Laboral- Acomiadament per causes economiques- requisits- preavis- càlcul compensació (0178/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0178/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de setembre de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Anaya va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat ORG_0, en reclamació de la quantitat de 51.412,37EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda o injustificat; o, subsidiàriament de 2.579,40EUR, en concepte de liquidació, dites sumes juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; amb declaració i cotització de les referides quantitats prop de la CASS, i imposició de costes a la part adversa, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat ORG_0 va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que va acomiadar el Sr. Anaya de forma deguda i procedent, atès que han resultat reunits tots els requisits establerts a fi de procedir a un acomiadament per causes econòmiques; que la base de càlcul que obté l'adversa no té res a veure amb la que estableix l'article 82.3 del Codi de les Relacions laborals.

III.- Per sentència de data 4 de maig del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, desestimant íntegrament la demanda del Sr. Anaya, va absoldre la societat ORG_0 de tots els pediments interessats de contrari, amb expressa condemna en costes al vençut, segons preveu el darrer Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Anaya ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: és cert que en la carta d'acomiadament es manifestà l'exhibició de l'informe d'auditoria, però no és menys cert que el dit informe no fou exhibit al treballador ni que aquell restés a la seva disposició per consultar-lo; que no es pot acceptar que els testimoniatges practicats en les persones dels Srs. Andrade, Escudero i Bonet siguin veraços sobre l'exhibició de l'informe; que en el subsidiari i negat cas que es pogués entendre que l'empresa li havia exhibit l'informe, això no era suficient perquè d'acord amb la jurisprudència, calia que restés a disposició del treballador per tal que en pogués prendre coneixement del seu contingut i, per tant, estudiar-lo o fer-lo consultar o estudiar per un entès; que l'amortització del lloc de treball no estava objectivament acreditada i l'empresa només perseguia acomiadar el treballador beneficiant-se injustament de l'aplicació de l'article 91.c; que la base de càlcul practicada per l'empresa és errònia i, per tant, el salari/dia a abonar no pot ser de 74,19EUR sinó de 79,21

EUR, i doncs l'empresa li deu una indemnització suplementària de 2.579,40EUR.

II.- Segons contracte de treball per durada indeterminada, el Sr. Anaya va començar a prestar els seus serveis a la societat ORG_0, en qualitat de programador, el dia 1 de gener de 1997. Per carta de data 30 d'abril del 2010, notificada el mateix dia al treballador, la societat ORG_0 va comunicar al Sr. Anaya, el seu acomiadament per causes objectives de conformitat amb l'article 91 del Codi de les Relacions Laborals, pels motius establerts en l'apartat 1, lletra c., mitjançant un preavís de 90 dies. L'empresa va oferir al treballador en concepte de liquidació dels havers laborals, la quantitat de 19.876,63 EUR, més concretament: 13.539,68EUR en concepte de compensació econòmica, 6.677,70EUR en concepte de preavís, 816,09EUR en concepte de 11 dies de vacances degudes, menys 1.156,84EUR de retenció a la CASS.

L'article 91 del Codi de les Relacions Laborals estableix que: " en els contractes per temps indefinits, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, excepte en els supòsits exclosos per aquest Codi, mitjançant un preavís fet amb una antelació d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista a l'article 90.1, quan concorri alguna de les causes següents:...c) quan hi hagi la necessitat acreditada d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció...Als efectes d'aquest apartat, s'entén per causes econòmiques les que tinguin com a finalitat contribuir a la superació de les situacions econòmiques negatives de l'empresa que no puguin superar-se raonablement amb mesures alternatives i per causes tècniques, organitzatives o de producció, i les que tinguin com a finalitat la superació de les dificultats que impedeixin el bon funcionament de l'empresa, ja sigui per la seva posició competitiva en el mercat, ja sigui per exigències de la demanda, a través d'una millor organització dels recursos, encara que no hi hagi una situació econòmica negativa. L'empresa ha de justificar la situació per mitjà d'un informe, realitzat per un auditor degudament autoritzat, que evidenciï les causes abans esmentades....3) La manca de prova de la causa al·legada, el fet que aquesta no sigui considerada suficient o la manca d'establiment de l'informe previst a l'apartat primer, converteix el comiat en improcedent i donen lloc a la indemnització prevista a l'article 98..". L'article 92 del mateix Codi precisa que en el supòsit de comiat per causes objectives, la carta ha d'esmentar amb concreció la causa que motiva el comiat i s'ha d'exhibir a la persona assalariada l'informe previst al mateix article.

