Laboral-paga extraordinària-vacances-prova (TSJC-192/13)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TSJC-192/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Puig va presentar demanda laboral contra la societat Diez, demanant que es condemnés la demandada a pagar-li en concepte d'havers laborals en relació a una paga extraordinària, vacances, preavís i compensació, l'import total de 6.333,73.-euros, a efectuar les corresponents cotitzacions a la CASS, més els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com la totalitat de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 18-04-2013, decidint "Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Puig contra la societat Diez, condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 2.045'60 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 10 de maig de 2.012, i fins al total pagament del deute, així com a cotitzar a la CASS la diferència entre l'import per ella cotitzat al moment de la quitança i l'import de 17.951'98 euros; imposant a la defenent el pagament de les costes processals causades segons va el que preveu el darrer Considerant.

III.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recursos d'apel·lació.

El Sr. Puig demana la seva revocació i la condemna de la societat Diez a satisfer-li, ultra dels 2.045,60.-euros bruts o 2.146,82.-euros nets fixats en 1a Instància per vacances no gaudides ni cobrades, altres 4.111,11.-euros corresponents a pagues extraordinàries, que han d'ésser tingudes en compte pels càlculs generals, i imposant les costes d'ambdues instàncies a l'empresa demandada.

La societat Diez demana la revocació parcial de la Sentència d'instància en el sentit de desestimar la totalitat de les pretensions de la part demandant, i condemnant la mateixa al pagament de totes les despeses processals de les dues instàncies, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procuradora.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en autes que, en data 01-10- 2009, el Sr. Puig va començar a treballar com a director general de "E.P.A.", propietat de la societat Diez, sense que les parts formalitzessin un contracte escrit.

La relació laboral va acabar-se el dia 10-01-2012, dia de la remesa al demandant d'una carta de comiat no causal i en data 12-01-2012, l'empresa va dipositar a la Batllia l'import de 15.661,22.-euros el qual va ser acceptat però solament a títol d'acompte, per no estar conforme el Sr. Puig amb la quitança rebuda.

S'ha de precisar que el Sr. Puig ja havia treballat per "E.P.A." i la societat demandada, com a director del diari des de l'any 1997 fins al seu acomiadament en juliol de 2009, abans que dita societat canviés d'accionistes i de presidència, però ningú nega que es tracta de dues relacions laborals distingides.

II.- El recurs del Sr. Puig rau en substància en el fet que, al seu parer, s'ha fet una valoració errònia de la prova i que el Tribunal ha considerat que no gaudia d'una paga extraordinària anual.

L'assalariat sosté que li pertocava una paga extraordinària anual que s'havia de prendre en compte per la liquidació dels seus havers laborals quan l'empresari afirma que solament li pagava unes gratificacions puntuals.

El recurs no es pot estimar per dues consideracions.

En primer lloc, força és de constatar que el contracte de treball és verbal i no s'ha aportat cap prova acreditant que les parts van pactar una paga extraordinària.

Al contrari, la societat defenent sempre ha sostingut en els seus escrits i en la confessió en judici del seu President (foli 220), que els assalariats contractats per la nova direcció a partir de 2009 no van gaudir de cap paga extraordinària i fins i tot, a partir del 2011 els altres assalariats tampoc. Els testimoniatges dels empleats (folis foli 223, 229, 232 i 269) no contradeien aquest element, contra el qual no s'ha aportat cap element probatori.

En segon lloc, ha quedat acreditat que en el decurs de la relació laboral el Sr. Puig va percebre tres pagaments a més del salari pactat.

Més precisament, l'empresa li va abonar 2.000.-euros el 23-12-2009, res en 2010, 2.000.-euros el 05-01-2011 i 2.000.-euros el 13-04-2011.

Hem de coincidir amb el primer jutjador que el primer pagament, fet tres mesos després de l'inici de la relació laboral, no correspon ni a una doble paga -que seria de 4.000.- euros, import del sou mensual- ni a la part proporcional per l'any 2009 -que seria 3/12 de 4.000= 1.000.-euros-. Aquest pagament, en tot cas, no permet confirmar el fet invocat per l'assalariat que s'havia pactat una tretzena paga de 4.000.-euros.

Pel que fa als dos altres pagaments, no apareix cap lògica en la seva realització i finalment cap element objectiu permet establir un vincle amb el salari el que conforta llur caràcter puntual i discrecional, però no contractual.

Al respecte, aquesta Sala ja ha pogut precisar que, en cas de no existir un contracte escrit, per considerar que unes gratificacions periòdiques constitueixen un complement del salari convingut, han de presentar un mínimum de regularitat (TSJC núm. 2858 del 16-11-2006 i núm. 2186 del 14-05-2004) i hom no pot considerar que els pagaments ja mencionats corresponen a aquesta definició.

