CASS-PROCEDIMENT JUDICIAL-SS-0048-2/2003
- Resolució
- Sentència · 17/11/2004
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 219/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2004:219
- Recurs
- SS-0048-2/2003
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet
- Àrea
- Administratiu Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- BATLLES CONCLUSIONS CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL MOTIVACIÓ DE LA SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sra. Durán va interposar un recurs contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) que li negava una pensió d'invalidesa per malaltia del Grup II. La Sra. Durán argumentava que la CASS no havia tingut en compte el seu estat físic i que reunia els requisits necessaris per a obtenir la pensió. Tanmateix, la CASS sostenia que la Sra. Durán no estava en situació de poder sol·licitar la pensió, ja que era beneficiària del seu cònjuge i no desenvolupava cap activitat laboral. El Tribunal Superior d'Andorra va desestimar el recurs de la Sra. Durán, confirmant la sentència del Tribunal de Batlles i declarant que la resolució de la CASS era ajustada a dret. El tribunal va considerar que la Sra. Durán no havia estat en situació d'indefensió i que les conclusions dels perits no havien demostrat un grau d'invalidesa suficient per a obtenir la pensió. Finalment, el tribunal va decidir no condemnar la CASS al pagament de les despeses de la segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet
SENTÈNCIA 2004-59 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004
CASS-PROCEDIMENT JUDICIAL
El recurs d'apel·lació no pot estar fonamentat únicament sobre la motivació d'una Sentència de primera instància- la interessada ho ha estat en situació indefensió
Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet
A N T E C E D E N T S D E F E T
La Sra. Durán va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 27 d'octubre del 2003, confirmant en alçada la decisió del 3 de setembre anterior sol·licitant l'anul·lació de la resolució impugnada tot declarant el seu dret a ésser beneficiaria d'una invalidesa per malaltia del Grup II.
En la seva sentència del 28 d'abril del 2004, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per la Sra. Durán.
En el seu recurs d'apel·lació de data 11 de juny del 2004, la Sra. Durán manifesta principalment que:
la sentència hauria d'haver revocat la decisió de la CASS atès que la CASS va considerar que, en constar la Sra. Durán en els seus fitxers com a beneficiaria del seu marit, no podia examinar la seva demanda i, doncs, no podia atorgar cap pensió d'invalidesa per malaltia.
l'estat físic de la Sra. Durán, la incapacita totalment per dur a terme qualsevol tipus d'activitat laboral no podent desenvolupar una activitat laboral regular.
En la seva contesta de data 29 de juny del 2004, la Sra. Durán precisa que :
l'únic requisit que ha de complir per tenir dret a l'assegurança invalidesa malaltia, segons l'article 29 del Reglament Tècnic és el d'haver cotitzat durant un mínim de 96 mesos ;
demana la condemna en costes de la CASS
En el seu escrit de conclusions, de data 22 de juliol del 2004, la Sra. Durán afegeix :
per l'assegurança d'invalidesa malaltia són d'aplicació els articles 28 i següents del Reglament Tècnic i no l'article 20 i la Sra. Durán compleix el conjunt de requisits establerts pels preceptes reguladors de la invalidesa malaltia.
la CASS no es va pronunciar des d'un bon inici sobre les pretensions de la Sra. Durán, essent doncs procedent retrotraure les actuacions dutes per tal que la CASS, previ examen mèdic de la meva principal es pronunciï expressament sobre el seu estat físic.
les patologies valorades en el seu conjunt incapaciten totalment a la Sra. Durán per a desenvolupar qualsevol tipus d'activitat laboral.
4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 15 de juny del 2004, la CASS manifesta principalment que:
la causa d'apel·lació es defineix com error en la motivació de la sentència.
la Sra. Durán des del dia 16 de febrer de 2002 figura com a beneficiaria del seu cònjuge, el Sr. Sancho.
Per tant donat que la Sra. Durán no desenvolupa cap activitat ni assalariada ni no assalariada no té dret a rebre prestacions d'atur de treball per malaltia i per tant no tindria dret a una pensió d'invalidesa per malaltia (article 24-4 del Reglament Tècnic de la CASS).
