MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Administrativa

CASS Invalidesa per accident de treball.SS-0027-1/2003

Resolució
Sentència · 17/11/2004
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 224/2004
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2004:224
Recurs
SS-0027-1/2003
Ponent
Albert Andrés Pereira
Magistrats
Albert Andrés Pereira
Àrea
Administratiu Laboral i Seguretat Social
Descriptors
AL·LEGACIONS CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA CONTESTA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) PROVA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA)
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar els recursos d'apel·lació presentats per la Sra. Rius i la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 13 d'abril de 2004 per la Secció Administrativa de la Batllia. La sentència original havia reconegut el dret de la Sra. Rius a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball equivalent al 25% de la seva remuneració. La Sra. Rius havia argumentat que patia una patologia lumbar derivada de l'accident de treball, mentre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social havia sostingut que no era possible revisar el grau d'invalidesa. El tribunal va considerar que la qüestió de la patologia lumbar era nova i no havia estat invocada en via administrativa, però va deixar oberta la possibilitat que la Sra. Rius sol·licités una revisió del seu grau d'invalidesa davant la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Finalment, el tribunal va confirmar la sentència original i va desestimar els recursos d'apel·lació.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2004-65 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004

CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per accident de treball. Determinació del grau d'invalidesa : patologia que no va ser invocada en via administrativa. PROVES. Supòsits taxats en segona instància.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 13 d'abril de 2004 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar parcialment la demanda interposada per la Sra. Rius contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i va reconèixer el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball xifrada en un 25 per cent.

2n.- La representació de la interessada va interposar recurs d'apel·lació, que fou formalitzat davant d'aquesta Sala el 9 de juny de 2004, al·legant que, a més de les seqüeles que té reconegudes, pateix també una patologia lumbar com a conseqüència de la sobrecàrrega de l'esquena que li produeix la necessitat de caminar ajudada d'una crossa, de manera que s'ha de considerar que aquesta dolença deriva igualment de l'accident de treball que li va lesionar el genoll dret. Per recolzar aquesta pretensió, aporta en aquesta instància un nou informe mèdic que sol·licita sigui admès com a prova.

3r.- La representació de la ORG_0 va interposar igualment recurs d'apel·lació, en què defensa que no és possible revisar el grau d'invalidesa que pateix la interessada, atès que en el seu recurs administratiu es va limitar a demanar el restabliment de la situació de baixa laboral, ja que considerava que la seva patologia no estava consolidada, sense posar en qüestió en cap moment la I.P.P. que havia fixat l'entitat parapública.

4t.- Es va donar trasllat d'ambdós recursos a la respectiva contrapart, que el van contestar oposant-se a les pretensions de la contrària, en base als arguments que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El recurs que formula la interessada va adreçat a què s'incrementi el grau d'invalidesa que li ha estat reconegut, en base a l'existència d'una patologia lumbar que, en la seva opinió, es conseqüència de l'accident de treball que patir l'any 1991, ja que deriva de la sobrecàrrega de l'esquena que li produeix la necessitat de caminar ajudada d'una crossa o bastó, a causa de les lesions al genoll dret que li va provocar aquell accident.

Sobre aquest punt, s'ha de considerar en primer lloc que l'agent no va invocar en cap moment en via administrativa l'existència d'aquesta patologia, de manera que constitueix una qüestió nova aliena a l'objecte del procés, especialment si es té en compte que no deriva de forma directa i immediata de l'accident. Ara bé, això no impedeix que la interessada pugui sol·licitar davant la ORG_0 una revisió del seu grau d'invalidesa en base a l'aparició d'aquestes lesions a la zona lumbar, atès que no ha existit pronunciament de l'entitat parapública sobre aquesta qüestió.

Des d'aquesta perspectiva, resulta improcedent la prova proposada en aquesta segona instància, en no concórrer cap dels supòsits que preveu l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, especialment pel fet de què va poder ser aportada en el seu moment davant del Tribunal a quo.

De la mateixa manera, s'ha de considerar irrellevant l'informe mèdic que va acompanyar l'agent al seu escrit de conclusions, ja que es de data posterior a les resolucions administratives impugnades i, per això, no va poder ser tingut en compte per les mateixes, ni és susceptible d'alterar els termes en què es planteja el debat processal. Tot això sens perjudici dels efectes que pugui produir en el cas de què l'agent sol·liciti la revisió del grau d'invalidesa, en els termes abans expressats.

Tercer.- La impugnació formulada per la ORG_0 es basa en què l'agent no va discutir en via administrativa el grau d'I.P.P., sinó que només va demanar el manteniment de la situació anterior de baixa laboral, amb les corresponents prestacions d'atur de treball.

A diferència del supòsit que abans s'ha examinat, no es pot considerar en aquest cas que la revisió del grau d'invalidesa constitueixi una qüestió nova. Des de la perspectiva que ofereix l'article 24 del Reglament tècnic, el reconeixement d'una situació d'invalidesa és immediatament posterior al cessament de les prestacions de l'assegurança malaltia. En conseqüència, resulta perfectament admissible que l'interessat que demana que es mantingui el pagament de les prestacions d'atur de treball, sol·liciti de forma subsidiària que sigui revisat el grau d'I.P.P. inicialment reconegut, atès que aquesta pretensió només podrà ser examinada si resulta inviable la que es formula a títol principal, de manera que existeix una lògica concatenació entre ambdues peticions.

En conseqüència, procedeix desestimar el recursos d'apel·lació que formulen ambdues parts, i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar els recursos d'apel·lació que formulen la Sra. Rius i la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 13 d'abril de 2004 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Proposeu una millora