Expulsió 10 anys reduïda pel TB a 4. Delicte continuat de furt. Ludopatia. Doble apel·lació

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Vincent Aniére Immaculada Rodríguez Díaz

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000068/2025

ORIGEN.- 1000011/2025 - 0

NIG: 5300545320250000017

SENTÈNCIA 56-2025 DE 18/12/2025

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 18/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000068/2025

Nig : 5300545320250000017

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00056

SENTÈNCIA 56-2025

PARTS :

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Puga

Advocat Gabinet Jurídic: Sr. Blasco

Apel·lant: Jover

Representant i Advocat: Sr. Toll

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats : Sr. Vincent ANIÈRE

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Expulsió 10 anys reduïda pel TB a 4. Delicte continuat de furt. Ludopatia. Doble apel·lació

Andorra la Vella, el 18 de desembre de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000011/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Roda va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern número 419533/2025, de data 19 de febrer del 2025, que desestimava el recurs formulat contra l'Ordre d'expulsió administrativa del territori nacional d'una durada de 10 anys dictada per la M.I. Ministre de Justícia i Interior el 31 d'octubre del 2024, i demanava s'acordés "la revocació de la resolució de data 19 de febrer de 2025, notificada el 20 de febrer de 2025, i, que a tal efecte es deixi sense efecte la mesura d'expulsió administrativa del territori andorrà".

2.- En la sentència núm. 26-2025, de data 24 de setembre de 2025, el Tribunal de Batlles, actuant com a Tribunal unipersonal, ha estimat parcialment la demanda promoguda per la part agent, reduint la durada de l'expulsió, i la va fixar en 4 anys.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Govern estima, en substància, que:

La sentència rebaixa el període d'expulsió (de 10 a 4 anys) tot i que el propi Tribunal declara que les circumstàncies personals, familiars i socials són clarament insuficients per enervar la situació evident de risc dels fets, per les quals la interessada ja ha estat condemnada penalment.

No es motiva suficientment la rebaixa del període d'expulsió.

Els fets pels quals ha estat condemnada l'agent són que va transferir del compte bancari de l'empresa on treballava al seu compte personal la quantitat de 166.385,98 euros, motiu pel qual va ser detinguda i posada a disposició judicial, ingressada al Centre Penitenciari, i per Ordenança penal dictada l'11 de març del 2025 (causa Delictes majors 1000390/2024) considerada responsable en concepte d'autora d'un delicte major continuat de furt qualificat amb abús de confiança i per valor superior a 6.000 euros, i d'altre delicte major continuat d'estafa qualificada per valor superior a 6.000 euros en concurs medial amb els delictes majors continuats de creació i ús de document títol valor inautèntic, i condemnada a una pena de tres anys de presó, dels quals catorze mesos a complir en el centre penitenciari i la resta condicionals qualificats a seguir un tractament farmacològic i psicoterapèutic per a l'addicció als jocs d'atzars, durant un termini de suspensió de la pena de 4 anys o fins l'alta terapèutica, havent de satisfer en concepte de responsabilitat civil la suma de 246.070,06 euros.

L'agent va reconèixer els fets.

La presència de la Sra. Jover representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, el què justifica la seva expulsió.

No ha quedat provat si veritablement manté una relació familiar amb els seus tiets.

El seu compromís de pagament del deute, així com les ofertes de feina no tenen un pes jurídic suficient per desvirtuar l'aplicació la mesura d'expulsió.

No existeix cap garantia que no es tornin a produir conductes atemptatòries a l'ordre públic i seguretat de l'Estat.

Donades les circumstàncies que envolten a la interessada, també és proporcional que la durada d'aquesta expulsió sigui la màxima permesa.

4.- En el seu recurs d'apel·lació, la Sra. Roda, va al·legar que:

Si bé és cert que en la instància no es va aportar la documentació que acredita les seves circumstàncies personals, i que s'adjunta al recurs d'apel·lació, sí constava unida per corda fluixa la causa penal 1000390/2024 on sí s'acrediten les referides circumstàncies.

El procediment administratiu en el qual es va acordar la seva expulsió es va iniciar i va finalitzar quan ja estava ingressada al centre penitenciari en règim de presó preventiva, la qual cosa li va impedir poder aconseguir la documentació que ara s'aporta.