Per tot l'esmentat és amb raó que el primer jutjador ha considerat que es tractaven de gratificacions que no s'havien d'incorporar al càlcul dels havers laborals i que no quedava acreditada l'existència d'una paga extraordinària contractualment pactada.

III.- Els motius del recurs de la societat Diez es centren en el V.- CONSIDERANT de la resolució d'Instància en relació als imports reclamats en concepte de vacances i són en essència que 1) ha quedat acreditat que el Sr. Puig va efectuar totes les vacances de l'any 2011 i les de la part proporcional del 2012 i fins i tot va efectuar molt més dies dels que li pertocaven 2) és per error que en la quitança es va retribuir a l'agent 15 dies de vacances de l'any 2011 per l'import de 2.166,66.-euros i aquest fet no pot constituir un reconeixement per part de l'empresa 3) el Sr. Puig era director general, i si no pot justificar les vacances, quan això requeia de la seva responsabilitat professional, només pot perjudicar al mateix.

No és controvertit que al Sr. Puig li pertocaven 30 dies de vacances per l'any 2011 més 0,85 dia pel 2012. L'assalariat sosté que no va gaudir de les seves vacances i que no se li va pagar res quan l'empresari pretén que va gaudir dels seus 30 dies i fins i tot més.

Al respecte, la documentació aportada en autes és insuficient per ella mateixa ja que els butlletins de salaris no estan signats i que no s'ha produït cap registre. L'empresari no ha intentat demostrar amb precisió de dates concretes la realitat de les vacances o de les absències injustificades que invoca. Per conseqüent, no justifica l'empresari, com és la seva obligació, que va permetre al seu assalariat gaudir del seu dret a unes vacances, ni que li va compensar.

A més a més, apareix en autes que l'empresa va liquidar al Sr. Puig, al moment de la quitança, 15 dies de vacances per l'import de 2.166,66.-euros. Pretén ara que va ser per error, però l'estudi acurat de la documentació d'autes i en particular dels butlletins de salari de 2009 a 2011, no firmats però aportats per la pròpia demandada, i quins no aporten cap element precís per considerar que el Sr. Puig va gaudir de les seves vacances, però que permeten contemplar que al mes de gener de 2012 l'assalariat solament va cobrar 15 dies de vacances.

Aquest darrer element confirma doncs la menció de la quitança segons la qual es va retribuir 15 dies a l'assalariat en concepte de vacances i per conseqüent el primer jutjador ha pogut considerar que dita quitança constitueix un reconeixement per part de l'empresari.

Pel que fa a la prova testifical, és cert que en el seu testimoniatge, el Sr. Oller (foli 226) va manifestar que un 40% dels divendres o dilluns de l'any 2011, sobretot els divendres, el Sr. Puig no va acudir a treballar, i que li consta que en 2011 el Sr. Puig va gaudir de, com a mínim, 30 dies de vacances.

Però, aquestes declaracions són insuficients per dues raons. Primer, es tracta de l'actual director comercial de la societat i si aquest fet no pot a priori desvirtuar el seu testimoniatge, nogensmenys s'ha de considerar amb suma precaució atès el lligam de subordinació que té amb la societat defenent. Segon, aquest testimoniatge és massa imprecís per confirmar que el Sr. Puig va gaudir dels dies de vacances que li pertocaven, doncs no precisa ni quan ni com hauria gaudit d'aquestes vacances. Malgrat precisar que la seva taula de treball estava en front de la del Sr. Puig, això no li dóna necessàriament coneixement de les seves activitats diàries i s'ha de prendre en consideració que la feina del Sr. Puig comportava moltes activitats fora del despatx i per tant no presenciar-se al despatx no significa ipso facto gaudir d'un dia de vacances.

Finalment, no es pot utilitzar la funció de director general del Sr. Puig per fer-li suportar una mancança que recau també sobre la mateixa empresa en no haver organitzat aquesta un sistema que li permeti provar que respecta les seves obligacions en front dels seus assalariats en matèria de temps de presència i de vacances.

Per conseqüent, aquest recurs també s'ha de desestimar.

IV.- Malgrat la desestimació d'ambdós recursos, la matèria laboral del present cas justifica posar la totalitat de les costes processals d'aquesta alçada a càrrec de l'empresari.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar els recursos del Sr. Puig i de la societat ENTITY_5;

Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil de data 18-04-2013 en tots els seus pronunciaments;

Imposar a la societat Diez les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.