Acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i rescabalament del dany causat; article 10 de la LQJ (8000074/2018 - TSJ 0012/2021)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000012/2021 ORIGEN : 8000074/2018

SENTÈNCIA 012-2021

PARTS:

Agent: Srs. Esteban, Arcos i Sevillano

Representant: Sr. Ruiz

Advocat: Sra. Conde

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Escudero

Advocat: Sra. Vendrell

OBJECTE :

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 4 d'octubre del 2021.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal dels Srs. Esteban i Arcos i de la societat Sevillano amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Yves Picod qui expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE DRET

1.- La sentència del Tribunal Constitucional del 24-02-2021 recaiguda en la causa 2020-74-RE decideix entre altres:

Declarar que s'ha vulnerat el dret fonamental dels Srs. Esteban i Arcos i de la societat Sevillano. a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució.

Declarar que la recurrent té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts.

2.- La representació dels Srs. Esteban i Arcos i de la societat Sevillano ha presentat una acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia, en el marc de la causa núm. DP800074/2018, sol·licitant ser indemnitzada per l'Estat a raó de:

la quantitat de 812.459,38 $ pels perjudicis causats en el seu patrimoni i que resulten de la mesura cautelar d'embargament travada sobre el seu compte bancari de ORG_0.

De 4.000 EUR per cadascun d'ells en concepte de danys morals per les dilacions indegudes durant la instrucció;

la quantitat de 92.430 EUR i de 4.702,5 EUR corresponents a la minuta d'honoraris d'advocat per la defensa lletrada de la causa principal i procediment d'empara més els interessos legals fins a la data del seu efectiu pagament;

3.- Per escrit de data 15-06-2021, el Ministeri Fiscal no s'oposa a l'estimació molt parcial de la demanda formulada per la representació processal de Sevillano i dels Srs. Esteban i Arcos, fixant una indemnització a favor d'aquests dos últims exclusivament en concepte de dany moral. Estima que no queda acreditat que tots els honoraris professionals reclamats hagin estat efectivament abonats, com requereix la jurisprudència del Tribunal, però, el que és més important, aquests no són conceptes indemnitzables.

4.- Per escrit de data 23-06-2021, la representació del Govern considera que el retard que seria de 10 mesos mereix una indemnització limitada a 1000 euros per cadascú, en aplicació de la jurisprudència habitual del Ple per any de retard. S'oposa a les altres peticions: perjudici econòmic hipotètic, honoraris no indemnitzables.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Sobre la determinació de la durada no raonable

El Tribunal Constitucional, en la seva Sentència, de 17 de febrer del 2021, causa 2020-74-RE, conclou que l'actuació processal en el cas d'autes implica una vulneració del dret a un judici de durada raonable. Declara clarament que s'ha vulnerat el dret fonamental dels Srs. Esteban i Arcos i de la societat Sevillano. a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució. Afegeix que el recurrents tenen dret a ser indemnitzats pels perjudicis soferts. Per tant, convé determinar la durada d'aquestes dilacions indegudes

Segons la dita Sentència del Tribunal Constitucional (apartat 3.4):

"Així, en primer terme, l'escrit de 2 d'abril del 2019, en què s'efectuaven al·legacions i es demanava l'aixecament de la mesura cautelar i que es prengués declaració als recurrents no ha merescut cap resposta des d'aleshores.

En segon terme, mitjançant l'escrit del 5 de març del 2020 es va proposar que s'efectués la declaració per videoconferència i, el 15 de juliol del 2020, es va insistir sobre aquest fet sense l'obtenció de cap resposta.

Els silenci i la manca d'activitat jurisdiccional en relació amb les dues peticions concretes dels recurrents s'ha d'entendre que vulnera, en atenció a les circumstàncies exposades, i tenint en compte el temps mig de resolució de qüestions similars per un òrgan judicial instructor, el dret a un judici de durada raonable, de manera que el recurs d'empara interposat ha de ser acollit".

Per conseqüència, el 2 d'abril del 2019, al qual es refereix el Tribunal Constitucional, pot servir de "dies a quo". Però, no pot ser de cap manera el 13 de juliol del 2018, el qual correspon al dia de la incoació de la causa.

