Robatori, furt, amenaces i injúries a un agent de l'autoritat (TSJP-026/11)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. 26/11 Causa núm. TC-167-3/00 Sentència núm. 20-11

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs. Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Andorra la Vella, a catorze d'octubre de dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Herrera (S.), pres per aquesta causa contra la sentència de data 29 de juny del 2011 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major continuat de robatori, un delicte menor continuat de furt i els delictes menors d'amenaces i injuries a un agent de l'autoritat. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el MI. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el MI. Tribunal de Corts dictà sentència de data 29 de juny del 2011 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem Herrera (dit S.) com a responsable penalment en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, pel delicte major continuat de robatori, pel delicte menor continuat de furt i delictes menors d'amenaces i injúries a un agent de l'autoritat, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ FERMA, a l'EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN TERMINI DE QUINZE ANYS i al pagament de les despeses processals causades.

Que procedeix fer aplicació al condemnat Herrera (S.) dels indults dels Coprínceps de dates 29 d'octubre del 2003 i 8 de setembre del 2010 de 8 mesos de presó cadascun d'ells".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que el 21 d'agost de 2000, els acusats Herrera, nascut el XXXX, Sarabia, nascuda el XXXX, Caro, nascuda el XXXX i Benitez, nascuda el 1er. de gener de 1980, tots ells de nacionalitat romanesa i sense antecedents penals, decidiren de comú acord desplaçar-se al Principat en companyia d'un cinquè adult que no ha estat identificat i dels menors i Vall, amb el vehicle ORG_0 325 i matricula XXXX, per tal de sostreure joies i diners en diferents establiments comercials.

El mètode utilitzat pels acusats per aconseguir les sostraccions, consistia en entrar en grup als comerços, estant encarregats els uns de distreure els empleats fent- se mostrar divers tipus de mercaderia que no compraven, mentre que els altres aprofitaven per obrir les vitrines o accedir a les dependències prohibides als clients.

Així, aconseguiren agafar:

Vers les 13'30 hores, en una vitrina no tancada de la joieria L., situada al núm. 14 de l'Av. Príncep Benlloch d'Andorra la Vella, mercaderia per valor de 276.179 pessetes.

Vers les 14'30 hores, en una vitrina no tancada de la botiga F. 10, situada al núm. 83 de l'Avinguda Meritxell d'Andorra la Vella, mercaderia per valor de 180.000 pessetes.

Vers les 18'15 hores, del despatx de la joieria F.L., situada al núm. 56 de l'Avinguda Verge de Canòlic de Sant Julià de Lòria, mercaderia per valor de 630.000 pessetes, un rellotge Cartier que tenien allí per reparar d'un valor desconegut i l'import de 349.040 pessetes.

Vers les 19'15 hores, de la caixa forta oberta al despatx de la joieria A.O., situada al núm. 11 del Carrer de la Llacuna d'Andorra la Vella, on un d'ells havia accedit des de l'exterior per una finestra entreoberta situada a 1'5 metres d'alçada, mercaderia per valor de 4.453.974 pessetes, l'import de 350.000 pessetes i 2 talons per un import de 15.000 pessetes.

Vers les 20'15 hores, en una vitrina tancada de la joieria G.O., situada al núm. 16 del Carrer de l'Aigueta d'Andorra la Vella, després d'haver-se apoderat i d'haver utilitzat la clau que l'obria, mercaderia per valor de 1.653.225 pessetes.

Foren controlats a la frontera del Riu Runer, quan procedien a abandonar el Principat.

En l'escorcoll practicat el Servei de Policia, descobriren :

La totalitat de la mercaderia sostreta a la joieria L. que ha estat restituïda al seu legítim propietari.

Part, d'un valor de 50.000 pessetes, de la mercaderia sostreta a la botiga F. 10, que va ser restituïda al seu legítim propietari.

Joies per valor de 195.000 pessetes i el rellotge Cartier, sostrets a la joieria F.L., que foren restituïdes al seu propietari o tenedor.

Joies per valor de 577.500 pessetes sostretes a la joieria A.O., que foren restituïdes al seu legítim propietari.

Part, d'un import de 946.900 pessetes, de la mercaderia sostreta a la joieria G.O., que va ser restituïda al seu legítim propietari.