L'acord al qual va arribar amb la Fiscalia en cap cas incloïa l'expulsió del Principat.

El Tribunal Penal va considerar que no constituïa un risc per la seguretat de l'Estat, els béns o l'ordre públic.

Porta residint a Andorra quasi 17 anys, on viu amb els seus tiets.

Va començar a treballar al mateix Centre Penitenciari i d'aleshores va començar a pagar la responsabilitat civil derivada del delicte.

Treballa a l'empresa ORG_0, ORG_1

La mesura d'expulsió, per la seva gravetat, ha de ser l'última a prendre.

Va sol·licitar al Consell Regulador Andorrà del Joc, en data 28/05/2024, que se li prohibís l'accés a les sales de joc autoritzades al Principat, petició que fou resolta el mateix dia.

Ha començat un tractament per la seva addicció al joc.

5.- Govern es va oposar al recurs d'apel·lació de la part agent i es va oposar a l'admissió dels documents aportats per la recurrent, tot al·legant que no es van aportar en la instància, la qual cosa impedia aportar-los en via de recurs d'apel·lació, en aplicació de l'article 49 de la Llei del Procés Contenciós Administratiu. Per la resta, va exposar similars arguments que al seu recurs d'apel·lació.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Normativa d'aplicació, fets rellevants i aplicació al cas que ens ocupa

L'article 122 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració, regula l'expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic en els termes següents:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

2. L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

3. La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys".

En el cas que ens ocupa, es va acordar l'expulsió per la durada màxima legalment prevista, és a dir, 10 anys. Doncs bé, en aquests casos, la decisió administrativa ha de venir precedida per fets greus. I, es pot avançar ara, que en el cas que ens ocupa la gravetat dels fets és inqüestionable, una altra cosa és la durada de l'expulsió.

D'altra banda, l'expulsió, com a mesura de prevenció, i com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol), té per finalitat la salvaguarda de l'ordre i seguretat públiques, i no revesteix caràcter sancionador:

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

Així, segons la jurisprudència d'aquesta Sala, la legalitat de les ordres d'expulsió està sotmesa a tres condicions: 1) l'acreditació dels fets que s'imputen a l'interessat; 2) si els mateixos poden ser qualificats com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o seguretat públiques; i 3) la necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l'expulsió.

Els fets a l'origen no han estat qüestionats per cap de les parts, de fet, la condemna va ser el resultat de l'acord de la part agent amb la Fiscalia, on aquella va reconèixer els fets. Tanmateix, les parts no tenen una mateixa opinió sobre les conseqüències jurídiques. Així, la part agent defensa que, en atenció al seu arrelament i demés circumstàncies concurrents, no pot ser expulsada (sense pronunciar-se sobre quina mesura podria, al seu judici, aplicar-se), mentre que Govern defensa que cal mantenir la expulsió i la durada de la mateixa acordada en via administrativa (10 anys).

Doncs bé, a la vista dels delictes comesos per la part agent, aquest Tribunal considera que no hi ha dubte que l'agent suposa una amenaça "per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels bens o per a l'ordre públic" i que, en conseqüència, pot ser acordada la seva expulsió.

És cert que l'agent té arrelament laboral al Principat, però no es pot dir el mateix pel que fa a l'arrelament familiar, com desprès es veurà. A més, el seu arrelament no pot servir per enervar la gravetat dels delictes comesos, i l'existència d'un risc que els fets pels quals va ser condemnada es puguin repetir, compte tingut que si bé va sol·licitar al Consell Regulador Andorrà del Joc, en data 28/05/2024, que se li prohibís l'accés a les sales de joc autoritzades al Principat, i que així es va acordar, no es pot desconèixer que l'agent pot accedir als locals de joc dels països veïns, o pot jugar per Internet -pràctica actualment molt habitual-, i en aquests casos la prohibició acordada pel Consell Regulador Andorrà del Joc no tindria cap virtualitat.

A més, com es posa de manifest a la sentència apel·lada, l'agent va mantenir la conducta per la qual ha estat condemnada durant un termini de temps suficientment llarg (del l'any 2021 al 2024), i no es va detenir fins que es van iniciar les actuacions penals i es va acordar el seu ingrés al Centre Penitenciari.