Per determinar el "dies ad quem", és necessari precisar que el recurs d'empara fou formulat pels demandants en data 5 de novembre del 2020, el Tribunal Constitucional dictà sentència en data 17 de febrer del 2021 i que finalment, es resolgué la petició dels demandants relativa als seus fons, mitjançant aute de 29 d'abril del 2021.

Segons l'article 10 de la llei qualificada de la Justícia, "sense perjudici de les responsabilitats personals dels qui els causin, l'Estat repararà els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, salvat en els casos de força major".

Convé en efecte prendre en consideració la situació de pandèmia global que va motivar l'aprovació per part del Govern del Decret, d'11 de març del 2020, d'establiment de mesures excepcionals per la situació d'emergència sanitària causada pel nou SARS-CoV-2; i del Decret, de 14 de març del 2020, pel qual s'adoptaven mesures excepcionals addicionals per a la situació d'emergència sanitària causada pel coronavirus SARS- CoV-2, existint una situació d'emergència sanitària que impedia la normal continuació de la causa. Posteriorment, en data 23 de març del 2020, fou aprovada la Llei 3/2020, de mesures excepcionals i urgents per a la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia SARS-CoV-2, en la qual s'acordava, amb caràcter general, una suspensió general de terminis processals fins la fi de la situació d'emergència sanitària. Cal afegir a aquestes mesures la llei 5/2020, de 18 d'abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d'emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Durant aquells mesos, l'activitat de l'Administració de Justícia es veu afectada per causes no imputables a aquesta, sinó a una situació d'emergència global que impedia mantenir l'activitat ordinària dels tribunals.

Per tant, dels dos anys de dilació, es pot deduir com a mínim un període raonable de varis mesos corresponent a l'existència temporal d'una causa externa que exoneraria de responsabilitat.

Segon: Sobre la indemnització per danys morals sol·licitada

El Ministeri Fiscal no s'oposa a que els danys morals ocasionats als dos germans Srs. Esteban i Arcos, siguin indemnitzats, entenent que la quantitat de 4.000 euros per cadascú dels germans pels dos anys de dilacions resulta desproporcionada. Per la seva part, la representació del Govern considera que el retard que seria de 10 mesos mereix una indemnització limitada a 1000 euros per cadascú, en aplicació de la jurisprudència habitual del Ple per any de retard.

Si considerem que el retard indegut es entre un i dos anys, podem no obstant fixar la indemnització a 2000 euros per cadascú, tenint en compte la importància de les quantitats en qüestió.

Tercer.- Sobre l'absència d'un dany antijurídic

Segons l'article 116.1, "[...] el batlle ha de disposar per mitjà d'aute motivat l'embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són producte, directament o indirectament, del delicte [...]".

Per tant, l'article 116.1 del Codi de procediment penal obliga el batlle instructor a embargar béns sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són producte del delicte. És essencial precisar els fonaments de l'actuació del Batlle instructor.

En el cas d'autes, havien indicis objectius suficients per prendre aquestes mesures: implicació dels inculpats en la "operación traficantes de influencias" a G, com ho precisen els autes, de 13 de juliol del 2018 i de 29 d'abril del 2021, dictats per l'Hble. Batlle instructora.

Quart.- Sobre el perjudici patrimonial

Sol·liciten els demandants la quantitat de 812.459,38 $ pels perjudicis causats en el seu patrimoni i que resulten de la mesura cautelar d'embargament travada sobre el seu compte bancari de ORG_0.

Segons l'article 10 de la llei qualificada de la Justícia, "sense perjudici de les responsabilitats personals dels qui els causin, l'Estat repararà els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, salvat en els casos de força major ". Afegeix que "el dany al·legat haurà d'ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones."

Però aquesta indemnització té que observar el dret comú, segons el qual els danys reparables tenen que ser certs i efectius : una mera expectativa de guany no pot ser indemnitzada.

En primer lloc, convé notar que l'embargament d'un compte bancari, àmpliament justificat com l'hem precisat, no impedeix de cap manera el seu funcionament i la seva gestió.

