Laboral (277/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-277/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella,

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Roda va presentar davant de l'Hble Batllia, demanda laboral contra el Sr. Romeu, en reclamació de la quantitat de 117.135,82 EUR mes els interessos legals corresponents i cotització prop de la CASS, en concepte d'acomiadament fet en forma indeguda i d'havers laborals pendents.

II.- El Sr. Romeu va formular l'excepció peremptòria de caducitat de l'acció respecte a la reclamació d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i sobre el fons, va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, llevat, subsidiàriament, pel que fa a la quantitat de 290 EUR en concepte de vacances.

III.- Per sentencia del dia 15 de setembre del 2008 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, desestimant l'excepció de caducitat de l'acció interposada pel demandat i estimant substancialment la demanda de l'actora, va condemnar el Sr. Romeu a satisfer a la Sra. Roda, la quantitat de 116.634,02EUR, mes els interessos legals, a cotitzar prop de la CASS els havers laborals admesos i a satisfer les costes processals ocasionades.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Romeu ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que queda bastant clar que el càrrec de la Sra. Roda en la pastisseria, era un càrrec de confiança, i en base a aquest càrrec de confiança, la mateixa feia i desfeia com li venia en gana, i per aquest motiu estava exclosa del control horari i del regim de descans diari; que la relació laboral es va finalitzar el dia 13 de febrer del 2007 en que la Sra. Roda no es va incorporar a la feina per no permetre-li el patró, o com a molt tard, el dia 9 de març del 2007, en que així ho considera la mateixa en les seves pròpies declaracions prop l'inspector de treball, i per tant s'ha de constatar la caducitat de l'acció; que no queda en absolut acreditada la pretensió de l'adversa respecte als dies festius pretesament treballats; que pel que fa a les vacances, nomes s'adeuta a la treballadora, l'import de 971 EUR per aquest concepte.

II.- Es pacífic que la Sra. Roda va tornar començar a treballar pel compte del Sr. Romeu, el dia 9 d'agost del 2004 en qualitat d'encarregada de la botiga P.C.; que el dia 2 de gener del 2007 la Sra. Roda fou donada de baixa medica fins al dia 12 de febrer del 2008; que quan es va presentar per tal de reincorporar-se a la feina el Sr. Romeu li va dir que s'agafés vacances; que a comptar del mes d'abril el Sr. Romeu va acabar de pagar el salari de la Sra. Roda.

III.- Prèviament s'ha de resoldre l'excepció de caducitat de l'acció en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, promoguda per la part defenent. L'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball preveu que la reclamació d'indemnització per acomiadament té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que el treballador en rep la comunicació escrita, i en defecte de comunicació escrita, de 60 dies a partir del coneixement del comiat, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball, ja sigui perquè no se li ha pagat el salari o per qualsevol altra actuació de l'empresari que així ho indiqui. En el cas d'autes, no hi ha hagut cap notificació escrita de l'acomiadament de la Sra. Roda, i per tant s'ha de determinar el moment en que la treballadora va tenir coneixement del seu comiat. Es cert que el dia 13 de febrer del 2007 quan la Sra. Roda es va presentar per reincorporar-se al seu lloc de treball, el Sr. Romeu va impedir-li de treballar, però no per motiu d'acomiadament, sinó per que s'agafés dies de vacances necessàries pel seu restabliment, com ho reconeix l'empresari en judici de proves, i va continuar pagar-li el salari. Per tant, no es pot considerar de cap manera que l'impediment de treballar del dia 13 de febrer del 2007, per motiu de vacances,hagi pogut fer suposar a la Sra. Roda que estava acomiadada. Es també cert que el dia 9 de març del 2007 la Sra. Roda va presenciar-se a l'Inspeccio de Treball per queixar-se de les seves condicions de treball, però no per denunciar un qualsevol acomiadament improcedent; al contrari, en la seva declaració la mateixa manifesta:" que la relació laboral encara continua.". No es pot doncs deduir dels referits fets, al·legats pel recurrent, que la Sra. Roda hagi tingut coneixement del seu comiat abans del principi del mes de maig del 2007, quan no va rebre el seu salari del mes d'abril. Havent la Sra. Roda formulat la seva demanda el dia 20 de juny del 2007, força es de constatar que no existeix cap caducitat de l'acció per haver interposat la mateixa en el termini de 60 dies previst en la Llei.

