Impugnació de canvi de torn laboral per discriminació

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Estany

Representant: Sr. Capellà

Advocat: Sra. Alcalá

Apel·lat: SAAS

Representant: Sra. Mena

Advocat: Sra. Diez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: LABORAL: modificació condicions laborals. Impugnació canvi de torn del treballador decidit pel SAAS. Pretensió de nul·litat per considerar-lo un acte discriminatori que atempta contra el principi d'igualtat i vulnerador de la prohibició d'arbitrarietat i d'assetjament.

SENTÈNCIA 000089/2025

Andorra la Vella, 15 de maig del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 29 de gener de 2024, la representació processal del Vilar interposà demanda pel procediment laboral contra el SAAS (SAAS), tot sol·licitant la declaració de nul·litat de la modificació de les condicions laborals que se li havien imposat, per constituir un acte de discriminació que atemptava contra el principi d'igualtat i vulnerava la prohibició d'arbitrarietat i d'assetjament. Demanava també la condemna del SAAS a la seva immediata recol·locació al mateix torn de treball "de clau fixa", a més de què s'abstingués de prendre qualsevol altra mesura discriminatòria o d'assetjament envers el treballador, així com la seva condemna al pagament de les costes judicials.

2.- En data 4 de febrer de 2024, la representació processal del SAAS contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de les costes a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 5 de desembre de 2024, el Tribunal unipersonal del Batlle va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"PRIMER.- Desestimar íntegrament la demanda formulada en data 29 de gener del 2024 per part del Sr. Estany contra la societat SAAS (SAAS).

SEGON.- Condemnar en costes al Sr. Estany d'acord amb l'establert al fonament de dret TERCER".

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació el Vilar en considerar, en síntesi, que no s'ha acreditat la necessitat del canvi de torn de treball per raons d'organització de l'empresa, com afirma la resolució recorreguda. Afegeix que, encara que s'hagués acreditat, correspondria igualment procedir a l'anul·lació del canvi de torn, per tractar-se d'una mesura que impedeix i castiga l'exercici d'un dret laboral reconegut al treballador. Demana l'anul·lació del canvi de torn de "clau fixa" a "corretorns" del Vilar, tant per raó de la seva arbitrarietat com per constituir una vulneració del dret reconegut a l'article 38 del Conveni Col·lectiu del SAAS i la condemna del SAAS a reposar-lo al seu torn de treball anterior. Demana també la no imposició de les costes de la instància ja que els intents del treballador de negociació prèvia van quedar sense resposta, existint dubtes fàctics i jurídics que justifiquen la seva no imposició, i la imposició de les generades en aquesta alçada a la part recorreguda.

5.- La representació processal del SAAS s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva desestimació amb imposició del pagament de les costes a la part recurrent.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present litigi es centra en valorar si la decisió del SAAS de canviar de torn al Vilar, en haver-lo passat del torn denominat "de clau fixa" al denominat "corretorns", constitueix un acte arbitrari, discriminatori i constitutiu d'assetjament moral, que justifiqui la seva anul·lació, com afirma el Vilar.

Mentre que la resolució d'instància considera que la decisió del SAAS de procedir al canvi de torn del Vilar no és ni injustificada ni arbitrària, sinó que s'encabeix dins les seves facultats de direcció, trobant-se legítimament justificada per l'organització del servei amb respecte al còmput anyal del total de 1.776 hores; ni tampoc és discriminatòria en no haver comportat un tracte diferenciat al Vilar en relació als seus companys; ni constitutiva d'assetjament moral; la part recurrent entén que la seva adopció suposa un càstig a l'exercici d'un dret laboral per part del treballador, en comportar-li uns perjudicis que no ha d'assumir i havent pogut optar l'empresa per altres solucions que no li fossin perjudicials.

Segon.- Qüestions no controvertides:

1. El Vilar treballa com a tècnic de B (TB) al Servei S (S) des de l'any 1997. A més també en fou coordinador.

L'exercici d'aquesta feina específica al Principat, en vincular-se al Servei S, només es pot desenvolupar al SAAS.

