SEGURETAT INDUSTRIAL. Sanció per incompliment dels requisits reglamentaris en matèria de seguretat. Acreditació mitjançant marcatge "CE". La infracció greu requereix un perill o dany greu per a les persones. TSJA-0000102/2014

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1000081/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-0000102/2014

SENTÈNCIA 49-2015

PARTS:

Apel·lant: Sra. Valverde

Titular administrativa del comerç C.

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Pulido

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Manso

Advocat: Sra. Estany

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de juliol del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000081/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 7 de novembre del 2014 va desestimar la demanda interposada per la Sra. Valverde contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions de 4 de maig i 27 de juliol del 2011, en virtut de les quals es va imposar a l'agent una sanció de 1.500 EUR de multa, com a responsable d'una infracció greu de l'article 23.a) de la Llei de seguretat i qualitat industrial. Igualment es va ordenar l'exportació dels aparells que havien donat lloc a la resolució sancionadora.

2.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, la qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'ha produït una situació d'indefensió, ja que la resolució sancionadora no concreta quines són les directives de la Unió Europea que es consideren infringides per la interessada.

Les defenses elèctriques portaven el marcatge CE, excepte uns productes de mostra, i s'han aportat els documents emesos pel fabricant que demostren l'acompliment de les directives europees.

Els productes intervinguts no comporten un perill o dany greu per a les persones, com posa de relleu la prova pericial practicada en el procés. La sentència incorre en una errònia valoració d'aquest mitjà de prova.

L'actuació administrativa és incoherent, ja que els mateixos productes es troben a la venda en d'altres comerços d'Andorra, sense que s'hagi pres cap mesura al respecte.

3.- La representació del M.I. GOVERN s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Les resolucions administratives impugnades han imposat a la recurrent una sanció de 1.500 EUR de multa, així com l'obligació de reexportar la mercaderia, en considerar-la responsable d'una infracció de l'article 23.a) de la Llei de seguretat i qualitat industrial.

Els fets que es consideren constitutius de l'esmentada infracció consisteixen en que l'agent tenia al seu establiment comercial un determinat nombre de defenses elèctriques (130 unitats del model B. 2000000, 136 unitats del model B. 3000000 i 25 unitats del model L. 1200000) que no disposaven en forma regular del marcatge CE, i que eren susceptibles de produir als usuaris els danys que contempla l'article 6.2 de la referida Llei.

Tercer.- L'article 23.a) d'aquesta Llei de seguretat i qualitat industrial tipifica com a infracció greu:

"La fabricació, importació, venda, transport, instal·lació o utilització de productes, aparells o elements subjectes a seguretat industrial sense complir les prescripcions reglamentàries, quan comporti perill o dany greu per a les persones".

La comissió d'aquesta infracció requereix, segons el tenor literal de la llei, la concurrència de tres elements constitutius: en primer lloc, que s'hagi produït una de les actuacions previstes en la norma ("la fabricació, importació, venda, transport, instal·lació o utilització" dels productes, aparells o elements de què es tracti); en segon lloc, que aquests productes no compleixin les prescripcions de seguretat industrial previstes en els reglaments; i, en darrer terme, que aquesta actuació comporti un perill o dany greu per a les persones.

Quart.- Com a qüestió prèvia, s'han de desestimar les al·legacions de la recurrent relatives a l'existència d'una situació d'indefensió. No es pot oblidar que l'agent ha tingut accés als informes que consten a l'expedient administratiu, en els quals es fa una referència suficient a les directives europees que es considera que no s'han complert. També es fa referència a aquesta qüestió en diversos escrits d'al·legacions de la pròpia part agent, de manera que no es pot al·legar vàlidament que hi ha hagut un desconeixement de la normativa infringida, encara que la resolució sancionadora no la descrigui de forma detallada, com hauria estat desitjable.

En qualsevol cas, la recurrent ha conegut amb la suficient precisió els fets que li eren imputats, així com la normativa aplicable, i ha pogut articular els mitjans de defensa que ha considerat necessaris, amb el necessari coneixement de causa.

