Acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i rescabalament del dany causat; article 10 de la LQJ (4103069/2013 - TSJ 0008/2021)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Yves Picod Marie Conte Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000008/2021 ORIGEN : 4103069/2013

SENTÈNCIA 006-2021

PARTS:

Agent: Sr. Villalba

Advocat: Sr. Suárez

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Vara

Advocat: Sra. Durán

OBJECTE: Acció de responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 4 d'octubre del 2021.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada del Sr. Villalba, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent la magistrada Sra. Fátima Ramírez Souto qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.-Que en data 28 d'abril del 2021 la representació processal del Sr. Villalba, formula demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia en el marc de la causa penal 4103069/2013, sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia que, estimant la demanda, declarés l'anormal funcionament de l'Administració i condemnés l'Estat andorrà al pagament d'una indemnització de 14.000 euros al demandant, a raó de 2.000 euros per cada any transcorregut des de l'inici del procediment -3 de desembre del 2013-, reclamant, a més a més, les costes generades en el present procediment, incloent les despeses de l'advocat intervinent.

2.- La demanda es sustenta en la vulneració del dret del Sr. Villalba a un judici de durada raonable reconeguda pel Tribunal Constitucional en sentència de data 15 de març del 2021 (Causa 2021-2-RE) produïda en el marc de la causa penal 4103069/2013, per la excessiva duració de la mateixa, declarant el Tribunal Constitucional el dret del Sr. Villalba a ser indemnitzat pels perjudicis soferts.

3.- El Ministeri Fiscal no s'oposa a la demanda però estima que la indemnització per dany moral no hauria d'estar per damunt dels 500EUR per any de retard, i no s'haurien d'incloure les costes judicials reclamades.

4.- La representació del Govern estima de manera principal, que correspon al demandant una indemnització per un import màxim de 1.000 euros en no haver-se demostrat una inactivitat judicial concreta i davant la manca de prova del dany. Subsidiàriament, considera que el retard hauria estat de dos anys i cinc mesos i la indemnització que correspondria és de 2.500 euros i, més subsidiàriament, en cas de considerar-se que el període de dilacions s'ha de computar des de la data d'inici del procediment, la indemnització no podria ser superior als 1.000 euros per any i rebutjant la condemna en costes del present procediment.

5.- Les parts van efectuar les seves respectives conclusions per escrit, reiterant les seves peticions.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- La demanda formulada per la representació processal del Sr. Villalba s'emmarca en l'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei qualificada de la justícia, que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

El Tribunal Constitucional, mitjançant sentència de data 15 de març del 2021, estima el recurs d'empara presentat per la representació processal del Sr. Villalba, declarant que s'ha vulnerat el seu dret a un procés degut de durada raonable, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució i, als efectes de la demanda que ara ens ocupa, declara que el Sr. Villalba té dret a ser indemnitzat pels perjudicis soferts.

SEGON.- Consegüentment, es tracta únicament en el cas d'autes, de determinar l'abast d'aquesta indemnització , sol·licitant la representació processal del Sr. Villalba que es fixi en l'import global de 14.000 euros la indemnització pel dany sofert pel retard en la tramitació del procediment penal, en el marc del qual se li estava investigant per la presumpta comissió dels delictes majors de xantatge i d'obtenció de dades personals automatitzades, tenia la condició d'investigat, més les costes processals amb inclusió de les de l'advocat intervinent.

El dany, quina indemnització sol·licita el demandant, és de caràcter moral, considerant el Tribunal que efectivament la excessiva duració de la instrucció de la causa penal incoada contra ell és susceptible de produir un patiment emocional o dolor psíquic per la incertesa sobre la seva situació personal i processal què ha de ser compensat econòmicament.

El Tribunal Constitucional en la seva sentència no concreta un període concret de dilacions injustificades en la tramitació de la causa penal, sinó que estableix de forma genèrica que el transcurs de set anys per la seva instrucció manca de justificació, i la part demandant demana una indemnització de 2.000 euros per cada any transcorregut des de l'inici de la instrucció de la causa en desembre del 2013.

