TRANSPORT. Transport internacional de passatgers per carretera.AD-046-2/2003

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2004-62 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004

TRANSPORT. Transport internacional de passatgers per carretera. Manteniment transitori dels serveis autoritzats abans de l'entrada en vigor de la Llei d'11 d'octubre de 1985 : compatibilitat dels serveis nacionals i internacional.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 10 de març de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda formulada per l'entitat "Izquierdo" contra el M.I. Govern i va anul·lar la condició imposada pel Ministeri d'Economia en la seva resolució de 21 de novembre de 2002, segons la qual la càrrega o la descàrrega dels passatgers transportats en la línia entre La Seu d'Urgell i el Pas de la Casa, que explota l'agent, han de ser exclusivament de caràcter internacional.

2n.- La representació del Govern va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que va ser formalitzat davant d'aquesta Sala el 29 d'abril de 2004, el qual es fonamenta substancialment en què no és possible realitzar un transport de naturalesa nacional i internacional alhora. De forma subsidiària, l'Administració general considera que la línia de caràcter intern només podria perllongar-se entre la Seu d'Urgell i Escaldes-Engordany, ja que no sempre s'ha fet el recorregut complert entre la primera població i el Pas de la Casa.

3r.- La representació de "Izquierdo" va oposar-se al recurs, sol·licitant que es confirmés íntegrament la sentència apel·lada, que resulta ajustada a Dret i, especialment, a les previsions de la disposició transitòria 1ª de la Llei reguladora del transport públic de passatgers per carretera d'11 d'octubre de 1985.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés consisteix en examinar la legalitat de la condició que la resolució administrativa impugnada de 21 de novembre de 2002 va imposar a la societat agent, segons la qual aquesta només podia realitzar un transport de caràcter internacional en la línia que explota entre La Seu d'Urgell i el Pas de la Casa, de manera que no quedava permesa la càrrega i descàrrega de passatgers que realitzessin un trajecte merament intern dins del Principat.

Tercer.- L'article 2.6 de la Llei reguladora del transport públic de passatgers per carretera, d'11 d'octubre de 1985, exclou del seu àmbit d'aplicació els serveis de transport internacional, la regulació dels quals queda deferida a una llei posterior, que tingui en compte els convenis internacionals subscrits amb d'altres països.

En tot cas, com va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 02-44, de 19 de setembre de 2002, respecte de les línies de transport per carretera de caràcter internacional, resulta perfectament ajustat a dret que es limiti la càrrega i descàrrega als passatgers que tinguin un origen o destinació internacional, ja que d'altra manera es desnaturalitzaria el contingut de l'autorització, i es produiria una situació de concurrència il·legal enfront dels titulars d'autoritzacions de transport exclusivament intern.

Ara bé, cal tenir en compte l'excepció que deriva de la disposició transitòria 1ª de la llei abans esmentada, que estableix que "mentre no estiguin aprovats els Plans de Serveis previstos en aquesta Llei, les empreses autoritzades per a portar a terme els Serveis de Transport enumerats a l'encapçalament podran explotar els seus serveis sense altres limitacions que aquelles que figurin en el Decret d'Autorització". Amb aquesta disposició, la llei garanteix la continuïtat dels serveis de transport que estaven autoritzats amb anterioritat a la seva entrada en vigor, mentre no s'aprovin els Plans corresponents.

Quart.- Segons resulta dels documents incorporats a les actuacions, la societat agent presta des de l'any 1940 el servei de transport de viatgers per carretera des de Canillo fins a La Seu d'Urgell, posteriorment ampliat fins al Pas de la Casa. Com es desprèn del quadre de tarifes aprovades aquell any, així com de l'autorització de 25 de juny de 1948, la recurrent ha vingut desenvolupant aquest servei "en l'interior del territori de les Valls i d'aquestes a Seu d'Urgell".

En conseqüència, el doble caràcter intern i internacional de la línia es troba en aquest cas sota l'empara de la disposició transitòria 1ª de la Llei d'11 d'octubre de 1985, i no pot ser per això limitat en ocasió d'autoritzar-se una modificació dels horaris de la línia, com ha fet la resolució administrativa impugnada. Procedeix, doncs, confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre aquesta qüestió.

Cinquè.- Tampoc pot prosperar la petició que formula la representació del Govern amb caràcter subsidiari, que pretén que el transport intern només sigui autoritzat en el tram entre La Seu d'Urgell i Escaldes-Engordany, ja que no resulta possible plantejar qüestions noves en tràmit d'apel·lació, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada, i a més perquè l'itinerari que realitzava l'agent en el moment de l'entrada en vigor de la Llei d'11 d'octubre de 1985 no quedava limitat al tram esmentat, segons resulta dels documentat incorporats a les actuacions.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el M.I. Govern contra la sentència dictada el 10 de març de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.