En conseqüència, no es pot apreciar cap motiu determinant de la invalidesa dels actes impugnats per aquesta causa, d'acord amb el que disposa l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

Cinquè.- L'article 7.1 de la Llei de seguretat i qualitat industrial disposa que:

"Les instal·lacions, equips, activitats i productes industrials, així com la seva utilització i funcionament han d'ajustar-se als requisits legals i reglamentaris de seguretat".

Per la seva part, l'article 10.a) estableix que:

"El compliment de les exigències reglamentàries en matèria de seguretat industrial, sense perjudici del control per part del Govern, es prova per algun dels mitjans següents, d'acord amb el que s'estableixi en els reglaments que resultin aplicables.

(...)

En materials, equips, aparells i productes el marcatge de conformitat "CE" d'acord amb les directrius de compliment obligat de la Unió Europea".

En virtut del joc combinat d'aquests preceptes, el compliment de les exigències en matèria de seguretat industrial es pot acreditar, entre d'altres modalitats, per mitjà del marcatge CE, sempre que es compleixin els requisits establerts per la normativa corresponent de la Unió Europea.

Aquesta remissió expressa per part de la normativa andorrana és el que determina que resultin aplicables en aquest cas les directives 2004/108/CE, de 15 de desembre de 2004, i 2006/95/CE, de 12 de desembre de 2006.

Sisè.- Com resulta evident, la valoració sobre si un producte compleix els requeriments que estableixen aquestes directives no pot concloure amb un simple examen extern, que finiria amb la constatació de que els productes i els seus embalatges disposen del distintiu CE. Ben al contrari, quan existeixin dubtes, en el marc d'un control per part de les autoritats administratives, caldrà acreditar la concurrència dels requisits que aquelles directives exigeixen per ostentar el marcatge CE, així com el respecte dels procediments necessaris per obtenir-lo.

En el cas que ara s'examina, resulta acreditat que un dels models de defensa elèctrica, del qual van ser intervingudes 25 unitats (l'anomenat L. 1200000) no disposava d'aquell marcatge, de manera que en aquest cas és evident que no constava acreditat el compliment de les exigències en matèria de seguretat industrial, com demana la normativa abans esmentada. La recurrent addueix que es tractava d'un material de mostra, però aquesta afirmació resulta contradictòria amb el nombre d'unitats intervingudes, que és molt elevat per tractar-se d'una simple mostra, i tampoc resulta coherent amb la finalitat comercial de l'establiment de la interessada. En efecte, si es pretenia examinar el producte per a la seva ulterior comercialització, no sembla lògic que aquest no disposés de la necessària acreditació del compliment dels requisits de seguretat.

Pel que fa als altres dos models (B. 2000000 i B. 3000000), s'han de fer les següents consideracions:

Segons resulta de les actuacions, tant els dispositius com els embalatges tenien incorporat un adhesiu amb les lletres "CE". Aquesta forma d'acreditació del marcatge no s'ajusta a les prescripcions de les directives europees, segons les quals, sempre que sigui possible, s'ha de fer de forma indeleble en el propi material elèctric (article 10 de la Directiva 2006/95/CE).

Tampoc consta acreditat el compliment dels procediments d'avaluació que regulen els annexos II i III de la Directiva 2004/108/CE i l'annex IV de la Directiva 2006/95/CE. La recurrent aporta una documentació en idioma anglès, sense la corresponent traducció, que no és la declaració del fabricant, sinó d'un tercer, realitzada en base a una mostra, que ha estat emesa amb posterioritat a l'inici de l'expedient, i que es refereix a uns productes similars, però que no consta que es corresponguin amb els que són objecte d'aquest procés. Per arribar a aquesta conclusió n'hi ha prou en constatar que el voltatge dels aparells a què es refereix la documentació aportada és de 230V, mentre que, segons els informes incorporats a l'expedient (foli 135 i següents) els productes intervinguts tenen una tensió elèctrica de 110V, qüestió que no ha estat discutida en cap moment.

El fet de que els aparells intervinguts corresponguin a una tensió de 110V, quan l'estàndard europeu és de 220V, reflexa en sí mateix la manca d'adequació a la normativa de seguretat aplicable.