Malgrat això, la part demandant reconeix, i així es comprova de l'examen de la causa penal, que els retards o dilacions en la seva instrucció no es van produir des del seu inici, sinó que es van realitzar actuacions instructores amb regularitat fins que es va haver d'acordar la llibertat provisional de l'altre investigat en la causa, el Sr. Araujo, en data 6 d'octubre de 2015.

A partir d'aquesta data, es va rebre una nova declaració al Sr. Araujo en data 9 d'octubre del 2015 i des de llavors es van anant succeint actuacions processals en relació a les peticions de la representació del X SA, sobre el trasllat als querellats de les còpies de la causa que continguessin informació confidencial del i dels seus clients, i de la representació del Sr. Villalba sobre la devolució dels efectes intervinguts, tractant-se d'actuacions alienes a l'esclariment dels fets investigats.

De fet, no es va acordar la pràctica de cap diligència d'instrucció fins al 26 d'octubre del 2020, en què es va decidir que es citaria al Sr. Villalba per rebre-li declaració. A partir del mes de juliol del 2020 es van anar incorporant a la causa els informes pericials del Servei de Policia sobre el contingut dels elements informàtics i telefònics intervinguts als dos investigats, l'últim dels quals es va rebre l'1 de març del 2021, però es tracta de proves quina pràctica es va demanar al Servei de Policia mitjançant oficis de 13 d'abril del 2014 i 4 d'agost del 2015, els quals es van recordar en dates 17 d'abril del 2019 i 19 d'abril del 2018, justificant el Servei de Policia el seu retard en l'elaboració dels informes en la manca d'efectius i el l'excés de treball.

Aquestes circumstàncies, que l'encausat no té perquè suportar, van motivar un retard d'entre cinc i sis anys en la pràctica de les proves ja acordades, temps durant el qual el Sr. Villalba va mantenir la seva situació d'investigat sense que es decidís ni el seu processament ni el sobreseïment de la causa per a ell. Aquest últim pronunciament el va demanar la seva representació mitjançant escrits de dates 28 de març del 2019 i 6 de setembre del 2019, així com la devolució d'efectes intervinguts, i es van denegar les seves peticions per aute de 17 de desembre del 2019, amb l'argument de que encara s'havien d'efectuar unes diligències instructores que, no només no es van concretar quines eren, sinó que en la mateixa resolució es requeria a les parts per a que diguessin quines diligències consideraven necessàries per l'esclariment dels fets.

En definitiva, el retard en la instrucció de la causa penal s'ha de circumscriure a un període de cinc anys i, seguint el criteri establert per aquest Tribunal en casos similars (causes 22/20 i 30/20) considerem que la indemnització s'ha de fixar en 6000 euros.

TERCER.- Finalment, la representació processal del Sr. Villalba reclama la imposició de les costes causades. El Ministeri Fiscal i la part contrària s'oposen totalment a dita indemnització. No restava clar en la demanda si el sol·licitant s'estava referint a les despeses judicials ocasionades durant el procediment d'empara constitucional o a les del present procediment, però en el seu escrit de conclusions es clarifica que s'estava referint a tots dos procediments.

En relació a les costes generades per la interposició del recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, és en el procediment constitucional on s'ha de demanar i resoldre sobre el pagament de les costes, segons les normes processals que regeixen la matèria, que ja que, tal com exposa la sentència del Ple d'aquest Tribunal núm. 3/13 de 22 de febrer, amb cita de la sentència de 19 de desembre de 2008, causa TSJ-P001/07, "el cert és que aquests conceptes no són en cap cas perjudicis sinó despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets i interessos davant els òrgans jurisdiccionals".

Així, en el procés constitucional el Tribunal Constitucional ja ha resolt la qüestió en no imposar les costes a cap de les parts.

En relació a les costes d'aquest procediment, no hi ha mèrits per fer un pronunciament especial, ja que es produeix una parcial estimació de la demanda i no s'aprecia una actuació temerària o de mala fe que justifiqui la imposició de les costes al Govern.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució, presentada per la representació processal del Sr. Villalba pel que fa al dany moral patit.

Segon.- Declarar el dret del Sr. Villalba a rebre de l'Estat una indemnització de sis mil euros (6.000 EUR) per l'esmentat dany moral.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.