IV.- Ates que l'acomiadament de la Sra. Roda no va complir cap dels requisits de forma exigits pels articles 70 i/o 72 de la Llei laboral, mes concretament: notificació d'un preavís, o notificació per carta certificada amb exposició de la seva causa, força es de constatar que dit acomiadament fou fet de forma indeguda, el que dona dret a la treballadora a l'indemnització establerta en l'article 76-1 de la referida Llei. En tràmit d'apel·lació el sr Romeu no impugna el càlcul de l'indemnització atorgada a la treballadora, i per tant s'ha de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest punt del litigi.

V.- S'ha de posar de relleu que les parts formaven parella sentimental i que la Sra. Roda era l'encarregada de la botiga ORG_0, el que explica que realitzava poques vacances i que va treballar dies festius i mes enllà de les 40 hores setmanals legals. Ara be, queda acreditat en autes que la Sra. Roda tenia la responsabilitat del comerç, realitzant el control horari del mateix i dirigint els altres assalariats. En resulta que per la natura de la feina de la Sra. Roda no podia estar subjecte a una estricta limitació de la jornada. Per tant, la treballadora desenvolupava un càrrec de confiança, encara que el seu salari de 1.447,37 EUR, mes un àpat diari, sigui moderat, però en relació amb una activitat de petita empresa familiar de pastisseria de barri. Ates que l'article 38 de la Llei sobre el contracte de treball preveu que els càrrecs de confiança resten exclosos del regim de jornada legal, no es pot estimar la reclamació de la part actora en concepte d'hores extraordinàries.

VI.- Dit això, encara que es tractes d'un càrrec de confiança, l'empresari ha de respectar la legislació laboral respecte a les vacances, el descans setmanal i els dies festius.

Pel que fa als dies festius, els fulls de caixa de la pastisseria demostren que la botiga era oberta tots els dies de l'any, llevat dels dies de Nadal, cap d'any, Meritxell i de la Constitució. Ates que la responsabilitat i direcció del comerç la tenia la Sra. Roda, s'ha de considerar que la mateixa va treballar tots els altres dies festius, sense que hi hagi en autes, la prova d'una qualsevol recuperació. A mes a mes, es desprèn dels testimoniatges que consten en autes que quan la pastisseria estava oberta, la Sra. Roda sempre hi treballava.

Respecte a les vacances, la Sra. Roda reclama la quantitat de 1.055,10 EUR corresponent a 21 dies per l'any 2006 i la quantitat de 502,40 EUR corresponent a 10 dies de l'any 2007. les vacances de l'any 2005 han estat pagades pel salari del mes de març del 2007. Pels anys 2006 i 2007 pertocava a la treballadora gaudir de 33,5 dies de vacances (30 dies per l'any 2006 i 3,5 dies del 1 de gener fins al 13 de febrer del 2007). La Sra. Roda reconeix haver fet una setmana al mes de juliol del 2006, el que fa que li queda encara 24,5 dies corresponent a la quantitat de 1.230,95 EUR. Ates que el Sr. Romeu va pagar a la treballadora el salari del mes de febrer del 2007, sia 17 dies de vacances, pertoca a la Sra. Roda percebre encara per aquest concepte la quantitat de 879,25 EUR. Nogensmenys la part que recorre reconeix deure a la treballadora l'import de 971 EUR en concepte de vacances; per tant, per congruència processal s'ha de condemnar l'empresa a satisfer a la Sra. Roda la quantitat reconeguda.

VII.- L'estimació parcial del recurs imposa de no fer especial imposició de costes de segona instancia.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs d'apel·lació del Sr. ENTITY_5;

Reformar la sentencia del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 15 de setembre del 2008, en el sentit de condemnar el Sr. Romeu a satisfer a la Sra. Roda la quantitat de 10.288,64 EUR.

Confirmar-la per la resta de les seves disposicions;

Sense fer especial condemna en costes judicials de segona instancia.