LABORAL: Reclamació pagament comissions. Incongruència omissiva. Prescripció acció de reclamació. Actio nata.

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000338/2023 ORIGEN: 5000165/2023 - 0

NIG: 5300542120230000393

PARTS:

Apel·lant: Sr. Morell

Representant: Sra. Talavera

Advocat: Sr. Araujo

Apel·lat: Caro

Representant: Sra. Calatayud

Advocat: Sr. Vara

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: Reclamació pagament comissions. Incongruència omissiva. Prescripció acció de reclamació. Actio nata.

SENTÈNCIA 000054/2024

Andorra la Vella, el 20 de març del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrat Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 24 de febrer de 2023, la representació processal del senyor Morell interposà demanda pel procediment laboral contra la societat Caro, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma de 4.738,28 EUR, majorada amb l'interès legal pertinent des de la contesta a la demanda i degudament declarada i cotitzada a la CASS, en concepte de comissions per vendes pròpies. A pagar-li també l'import corresponent al 0,25 % de la facturació global de la societat Caro pels anys 2021 i 2022 en la part proporcional entre l'11 de juny de 2021 i el 12 de maig de 2022; quantitats que s'havien de majorar amb l'interès legal pertinent des de la contesta a la demanda i que es sol·licitava que fossin cotitzades a la CASS, en concepte de comissions per manteniment de facturació. A títol subsidiari demanava la seva condemna a pagar-li la comissió per la facturació de C, amb els interessos legals corresponents des de la contesta a la demanda i degudament cotitzat a la CASS. També demanava la seva condemna a abonar-li l'import de 334,40 EUR en concepte de despeses d'advocats pel requeriment extrajudicial, amb els interessos legals des de la contesta a la demanda i que se li imposessin les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 23 de març de 2023, la representació processal de la societat Caro contestà la demanda articulada de contrari, tot oposant-hi les excepcions de manca de legitimació passiva i de prescripció i sol·licitant la desestimació de la demanda i la seva condemna a satisfer les costes judicials de la instància.

3.- En data 19 d'octubre de 2023, el senyor Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X O

PRIMER.- Desestimar la demanda formulada a instància del Sr. Morell contra la societat Caro SA.

SEGON.- Condemnar en costes a la part demandant, incloses les derivades d'advocat i procurador."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Morell en considerar, en síntesi, que la Sentència d'instància incorre en incongruència omissiva en no haver-se referit expressament a la modificació que va efectuar en seu de conclusions del punt segon i del subsidiari de la pètita de la seva demanda, consistent en precisar que l'import reclamat i corresponent al 0,25 % de la facturació global de la societat Caro s'havia de computar des del desembre 2021 al maig 2022 i no des d'abans, havent també deixat de mantenir la pretensió subsidiària relativa a la facturació de C, considerant que se li ha vulnerat el dret a una resolució fonamentada en dret, havent-se'l situat en indefensió. Discuteix també el moment a partir del qual el senyor Morell hauria estat contractat i per quina de les societats que apareixen en autes, negant que aquesta fos C. A més, tot i no discutir el canvi de càrrec directiu del senyor Morell, produït el mes d'octubre de 2021 en què va passar de Director Comercial a Director de Seguretat, nega que aquest canvi comportés cap modificació de les seves condicions laborals. Continuant amb les modificacions efectuades en la pètita original de la seva demanda i que considera que tampoc es va resoldre en la instància, donant lloc també -al seu entendre- a la invocada incongruència omissiva, es refereix a la seva pretensió de condemna de la societat Caro a pagar-li la comissió de facturació corresponent durant el període entre l'1 de març de 2022 i el 12 de maig de 2022 -en no haver-hi dubte que almenys entre aquestes dates va treballar per aquesta societat-. Insisteix en què ell estava segur que treballava per la societat Caro, i que de l'aplicació del principi de bona fe contractual i de l'aforisme "in dubio pro operario" així s'ha d'entendre, tenint dret a percebre les comissions en base a la xifra de negoci de B. Discuteix també a partir de quin moment s'ha de computar els dies a quo pel còmput de la prescripció aplicada per la resolució impugnada. Sol·licita la revocació de la resolució d'instància, la condemna de Caro, SA a abonar-li la suma de 4.738,28 EUR, en concepte de comissions per vendes pròpies, majorada amb l'interès legal a comptar de la contesta a la demanda, havent-se de cotitzar a la CASS; l'import corresponent al 0,25 % de la facturació global de la societat Caro, SA des de la seva incorporació al Grup a principis del mes de desembre de 2021, per un import de 702,87 EUR i de la part proporcional de l'1 de gener de 2022 fins al 12 de maig de 2022, per un import de 6.153,88 EUR, majorada amb els interessos legals des de la contesta a la demanda, import que s'ha de cotitzar a la CASS. Subsidiàriament, la condemna de Caro, SA a abonar-li la suma de 2.797,22 EUR corresponent al mateix càlcul abans referit però generat durant el període de l'1 de març fins el 12 de maig de 2022, amb l'interès corresponent des de la contesta a la demanda i havent-lo de cotitzar a la CASS. La condemna de Caro, SA al pagament de la suma de 334,40 EUR en concepte de despeses d'advocats derivats del requeriment extrajudicial, amb els corresponents interessos des de la contesta a la demanda. I la seva condemna al pagament de les costes judicials, incloses les taxes judicials, els honoraris de procurador i d'advocat, a liquidar en període d'execució de Sentència.

