**** (0178/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 178/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de novembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Calatayud va presentar davant de l'Hble Batllia demanda laboral contra la societat Sancho en reclamació de les quantitats de : 5.823,96 EUR en concepte de preavís; 8.749,44 EUR en concepte de compensació econòmica; 1.254,40 EUR en concepte de salari del mes de febrer; 125,44 EUR en concepte de vacances; 15.794,83 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i injustificat, amb els interessos legals corresponents i amb la corresponent cotització de les esmentades quantitats prop de la CASS.

II.- La societat Sancho es va oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que l'acomiadament del demandant fou totalment procedent, justificat i ajustat a dret i a raó, a la vista que el Sr. Calatayud va mancar greument i reiteradament a les obligacions relatives al bon ordre de l'empresa i a l'execució de les seves obligacions contractuals; que subsidiàriament, en tot supòsit d'acomiadament improcedent, només pertoca al treballador percebre la indemnització prevista a l'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball; que es varen abonar i pagar al treballador tots els dies treballats durant el mes de febrer i que no pertoca al Sr. Calatayud cobrar cap quantia suplementària en concepte de vacances.

III.- Per sentència de data 13 de juny del 2008, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Sancho a pagar al Sr. Calatayud la quantitat de 962,53 EUR amb els interessos legals comptadors des del dia 17 de febrer del 2007 i a cotitzar aquesta quantitat a la CASS; així com a satisfer les despeses processals causades.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr.. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Calatayud manifesta que la valoració de les proves per la sentència de primera instancia ha estat realitzada de forma errònia; que en efecte: l'incident del 25 de gener del 2007 es va produir quan es va encomanar al treballador la realització d'una tasca que representava un risc per a la seguretat dels conductors, i si en algun moment es va produir una discussió és per quant el Sr. Calatayud considerava que hi havia un perill per a terceres persones en l'execució de la feina que li era encomanada; que es va tractar d'un incident anodí sense que en cap moment s'aturés la feina; que arribar tard a la feina un sol cop desprès de varis anys de prestació de serveis no és un mancament greu, i encara menys una manca de puntualitat greu i reiterada al treball; que pel que fa a l'incident del dia 7 de febrer del 2007, el Tribunal no pot suplir en la sentència la manca de motivació o de precisió i rigor de la carta d'acomiadament; que el Sr. Calatayud va telefonar a l'encarregat per avisar i dir que estava malalt; que el que va passar es que el treballador va anar al bar abans de començar a treballar, però al trobar-se malament, va telefonar el seu encarregat i va anar al metge; que l'empresa ha emprat tota de mena de subterfugis per a intentar motivar i justificar un acomiadament que no pot ser-ho de cap de les maneres, arribant a emprar mitjans deshonestos, com és jugar amb el pa d'altres empleats que es varen veure obligats a signar declaracions inexactes per a conservar llur feina.

II.- La societat Sancho impugna les disposicions de la sentència de primera instància que van condemnar-la a pagar l'import de 962,53 EUR en concepte d'havers laborals i les costes processals, exposant: que en data 22 de febrer del 2007 l'empresa va dipositar a l'Hble. Batllia la suma de 103,47 EUR en concepte d'havers laborals; que al mes de febrer el Sr. Calatayud va treballar 4 dies en règim de jornada complerta (1, 2, 5 i 6) i mig dia del dissabte 3 de febrer; que el salari base del Sr. Calatayud era únicament de 93,76 EUR; que per tant la societat Sancho va pagar al treballador els dies i les hores que efectivament havia treballat; que el Sr. Calatayud va treballar per compte de l'empresa des del mes d'abril del 2003 fins al 15 de febrer del 2007; que des del dia 1 d'abril del 2006 fins al dia 15 de febrer del 2007, el Sr. Calatayud tenia dret a la percepció de 26,5 dies de vacances i va gaudir de 30 dies, i és per aquesta raó que l'empresa va procedir a restar-li de la seva liquidació laboral l'import de 312,90 EUR equivalent a 3,5 dies de vacances; que la imposició de costes a la part demandada no té cap mena de fonamentació a la vista que la liquidació laboral realitzada per la societat Sancho al Sr. Calatayud fou correctament efectuada; que de l'import de 31.757,07 EUR reclamat pel Sr. Calatayud el Tribunal únicament ha considerat procedent estimar la suma de 962,53 EUR en concepte d'havers laborals, ço que justifica que no es faci una especial condemna en costes en el suposat i negat cas que l'empresa hagués de fer front a alguna quantia en concepte de liquidació laboral.

