Revocació de donacions per superveniència de fills (TSJC-048/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-048/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 30 de setembre del 2010 la representació processal de la Sra. Caro va formular demanda contra el Sr. Vara sol·licitant que es dictés Sentència declarant la revocació de la donació efectuada per la seva mandant en favor del defenent per supervenció d'una filla de la donant, condemnant al Sr. Vara a retornar-li els béns rebuts com a conseqüència de la mateixa, així com aquells que els haguessin substituït, amb els seus fruits civils si existissin, prenent com a referència la data del naixement de la seva filla i imposant a l'adversa la totalitat de les costes del procediment.

II.- En data 11 de novembre del 2010 la representació processal del Sr.Vara va contestar a la demanda formulada contra el seu mandant oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació i que li fossin imposades a l'adversa les costes del procediment.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i, posteriorment, van presentar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 7 de desembre del 2012 estimant la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Caro contra el Sr. Vara, declarant revocada la donació pura i simple efectuada per la primera en favor del segon per escriptura de data 21 de desembre del 2005, condemnant al defenent a retornar a l'agent els béns donats i tots els què haguessin substituït durant la permanència dels títols aparents de domini que es declaren nuls, imposant a la part defenent les costes del procediment amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vara i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra el seu mandant, amb imposició de les costes causades en primera instància a l'adversa o, subsidiàriament, la seva reforma parcial en el sentit de condemnar al Sr. Vara a retornar només els béns donats que romanguin en el seu patrimoni, desestimant la petició de retornar uns indeterminats béns substituts i la declaració de nul·litat d'uns indeterminats títols, així com desestimant també la condemna en costes.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que la Sra. Caro va nàixer el 21 de juliol del 1962, iniciant la seva convivència amb el Sr. Vara l'any 1992 i contraent matrimoni amb el mateix l'any 1997. Ha quedat igualment acreditat que el dia 21 de desembre del 2005, mitjançant escriptura pública notarial, la Sra. Caro va fer donació, que anomenava singular, pura i simple, a favor del seu marit de la plena propietat de la meitat indivisa de dues parcel·les de terreny que havia adquirit per herència del seu pare (foli 22), que en data 19 de juny del 2009 es va dictar Aute acordant la separació dels esposos sense que haguessin tingut descendència (foli 33) i que, fruit d'una nova relació establerta per la Sra. Caro, aquesta va donar llum a una nena anomenada Galván en data 26 d'agost de l'any 2009 (foli 54).

En aquestes circumstàncies la representació processal de la Sra. Caro va formular la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es dictés Sentència declarant la revocació de la citada donació per supervenció d'una filla de la seva mandant, condemnant al Sr. Vara a retornar-li els béns rebuts com a conseqüència de la donació, així com aquells que els haguessin substituït, amb els seus fruits civils, si existien, prenent a l'efecte com a data de referència la del naixement de l'infant, el defenent s'hi va oposar i la Sentència objecte del present recurs la va estimar.

II.- Com a primer greuge contra la resolució d'instància argumenta la part recurrent que aquesta fonamenta la seva decisió en una sola Sentència dictada pel Tribunal Superior del Copríncep Francès en data 22 de desembre del 1989, que, a més a més, arriba a una conclusió contrària a la que expressa la resolució apel·lada, raó per la qual no es motiva la decisió que es pren.

De l'estudi de la resolució d'instància es dedueix que la referència a la citada Sentència té com a única finalitat la de recolzar el criteri de l'Hble. Tribunal en el sentit de que la revocació per supervenció de fills s'admet a l'ordenament andorrà, possibilitat que el recurrent considerava dubtosa en el seu escrit de contesta a la demanda, citant el criteri de diferents autors i admetent exclusivament, en tot cas, que es pogués reduir la donació si afectava a la legítima dels fills nascuts posteriorment a la mateixa, en aplicació de la Constitució II, represa al Llibre VIII, Títol IX dels Usatges i seguint el criteri d'autors tant prestigiosos com Villalba i Farré.

No obstant, és cert que la decisió a la què arriba la resolució d'instància en el cas d'autes es fonamenta de manera escassa, fora d'aquesta cita jurisprudencial que, d'altra banda, contempla un supòsit diferent, però el fet de que sigui escassa no suposa que sigui inexistent, ja que es fonamenta igualment en la protecció de tots els fills per igual que recull l'article 13.3 apartat segon de la Constitució andorrana i aquesta Sala comparteix el criteri de la Sentència apel·lada encara que sigui amb fonaments diferents, com es posa de relleu en el cos d'aquesta resolució.