El Servei de Policia, trobà igualment en possessió de Herrera la quantitat de 1.227.000 pessetes, de Caro 77.000 pessetes i 1.500 francs francesos i de Benitez 3.755 pessetes.

El 24 d'agost del 2000, Herrera, s'adreçà a l'agent de policia titular del carnet professional núm. 238, que assegurava la seva custòdia a la Seu de la Justícia, en els termes següents: "toda la policia sois unos cabrones".

Afegí: "yo no tenía ninguna pistola, cuando salga de la cárcel compraré una y tú eres el primero de la lista", fent l'acció de tenir realment una arma a les mans i disparar.

El legal representant de la joieria L. renuncià a res reclamar, altrament els representants legals dels altres comerços demanen les següents indemnitzacions:

Botiga F. 10, 130.000 pessetes.

Joieria F.L., 784.040 pessetes.

Joieria A.O., 4.226.474 pessetes.

Joieria G.O., 706.325 pessetes".

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sr. Herrera (dit S.) ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència en el que, acceptant les condemnes pels delictes major continuat de robatori i menor continuat de furt, impugna la condemna pels delictes menors d'amenaces i d'injúries a agent de l'autoritat, per no haver apreciat el Tribunal de Corts la prescripció de les penes corresponents als delictes menors en la reducció de la pena inicialment imposada a dit acusat i en què la pena imposada no es proporcionada en atenció al temps transcorregut des de la data dels fets, onze anys, i a la reinserció social de l'acusat, per la qual cosa demana que el Sr. Herrera (dit S.) sigui absolt dels delictes menors d'amenaces i d'injúries a agent de l'autoritat i que la pena imposada pel Tribunal de Corts sigui rebaixada a la pena de trenta mesos de presó, dels quals sigui presó ferma el temps que ja porta privat de llibertat.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal, oposant-se al recurs per considerar que mentre que l'acusat es va limitar a negar les amenaces i injúries a l'agent de l'autoritat, per contra existeix la denúncia efectuada per l'agent de Policia núm. 238, ratificada en l'acte de la primera vista oral celebrada en data més propera als fets, i que la simple negativa de l'acusat en l'acte de la vista celebrada onze anys després no és suficient per desvirtuar la versió de l'agent de policia. Pel que fa a la prescripció de les penes pels delictes menors, també s'oposa a aquest motiu del recurs perquè en haver-se imposat per tots els delictes una pena única, corresponent al delicte major, per ser més beneficiós al reu, sols es podria estimar la prescripció si ho fos de la pena única imposada, a la que li és aplicable el termini de prescripció de quinze anys. I, en quan al motiu del recurs fonamentat en la manca de proporció de la pena imposada en atenció al temps transcorregut des de la data dels fets i a la reinserció social de l'acusat, el Ministeri Fiscal fa notar que el Tribunal de Corts en la sentència dictada en el recurs d'audiència ja va reduir en un any la pena que li fou imposada en la sentència de 22 de juny del 2002.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la condemna de l'acusat Sr. Herrera (dit S.) pels delictes menors d'amenaces i d'injúries a agent de l'autoritat es fonamenta en la denúncia formulada per l'agent del Servei de Policia núm. 238, degudament ratificada en l'acte de la vista oral, considerant el Tribunal de Corts que aquesta prova no queda desvirtuada en l'acte de la vista del recurs d'audiència en què l'acusat es limità a negar haver amenaçat o insultat als agents o bé que no ho recordava.

Tenim abastament declarat: 1r) que el principi de la presumpció d'innocència significa que ningú no pot ser condemnat sense prova de càrrec vàlidament obtinguda i produïda amb totes les garanties que exigeix el dret a la defensa, garantit en el mateix article 10.2 de la Constitució; 2n) que la sola manifestació de la víctima val com a prova de càrrec per desvirtuar el dret fonamental a la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, atès la vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, segons el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal, exclou l'apotegma testis unus, testis nullus apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal; i, 3r) que, en tot cas, el testimoni de la víctima haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions, sempre tenint en compte que és el Tribunal d'instància el que, gràcies a la immediació que permet el judici oral, pot valorar de manera més acurada el grau de credibilitat de la víctima segons la fermesa mostrada en l'acte del judici.