5.- La representació processal de la societat Caro s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva desestimació i la confirmació de la resolució d'instància, amb la condemna del recurrent al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada, incloses les honoraris d'advocat i procuradora.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació consisteix en determinar per quina societat va treballar el senyor Morell i, de ser el cas, quines comissions de les pactades en el seu contracte de treball té dret a percebre i si les mateixes es troben prescrites.

Segon.- Considera la resolució d'instància que l'actio nata en matèria laboral es situa en el moment en què el dret del treballador ha quedat vulnerat, moment que no sempre coincideix amb la vulneració del contracte. Entén que en defecte de pacte exprés, les comissions contractualment previstes s'han de liquidar i satisfer al finalitzar l'any natural en curs, que és quan es produeix en termes generals el tancament de l'exercici comptable i, per tant, es poden conèixer les comissions generades, essent a partir d'aquest moment quan cal iniciar el termini de prescripció. De l'anterior conclou que l'acció per exigir la reclamació de les comissions meritades durant l'any 2021 ha prescrit i que en relació al 2022 només puguin ser reclamades les corresponents al període comprés entre el 24 de febrer de 2022 i el 12 de maig de 2023, en haver-se interposat la demanda el 24 de febrer de 2023 i essent d'1 any el termini de prescripció de les accions derivades del contracte de treball (article 9.1 de la llei 31/2018 de 6 de desembre de relacions laborals).

Seguidament la resolució d'instància distingeix entre les diferents comissions pactades en el contracte laboral. Així en relació a les derivades de vendes pròpies que el recurrent limita als mesos de juliol a novembre de 2021, les considera prescrites, en haver-se interposat la demanda el 24 de febrer de 2023, havent-se obert el període per reclamar-les l'1 de gener de 2022.

I pel que fa a les derivades pel manteniment de la facturació total, entén la resolució recorreguda que les mateixes es refereixen només als ingressos globals de C i no de B, per quant la realitat comptable d'aquesta darrera ja a l'any 2021 superava amb escreix els objectius fixats per tenir dret a la percepció de la comissió, essent contrari a la lògica empresarial que es fixin uns objectius de facturació per sota de les pròpies previsions o resultats anteriors. Considera que no hi ha lloc a percebre les comissions que haguessin estat prescrites per quant no s'ha acreditat que s'haguessin assolit els objectius de facturació global de la societat C.

I contra la mateixa s'alça la part recurrent.

Tercer.- Antecedents d'interès:

1.- Al mes de juliol de 2021 el senyor Morell començà a desenvolupar els seus serveis per la societat C, ORG_1 (C). Així es deriva dels extractes de punts de jubilació de la CASS, que obren al foli 8 i ss. Dels mateixos extractes es deriva també que a partir del mes de març de 2022 treballava per compte de la societat B, Sau.

2.- En data 11 de juny de 2021, el senyor Morell i la societat C atorgaren un contracte de treball, en el que no consta la data a partir de la qual el mateix prendria efectes (foli 36 i ss.) i mitjançant el qual el senyor Morell havia de prestar els seus serveis laborals a jornada completa, en qualitat de director comercial, especificant-se les seves funcions: captació de nous clients pels serveis que ofereix o pogués oferir en un futur C, amb subjecció a les instruccions que rebés de la Direcció de C i amb una retribució mensual inicial de 2.500 EUR bruts per 12 mesos, més les següents comissions:

Comissió per manteniment de la facturació total (responsabilitat de direcció comercial)

Comissió per vendes pròpies.

3.- Seguidament, en l'apartat "ESTRUCTURA DE LES COMISSIONS" s'hi especificava:

0,25 % per compliment d'objectius de facturació global (tota la companyia)

o 2021- 1.800.000EUR

o 2022- 2.160.000EUR

o 2023- 2.592.000EUR

o 2024- 3.110.000EUR

1% per vendes pròpies

4.- El 19 de juliol de 2021, la societat C procedeix a donar-lo d'alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (foli 38)

5.- En data 14 d'octubre de 2021, va deixar de ser Director Comercial per passar a ser Director de Seguretat de C.

