Acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i rescabalament del dany causat; article 10 de la LQJ (E04-2359, E10-1800, E10-1969, E10-4394, E10-4398, E10-10408, E10-10409, E11-11044, E11-14245, E12-0110, E12-13611, E12-14453, E12-15738, E12-19213, E12-16228, E13-0108, E13-4551, E13-4863, E13-4968, E13-6339 - TSJ 0009/2021)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJ 0000009/2021 ORIGEN: XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX, XXXX

SENTÈNCIA 009-2021

PARTS:

Agent: CASS

Representant: Sra. Tejada

Advocat: Sr. Campillo

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Vélez

Advocat: Sra. Tejada

OBJECTE : RESPONSABILITAT DE L'ESTAT PER FUNCIONAMENT ANORMAL DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA. No procedeix. Els deutes es van declarar incobrables

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 4 d'octubre del 2021.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades a demanda de la CASS (en endavant CASS), per al reconeixement d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en les quals han estat part el Ministeri Fiscal i el Govern.

Ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la CASS va interposar demanda contra el Govern d'Andorra, que té per objecte el reconeixement de que s'ha produït un anormal funcionament de l'Administració de Justícia, per la manca de diligència en la tramitació dels procediments encaminats al cobrament en via executiva de diversos deutes, per l'impagament de quotes a la CASS, sancions i recàrrecs. Aquests procediments (vint en total) es van iniciar entre el dia 24/12/2004 i el dia 06/09/2013.

En la demanda es reclama que es condemni al Govern a l'abonament de la quantitat de 143.627,50 euros, més els interessos legals corresponents.

En defensa de les seves pretensions, la CASS argumenta que:

Fins que va entrar en vigor la modificació en aquesta matèria del Codi de l'Administració, introduïda per la Llei 45/2014, de 18 de desembre, cosa que va tenir lloc el 16 de maig de 2016, la CASS no disposava d'autotutela executiva i havia de recórrer a la Batllia per a l'execució forçosa dels actes administratius, segons l'article 97 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

En aplicació d'aquest precepte, la CASS va formular diverses demandes per a l'execució de deutes en concepte de quotes impagades, recàrrecs i sancions, que es va presentar entre el dia 24/12/2004 i el 06/09/2013.

La demora en el tràmit d'aquestes execucions per part de la Batllia ha donat lloc a que la majoria dels crèdits hagin prescrit.

Aquesta paralització o demora constitueix un anormal funcionament de l'Administració de justícia, que dóna lloc a que s'hagin d'indemnitzar el perjudicis corresponents, segons els articles 92 de la Constitució i 10 de la Llei qualificada de la Justícia.

Com a conseqüència d'aquests fets, sol·licita que el Govern els indemnitzi en la quantitat de 143.627,50 euros, més els interessos legals corresponents.

2.- El Ministeri Fiscal ha sol·licitat que es desestimi la demanda interposada per la CASS, en base a les següents argumentacions:

En primer lloc, afirma que la demanda s'ha d'inadmetre, compte tingut que no queda demostrat que hagi esdevingut la prescripció de les accions executòries.

A la demanda no s'adjunta els documents en els quals la part agent fonamenta el dret que pretén (la prescripció dels deutes).

Les resolucions de la Batllia per les quals s'acorda l'arxiu es fonamenten en la manca de béns i drets susceptibles d'execució, no disposant les persones físiques i jurídiques de saldos creditors prop les entitats bancàries susceptibles d'execució, i fins i tot les persones físiques contra les que s'instava l'execució, perceben pensions de la mateixa CASS que no arriben al salari mínim interprofessional i que són inembargables.

Una eventual prescripció no ha de comportar per ella mateixa el dret a indemnització.

3.- La representació del Govern s'ha oposat també a la demanda, al·legant, en síntesi, que:

Els autes dels Batlles han acordat l'arxiu provisional de les causes pel fet que les persones i les societats objecte d'execució no disposen de béns d'execució.

Alguns expedients, si no tots, dels enviats per la CASS a la Batllia per a la seva execució, al moment d'iniciar-se els respectius procediments, els deutors ja es trobaven descapitalitzats o tenien travats embargaments en el marc d'altres causes o expedients.

Els deutes reclamats havien de ser considerats com a d'impossible cobrament.

L'impagament del deute no és conseqüència d'un anormal funcionament de la justícia, ja que, en aquest cas, les actuacions dutes a terme demostren que es tractava de crèdits incobrables.

De forma subsidiària considera que caldria valorar l'expectativa de cobrament realment existent, i, com a màxim, reconèixer el 50% de l'import reclamat.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons ho disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- L'acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat com a conseqüència d'un fet danyós derivat de l'actuació irregular dels òrgans jurisdiccionals, prevista al més alt nivell en l'article 92 de la Constitució, pot obeir a dues causes diferents, com són l'error judicial i el funcionament anormal de l'Administració de Justícia, cadascuna de les quals fa necessària la concurrència de requisits específics, en funció de la seva diversa naturalesa.

Segons l'article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia, el dany al·legat haurà de ser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones.

Tercer.- Aquest Tribunal s'ha pronunciat sobre una qüestió similar a la que ara ens ocupa (reclamació de la CASS al Govern pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia) a les sentències 4/2019, de 12 d'abril (procediment del Ple 1/2018); 5/2019, de 12 d'abril (procediment del Ple 20/2018), i 3/2020, de 16 de juliol (procediment del Ple 5/2020), resolucions que els intervinents coneixen per haver estat part en totes elles.