III.- Com a primer motiu subsidiari de greuge contra la resolució d'instància, la representació processal del Sr. Vara argumenta que, en tot cas, la supervenció de fills no és, per si sola, causa de revocació total d'una donació, ja que en aquest cas sols es possible revocar-la parcialment, o millor caldria dir reduir-la, si perjudica la legítima dels fills nascuts després d'efectuada la mateixa. No obstant, el mateix recurrent reconeix que també s'admet la seva revocació total quan en el moment de fer-la el donant fos solter o vidu, de tal manera que el problema és discernir si en el cas present és aplicable aquesta possibilitat, ja que la Sra. Caro era casada en aquell moment.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal destacar, en primer lloc, que la jurisprudència dels Tribunals andorrans admet la possibilitat de revocar una donació per supervenció de fills en determinats casos. En aquest sentit, la Sentència a la què fa referència, la que és objecte del present recurs, igual com ho feia la del Mgfc. Jutge d'Apel·lacions de data 13 d'octubre del 1988 que considerava aquesta possibilitat un principi general del dret romà, destaca que, d'acord amb el criteri de la major part dels jurisconsultes catalans, a excepció de Vara que negava qualsevol possibilitat, encara que el mateix recurrent admet que posteriorment va canviar d'opinió, aquesta revocació era possible però sols si el donant era solter o vidu sense fills quan va realitzar la donació, ja que es tractava d'una mesura justa i equitativa, indispensable per la defensa dels descendents que, en el moment de la donació, no havien pogut ser protegits, com ho havien estat els infants que vivien en aquell moment, per l'afecte dels seus pares.

En el mateix sentit la Dra. Galan en la seva obra "La revocació de les donacions a Catalunya: la interpretació històrica al voltant de la revocació per supervenció de fills i per pobresa del donant", citada pel recurrent, defensa que la interpretació del costum "si algú dóna" i el seu abast feta pels autors clàssics catalans porta a pensar que, si bé en un primer moment es va admetre que la donació podia ser reduïda per respectar la legítima dels fills que es tenien en aquell moment i en benefici dels nascuts més tard, posteriorment aquest criteri va esdevenir una limitació del principi general que permetia la revocació, de tal manera que sols podien revocar-la totalment aquells que no tenien expectatives de tenir fills, com eren els solters o els vidus sense fills, tenint en compte que "la mentalitat de l'època assimila l'expectativa de tenir fills amb el fet d'estar casat i que la muller estigui en estat de procrear".

No obstant, com posa igualment de relleu la Dra. Galan, "Aquesta interpretació intenta conciliar la regla romana de la revocació total i el costum; aquella regirà quan el donant hagués cregut que no tindria fills i mogut per aquest pensament va fer la donació, de manera que es presumeix que si el donant hagués sabut que tindria fills no hauria fet la donació i per això es pot revocar totalment. En canvi, si el donant té l'expectativa de tenir fills, regeix el costum i el fet de tenir fills posteriorment només permet revocar parcialment la donació. La raó és que en aquest cas el donant es desprèn dels seus béns encara que pensi que després pot tenir fills, de manera que només sembla protegible l'expectativa legitimària del fill supervenient" i en el mateix sentit la Sentència del Mgfc. Jutge d'Apel·lacions de 13 d'octubre del 1988 afegeix que si sols es permet la revocació per supervenció de fills quan el donant és solter o vidu és "probablement per entendre's que la possibilitat de tenir fills d'aquests és menor que en aquells". D'altra banda, a la mateixa conclusió arriba Vives i Farré qualificant-la d'equitativa, favorable als fills i conforme a la disposició del Codi 3,29,5.

Per aquestes raons entenem que la norma que recull el costum "si algú dóna" es fonamenta en la interpretació de la voluntat del donant en el moment de fer la donació, tenint en compte que els motius pels que dóna (pensa que no tindrà fills) s'introdueixen en la causa del negoci fent inexistent la liberalitat quan aquest motiu no és real i neixen fills posteriorment i permetent per tant la seva revocació.

IV.- En el cas present cal tenir en compte que la Sra. Caro va nàixer el 21 de juliol de 1962 i es va casar amb el Sr. Vara el 10 de maig del 1997 (foli 79) però la mateixa defenent reconeix que, en total, els esposos van conviure més de divuit anys sense tenir fills i la donació es va fer el 21 de desembre del 2005 (foli 21), de tal manera que en aquell moment la Sra. Caro tenia quaranta-tres anys, quan els esposos es van separar en tenia quaranta-cinc i quan va tenir la seva filla quaranta-set, raó per la qual cal presumir que quan va donar creia raonablement que no tindria fills i no podia imaginar que poc després es separaria del seu espòs, iniciaria una nova relació al cap de dos anys i havent transcorregut un any més quedaria embarassada i donaria llum a una filla.

Per aquesta raó, tenint en compte que la finalitat de la norma no és altre que protegir la voluntat de qui fa un acte dispositiu fonamentat en una creença errònia, cal considerar revocable la donació efectuada per la Sra. Caro en favor del Sr. Vara i procedeix estimar la seva demanda.