2. Els TB treballen conjuntament amb un infermer i un metge, als que la seva formació el permet prestar una ajuda activa.

Cada guàrdia està coberta per quatre TB, tots amb tasques diferents: un s'ocupa de la gestió de recursos de recepció i de trucades del XXX (es denomina "G"); un altre fa d'ajudant del gestor de recursos i realitza les sortides d'ambulàncies amb metge i infermer (es denomina "S"); un altre s'encarrega de traslladar l'equip del S al Centre Mèdic del P, on els 3 integrants passaran la guàrdia de 24 h (es denomina "SP"), i el darrer assisteix als dos primers companys en les seves tasques i realitza els trasllats medicalitzats a l'exterior, durant la seva guàrdia (es denomina "S2").

Aquestes quatre funcions s'alternen en un equip de quatre persones que sempre són les mateixes i amb la mateixa cadència: 1 dia de feina per 3 de descans. Això es coneix com torn de "clau fixa": si un operatiu treballa el dia 1 com a "G" sap que el dia 5 li tocarà treballar amb els mateixos companys però en la funció "S," el dia 9 en la funció "SP" i el dia 13 en la funció "S2".

El torn conegut com "clau fixa" permet, doncs, certa previsió en relació al calendari de torns a efectuar.

Per contra, el torn conegut com "corretorns" està cobert fonamentalment pels treballadors novells, ja que solen substituir als que tenen el torn de "clau fixa", no comportant doncs tanta previsibilitat en els horaris a efectuar. El que més canvia en relació al torn "clau fixa" és que solen haver d'integrar sempre equips diferents, mentre que els de "clau fixa" treballen amb un mateix equip. Actualment, però, disposen d'un calendari que els permet conèixer amb certa previsió els seus horaris. A més, els canvis improvisats no els afecten, ja que aquests es solen assumir entre tots els treballadors amb independència del tipus de torn que desenvolupin.

3.- Hi ha un total de 21 TB que treballen al S, organitzats sobre la base d'un còmput de 1.776 hores anuals.

4.- En exercici del dret establert en l'article 38 del Conveni Col·lectiu del SAAS, que permet que a partir dels 55 anys qualsevol dels seus treballadors tingui dret a reduir o abandonar totalment la realització de qualsevol tipus o forma de guàrdia localitzable; el Vilar, ja amb 57 anys, al gener de 2023 va deixar de fer les guàrdies nocturnes d'ambulància, que eren del tipus localitzable i formaven part de les seves funcions.

A més, tot i que durant l'any 2023, va continuar efectuant el torn de "clau fixa", l'any 2024 va passar a realitzar el de "corretorns", havent-li comunicat aquest canvi durant el mes de novembre de 2023, el coordinador del TB, Martin.

5.- El Vilar des de l'inici va oposar-se al canvi de torn i va intentar comunicar-se amb els seus superiors per aconseguir evitar l'execució del canvi de torn que li va ser imposat. No va obtenir resposta.

Tercer.- De la valoració conjunta de les diferents testificals practicades en la instància i que obren gravades en autes, havent pogut ser escoltades, es deriva que el criteri base per incloure als treballadors en el torn de "clau fixa" o en el de "corretorns" era el de valorar si el treballador podia desenvolupar el 100% de les seves funcions o, per contra, n'hi havia alguna que no podia o no volia desenvolupar.

Criteri d'organització decidit per l'empresa i fonamentat en la necessitat de poder cobrir les funcions que no es desenvolupaven i la necessitat de poder quadrar el còmput d'hores base de 1.776 anuals, sense haver de procedir a pagar hores extraordinàries.

Quart.- De la prova practicada també s'ha pogut acreditar que altres dos treballadors amb molta experiència laboral van veure modificat així mateix el seu torn, passant del torn de "clau fixa" al de "corretorns". I tot i que un d'ells, el Moliner -que també va declarar en la instància- no pogués efectuar alguna de les seves funcions per motius mèdics aquest, precisament, va manifestar que als 55 anys també s'acolliria a la mateixa opció que la part recurrent (tot i saber que el fet de no dur a terme una de les seves funcions li comportaria un canvi de torn). En tot cas i malgrat, com hem dit, l'origen del canvi fos diferent al del Vilar, fou aquest darrer qui, precisament, va proposar-li el canvi de torn quan va exercir les seves funcions de coordinador del TB. Canvi de torn que, per tant, el Vilar no pot considerar com un càstig, sinó com una opció d'organització empresarial per assegurar el compliment del servei públic.