6.- En data 1 de març de 2022, el senyor Morell va passar a ser treballador de la societat B, ORG_1, amb les condicions que es van fer constar al foli 158 que com hem exposat en el Fonament de Dret Tercer, resa: "en conseqüència (B) et reconeix i garanteix plenament les condicions de treball, l'antiguitat i la resta de drets laborals derivats de la relació laboral anterior amb "C, ORG_1".

7.- En data 12 de maig de 2022, la societat Caro li efectua un acomiadament no causal, adjuntant-li una liquidació per import de 2.027,42 EUR (folis 42 i 43 i 86 i 87).

Quart.- Considera la part recurrent que la resolució d'instància incorre en incongruència omissiva vulnerant-li el seu dret a la defensa i a una resolució fonamentada en Dret, per quant afirma que no li resol expressament la modificació de la pètita del seu escrit de demanda que la part agent i avui recurrent va efectuar en seu de conclusions en la instància, entenent que d'haver-se resolt la seva pretensió, la pètita de la resolució impugnada li hauria estat favorable i sol·licitant com a conseqüència la reforma de la resolució d'instància en el sentit per ell interessat.

Tot i que certament la resolució d'instància no es refereix de forma expressa a la matisació temporal que efectua la part recurrent en seu de conclusions ni al fet que la mateixa part acaba desistint de la pretensió de què el càlcul de la comissió per facturació es tingués en compte a títol subsidiari sobre la facturació de la societat C, totes aquestes qüestions han estat degudament resoltes per la resolució impugnada. Noti's que amb independència dels períodes de facturació matisats per la part recurrent (de desembre de 2021 a maig de 2022 o, subsidiàriament, de març a maig de 2022), en relació als períodes entre 24 de febrer de 2022 i el 12 de maig la desestimació de la seva pretensió es fonamenta en considerar acreditat que la comissió per manteniment de la facturació es refereix a la societat C i no a la societat B, tot considerant que la resta de períodes es troben prescrits.

En conseqüència, la resolució d'instància no ha incorregut en cap mena d'incongruència omissiva, ha donat resposta a totes les pretensions plantejades per les parts no tenint obligació de respondre a totes i cadascuna de les argumentacions que li foren sotmeses.

Per tant, aquest greuge ha de ser desestimat.

Cinquè.- Pel que respecta a la prescripció de l'acció de reclamació de les comissions pactades per manteniment de facturació i de vendes pròpies:

Tal i com recull el jutjador d'instància i constitueix jurisprudència assentada, els dies a quo del termini de prescripció d'1 any es fixa en el moment en què el dret del treballador ha quedat vulnerat, començant el còmput del termini de prescripció en el moment en què es pot exercitar l'acció.

Precisament, en relació a la prescripció de les comissions, distingirem entre les derivades de vendes pròpies i les relatives a la facturació global.

En relació a les derivades per vendes pròpies, que el propi agent limita al període comprés entre els mesos de juliol i novembre de 2021, en haver-se interposat la demanda en data 24 de febrer de 2023, aquestes es troben prescrites, ja que només es podrien reclamar les comissions corresponents al període comprés entre el 24 de febrer de 2022 i el 12 de maig de 2023.

I pel que fa a les comissions relatives a la facturació global, hem de convenir amb el senyor Batlle d'instància que a manca de pacte exprés, les comissions contractualment previstes s'havien de liquidar en finalitzar l'any natural en curs, en ésser el moment en què es podien conèixer les comissions generades, i iniciant-se -en el seu cas- el còmput del termini de prescripció de la seva reclamació a partir del dia en què ja li haurien d'haver abonat. Termini de prescripció que en aquest cas gairebé no es va arribar a iniciar en haver estat acomiadament al mes de maig i haver interposat la demanda el mes de febrer de 2023.

Als efectes d'acreditar que la societat demandada no abonava les comissions a finals d'any, sinó durant l'any següent per tal de palesar que la prescripció no s'hauria produït, la part apel·lant es fonamenta en el testimoni de la senyora Araujo que, segons la part recurrent, afirma haver acordat amb l'empresa que les comissions es pagarien a finals de l'any següent. En relació a la valoració probatòria que cal atribuir a l'esmentada testimoni, cal posar de relleu que serem cautelosos donada la relació d'amistat i sentimental que firma que va mantenir amb la part recurrent. En tot cas, es tracta d'un sol testimoni que afirma que mai va percebre comissions, però també diu que les havia de percebre a finals d'any, tot i que -en el seu cas, entenem, ja que es referia a les seves comissions- manifesta exactament "vam dir que ho faríem a finals de l'any següent", sense efectuar cap altra precisió al respecte.