III.- El Sr. Calatayud va començar a treballar pel compte de la societat Sancho al mes d'abril del 2003, en qualitat de xofer de camió. El dia 15 de febrer del 2007, l'empresari va entregar directament al treballador una carta notificant-li el seu acomiadament sense preavís ni necessitat d'indemnitzar-lo per conducta d'insubordinació, per intentar crear mala maror entre els seus companys, abandó del seu lloc de treball, una laxitud evident en l'execució de les seves tasques laborals, la negligència i incompliment de la seva obligació de vetllar pel manteniment i bon estat de la seva màquina, motius contemplats en l'article 72 apartats 1, 2, 5, 6 i 11 de la Llei sobre el contracte de treball.

IV.- Els motius concrets exposats per la carta d'acomiadament són els següents: 1) "Segons la notificació d'incidència del 25 de gener de 2007, el Sr. Calatayud es va negar a executar una feina manada directament pel seu encarregat. Desprès d'una discussió davant els altres operaris, la va fer de mala gana; 2) Segons la notificació d'incidència greu del 5 de febrer de 2007, on vostè es va presentar mitja hora tard sense avisar el seu encarregat, aturant directament la evolució de la feina dels seus companys. Un xofer de camió estava esperant a que arribés per poder començar a carregar-lo; 3) El 7 de febrer d'enguany, se li va notificar un incidència greu ja que vostè s'havia de presentar a treballar (com cada dia) a les 8h del mati i en veure el seu encarregat que no arribava, el va trucar multitud de vegades per tal de saber si vindria a treballar o no, ja que un camió estava esperant per ser carregat, però el Sr. F. no ha agafat el telèfon en cap moment. Els companys de feina en arribar d'esmorzar (9h30), li comenten a l'encarregat que el Sr. F. havia anat a esmorzar amb ells al ORG_1.. A les 10h el Sr. F. truca el seu encarregat que havia d'anar al metge. L'encarregat va demanar als seus companys si el Sr. F. els havia fet cap comentari sobre si havia d'anar al metge, contestant-li que no i feia cap signe aparent de malaltia. ORG_0 ha tingut de cridar un xofer que estava treballant en una altra obra per tal de suplir temporalment aquesta baixa i evitar que l'obra es pari per més temps i evitar més pèrdues per a P. SA; 4) El 7 de febrer de 2007, se li fa una notificació greu ja que degut a l'abandó del deu lloc de treball, l'empleat que l'ha substituït, mira els nivells de la màquina (obligació que han de complir els maquinistes i els xofers per tal de vetllar al bon funcionament de llur vehicles i que el Sr. F. ha obviat). S'adona que la màquina que normalment porta el Sr. Calatayud estava treballant amb un nivell d'oli molt per sota del mínim que garanteix el bon funcionament de la màquina trucant immediatament al mecànic per restituir l'oli mancant. Se li va tindre que posar 6 l d'oli. Si la maquina hagués treballat una mica més de temps en aquestes condicions, el motor s'hauria trencat costant la seva reparació uns 14.000 EUR...".

Per determinar si l'acomiadament del Sr. Calatayud fou improcedent o no, s'ha de verificar d'una banda si els fets continguts en l'avís de comiat han quedat acreditats per les proves que consten en autes i, d'altra banda, si el fets acreditats constitueixen uns dels motius d'acomiadament justificat del treballador de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball.

V.- El Sr. Calatayud no nega els incidents ocorreguts els dies 25 de gener i 5 de febrer del 2007, però considera que es tracta de peripècies anodines que no poden justificar cap acomiadament. És cert que considerats de manera separada, el fet de discutir una vegada les ordres donades, sempre que les mateixes ordres hagin finalment estat executades pel treballador, i el fet d'arribar un cop a la feina amb un retard de mitja hora, no poden justificar un acomiadament d'immediat del treballador, atès que l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball exigeix que els mancaments a la disciplina de l'empresa siguin greus i que la manca de puntualitat sigui reiterada, requisits no complerts pels motius derivats dels incidents dels dies 25 de gener i 5 de febrer del 2007. A més a més, el retard del Sr. Calatayud a la feina del dia 5 de febrer, va generar només una notificació d'incidència al treballador, ço que estableix que l'empresa no considerava l'incident com a suficientment greu per tal d'acomiadar el seu empleat.

