Contracte d'agència (TSJC-141/13)
- Resolució
- Sentència · 28/11/2013
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 221/2013
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2013:221
- Recurs
- 141/13
- Ponent
- Eulàlia Amat Llari
- Magistrats
- Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- EQUITAT PAGAMENT COMERÇ SOCI CONTRACTE D'AGÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat per la societat "L.I.V., SL" contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 5 de desembre del 2012, que condemna "L.I.V., SL" a pagar a la societat "2.JM.M.S., SL" la quantitat de 26.258,86 euros, més els interessos legals, per les comissions no pagades en virtut del contracte d'agència comercial signat entre les parts. El tribunal ha considerat que les proves presentades per l'agent demostraven que "L.I.V., SL" havia subcontractat a "2.JM.M.S., SL" per comercialitzar els productes de la marca "L.E." i que, per tant, era responsable del pagament de les comissions degudes. A més, el tribunal ha considerat que el fet que la societat "L.E." hagués satisfet algunes de les comissions a "2.JM.M.S., SL" no excusava la responsabilitat de "L.I.V., SL" en el pagament de les comissions pendents. Finalment, el tribunal ha imposat les costes del recurs a la part recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére
TSJC-141/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 8 d'octubre del 2008 la representació processal de la societat "2.JM.M.S., SL" va presentar demanda contra la societat "L.I.V., SL" i el Sr. Sarabia sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar a la seva mandant la suma de 26.258,86 euros, import de les comissions a les què aquesta tenia dret en virtut del contracte d'agència comercial signat per les parts i que no li havien estat abonades, més els interessos legals de dita quantitat a partir de la data de la rescissió del citat contracte, és a dir a partir del dia 30/06/2006, o bé, subsidiàriament, a partir de la data de la contesta a la demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.
II.- Malgrat haver estat degudament citada, la part demandada no va comparèixer en la data assenyalada per tal de contestar la demanda i va ser declarada en situació de rebel·lia processal.
III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 de desembre del 2012 va acordar estimar parcialment la demanda interposada per la societat mercantil "2.JM.M.S., SL" contra la societat "L.I.V., SL" i el Sr. Sarabia, condemnant únicament a la primera demandada a pagar a l'agent la quantitat de 26.258,86 euros, més els interessos legals de dita suma a comptar del dia 3 de setembre del 2009 i fins el seu total pagament i a l'abonament de les costes processals generades pel procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de Sentència, absolent al demandat Sr. Sarabia de la totalitat de les pretensions de l'actora.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "L.I.V., SL" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, la desestimació de la demanda formulada contra la seva mandant i la imposició de les costes del procediment a l'adversa.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 13 d'abril del 2005 les societats "L.E." i "2.JM.M.S., SL" van celebrar un contracte, que van denominar d'agència comercial, en virtut del qual la primera encarregava a la segona la comercialització en nom i per compte seu de diversos tipus de materials de construcció que ella distribuïa, en particular els venuts sota la marca "L.E.", acordant que per aquesta gestió ORG_0, SL rebria unes comissions que s'especificaven al contracte d'acord amb l'import facturat (foli 68).
Ha quedat igualment provat que, mitjançant la intervenció de "2.JM.M.S., SL", es van vendre diversos materials de la marca "L.E." (folis 76 a 274), vendes que van generar nombroses comissions (foli 275 a 281) i la societat agent manifesta que aquestes van ser pagades puntualment per "L.I.V., SL" fins el mes de gener del 2006. No obstant, segons afirma la societat "2.JM.M.S., SL", a partir d'aquella data "L.I.V., SL" va deixar de pagar les sumes que devia, acumulant un deute de 28.491,51 euros i, veient que no aconseguia satisfer el seu interès, es va dirigir contra la societat "L.E." i aquesta li va abonar exclusivament la suma de 2.232,65 euros, quedant reduint així el deute a 26.258,86 euros, que "2.JM.M.S., SL" va reclamar a "L.I.V., SL" primer extrajudicialment (folis 282 i 283) i, posteriorment, mitjançant la demanda que dóna origen al present procediment, demanda que la Sentència objecte del present recurs va estimar ateses les proves presentades per l'agent i la rebel·lia de la defenent, que no va comparèixer ni a contestar la demanda, ni en període de proves.
II.- La representació processal de la societat "L.I.V., SL" no nega que l'agent sigui creditora de les citades sumes, però argumenta, com a primer motiu del seu recurs, que les manifestacions de l'agent no concorden amb el fet que la societat "L.E." li abonés part de la quantitat que reclamava, quan no tenia amb ella cap tipus de lligam comercial, ni de cap altre tipus, raó per la qual entén que la seva mandant no va rebre d'aquesta societat el pagament de les comissions pactades i, per tant, ella tampoc ha de respondre de les mateixes front a l'agent, raó per la què, segons el seu parer, procedeix la revocació de la Sentència d'instància i la desestimació de la demanda formulada contra la seva mandant.
Malgrat els arguments de la recurrent, cal tenir en compte que de les proves que consten a les actuacions es dedueix que les societats "L.E." i "L.I.V., SL" van arribar a un acord en virtut del qual la segona assumia l'encàrrec de comercialitzar els productes que fabricava la primera i que "L.I.V., SL" va subcontractar a "2.JM.M.S., SL" per portar a terme aquesta tasca. Per aquesta raó, si "L.I.V., SL" no abonava les comissions degudes a la societat a la què havia encarregat la comercialització dels productes de la marca "L.E." aquesta estava legitimada per reclamar el pagament al propietari dels materials com a beneficiari últim de la seva gestió. Com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de data 21 d'octubre del 1999, i reconeix en relació al sotsarrendament la del Tribunal Superior de la Mitra de data 14 de novembre del 1981 citant el Digest 15,3 i el Codi 4,26,3 i 12 que admeten en aquest cas la actio in rem verso, l'acció directa suposa una excepció al principi de relativitat dels contractes i es fonamenta en consideracions d'equitat, per tal d'evitar un empobriment del que ha prestat un determinat servei i un enriquiment del què directe o indirectament se'n ha beneficiat, que, no obstant, sols esta obligat a abonar la part, o la totalitat, del deute que no hagués pagat a la societat amb la què ella havia contractat. Per aquesta raó, el fet de que la societat "L.E." hagués satisfet algunes d'aquestes comissions a "2.JM.M.S., SL" sols significa que reconeixia que no havia abonat el seu import a "L.I.V., SL", al contrari del que succeïa amb les restants que sí havien estat pagades i, com a prova d'aquest fet, s'aporten a les actuacions els documents que consten als folis 292 i 293, raons totes elles que porten a desestimar el present recurs, tenint en compte, a més a més, que les relacions que hi poguessin haver entre la primera societat i la recurrent i els deutes que poguessin existir entre una i altre són res inter alios acta per l'agent i no se li poden oposar.
III.- La recurrent argumenta igualment que "2.JM.M.S., SL" va incomplir les seves obligacions, raó per la qual va incoar un procediment judicial contra ella davant del Tribunal de Grande Instance de Beziers, que també "L.E." va incomplir les seves obligacions i que la seva mandant i aquesta darrera entitat van arribar a una transacció en virtut del qual ella es comprometia a desistir de les accions entaulades contra ORG_0, SL, si bé aquesta renúncia estava supeditada a la reciprocitat per part de ORG_0, SL, però un altre vegada es tracta de pactes als quals van arribar tercers que no poden afectar a l'agent i que, a més a més, no s'han provat.
IV.- En desestimar-se el recurs, procedeix imposar les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "L.I.V., SL" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 de desembre del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.