L'article 116 del Codi de procediment penal ha previst aquest funcionament. Més precisament, quan es decideix i regeix l'embargament d'actius dipositats a un compte bancari, l'article 116.3.b) del Codi de procediment penal habilita el batlle o el tribunal a realitzar actes de gestió dels béns embargats, més enllà de la mera conservació. Així els fons haurien pogut ésser invertits en altres o productes més segurs. Però, els demandants mai han sol·licitat cap petició per procedir a la gestió i/o reinversió dels actius embargats. Per tant, el fet que els actius embargats no s'hagin invertit o reinvertit és conseqüència directa de la manca de petició dels dos germans, no de l'administració.

En segon lloc, les previsions econòmiques que formulen els demandants les fan sobre la base del que hipotèticament haurien reinvertit si haguessin pogut disposar d'aquells actius. És a dir que ens trobem front a un perjudici possible, però totalment hipotètic i eventual.

No es pot demanar a posteriori els rendiments d'unes inversions possibles que quan s'havien de realitzar, no es varen sol·licitar, sobretot amb el risc de pèrdues en les inversions en aquell moment degut a la pandèmia de la Covid 19 i la situació econòmica.

En conclusió, no existeix cap relació de causalitat entre l'actuació de l'Administració -considerada com anormalment lenta pel Tribunal Constitucional- i la manca d'obtenció de beneficis econòmics derivats de certes inversions, purament hipotètiques. La prova documental anteriorment sol·licitada queda doncs també sense efecte en l'absència de perjudici cert i de relació de causalitat.

Cinquè.- Sobre les despeses d'advocat reclamades

La representació processal dels Srs. Esteban i de la mercantil Sevillano reclama la quantitat global total de 97.132,50 euros en concepte d'honoraris professionals d'advocats.

Però, segons la jurisprudència constant i reiterada del Ple del Tribunal Superior de Justícia, el rescabalament per dilacions indegudes no inclou els honoraris professionals d'advocat i procurador.

A títol principal, aquests conceptes no són en cap cas perjudicis relacionats al retard sofert reconegut pel Tribunal Constitucional. Es tracta ans al contrari de despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets davant els òrgans jurisdiccionals competents i que es regeixen per les normes processals de condemna en costes". Igualment, els 4.702,50 euros sol·licitats corresponents al recurs d'empara no poden prosperar pels mateixos motius, a més que el propi Tribunal Constitucional ja va pronunciar-se sobre aquesta pretensió.

Subsidiàriament, els demandants aporten una factura mitjançant la qual un despatx d'advocats de P de nom RA factura a Sevillano l'import de 92.430 euros en concepte de "honorarios por la representación legal dentro de la causa penal 0000273/2018 incoada en la Batlía de Andorra por el presunto delito de Blanqueo de Capitales". Com ho subratlla el Ministeri fiscal, aquest despatx no pot representar ningú davant els òrgans judicials Andorrans. A més, no queda acreditat que hagi estat abonada i ni tan sols està signat aquest document.

Produeixen també una altra factura, d'un despatx d'advocats, habilitat a exercir a Andorra. Però tampoc s'acredita el seu efectiu pagament i observem que tampoc està signada. A més, no està establerta a nom dels Srs. Esteban o Sevillano, sinó a càrrec d'un despatx d'advocats P, per un import de 56.430 euros. De la mateixa manera, la factura núm. 2020/56, aquesta sí emesa per un despatx d'advocats habilitat a exercir a Andorra i a nom de Esteban, però que no s'acredita que hagi estat efectivament abonada ni tampoc està signada.

En conseqüència, per una part, aquests honoraris no són conceptes indemnitzables en aplicació de la jurisprudència habitual i per altra part, subsidiàriament, no queda tampoc acreditat que tots els honoraris professionals reclamats hagin estat efectivament abonats.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Declarar el dret a rebre de l'Estat una indemnització per danys morals de dos mil euros (2.000 EUR) per cadascun dels Srs. Esteban i Arcos.

Segon.- No donar lloc a les demés pretensions dels Srs. Esteban i Arcos i de la societat Sevillano.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.