CASS - SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per malaltia. Classificació en el grup 2 per no poder realitzar un treball en condicions regulars. (2000018/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000018/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000122/2016

SENTÈNCIA 58-2017

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Manso

Advocat: Sr. Ropero

Apel·lat: Sr. Andrade

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Estany

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000018/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Andrade va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 13 de gener de 2016, confirmada pel Consell d'Administració el 23 de març següent, en virtut de la qual es va suspendre el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal i se li va atorgar a l'interessat una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1, a comptar del 1 de febrer de 2016.

L'agent demanava el manteniment de la situació d'atur de treball i, de forma subsidiària, que se li reconegués una pensió del grup 2, ja que es troba incapacitat per desenvolupar qualsevol tipus de treball.

2.- La sentència de 21 d'octubre de 2016 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la referida demanda i ha declarat el dret de l'agent a percebre la pensió corresponent al grup 2, en considerar que es troba efectivament incapacitat per realitzar tot tipus de treball, com resulta de la prova pericial que s'ha practicat en el procés.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en el qual defensa que és ajustada a dret la resolució administrativa impugnada, i que correspon a l'interessat una pensió del grup 1, ja que pot mantenir un treball sedentari, i que només es poden valorar les seqüeles que presenta l'assegurat i no els dolors o les molèsties, que constitueixen un factor merament subjectiu.

4.- La representació del Sr. Andrade s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, ja que els dolors que pateix l'impossibiliten per desenvolupar qualsevol activitat laboral, com resulta de la prova pericial i de l'elevat grau d'invalidesa que presenta, que és del 79,5%, segons l'informe de l'Àrea de medicina legal i forense.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Atès que no es discuteix en aquesta alçada la decisió de la Batllia que ha confirmat l'alta mèdica de l'interessat, l'objecte d'aquest recurs es circumscriu a determinar si l'agent té dret al reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, com postula la part agent, o bé resulta ajustada a dret la resolució adoptada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), que ha considerat procedent una pensió del grup 1.

Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha conclòs que procedeix estimar les pretensions de l'interessat, ja que, com es desprèn de l'informe pericial de l'Àrea de medicina legal i forense (folis 104- 109 de les actuacions), aquest es troba incapacitat per desenvolupar qualsevol tipus de treball, ja que no és recomanable que realitzi qualsevol feina, fins i tot de caràcter sedentari.

Tercer.- Aquesta Sala ha examinat en nombroses ocasions la qüestió que ara es planteja i ha establert els requisits que han de concórrer per determinar que l'assegurat pot continuar desenvolupant o no una activitat professional. Entre d'altres, la sentència núm. 30-2014, d'11 de juliol, va declarar que:

"La jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat de forma reiterada que, quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar- se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.

Aquesta és la finalitat que presideix la regulació continguda en l'article 170 de la Llei de la seguretat social, a què abans s'ha fet referència (avui article 169). En efecte, quan es distingeix entre els tres grups (avui dos) que contempla aquest precepte, s'ha de tenir en compte si la capacitat residual de l'assegurat li permetrà realitzar o no el seu treball habitual o un d'equivalent, o bé resta incapacitat per a qualsevol activitat professional, però aquesta possibilitat no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva. Com s'ha establert en altres supòsits similars, es tracta de determinar si l'interessat pot realitzar o no la seva professió habitual o una altra de diferent, i això de manera regular i no excepcional".

Quart.- En el cas que ara s'examina, el resultat de l'informe pericial de l'Àrea de medicina legal i forense és taxatiu quan afirma que:

"Cal tenir en compte que el pacient manifesta dolor i molèsties a nivell de malucs i de regió lumbar, restant inclús en repòs. Aquest fet el porta a haver de realitzar canvis posturals i adoptar postures antiàlgiques, que dificultarien el normal desenvolupament d'una activitat laboral, inclús sedentària.

(...)

És per aquests motius que el pèrit sotasignat descarta per complert la realització d'una activitat laboral consistent amb esforços físics, i tanmateix considera que no és recomanable el desenvolupament d'una feina, per part del pacient, de caràcter sedentari".

En conseqüència, resulta clar que l'interessat no pot realitzar de forma normal i regular cap tipus d'activitat professional, ni tan sols sedentària, de manera que té dret a una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2.

Cinquè.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) manifesta que l'existència de dolors i molèsties és un factor subjectiu que no es pot tenir en compte per a la classificació de la invalidesa en un dels grups que preveu l'article 169 de la Llei de la seguretat social, sinó que només s'ha d'atendre a les seqüeles i limitacions que afecten la funcionalitat i la mobilitat. En defensa d'aquesta tesi, cita la sentència d'aquesta Sala núm. 63-2015, de 9 d'octubre.

Cal assenyalar en primer lloc que la referida sentència es refereix a un supòsit diferent al que és objecte d'aquest procés. En aquell cas, es tractava de determinar l'element objectiu d'una invalidesa per accident de treball, cosa que obligava a atendre al barem indicatiu de la UCNSS, segons la disposició transitòria 4ª del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa, i aquest barem valora les limitacions funcionals derivades d'una concreta patologia. Ben al contrari, en aquest cas no es discuteix el grau d'incapacitat de l'agent, que la pericial fixa sense discussió en un 79,5%,

sinó, un cop determinat això, el grup dins del qual ha de ser classificat, cosa que fa necessària una valoració de conjunt de les circumstàncies que concorren, fins i tot la situació de dolor que impedeix a l'interessat restar en repòs sense fer canvis posturals i sense adoptar postures antiàlgiques.

Com abans s'ha dit, una reiterada jurisprudència ha establert que només es pot considerar que l'assegurat pot realitzar una activitat laboral quan aquesta es pot desenvolupar en condicions de normalitat i regularitat, cosa que no succeeix en aquest supòsit, segons el resultat de la prova pericial.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 21 d'octubre de 2016 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.