Així, en les dues primeres de les sentències citades (núms. 4 i 5 del 2019) es van estimar parcialment les demandes i es va reconèixer que la CASS havia de rebre del Govern el 50% de la quantitat aleshores reclamada. Val a dir que en aquells dos casos la Batllia va retornar els expedients a la CASS en considerar que els deutes havien prescrit.

Tanmateix, a la sentència 3/2020, de 16 de juliol es va arribar a una conclusió diferent. En efecte, en aquell cas es donava la circumstància que el procediment executiu va finalitzar mitjançant un aute de la Batllia pel qual es va acordar l'arxiu de la demanda d'execució instada per la CASS, arxiu que es fonamentava en la manca de béns de l'executat pel cobrament del deute, i no en la prescripció del deute, aute que, a més, la CASS no va recórrer. I la insolvència del deutor quedava confirmada amb la documentació aportada a les actuacions.

En el cas que ens ocupa, els vint procediments executius van finalitzar amb un aute d'arxiu amb una mateixa fonamentació: les persones i/o les societats objecte d'execució no disposen de béns susceptibles d'execució, com reconeix la pròpia part agent al foli 3 de la seva demanda. De fet, la representació de la CASS al fonament jurídic 10 de la demanda afirma que la manca d'actuació de la Batllia en la tramitació d'aquest expedients ha comportat la prescripció però no de la totalitat dels crèdits reclamats, i reconeix que els autes d'arxiu de dades 11/01/2021, 04/02/2021, 25/03/2021 i 26/03/2021 no ho són per la totalitat reclamada per la CASS, la qual cosa demostra que la Batllia sí va fer actuacions tendents al cobrament dels deutes, i que alguns sí es van poder cobrar parcialment.

A més, a l'informe aportat per Govern com a document núm. 1 amb la seva demanda, de data 28/05/2021, subscrit pel Batlle en resposta a la petició d'informació de la Presidència de la Batllia sobre la demanda presentada per la CASS, es diu:

"En cap dels expedients relacionats en la demanda presentada s'ha acordat la seva prescripció i l'anterior no és sinó conseqüència lògica de les actuacions realitzades. En aquest sentit i, com s'exposa en els propis autes d'arxiu provisional, la decisió adoptada parteix de la prèvia indagació dels béns i drets dels que disposava la persona executada. Per tant, des del moment en que l'Administració de Justícia ha realitzat les gestions de cerca oportunes i, el que és més transcendent als efectes que ens ocupa, ha travat embargaments sobre els eventuals béns dels deutors, la referència a la institució de la prescripció esdevé inadequada."

I afegeix que els expedients s'adreçaven contra societats que no en pocs casos en el moment d'iniciar-se els respectius procediments estaven descapitalitzades o tenien embargaments travats en el marc d'altres causes o expedients.

De fet, a l'escrit de conclusions de la CASS es diu que "en rebre la notificació dels autes d'arxiu de varis procediments d'execució d'actes administratius presentats a execució prop la Batllia, la CASS va constatar, en consultar els expedients, la prescripció de la gran majoria dels deutes reclamats en aquests actes administratius, per manca d'actuacions o bé per dilació injustificada de la Batllia a l'hora de dur a terme les execucions sol·licitades", és a dir, la pròpia CASS reconeix que no tots els deutes han prescrit sinó "la gran majoria", i, a més, en el cas que així fos, hauria d'haver recorregut els autes d'arxiu.

En qualsevol cas no resulta possible interposar una única demanda que inclogui fins a 20 expedients sense que a l'escrit de demanda es fixi clarament les dates d'inici i finalització de la prescripció de forma individualitzada per cadascun, ja que és a la demanda on la part agent ha de determinar clarament els fets que justifiquen la seva reclamació, sense que sigui possible presentar una demanda col·lectiva com una mena de totum revolutum.

D'altra banda, com encertadament posa de manifest el Ministeri Fiscal, en el autes d'arxiu referits a les dues persones físiques deutores de la CASS, els Srs. Carnero i Porras, de dates 11/01/2021 i 26/03/2021 respectivament, es deixa constància que de la lectura dels punts de la CASS es desprèn que l'executat percep una pensió de malaltia on consta que els ingressos no arriben al salari mínim interprofessional, la qual cosa comporta que siguin inembargables.

En definitiva, si la CASS no estava conforme amb els autes d'arxiu dels vint procediments executius -per entendre que la causa de l'arxiu no era que les persones i les societats objecte d'execució no disposaven de béns susceptibles d'execució, sinó que s'havia d'haver acordat l'arxiu per prescripció dels deutes-, hauria d'haver-los recorregut, i no ho va fer. En altres paraules, no és possible aquietar-se amb els vint autes d'arxiu dels procediments executius, i iniciar desprès un procediment davant el Ple del Tribunal Superior pretenent que els autes són erronis i que els deutes eren cobrables però que van prescriure per la inacció de la Batllia.

Les anteriors consideracions porten a concloure que en aquest cas, com també en el que va resoldre la sentència 3/2020 (procediment del Ple 5/2020), procedeix la desestimació de la demanda compte tingut que la CASS no s'ha vist perjudicada per l'actuació de la Batllia.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades, atès que s'estima la demanda de forma parcial.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECISIÓ

Primer.- Desestimar la demanda interposada per la CASS.

Segon.- No fer un especial pronunciament en matèria de costes.

Tercer.- Notifiqueu aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.