Cinquè.- Tot i així, tot i haver decidit ell mateix la seva aplicació vers un company quan era ell el que desenvolupava la funció de coordinador del TB, reiterem que a data d'avui el Vilar considera que aquest canvi de torn li és imposat com a càstig per l'exercici del dret abans mencionat, essent aquesta la base del recurs d'apel·lació interposat.

Procedirà, doncs, valorar els perjudicis derivats de l'exercici d'aquest torn anomenat "corretorns", que el Vilar considera que se li imposa com a càstig.

En primer lloc, de la prova practicada es deriva i, el propi Vilar ha reconegut, que des fa aproximadament 1 any se'ls facilita un plànning que minimitza la imprevisibilitat dels seus horaris de treball. Essent aquesta una de les majors crítiques que efectuava al torn que li fou imposat.

Segonament, el Vilar no discuteix que aquesta organització ja feia temps que existia i que ell mateix la va aplicar a un company: al Moliner, segons abans s'ha exposat. No pot, doncs, el Vilar afirmar que es tracti d'una decisió arbitrària. És una solució que s'aplica quan cal cobrir alguna part de les funcions atribuïdes als professionals que no les poden exercitar, i que s'aplica tant entre els TB com entre les infermeres i des de no fa gaire també entre els metges.

En tercer lloc, el que realment varia en relació al torn de "clau fixa" és el fet de no treballar sempre amb el mateix equip de persones. En tot cas, el Vilar no explicita quin àmbit de la seva vida personal es troba perjudicat per aquesta decisió de canvi de torn (com per exemple manifesta el Moliner que diu que ell va preferir tornar al sistema de "clau fixa" per poder quadrar els horaris amb la seva parella que també treballa al S), més enllà de considerar que és una degradació laboral.

Finalment, ningú ha desvirtuat que aquesta forma d'operar sigui la més efectiva, a nivell econòmic i de gestió dels recursos humans disponibles per l'exercici del servei públic que desenvolupa el SAAS, al mateix temps que es garanteix que pugui exercir el seu legítim dret a deixar de fer les guàrdies nocturnes localitzables.

En relació a l'opció proposada pel Vilar de què la guàrdia d'ambulància nocturna sigui coberta pels que fan el torn de "corretorns", no s'ha aportat prova de què sigui una opció realment efectiva per la prestació del servei. Entenem que aquesta no es pot pressuposar des del moment que en totes les seccions abans esmentades s'ha optat per aplicar la mateixa solució: la criticada pel Vilar.

En tot cas, no podem compartir l'argument del Vilar relatiu a què el canvi de torn és una conseqüència directa d'haver optat per no fer les guàrdies nocturnes, en exercici del seu dret laboral. Evidentment que el seu canvi de torn porta causa d'haver de cobrir la funció que ha deixat de prestar, però en cap cas li comporta una limitació que es pugui considerar com a càstig, sinó que ha provocat un canvi -mínim, com hem vist- derivat de la mateixa funció del servei a prestar.

Sisè.- En relació a la imposició del pagament de les costes generades en la instància, compartim el criteri de la part recurrent. I no només perquè certament va intentar obtenir resposta prèvia de l'empresa, abans d'interposar la demanda, sense èxit; sinó també perquè els fets generen els dubtes que van motivar la mateixa.

Per tant, aquest greuge ha de ser estimat. Es revoca la condemna en costes de la instància, havent d'assumir cadascú les pròpies.

Setè.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat comporta també que no s'efectuï una especial imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Vilar contra la Sentència dictada en data 5 de desembre de 2024 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, en el sentit d'establir que no s'efectua especial imposició del pagament de les costes generades en la instància.

Segon.- NO EFECTUAR especial pronunciament en relació a les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.