III.- Consta en l'avís de comiat comunicat al Sr. Anaya l'apartat següent: "En aquest sentit, i d'acord amb la legislació vigent al Principat d'Andorra, se li exhibeix, en aquest acte, l'informe d'Auditoria que acredita aital acomiadament, elaborat per la societat Yuste, del qui en pren degudament coneixement." Aquesta carta la va firmar el treballador sense manifestar expressament que, al contrari de que diu l'esmentat apartat de l'avís de comiat, no se li ha exhibit l'informe d'Auditoria i que no en va prendre coneixement. L'article 92 del Codi de les Relacions Laborals només exigeix que s'exhibeixi l'informe d'auditoria al treballador, sense perjudici que el mateix pugui consultar-lo de manera mes aprofundida, posteriorment. En el present cas, resulta tant del contingut de la carta d'acomiadament que dels testimoniatges dels Srs. Andrade, Escudero i Bonet, que encara que els mateixos siguin assalariats de l'empresa, constitueixen declaracions concordants que no es poden totalment descartar, que el Sr. Anaya va tenir coneixement de l'informe d'auditoria juntament amb l'avís de comiat, i que si no se li va remetre còpia, se li va indicar que podia consultar-lo detingudament. Per conseqüent, si que l'acomiadament del Sr. Anaya fou conforme amb les disposicions de l'article 91.1c i 92 del Codi de les Relacions Laborals, ço que determina desestimar la demanda del treballador en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda o improcedent.

IV.- Pel que fa a la causa objectiva de l'acomiadament, resulta de l'informe d'auditoria realitzat per un organisme independent i autoritzat, que des de l'any 2006 la xifra d'afers del negoci fou en davallada contínua amb un resultat d'explotació que va passar de 204.294 en 2006, a 213.515 en 2007, 115.863 en 2008 i - 30.109 en 2009, ço que va determinar un ràtio personal/ xifra del negoci de 23,79% en 2006, 29,29% en 2007, 30,73% en 2008 i 42,53% en 2009. D'aquests elements, resulta evident que per superar la situació econòmica en davallada des de l'any 2006 fins a arribar a una situació negativa en 2009, l'empresa ha de reduir el ràtio personal/xifra del negoci que, per ascendir al 42,53% en 2009, impedeix el seu bon funcionament i el seu desenvolupament. Per tant, s'ha de considerar que l'acomiadament del Sr. Anaya per causes econòmiques és del tot justificat.

V.- Respecte al càlcul de la compensació econòmica i del preavís del treballador, l'article 82.3 del Codi de les Relacions laborals disposa que: "a efectes de retribució de vacances, compensació econòmica per comiat no causal i per comiat per causes objectives, compensació per pagament del període de preavís, si escau, i indemnització per comiat fet en forma indeguda, improcedent o injustificat, el salari per dia correspon a l'import resultant de dividir per 30 el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana dels salaris variables dels darrers 12 mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat". L'empresa va declarar i cotitzar prop de la CASS un salari fix mensual de 2.225,80EUR, llevat pel mes de gener del 2010 on va declarar un salari de 2.295,80EUR. Nogensmenys, resulta dels documents acreditius d'abonament de la nòmina, que l'empresa va pagar al Sr. Anaya els salaris següents: 2.225,80EUR els mesos de març, d'abril, maig, juny i juliol del 2009, 2.274,61EUR al mes d'agost, 2.225,80EUR els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre, 2.308,50EUR al mes de gener del 2010, 2.323,71EUR al mes de febrer, i 2.261,20EUR al mes de març, darrer mes treballat. En canvi no es pot tenir en compte el xec de 1.369,40EUR del mes d'agost del 2009, per no acreditar el treballador que dit xec fou lliurat en concepte de salari, atès que ja havia percebut per aquest concepte la quantitat de 2.274,61EUR. Per tant, aplicant el mètode de càlcul establert pel referit article 82.3, en resulta que el salari del Sr. Anaya correspon a l'import de 75,10EUR. Pertoca doncs al treballador percebre la quantitat de 13.705,75EUR en concepte de compensació econòmica, la quantitat de 6.759EUR en concepte de preavís, i la quantitat de 826.61EUR en concepte de vacances, ço que fa una diferència global de 257,89EUR de la qual s'ha de deduir els 5% de la part obrera, el que correspon a la suma de 245EUR.

VI.- en raó de la matèria laboral del litigi, l'estimació del recurs, encara que sigui molt parcial, determina no fer especial imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar molt parcialment el recurs del Sr. ENTITY_4;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 4 de maig del 2011 en el sentit d'estimar en part la demanda de la part actora i de condemnar a la societat ORG_0 a pagar al Sr. Anaya la quantitat global de 245EUR en concepte de complement de compensació econòmica, de preavís i de vacances degudes, amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda; de condemnar la mateixa societat a declarar i cotitzar la referida quantitat prop de la CASS; sense fer especial condemna en costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.