Són fets que el Tribunal de Corts declara provats en la seva sentència que en data 24 d'agost del 2000 l'acusat s'adreçà a l'agent de policia amb carnet professional núm. 238, quan l'estava custodiant a la Seu de la Justícia, dient-li "toda la policia sois unos cabrones", afegint que "yo no tenia ninguna pistola, cuando salga de la cárcel compraré una y tú eres el primero de la lista", alhora que feia l'acció de tenir realment una arma a les mans i disparar. I aquests fets es declaren provats amb base a la denúncia efectuada per l'agent de Policia núm. 238, ratificada en l'acte de la primera vista oral celebrada en data 19 de març de 2002 on, efectivament, comparegué l'agent del Servei de Policia núm. 238 dient que Covaci l'insultà, l'amenaçà de mort i l'increpà reiteradament, i que en Covaci parlava castellà i l'entengué perfectament. És cert que en l'acte de la vista del recurs d'audiència i en relació amb l'incident amb la policia, l'acusat va declarar que no recordava gran cosa, només que el van acusar d'haver-lo insultat, però que no va amenaçar mai a ningú i que no creia que hagués fet cap senyal amenaçant a cap agent. Això no obstant, aquelles declaracions de l'agent núm. 238, havent estat sotmeses als principis d'immediació, publicitat i contradicció, tenen plena validesa i eficàcia per desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència.

Diu la Defensa en l'escrit del recurs que es creà una certa tensió entre l'acusat i els agents de policia per la troballa d'una pistola marca MF calibre 6,35 mm. amb núm. de sèrie 144208, sense que es pogués determinar qui n'era el propietari, i que tot podria ser un malentès, però l'agent té declarat, sota jurament, que l'acusat va fer l'acció de tenir un arma a les mans i disparar, per la qual cosa no es pot concloure que tot fos un malentès degut al fet de què l'acusat no parlava correctament el castellà.

Procedeix, doncs, desestimar aquest primer motiu del recurs.

II.-CONSIDERANT: que, pel que fa a la prescripció de les penes corresponents als delictes menors, el motiu també ha de ser rebutjat ja que a l'acusat li fou imposada una única pena de presó, corresponent a la infracció criminal més greu, que era el delicte major de robatori, aplicació de pena única que resultava molt més beneficiosa a l'acusat. Per tant, als efectes d'apreciar la prescripció de la pena de presó ens hem d'atenir a la pena única imposada, quatre anys de presó, i al termini de prescripció que li és aplicable, que és el de quinze anys, d'acord amb l'article 84 del Codi Penal.

III.-CONSIDERANT: que, finalment i pel que fa al motiu del recurs fonamentat en què la pena imposada no és proporcionada en atenció al temps transcorregut des de la data dels fets, onze anys, i a la reinserció social de l'acusat, s'ha de dir que en la sentència dictada en data 20 de juny del 2002 el Tribunal de Corts imposà a l'acusat la pena única de quatre anys de presó, multa de quatre mil euros i l'expulsió definitiva del Principat, i en la sentència ara recorreguda, dictada arran del recurs d'audiència, li han estat imposades les penes de tres anys de presó ferma y l'expulsió del Principat per un període de quinze anys. Així doncs, la pena de presó inicialment imposada fou reduïda en un any, el que representa la quarta part, atenent "al temps transcorregut des de la data de la comissió dels fets" i a què el Sr. Herrera "ha assolit una certa integració i rehabilitació social", per la qual cosa el Tribunal de Corts sí ha tingut en compte tant el temps transcorregut des dels fets com la reinserció social de l'acusat. A més a més, el fet del llarg temps transcorregut des de la comissió dels fets fins a què ha estat dictada la sentència recorreguda ha tingut l'efecte favorable per l'acusat de la reducció de setze mesos de presó en virtut dels indults de dates 19 d'octubre del 2003 i 8 de setembre del 2010.

IV.- que, per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb la imposició al recorrent de les despeses processals del recurs atès que totes les seves pretensions han estat desestimades.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Sr. Herrera (dit S.) contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 29 de juny del 2011, en la causa TC-167-3/00.

2.- Confirmar íntegrament dita sentència.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.