CASS Invalidesa per accident de treball-SS-0033-1/2003

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2004-61 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004

CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per accident de treball. Determinació del grau d'invalidesa. PROCÉS ADMINISTRATIU. Prevalença dels dictàmens dels pèrits processals sobre els informes aportats per les parts. PROVES.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 2 d'abril de 2004 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Pina contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i va reconèixer a l'agent el dret a una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a una I.P.P. del 15 per cent.

2n.- L'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que va formalitzar davant d'aquesta Sala el 20 de maig de 2004. L'objecte de la impugnació es refereix a la determinació de l'element objectiu de la invalidesa que pateix l'interessat, que considera no ha estat correctament valorat pels perits i per la resolució impugnada, i que ha d'ascendir a un 40 per cent.

3r.- La representació de la C.A.S.S. va formular igualment recurs d'apel·lació, formalitzat el mateix 20 de maig de 2004, en considerar que no es justifica l'increment de la I.P.P. que inicialment s'havia atribuït a l'agent en un 5 per cent, ja que la desviació en valgus del taló del peu dret és molt lleugera i no requereix cap tipus de plantilla de compensació.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquesta alçada consisteix en determinar l'abast de l'element objectiu de la invalidesa per accident de treball que pateix l'interessat. Mentre que la sentència apel·lada, que segueix en aquest punt el criteri dels experts mèdics que van informar en la primera instància, determina l'existència d'una I.P.P. del 15 per cent, ambdues parts es manifesten disconformes amb aquesta conclusió, i sol·liciten que es fixi la mateixa en un 40 per cent, l'agent, i en un 10 per cent la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Tercer.- Pel que fa al recurs de la part agent, convé recordar la reiterada doctrina d'aquesta Sala, segons la qual han de prevaler els dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

No es discuteix l'encert dels experts a l'hora de determinar que l'interessat pateix un blocatge parcial, amb una limitació del 50% tant en la flexió plantar com en la flexió dorsal del turmell dret, amb bona mobilitat de les articulacions restants tarsianes, així com les metatarsianes i la dels dits del peu. Aquesta seqüela de l'accident de treball que va sofrir l'any 1987 està correctament valorada en un 10%, segons la guia-barem de Padovani en la seva pàgina 127, que resulta més específica respecte d'aquests problemes que la invocada per l'agent.

En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'interessat.

Quart.- El recurs que articula la C.A.S.S. discuteix la inclusió d'un 5% per la lleugera desviació en valgum del taló del peu dret. A més de reiterar les anteriors consideracions sobre la prevalença de la prova pericial, resulta indiscutible que l'interessat pateix aquesta seqüela i que ha de ser valorada. La seva relativa transcendència ja ha estat presa en consideració per part dels perits i de la sentència apel·lada, que han reduït fins a l'esmentat 5% la valoració que la guia-barem fixa amb caràcter general en un 10%.

Per tot això, s'ha de concloure que la sentència apel·lada resulta plenament ajustada a dret, de manera que cal desestimar igualment el recurs que formula la C.A.S.S.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen el Sr. Pina i la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència de 2 d'abril de 2004 de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.