En conseqüència, res desvirtua la conclusió a la que arriba la resolució d'instància, havent manifestat la senyora Araujo que les comissions s'havien de pagar efectivament a finals d'any, sense perjudici del que hagués succeït en el seu cas específic, que com hem dit no va ser precisat. Cosa diferent és l'inici del còmput del termini de prescripció per l'obtenció d'aquestes comissions, que la pròpia part apel·lant limita entre l'1 de gener de 2022 i el 12 de maig de 2022. Termini de prescripció que, com hem dit, no va començar a córrer fins a finals de l'any 2022, que és quan es podia conèixer si s'havien generat i si l'empresa les hagués abonat. En conseqüència, a diferència del que afirma la resolució recorreguda, el dret a reclamar el pagament d'aquestes comissions no es trobava prescrit al moment de la interposició de la demanda.

Sisè.- Altrament, pel que respecta a la societat per la que el senyor Morell desenvolupava els seus serveis, la pretesa confusió per ell invocada i el pretès dret a percebre les comissions que no es poguessin considerar prescrites:

De la documentació que obra en autes i de les pròpies manifestacions del senyor Morell es deriva que la societat que el va contractar i per la que el mateix prestava els seus serveis, al menys fins el mes de març de 2021, és C. Així es deriva del contracte de treball atorgat amb la mateixa, dels extractes de punts de la CASS i de les pròpies manifestacions del senyor Morell en afirmar que no es va incorporar efectivament sota l'estructura del ORG_0 fins a principis de desembre de 2021 -del que no hi ha dubte que va contractar amb C i que ell mateix ho sabia-.

Tot i que el senyor Morell fos contractat per la societat C -amb les condicions descrites al Fonament de Dret Segon-, el dia 1 de març de 2022 el dit senyor Morell va passar a ser treballador de la societat B, ORG_1, amb les condicions que es van fer constar al foli 158 que com hem exposat en el Fonament de Dret Tercer, resa: "en conseqüència (B) et reconeix i garanteix plenament les condicions de treball, l'antiguitat i la resta de drets laborals derivats de la relació laboral anterior amb "C, ORG_1".

En conseqüència, se li van mantenir les condicions laborals pactades amb C i, per tant, la seva participació en la facturació global de la companyia per la que en aquell moment entrava a treballar i que era B. I això sense perjudici de què la facturació de B fos més alta que la de C, ja que aleshores s'haurien d'haver modificat els límits mínims per obtenir la comissió per compliment d'objectius de facturació global. En no dir-se res en el moment de canvi de la societat contractant, cal estar a les mateixes xifres ja existents.

Per tant, en defecte de quantificació específica per la part defenent i avui recorreguda de l'import de les comissions que pertoca obtenir al senyor Morell relatives a l'any 2022, considerem que li correspon la part proporcional dels beneficis obtinguts per la societat B (foli 163) durant el període reclamat d'1 de gener de 2022 a 12 de maig de 2022, que ja hem dit en el Fonament de Dret anterior que no havia prescrit, i que ascendeix a la suma de 4.923,55 EUR. (0,25% x 5.370.657,64 EUR = 13.426,64 EUR; 13.426,64 : 12= 1.118,89 EUR; 1.118,89 EUR x 4 mesos = 4.475,55 EUR; 1.118,89 : 30 =37,3 EUR/dia; 37,3 EUR x 12 dies = 448 EUR; 4.475,55 EUR + 448EUR = 4.923,55 EUR).

Setè.- Procedeix, en conseqüència, establir que el senyor Morell té dret a percebre l'import de 4.923,55 EUR en concepte de comissions de facturació global corresponents a l'any 2022, tot modificant la resolució d'instància en aquest sentit i establir també que la mateixa produirà interessos al tipus legal des de la data de la present resolució i que el dit import haurà de ser cotitzat a la CASS.

Vuitè.- En relació a les costes generades en la instància, de conformitat amb el contingut de l'article 290 del Codi de procediment civil, procedeix imposar el seu pagament a la part defenent, en haver-se d'estimar parcialment la demanda.

Novè.- Així mateix, l'estimació parcial del recurs d'apel·lació ha de comportar, en base al mateix article, que el pagament de les costes s'imposi a la part recorreguda, incloses les extrajudicials que reclama per import de 334,40 EUR.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Morell contra la Sentència dictada en data 19 d'octubre de 2023 pel senyor Batlle d'instància, en el sentit d'establir que el senyor Morell té dret a percebre l'import de 4.923,55 EUR en concepte de comissions per compliment d'objectius de facturació global corresponents a l'any 2022, tot modificant la resolució d'instància en aquest sentit i establir també que la mateixa produirà interessos al tipus legal des de la data de la present resolució i que el dit import haurà de ser cotitzat a la CASS. Confirmem la resta de pronunciaments de la resolució d'instància, a excepció del relatiu al pagament de les costes, com es veurà en el següent apartat.

Segon.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que les costes processals, tant les d'aquesta alçada com les d'instància, s'imposin a la part recorreguda, incloses les extrajudicials per import de 334,40 EUR.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.