CASS - SEGURETAT SOCIAL. Afiliació d'ofici de l'administrador d'una societat. No hi ha aplicació retroactiva de la llei. Principis de legalitat i seguretat jurídica (2000104/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000104/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000116/2016

SENTÈNCIA 57-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ropero

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Ropero

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Suárez

Advocat: Sr. Luís

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000104/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Ropero va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 14 d'abril de 2015, confirmada pel Consell d'Administració el 25 d'agost següent, per mitjà de la qual es va donar d'alta l'agent com a persona que realitza una activitat per compte propi, des del 7 de juliol de 2011 fins al 30 de juny de 2013, i se li van reclamar les cotitzacions corresponents, per un import total de 9.527,97 euros.

La sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda i ha declarat que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Es vulnera el principi de legalitat, ja que la CASS ha aplicat -l'any 2015- una normativa que ja no es trobava en vigor en aquella data.

S'hauria d'haver aplicat la modificació legal introduïda per la Llei 9/2013, com a més favorable a l'interessat.

El fet de que la CASS hagi esperat a l'any 2015 per reclamar les cotitzacions meritades conforme a la normativa anterior vulnera el principi de seguretat jurídica.

3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució de la CASS que va procedir a afiliar d'ofici el recurrent, pel fet de realitzar una activitat per compte propi com a administrador de l'entitat "N. SL", des del 7 de juliol de 2011 fins al 30 de juny de 2013. Aquesta afiliació d'ofici va comportar la reclamació de les cotitzacions que no s'havien satisfet durant aquest període, per un import total de 9.527,97 euros.

Tercer.- Sobre la qüestió de fons, s'han de reproduir les consideracions que s'han efectuat en reiterades sentències d'aquesta Sala sobre les qüestions controvertides. Com s'ha declarat en nombroses ocasions, la condició d'administrador d'una societat mercantil comportava fins al 30 de juny de 2013 l'obligació d'afiliar-se a la seguretat social, com a persona que realitza una activitat per compte propi, sempre que no fos al mateix temps assalariada de la mateixa societat, i això amb independència de que la participació en l'òrgan d'administració de l'entitat fos o no retribuïda.

En conseqüència, les resolucions administratives que han acordat l'afiliació d'ofici de l'agent, que en el període litigiós era administrador de la societat abans esmentada, resulten ajustades a dret.

Quart.- Les al·legacions de l'apel·lant no poden desvirtuar l'anterior conclusió.

En primer lloc, no es pot considerar que s'hagi produït cap vulneració del període de legalitat. Atès que les resolucions administratives es refereixen al període que va del 7 de juliol de 2011 fins al 30 de juny de 2013, resulta evident que s'ha d'aplicar la normativa que es trobava en vigor en aquell moment, a fi de determinar si l'agent estava obligat a cotitzar llavors com a persona que realitza una activitat per compte propi. Com es va dir en la sentència d'aquesta Sala núm. 85-2016, de 17 de novembre:

"La reclamació de les cotitzacions no abonades en el seu moment no suposa sinó la mera aplicació de l'article 95.1 de la Llei de la seguretat social, el qual disposa que l'obligació de cotitzar neix amb el començament del treball assalariat o de l'activitat professional, mentre que l'apartat 2n. del mateix precepte afirma que la no presentació de la sol·licitud d'afiliació i/o de l'alta no impedeix el naixement de l'obligació de cotitzar des del moment en què així s'estableixi.

En aplicació d'aquesta norma, s'ha de considerar que resulta ajustada a dret la liquidació de les cotitzacions que no van ser satisfetes en el seu dia. L'acte impugnat es dicta en exercici de les facultats d'inspecció i control que corresponen a la CASS i no incorre en cap retroactivitat prohibida per la llei".

En definitiva, resulta ajustat a dret aplicar la legislació vigent en el període a què es contrauen les liquidacions impugnades, en aplicació del principi tempus regit actum.

Cinquè.- Tampoc s'aprecia cap vulneració quant a la retroactivitat de les normes.

En realitat, no s'ha produït aquí cap aplicació retroactiva. Les resolucions impugnades es refereixen a un període temporal concret i apliquen la normativa vigent en aquell moment. La retroactivitat hauria tingut lloc si s'hagués aplicat a aquest període la normativa posterior, però aquest supòsit no s'ha donat en absolut en aquest cas.

D'altra banda, com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 44-2015, de 19 de juny:

"Aquesta disposició (la Llei 9/2013) va entrar en vigor l'1 de juliol del 2013 i no conté cap efecte retroactiu, de manera que l'assegurat no pot invocar un dret que no li ha estat mai legalment reconegut.

És cert que el règim jurídic relatiu a la cotització dels administradors ha estat modificat substancialment en els darrers anys. Ara bé, el principi d'igualtat no opera en presència de situacions distintes, entre altres, quan la norma muta en el temps".

En conseqüència, tampoc procedeix l'aplicació retroactiva de la normativa introduïda per la Llei 9/2013. No es tracta aquí d'una norma sancionadora, supòsit en el qual s'hauria d'atendre a la versió més favorable a l'interessat.

Sisè.- En darrer terme, tampoc concorre cap vulneració del principi de seguretat jurídica. La CASS ha aplicat la normativa vigent en el període a què es refereixen les resolucions impugnades, cosa que podia fer abans de transcórrer el període de prescripció de les cotitzacions degudes, que preveu l'article 109 de la Llei de la seguretat social. Les diferències interpretatives que existeixen entre l'interessat i la CASS no comporten que s'hagi vulnerat aquell principi.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Ropero contra la sentència dictada el 25 de juliol de 2016 per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.