Pel que fa la proporcionalitat de la mesura, cal dir que la sentència apel·lada no accepta la durada de 10 anys acordada a la resolució administrativa recorreguda i la rebaixa a 4 anys, i és aquesta decisió l'única que és qüestionada pel Govern al seu recurs d'apel·lació.

Doncs bé, en relació a aquest darrer requisit (la proporcionalitat de la mesura), cal recordar que a la sentència de data 10 de juliol de 2003 AFFAIRE BENHEBBA c. FRANCE, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (STEDH) ha definit els principis directors de l'apreciació en cas d'una mesura d'allunyament d'un estranger arribat a l'edat d'adult (paràgraf 32 de la sentència). De forma més recent, la STEDH de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suisse), amb cita d'altres anteriors, detalla els criteris que s'han d'avaluar a l'hora d'analitzar la proporcionalitat de l'expulsió d'un estranger (apartat 69 de la referida sentència):

la naturalesa i la gravetat de la infracció

la durada del sojorn en el país

el període de temps transcorregut entre la infracció i la conducta del demandant en aquest període

la nacionalitat de les persones afectades

la situació familiar de l'interessat, per exemple, la durada del casament, i altres elements acreditant el caràcter efectiu de la vida familiar de la parella

si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment del casament

si el matrimoni tenia fills i, si és així, la seva edat

la gravetat de les dificultats que el cònjuge pot trobar al país al qual ha de ser deportat el sol·licitant

els interessos i el benestar dels nens, en particular la gravetat de les dificultats que els fills del sol·licitant poden trobar al país al qual el sol·licitant ha de ser deportat

els vincles familiars, culturals i familiars en el país del qual se'l expulsa i al qual ha d'anar

Com s'ha dit, les resolucions administratives impugnades van acordar l'expulsió de l'agent del territori nacional per 10 anys. Per valorar si la mesura és proporcional als fets tinguts en compte per adoptar-la, s'ha de partir de la dada que, com s'ha dit, la sanció màxima que pot ser imposada és la de 10 anys, que és la que s'ha acordat per l'Administració en aquest cas.

Doncs bé, aplicant al cas que ens ocupa els criteris del TEDH abans referits, cal destacar que:

la naturalesa i la gravetat dels fets pels quals l'agent ha estat processat i s'ha acordat el seu ingrés en centre penitenciari, és inqüestionable;

el procediment d'expulsió és va incoar poc temps desprès que s'acordés el seu ingrés al Centre Penitenciari, com reconeix la part agent al seu recurs d'apel·lació;

l'agent està soltera;

no té fills;

acredita que viu amb un tiet, tot i que es desconeix des de quan, en tot cas, és un familiar en línia col·lateral i no directa;

es desconeix si al seu país d'origen (Argentina) viuen els seus pares i/o germans o demès familiars (cap dada s'ofereix sobre aquesta qüestió);

va estar matriculada de batxillerat al Principat, concretament al centre espanyol María Moliner, sense que consti que hagués finalitzat aquests estudis;

ve realitzant transferències periòdiques -però d'escassa quantia- per respondre a la responsabilitat civil derivada del delicte;

l'agent ha treballat de forma regular des del mes de gener de 2010, i va continuar donada d'alta a la CASS durant el seu ingrés al Centre Penitenciari, igualment consta com a assalariada des del moment de la seva sortida del dit Centre, i ha aportat un informe de l'empresa en el que es diu que exerceix les seves funcions amb responsabilitat;

Doncs bé, tenint el compte que la durada màxima de l'expulsió són 10 anys, aquesta sanció s'ha d'aplicar amb cautela, i només en aquells casos més greus, tenint sempre en compte la ponderació entre la durada de l'expulsió i els perjudicis que per l'interessat aquesta mesura pugui produir.

Per així, analitzant les circumstàncies del cas i les al·legacions dels recursos d'apel·lació, aquesta Sala Administrativa considera que la mesura de 10 anys era desproporcionada, i que s'ha de confirmar la fixada per la sentència d'instància, és a dir, 4 anys.

Tercer.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern.

Segon.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per l'agent.

Tercer.- Confirmar la sentència d'instància.

Quart.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.