Laboral- Desistiment justificat- interrupció termini caducitat per presentació sol.licitud insolvència (0163/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0163/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de setembre del 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Vélez va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Ropero, en reclamació de les quantitats de: 2.865 EUR, amb els interessos legals meritats, en concepte de la part de salaris deguts entre els mesos d'agost i novembre del 2009, de 909,61 EUR en concepte de vacances degudes, de 30.808,46 EUR en concepte de la indemnització prevista a l'article 97 del Codi de les Relacions Laborals; més les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i cotització prop de la CASS.

II.- La societat Ropero va plantejar l'excepció peremptòria de caducitat de l'acció; sobre el fons del litigi, va contestar que la part adversa va treballar al mes de novembre, només 57 hores i que per tant se li ha d'abonar per aquest mes, un import de 584'44 EUR en concepte de salari, i que la relació laboral va durar 11 anys, 3 mesos i 10 dies.

III.- Per sentència de data 28 de març del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va: estimar l'excepció de caducitat de l'acció de la part agent en relació a la reclamació d'indemnització per desistiment justificat; estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Vélez, condemnant la societat Ropero a pagar a l'agent l'import de 2.865 EUR, incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 15 d'abril del 2010, així com a pagar l'import de 909,61 EUR, condemnant la societat demandada a cotitzar a la CASS els imports de 705,25 EUR, 520,80 EUR i 962,55 EUR, així com a pagar les costes judicials causades amb inclusió dels honoraris d'advocat en els termes del IV Considerant.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Vélez ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que resta acreditat en autes que la demanda de jurisdicció voluntària fou presentada dins del termini de 30 dies comptadors a partir de la data de la notificació del desistiment a l'empresari de la relació laboral; que la jurisprudència és constant en afirmar que la sol·licitud del benefici de la justícia gratuïta constitueix la primera etapa de l'exercici de l'acció judicial, que la sentència de primera instància contravé tant l'article 8 del Codi de les Relacions Laborals, com la jurisprudència invocada, per introduir una doble institució de la caducitat que no està contemplada al precepte laboral objecte de debat.

II.- En data 2 d'octubre de 1998, el Sr. Vélez va començar a treballar per compte de la societat Ropero, com a obrer. Per carta de data 12 de gener del 2010, entregada en mà al representant de l'empresa, el treballador va notificar a l'empresari la rescissió unilateral i sense preavís del contracte de treball per falta en el pagament del salari, motiu de desistiment justificat del treballador, contemplat en l'article 97 1.C del Codi de les Relacions Laborals.

III.- En tràmit d'apel·lació només queda pendent de resoldre la problemàtica relativa a la caducitat de la reclamació en indemnització per desistiment justificat formulada pel Sr. Vélez.

L'article 8 apartat segon del Codi de les Relacions Laborals estipula que: "La reclamació d'indemnització per desistiment unilateral de la persona treballadora té el termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que l'empresari té coneixement del desistiment unilateral...". Aquesta norma legislativa és molt clara i estableix com única condició per que no hi hagi caducitat de la reclamació d'indemnització per desistiment justificat del treballador, que la mateixa sigui formulada en el termini de 30 dies a comptar del coneixement per part de l'empresari del referit desistiment justificat. La caducitat resulta de la inactivitat de les parts durant el termini fixat per la Llei o la jurisprudència. En cas d'autes, el Sr. Vélez va sol·licitar el benefici de l'assistència lletrada gratuïta el qual li fou acordat per insolvència, per Aute de data 18 de gener del 2010. Sempre la jurisprudència ha considerat que la sol·licitud del benefici de l'assistència lletrada gratuïta, quan especifica expressament l'objecte del litigi, constitueix la primera etapa de l'exercici de l'acció judicial. No es tracta d'una formalitat preliminar que tindria per efecte només suspendre el termini de caducitat, ja que el mateix no es pot mai suspendre, al contrari del termini de prescripció, sinó que s'integra en la formalització concreta de l'exercici de l'acció en reclamació. Per tant, havent el treballador manifestat la seva voluntat d'exercir la seva acció en reclamació d'indemnització per desistiment justificat, mitjançant una sol·licitud de benefici d'assistència lletrada gratuïta, primera formalitat de la seva acció judicial, interposada dintre del termini legal de caducitat, la referida reclamació no ha caducat.

IV.- La societat Ropero, representada pel seu Administrador Judicial, Sr. Machado, no discuteix l'import de la indemnització reclamada pel Sr. Vélez. S'ha per tant de revocar parcialment la resolució impugnada i condemnar a la societat Ropero a satisfer al Sr. Vélez la quantitat de 30.808,48 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat.

L'estimació del recurs i de la demanda inicial del treballador determina imposar a la part defenent les costes judicials de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Revocar parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 28 de març del 2011 en el sentit de desestimar l'excepció de caducitat plantejada per la part defenent, i per tant, d'afegir-hi: condemnar a la societat Ropero a pagar al Sr. Vélez, la quantitat de 30.808,48 EUR;

Condemnar a la part recurrent a satisfer les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.