CASS. Pensió de reversió per viduïtat (0095/09)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0034-3/08 TSA: 035/09

S E N T È N C I A NÚM. 95-2009

PARTS:

Apel·lant: Vall Representant: Bermudez Advocat: -

Apel·lada: CASS Representant: Elías Advocat : Pla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de novembre de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0034-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-048, de 27 de març, va desestimar la demanda promoguda per la Sra. Vall i va declarar ajustada al Dret la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 28 de març de 2008 que li va denegar el dret a percebre la pensió de viduïtat que havia demanat, i la d'11 de juny de 2008, que va desestimar el recurs administratiu presentat contra l'anterior.

La Sra. D. mantenia la convivència de fet a Portugal amb el Sr. Morillo des de l'any 1992 i residien en la mateixa situació al Principat des de 1999 sense que en cap moment s'haguessin inscrit en el Registre de parelles de fet a Andorra; de la unió havien nascut dos fills, els anys 1993 i 1995, havent mort el Sr. Borges el dia 31 de desembre de 2007.

Les resolucions administratives que la sentència declara ajustades al Dret consideren que la unió de fet formada per la Sra. D. i el Sr. B. no desplega efectes al Principat ja que no reuneix els requisits exigits per que així sigui en la legislació andorrana reguladora de les unions estables de parella i la sol·licitant de la pensió no te, conforme la legislació de Seguretat Social andorrana aplicable, la condició de vídua.

2.- La representació de la Sra. D. discrepa de la sentència quan aquesta considera que la inscripció com a parella de fet al Principat en el registre corresponent és requisit per acreditar efectes jurídics de la unió, i addueix que als que formen la unió els és d'aplicació la legislació personal, en aquest cas la portuguesa, conforme a la qual la Sra. D. i el Sr. B. són unió de parella estable amb tots els efectes jurídics associats a la mateixa, entre ells el dret a percebre la pensió de viduïtat. En conseqüència, demana el reconeixement del dret a percebre la pensió de viduïtat amb revocació de la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

3.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, en contestar el recurs d'apel·lació, indica que la legislació aplicable a Andorra a les unions estables de parella és l'andorrana, que exigeix la inscripció al Registre d'aquesta situació i que una cosa són els efectes que en el règim intern de la unió generi la situació jurídica de parella de fet i una altra són els que com a situació de fet pugui generar davant un tercer com és la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que no ha de pagar prestacions a qui no reuneixi els requisits exigibles per la pròpia legislació de Seguretat Social o no es trobi en situació que la legislació civil equipara a la matrimonial.

4.- Les parts han presentat els seus respectius escrits de conclusions, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència del Tribunal de Batlles declara ajustades al Dret les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que van denegar a la Sra. Vall el dret a percebre una pensió de viduïtat per què la sol·licitant no acreditava la unió estable de parella amb el Sr. Morillo.

Són fets no discutits que la Sra. D. va iniciar la convivència de fet a Portugal amb el Sr. Morillo des de l'any 1992 i residien en la mateixa situació al Principat des de 1999 sense que en cap moment s'haguessin inscrit en el Registre de parelles de fet a Andorra, havent mort el Sr. Borges el dia 31 de desembre de 2007.

L'article 12 de la Llei 4/2005, de 21 de febrer, Qualificada de les unions estables de parella, equipara el membre de la unió estable de parella, a tots els efectes, al cònjuge, en les relacions derivades de l'acció protectora de la seguretat social i, per tant, li reconeix el dret a percebre la pensió de viduïtat en els termes que estableix, per la vídua, l'article 42 del Reglament Tècnic.

No obstant, per a que una unió estable de parella produeixi els efectes jurídics que preveu la Llei 4/2005, la unió ha de constar inscrita en el Registre d'unions estables de parella del Registre Civil. Així resulta no solament de l'article 4 de la Llei citada, que ho exigeix expressament, sinó també de l'article 2 que, al definir què és una unió estable de parella diu que ho és "la formada de forma duradora per dues persones [...] que conviuen en parella i que consten inscrites al Registre corresponent", prèvia incoació d'un expedient on els sol·licitants han de presentar una declaració jurada de convivència, els documents acreditatius de la identitat dels dos membres de la parella, el certificat de residència si els membres no són de nacionalitat andorrana, el conveni regulador de les relacions i efectes personals i patrimonials de la unió i la declaració jurada de dos testimonis, en els termes que preveu l'article 22 de la Llei.

Dels preceptes exposats se'n desprèn que la mera unió estable de fet, és a dir, la que no consta inscrita en el Registre civil al que hem fet referència no produeix efectes jurídics i no genera, per tant, el dret a obtenir, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, les prestacions de viduïtat i la sentència apel·lada, que ho ha entès així, s'ha de confirmar.

Tercer.- La part apel·lant considera que en tenir ambdós membres de la parella la nacionalitat portuguesa els és d'aplicació la seva llei personal comú, de conformitat a la Disposició final Primera de la Llei 4/2005 que diu que per determinar la llei aplicable a les unions estables de parella s'ha d'estar a allò previst amb caràcter general en les normes de Dret internacional privat respecte a les relacions matrimonials. I aquesta llei ha de ser la Llei portuguesa 7/2002, d'11 de maig, que adopta mesures de protecció de les unions de fet i que regula -article 1.1- la situació jurídica de dos persones que visquin en unió de fet més de dos anys, a les que reconeix -article 3 e)- la protecció en el cas de defunció del beneficiari, per aplicació del règim general de la seguretat social i de la llei, sense cap requisit addicional com l'és la inscripció de la unió a un registre públic.

No obstant, aquesta Llei no és aplicable a la unió del Sr. B. i la Sra. D. perquè la Disposició final citada es remet a les normes de Dret internacional privat per determinar la llei aplicable a les unions estables de parella "amb caràcter supletori a la present Llei" i la Llei 4/2005 no necessita de norma supletòria que ompli un buit legal en aquest punt perquè l'article 1 diu que regula els efectes personals i patrimonials de les unions estables de parella (i entre ells els de les relacions derivades de l'acció protectora de la seguretat social) quan una de les parts tingui la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra.

Per tot el que s'exposa cal desestimar el recurs d'apel·lació i conformar la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

Quart.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Vall contra la sentència número 2009-048, de 27 de març, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.