Respecte als incidents del 7 de febrer del 2007, no es pot imputar al Sr. Calatayud un abandó del seu lloc de treball, quan el mateix va trucar al seu encarregat per dir-li que estava malalt i que havia d'anar al metge. És cert que el mateix dia el treballador va esmorzar en un bar amb els seus companys de feina abans de començar el treball. Nogensmenys, no es pot descartar la versió del Sr. Calatayud que pretén que quan era al bar esmorzant, es va trobar malament i que hagués hagut d'anar a consultar un metge. El certificat mèdic del Sr. Manzanares, que va constatar la patologia que patia el treballador i va donar de baixa al mateix, corrobora la tesi del Sr. Calatayud. Per tant, llevat del cas que l'empresa acredités que es tracta d'un certificat mèdic fals, no es pot retreure al treballador una absència a la feina motivada per raons mèdiques. El mateix dia, l'empresa imputa al treballador una negligència de manteniment, per haver deixat la maquina que utilitzava per a la feina amb un nivell d'oli molt baix. Aquest fet no està suficientment acreditat en autes; en efecte, resulta dels testimoniatges dels Srs. Catalá i Tejera, que la màquina a la qual faltava d'oli no és la que utilitzava habitualment el Sr. Calatayud, que en aquesta màquina hi caben 15 litres d'oli de motor, que només en faltaven 4 el dia 7 de febrer del 2007, i que malgrat això, es trobava en condicions de funcionar. Al full de comunicat diari de treball del 5 de febrer consta la nota següent : "La máquina está baja de aceite motor y hidráulico" del punt i lletra del Sr. Calatayud, i les proves que consten en autes no són suficients per tal de determinar si el referit document correspon a la realitat o si va ésser manipulat pel Sr. Calatayud.

VI.- En conseqüència, cap dels quatre greuges imputats al treballador, contemplats en la carta d'acomiadament, constitueix un dels motius d'acomiadament justificat de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball. A més a més, tenint compte que els incidents del dia 7 de febrer del 2007 no corresponen a cap mancament o culpa acreditats del Sr. Calatayud, els incidents anteriors dels dies 25 de gener i 5 de febrer del 2007, fins i tot examinats de manera acumulada, no poden ésser considerats, atès llur caràcter anodí i/o excepcional, com a mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte. Per tant, força és de constatar que l'acomiadament del Sr. Calatayud fou improcedent i injustificat, ço que dóna dret al treballador a percebre la indemnització de l'article 76 de la Llei, que ascendeix a la quantitat de 15.794,83 EUR, en base a un salari mitjà mensual de 2.717,39 EUR i a una antiguitat de 46 mesos i mig.

Dit això, s'han de desestimar les altres reclamacions del Sr. Calatayud en concepte de compensació econòmica i de preavís, ja que com ho ha manifestat de manera constant i reiterada la jurisprudència d'aquesta sala, la Llei sobre el contracte de treball preveu expressament que l'acomiadament injustificat dóna lloc únicament a les indemnitzacions de l'article 76.

VII.- Respecte a les vacances, pertoca a l'empresari provar mitjançant els butlletins de salari o el llibre de treball, que ha complert la seva obligació legal de donar al treballador 30 dies naturals per any. Per tant, atès que les simples afirmacions de l'empresa no són corroborades per cap document objectiu, s'ha de considerar que el Sr. Calatayud no va fer vacances durant l'any 2007 i que li correspon per aquest concepte 2 dies i mig per mes treballat, sense que hi hagi lloc a restar- li cap suma per suposats dies de vacances gaudits a més a més, que no han quedat justificats de cap manera.

VIII.- En quant a la reclamació del salari del mes de febrer del 2007, el Sr. Calatayud va treballar fins al dia 7. Aquí tampoc l'empresa no justifica amb els butlletins de salari ni com es va pactar el salari, ni l'import del salari base horari; per tant, la carència en la pràctica de les proves per part de l'empresari ha de beneficiar al treballador. És, per consegüent, de manera encertada que el primer jutge, per tal de calcular el salari del 6 primers dies de febrer, ha tingut en compte el salari mensual mitjà del darrer any corresponent a 6 dies.

IX.- Atesa l'estimació substancial, encara que sigui parcial, de les pretensions del Sr. Calatayud, s'ha de confirmar la condemna en costes de primera instància de la societat Sancho. Igualment, l'estimació parcial del recurs del treballador i la desestimació íntegra del recurs de l'empresari determina la imposició de costes de segona instància a la societat Sancho.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del Sr. Calatayud i desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 13 de juny del 2008, en el sentit de condemnar a la societat Sancho a satisfer al Sr. Calatayud, la quantitat global de 15.794,83 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat; i confirmar-la per la resta de les seves disposicions.

Condemnar a la societat Sancho a pagar les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.