Acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i rescabalament del dany causat; article 10 de la LQJ (4102675/2014 - TSJ 0011/2021)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJ 0000011/2021 ORIGEN : 4102675/2014

SENTÈNCIA 010-2021

PARTS:

Agent: Sra. Galván

Advocat: Sr. Gálvez

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Diez

Advocat: Sra. Badía

OBJECTE: Acció de responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 4 d'octubre del 2021.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la Sra. Galván, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Mitjançant escrit de data 6-5-2011, la Sra. Galván articula acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'administració de Justícia, sol·licitant es dictés Sentència fixant una indemnització a alçada de 39.310.- EUR; subsidiàriament 22.946,90.- EUR i més subsidiàriament encara en l'import que el ple del Tribunal Superior de Justícia considerés escaient. En qualsevol supòsit també pretén s'imposi a l'Estat el pagament de la minuta d'honoraris d'advocat ocasionada per la tramitació del procediment de recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional (2.946,90.- EUR).

Segon.- El Ministeri Fiscal s'oposa parcialment a la demanda articulada i si bé admetent que correspon declarar la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'administració de justícia, sosté que la indemnització havia de ser desestimada en no referir-se a perjudicis econòmics concrets i subsidiàriament manté que la indemnització havia de fixar-se en 2.500.- EUR a raó de 500.- EUR per any de retard.

Tercer.- La representació processal del M.I. Govern s'oposa a la reclamació articulada considerant que aquesta no s'encabia en les previsions legals corresponents. Subsidiàriament referia que la indemnització màxima a percebre es fixés en 4.000.- EUR considerant que el retard acumulat en el procediment que originava les presents actuacions era de 4 anys, el tot amb imposició de les costes a la part demandant, en l'eventualitat que s'apreciés temeritat, mala fe o abús de procediment en la seva actuació.

Quart.- Han estat practicats els mitjans de prova proposats amb el resultat figurant en les actuacions, i les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

El 15-1-2015, la Sra. Galván interposava una querella criminal per un delicte major de frustració de procediments executius de cobrament i pel delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials previstos i penats respectivament als articles 220.a) i 427 del Codi Penal envers el Sr. Carnero en que fonamentalment denunciava l'impagament de la pensió d'aliments fixada per la jurisdicció civil envers la filla comuna, tot i atribuint al deutor alimentari, actes encaminats a dificultar-ne el seu cobrament.

Aquesta querella criminal resultava admesa a tràmit per Providència de data 10-9-2015.

El 30-12-2020, la Sra. Galván formulava un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional contra la inactivitat de la secció d'instrucció de la Batllia en els autes penals 4102675/2015, que era resolta per Sentència de 15-3-2021, mitjançant la qual el Tribunal Constitucional declarava que s'havia vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable tot i reconeixent-li el dret a ser indemnitzada per aquesta raó, pretensió aquesta que exercita en el present procediment.

SEGON.- La Sra. Galván reclama en primer lloc l'import equivalent a les pensions alimentàries i despeses extraordinàries no satisfetes pel Sr. Carnero en el període durant el qual es va demorar de manera indeguda la instrucció del procediment penal (36.363,09.- EUR), però tal pretensió no pot ser admesa per les raons següents.

De la lectura de l'article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia s'infereix que els elements que han de concórrer per a poder apreciar la responsabilitat patrimonial de l'Estat derivada del funcionament anormal de l'Administració de Justícia són els següents: 1) l'existència d'un dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament; 2) que s'hagi produït un funcionament anormal de l'administració de Justícia; 3) que concorri la necessària relació de causalitat entre el funcionament anormal de l'Administració de Justícia i el dany causat i 4) que l'acció s'interposi en el termini de caducitat de 3 mesos comptadors des del moment en que podia ser exercitada.