Per a ser mereixedor d'una pensió d'invalidesa per malaltia l'assegurat ha d'haver desenvolupant una activitat professional (assalariada o no assalariada) en el moment de la constatació de la malaltia invalidant.
En la seva contesta de data 5 de juliol del 2004, la CASS precisa :
la CASS s'ha pronunciat en l'expedient i en els escrits presentats davant la jurisdicció administrativa sobre la pretensió de l'assegurada basada en l'estat mèdic;
no obstant això, amb independència de la qüestió mèdica, la Sra. Durán no reuneix el primer requisit administratiu per tenir dret a sol·licitar una pensió d'invalidesa: la legislació de la CASS imposa que l'assegurat figuri el dia de la petició d'alta com no assalariat o com assalariat per tenir els drets oberts, d'acord amb l'article 20 del Reglament Tècnic.
la petició de l'assegurada de considerar-la beneficiaria d'una pensió d'invalidesa del Grup II no procedeix per l'abast poc invalidant de les seves incapacitats que no donen dret al reconeixement de cap pensió d'invalidesa.
En el seu escrit de conclusions de data 29 de juliol del 2004, la CASS afegeix :
el reconeixement de la pensió invalidesa suposa com a primer requisit que el dia de la petició l'assegurat figuri d'alta com assalariat o com no assalariat i tingui els drets oberts. La Sra. Durán no acredita, des del 16 de febrer del 2002, la condició d'assalariada i de no assalariada, essent beneficiaria del seu cònjuge.
quant al fons, l'assegurada no justifica una pèrdua de la capacitat de guany d'almenys el 66 %.
la CASS no ha tingut una actitud temerària.
5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre el recurs d'apel·lació presenta per la CASS :
En la seva sentencia de data 28 d'abril del 2004, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda formulada per la Sra. Durán. El recurs d'apel·lació presentat per la CASS no tracta sobre el fallo de la sentència de primera instància però si sobre la motivació d'aquesta.
Aquesta Sala ja ha jutjat que el recurs d'apel·lació no podia estar fonamentat únicament sobre la motivació d'una sentència de primera instància (Sentencia 97-31 de 14 de juliol de 1997). En conseqüència, el recurs d'apel·lació presentat per la CASS es inadmissible.
Tercer.- Sobre el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Durán :
La Sra. Durán manifesta que « la CASS no es va pronunciar des d'un bon inici sobre les pretensions de la Sra. Durán, essent doncs procedent retrotraure les actuacions dutes per tal que la CASS, previ examen mèdic de la meva principal es pronunciï expressament sobre el seu estat físic ».
La decisió de la CASS de data 3 de setembre del 2003 es basa efectivament sobre l'article 20 del Reglament Tècnic (veure foli 8) i no es pronuncia sobre l'estat físic de l'interessada. Però cal remarcar que la CASS ha procedit a efectuar un informe mèdic abans de prendre la decisió de refús d'atorgar una pensió per malaltia del grup II ; aquest informe és de data 1 d'agost del 2003 i conclou que « la pacient presenta una incapacitat total del 40,17 %, minva insuficient al 66 % per a tenir dret a una pensió d'invalidesa malaltia ». La CASS havia doncs pres coneixement de l'estat físic de la Sra. Durán i, a més, ha evocat la insuficiència del grau d'incapacitat en el seu informe de primera instància (veure foli 21).
La Sra. Durán no ha estat en situació d'indefensió i el seu recurs ha de ser rebutjat en aquest punt.
Sobre el fons, com ho remarca justament la sentència recorreguda, els perits nomenats pel Batlle concloent a l'existència d'un grau d'invalidesa del 44 %, molt allunyat del grau exigit de 66 %.
Les conclusions dels perits no vinculen el jutge però constitueixen un element d'apreciació important. En aquestes condicions, el recurs ha de ser igualment rebutjat sobre aquest punt.
Quart .- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
DE CI SI O
El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra ha decidit :
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Durán.
Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la CASS del 27 d'octubre del 2003 confirmant en alçada la resolució del 3 de setembre anterior es ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.