acció. El Tribunal a quo l'ha denegat, doncs considera que no s'han escolat tres anys entre l'Aute d'aclariment d'aquesta Sala del 14 d'abril de 2011 (recaigut en els autes B-0683-5/2006) i la presentació d'aquesta demanda. Si bé el còmput de l'inici del termini sembla correcte, sempre i quan coincideixi amb la data de pagament, no succeeix el mateix respecte de la durada de la prescripció, que és de 30 anys segons les sentències d'aquesta Sala 289/09 del 22 de març del 2010 i 50/11 del 30 de juny de 2011. L'aplicació del termini de tancament de l'Usatge Omnes Causae impedeix, per conseqüent, el triomf de l'excepció.

Quant al fons, és cert que la resolució d'aquesta Sala del 22 de febrer de 2011 no és oponible a "Esteban". Això no obstant, res s'oposa a que "Gálvez" empri actualment el peritatge de "Campillo" que es va realitzar en les actuacions B-0683-5/2006. L'esmentat informe constata defectes de verticalitat importants (fins a 4 cm.) en les parets del consultori de la Sra. Olmo, com també la manca de diferents peces de sòcol de gres en una sala de la consulta de l'odontòloga (foli 63).

Compte tingut que el sots-contractista té una obligació de resultat vers el contractista principal, la societat recurrent havia de demostrar l'existència d'una causa exoneratòria de la seva responsabilitat. Força és de constatar que "Esteban" no ha aportat cap mena de prova concloent que permeti excloure o mitigar la seva culpa, essent inversemblant (tampoc es demostra) que la direcció facultativa (es desconeix si en havia) i/o la propietat es mostressin d'acord en acceptar envans deformats. Per tant, la seva condemna a reparar econòmicament la pròpia imperícia esdevé correcta.

La recurrent s'alça igualment contra la seva condemna a satisfer les costes judicials de primera instància. Escau revocar aquest pronunciament perquè la demanda va ser estimada només en un 34,34% (3.309,28/9.636,43), no essent aquí d'aplicació la novel·la 82, Capítol 10, ni podent-se apreciar especial complexitat o temeritat en l'oposició a la demanda de contrari.

Per tot l'exposat, s'imposa acollir parcialment el recurs de "Esteban", sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta apel·lació (arg. novel·la 82, Capítol 10).

III.- Pel que fa el recurs de "Gálvez", aquesta societat no es mostra d'acord amb el refús judicial de no repetir les costes judicials esmerçades en la causa B-0683-5/2006 a "Esteban". "Gálvez" manté que exerceix una acció de repetició contra "Esteban". Aquesta acció troba els seus orígens en l'actio de in rem verso (I 4,7,4, D 15,3 i C 4,26,7.1-12) i està destinada a recuperar el benefici que experimenta el veritable deutor de l'obligació. L'acció es fonamenta, en particular, en el Digest 50,17,206 que exigeix "que ningú es faci més ric en detriment d'un altre". En el cas que ens ocupa, resulta indiscutible que "Esteban" va causar danys a la Sra. Olmo i que l'esmentada societat ha estat alliberada per raó del pagament (descompte aquí) efectuat per "Gálvez", hagut compte que la víctima va dirigir-se contra el seu contractant. Les coses són diferents respecte de les costes judicials exigides. En efecte, així com "Esteban" estava obligada a reparar els danys causats per la seva actuació dins l'obra, no ho està quant a les costes judicials de la causa B-0683-5/2006, en la qual ni tan sols va participar. Si els Tribunals no van procedir a efectuar cap condemna, va ser degut a les "circumstàncies del litigi", especialment l'estimació parcial de la demanda, no podent-se recriminar res a "Esteban", més quan la societat "Gálvez" no podia ignorar, en la seva qualitat de professional del ram de la construcció, les patologies que presentaven les obres que ella mateixa va sots-contractar. A més, es constata que no consta a les actuacions l'efectiu pagament dels honoraris d'advocat i de procurador per part de "Gálvez", de manera que no pot repetir allò que no ha abonat prèviament. Per finalitzar, l'acció de repetició troba els seus límits en l'enriquiment del deutor i aquest només s'ha estalviat, fins a la data, d'indemnitzar a la Sra. Olmo.

Per tot l'exposat, s'imposa la desestimació del recurs interposat per la societat "Gálvez", circumstància que suposa la seva condemna a satisfer les costes d'aquesta alçada per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.Olmo Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Esteban" contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 3 de febrer de 2012; desestimar el recurs interposat per "Gálvez"; revocar part del dispositiu de la resolució apel·lada, en el sentit de no efectuar especial condemna en costes judicials de primera instància; no efectuar especial condemna en costes judicials respecte del recurs de "Esteban"; condemnar "Gálvez" a satisfer les costes judicials derivades del seu recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.