Traslladant el conjunt d'aquestes consideracions al concret supòsit en que ens situem se n'extreu que si bé la part que promou l'acció justifica, a priori i sense perjudici de la presumpció d'innocència de que gaudeix el Sr. Carnero, d'un perjudici patrimonial i de les dilacions patides en el procediment judicial incoat, no succeeix el mateix en relació al nexe de causalitat que ha d'existir entre ambdues i sense el qual no es pot apreciar la responsabilitat de l'Estat. En efecte, la causa exclusiva del dany patit per la Sra. Galván és atribuïble a la negativa o impossibilitat del deutor d'alliberar-se de la seva obligació de pagament, sense que s'apreciï (i en tot cas no es justifica per la sol·licitant en el seu escrit rector), el rol causal que podria tenir la inactivitat judicial patida en el mateix.

TERCER.- Quant a les reclamacions subsidiàries introduïdes, la part interessa que la indemnització pel perjudici sofert durant els anys en que la causa penal s'ha trobat aturada s'estableixi en la quantitat de 20.000.- EUR o aquella altra que puguem considerar escaient.

Qualsevol retard injustificat en l'exercici de l'activitat judicial comporta per a la part afectada un patiment emocional inqüestionable. Aquest dany moral resulta implícit a la pròpia dilació i en conseqüència el seu reconeixement no requerirà d'una activitat probatòria qualificada per a justificar-ne la seva concurrència efectiva.

En el supòsit en que ens situem, el Tribunal Constitucional en la Sentència de 15-3-2021 destaca una absència absoluta d'activitat judicial en el procediment penal iniciat per un període de 5 anys. Tanmateix també s'afirma que la instrucció no resultava complexa, extrem aquest que es confirma amb l'examen del procediment 4102675/2014 i la naturalesa dels actes d'instrucció practicats (s'incorporava testimoni de diferents sumaris penals i expedients civils, i es practicava la declaració del querellant, de l'inculpat i finalment es procedia a l'acumulació d'altre procediment per raó de la connexitat existent). Malgrat aquesta realitat inqüestionable, la representació processal del M.I. Govern s'oposa a que la indemnització pugui fixar-se en 5 anys referint que havia de ser inferior i això per quan també calia comptabilitzar el termini prudencial necessari per a la instrucció del procediment en condicions normals. Aquest raonament però no podrà aquí triomfar. En efecte deixant de banda que la Sentència del Tribunal Constitucional vincula aquest Ple del Tribunal Superior de Justícia (art. 95.1 de la Constitució), tampoc podem perdre de perspectiva que entre la data de presentació de la querella criminal (15-1- 2015) i la decisió del Tribunal (15-3-2021) van transcórrer més de 6 anys, de manera que quan el Tribunal Constitucional fixava la inactivitat judicial en 5 anys, ja es feia en contemplació d'un termini d'instrucció generós.

Quant a la concreta quantificació de la indemnització, la suma de 20.000.- EUR reclamada subsidiàriament per la part resulta substancialment superior d'aquella que venim establint de manera reiterada en supòsits anàlegs, sense que per això la sol·licitant invoqui o justifiqui d'un perjudici moral extraordinari que permetés assolir una indemnització superior. En aquets context i seguint els criteris de casos similars (causa 022- 20 de data 17 de febrer de 2021, causa 30-2020 de data 28-5-2021), aquest Tribunal considera que pels 5 anys de retard injustificat en la instrucció, la suma que ha de percebre s'ha de fixar en 6.000.- EUR.

QUART.- Pretén també la part demandant que la indemnització contempli els honoraris d'advocat derivats del procediment d'empara seguit amb anterioritat.

Hem declarat reiteradament (per exemple, causa 001-07 de data 19 de desembre del 2018 o les més recent causa 022-20 de data 17 de febrer de 2021 o 30-2020 de 28-5-2021) que el rescabalament per dilacions indegudes no inclou els honoraris professionals d'advocat i procurador. Aquests conceptes no són en cap cas perjudicis relacionats al retràs sofert reconegut pel Tribunal Constitucional. Es tracta, per contra, de despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets davant els òrgans jurisdiccionals competents i que es regeixen per les normes processals de condemna en costes.

En conseqüència tampoc aquesta pretensió podrà triomfar.

CINQUÈ.- Pel que fa a les costes d'aquest procediment hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat de que havent estat estimada parcialment la demanda i en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament al seu respecte.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar parcialment l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la Sra. Galván.

Segon.- Declarar el dret de la Sra. Galván a rebre de l'Estat una indemnització de sis mil euros (6.000.- EUR).

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.