V.- Com a segon greuge subsidiari en contra de la decisió a la què arriba la resolució d'instància afirma el recurrent que la donació que la Sra. Caro va fer al Sr. Vara no es podia considerar pura, sinó remuneratòria, en agraïment a les gestions fetes pel seu espòs per tal que la mare de la primera renunciés al usdefruit sobre les citades finques i com a contraprestació per la seva tasca d'intermediació en la venda d'una d'elles, però tampoc aquest motiu es pot estimar.

Per un cantó, encara que no resulti determinant, en l'escriptura de donació es denomina aquesta com "singular, pura i simple" i no es fa menció en cap moment a què la seva finalitat fos recompensar unes determinades gestions del donatari. Per un altre, que un cònjuge gestioni béns de l'altre no es pot considerar que generi una gratitud especial del seu titular i menys encara que justifiqui que se li faci donació de la meitat de dues finques, una de les quals va ser venuda per un import 33.000.000 euros, entre altres coses perquè els cònjuges estan obligats a ajudar-se moralment i material (article 9 LQM). Per últim, en la citada venda, que a més va ser posterior a la donació, va intervenir un intermediari, el Sr. Cañete, raó per la qual no sembla que les gestions efectuades pel Sr. Vara li generessin un esforç extraordinari quan existia un altre persona que cobrava per fer-les.

Per aquestes raons, considerem que les actuacions que el defenent pogués haver portat a terme en favor de la seva esposa no justifiquen que aquesta el compensés amb la donació que va fer, que cal entendre motivada per l'ànim de liberalitat i l'afecte que es pressuposa que existeix entre els esposos.

D'altra banda, si l'interès que va motivar la qualificació de la donació com pura va ser de caràcter fiscal, a fi d'evitar el pagament de l'impost de transmissions immobiliàries, com es defensa en la contestació a la demanda, és evident que aquesta motivació no pot ser protegida pels Tribunals.

VI.- Com a tercer motiu subsidiari, la recurrent argumenta que l'actuació de la Sra. Caro s'ha d'entendre com un frau a la Llei, considerant així que va tenir un fill amb la finalitat de poder revocar la donació i aquest argument no es pot acceptar de cap manera, no sols perquè vulnera el dret a la dignitat de qualsevol persona, sinó també per frivolitzar el desig de tenir un fill que és comú a la majoria de les persones i que s'ha de presumir que la Sra. Caro no va poder satisfer quan convivia amb el defenent per motius aliens a la seva voluntat.

VII.- Per últim la recurrent s'oposa subsidiàriament als efectes que la resolució d'instància atorga a la revocació que admet. En concret entén la recurrent que aquesta sols podria produir efectes en relació als béns que romanguin en el patrimoni del donatari en el moment d'instar-se la revocació, és a dir el 50% de la finca que no va ser venuda i aquest motiu s'ha d'estimar en part.

En efecte, està fora de tot dubte que, en virtut d'allò que disposa el Codi 8,56,7, cal entendre que subsisteixen els actes de disposició i de gravamen realitzats pel donatari sobre els béns donats abans d'haver ocorregut la causa que fonamenta aquest supòsit de revocació, que no es poden presumir nuls, però això no exclou que el donatari hagi de retornar aquells béns que hagin substituït aquells dels quals va disposar, perquè, com assenyala el Codi, la revocació té efectes personals i el que destaca la resolució d'instància no és la nul·litat dels actes de disposició, sinó la de la donació efectuada.

No obstant, el cert que en el cas present no s'ha debatut, ni acreditat en període probatori, com preveia l'agent en la seva demanda, quins són aquests béns i entenem que aquesta determinació no es pot efectuar en execució d'aquesta Sentència, sinó que, com reconeix la mateixa part apel·lada, és precís que la petició en ordre a la seva recuperació es practiqui, si s'estima oportú, i es resolgui en el procediment adient amb més i millors garanties per les dues parts.

VIII.- En estimar-se parcialment el recurs, procedeix mantenir les costes de la instància en quant l'estimació de la demanda ha estat substancial, però no s'ha de fer especial pronunciament sobre les d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació plantejat per la representació processal del Sr. Vara contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 7 de desembre del 2012 que REVOQUEM PARCIALMENT quedant redactada la seva decisió en el sentit següent:

Estimar parcialment la demanda formulada el 30 de setembre del 2010 per la Sra. Caro contra el Sr. Vara, declarar revocada la donació pura i simple efectuada per la Sra. Caro al Sr. Vara per escriptura de data 21 de desembre del 2005 autoritzada per la notària Sra. F. amb el número 2839 del seu protocol; condemnar al Sr. Vara a retornar a la Sra. Caro els béns donats en aquella ocasió que romanguessin en el seu patrimoni i els que haguessin substituït a aquells dels quals va disposar a determinar en el procediment adient que pugui ser iniciat per les parts, imposant les costes de la instància al Sr. Vara i sense fer especial pronunciament sobre les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-