CASS. Suspensió prestacions (TSJA-0000038/2015)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2100053/2014 Núm. De Rotlle: TSJA-0000038/15

SENTÈNCIA 60-2015

PARTS:

Apel·lant: Sra. Luís

Representant: ídem

Advocat: Sr. Salcedo

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Izquierdo

Advocat: Sr. Gomila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, el divuit de setembre de dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100053/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Luís va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 19 de juny del 2014, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 12 de maig del 2014, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposada en situació de baixa mèdica i, subsidiàriament, a percebre una pensió d'invalidesa.

2.- Mitjançant sentència del 26 de març del 2015, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Luís.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 19 de maig del 2015, la Sra. Luís manifesta principalment que:

sofria una gran quantitat de lesions i prenia molts medicaments;

patia molt dolor i una tensió muscular generalitzada, qual cosa esdevenia incompatible amb l'exercici normal d'una activitat laboral.

4.- En la seva contesta de data 10 de juny del 2015, la CASS manifesta principalment que:

la necessitat de mantenir la recurrent en situació d'incapacitat temporal no quedava acreditada;

les patologies estaven consolidades;

la pretensió relativa al pagament d'una pensió d'invalidesa resultava incongruent amb el recurs administratiu previ;

el dolor era un concepte subjectiu.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Luís s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves que obren en autes.

El litigi versa, principalment, en determinar si les patologies que presentava l'assegurada estaven consolidades el dia 19 de maig del 2014, moment en què la CASS va declarar la seva alta mèdica.

L'Hble. Batlle, com la CASS, entén que l'estat mèdic de la Sra. Luís estava estabilitzat en adoptar-se la resolució litigiosa i que la IPP no justificava la concessió de cap pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

Aquest Tribunal es mostra plenament d'acord amb el criteri de la instància. És innegable que la Sra. Luís pateix dolences físiques i psíquiques, especialment cervicàlgia i lumbàlgia, com també una lleu tristesa. Els forenses, experts en cada ram, han conclòs que les esmentades patologies estan plenament consolidades o no són clínicament rellevants (folis 56 i 62-63), sense atribució de cap punt d'IPP. La recurrent al·lega, en aquesta alçada, que els dolors que experimenta són incompatibles amb l'exercici d'un treball amb normalitat. A banda que els dolors no queden evidenciats objectivament, es recorda que la baixa mèdica ha de cessar quan la patologia no experimenta cap millora, com és el cas de l'assegurada. Així mateix, les proves aportades per la interessada no són suficientment concloents per justificar la seva tesi, qual cosa condueix a considerar que la reposició en situació d'alta esdevenia procedent.

Tercer.- Respecte de la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia, aquesta pretensió no va estar formulada en el recurs administratiu previ (foli 9) i, per conseqüent, no pot ser examinada. De totes formes, els forenses tampoc han constatat cap seqüela a nivell funcional.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Luís contra la sentència 25-2015, de 26 de març del 2015, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma.

Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament, jutjant, ho manem i signem.