En conseqüència, s'ha de considerar degudament acreditat que les defenses elèctriques a què es refereix el procés no compleixen les requisits reglamentaris en matèria de seguretat industrial.

Setè.- El darrer dels elements que han de concórrer per a la comissió de la infracció prevista a l'article 23.a) de la Llei de seguretat i qualitat industrial es refereix al perill o dany greu per a les persones.

La sentència apel·lada ha considerat que aquest element estava suficientment acreditat per mitjà dels informes tècnics elaborats per l'Administració i, al mateix temps, ha descartat les conclusions de l'informe pericial. Sobre aquest punt, ha entès que l'informe no es basa en un estudi real dels productes intervinguts i, a més, parteix de que aquests estan correctament etiquetats amb el marcatge CE.

Ara bé, com afirma la recurrent, els folis 23 i següents de l'informe, així com l'annex 16, especifiquen les operacions de mesurament que va dur a terme l'expert amb els aparells intervinguts, de manera que no es pot afirmar que les operacions pericials no incloguessin un examen dels mateixos. És cert que els aparells de mesura no eren d'alta sensibilitat, però el tècnic considera innecessari ampliar les proves amb la realització de noves mesures d'un grau d'exactitud més alta, pel seu cost econòmic i perquè els valors obtinguts els considera suficientment vàlids.

Doncs bé, partint d'aquest fet, el dictamen conclou que, en els tres models examinats, la intensitat de sortida seria de 5,40 mA, i produiria en el cos humà una sensació dolorosa no greu en condicions normals. Com afirma el pèrit, els aparells "no poden produir més danys que els que podria produir una bobina de cotxe".

Els informes de l'Administració afirmen que la intensitat màxima que pot suportar una persona sense perill, independentment del temps que duri l'exposició, es pot xifrar entre 10 i 15 mA, de manera que una intensitat de sortida de 5,40 mA no es pot considerar que comporti un perill o dany greu per a les persones. És cert que aquests mateixos informes parlen d'una intensitat de sortida d'entre 17 i 500 A, que superaria en més de 1.000 vegades aquells límits. Ara bé, aquesta afirmació no ha estat contrastada amb un mesurament com el que ha realitzat el pèrit judicial, de manera que no es pot considerar acreditada la producció d'uns danys com els que descriu l'informe administratiu, que implicarien amb tota probabilitat la mort de la persona afectada.

Per totes aquestes raons, s'han de compartir les conclusions a què arriba la prova pericial, en el sentit de que els aparells intervinguts no comporten un perill o dany greu per a les persones.

Vuitè.- Les anteriors conclusions condueixen a considerar que no ha quedat acreditada la comissió de la infracció greu de l'article 23.a) de la Llei de seguretat i qualitat industrial.

Ara bé, no es pot deixar de banda que, encara que no concorri un perill o dany greu per a les persones, s'ha produït un incompliment de les exigències reglamentàries en matèria de seguretat industrial, en la mesura en què, com abans s'ha dit, els productes de què es tracta no disposaven del marcatge CE en la deguda forma. Aquest incompliment constitueix una infracció lleu de l'article 22.a) de la mateixa Llei de seguretat i qualitat industrial, per la qual cosa s'ha de substituir la sanció de 1.500 EUR per una altra de 500 EUR, en aplicació de l'article 26.1.a) de la Llei de seguretat i qualitat industrial.

D'altra banda, l'obligació de reexportar la mercaderia resulta ajustada a l'article 7.3 de la mateixa llei, segons el qual el Ministeri competent pot acordar la retirada dels productes industrials que no compleixin les condicions reglamentàries.

Novè.- Les al·legacions relatives al principi d'igualtat i al fet de que es comercialitzen els mateixos productes en d'altres establiments resulten innòcues, ja que, com diu la sentència apel·lada, no es pot pretendre que no s'apliqui l'ordenament jurídic en un determinat supòsit, pel fet de que hi hagi hagut algun incompliment en altres casos.

Desè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Valverde contra la sentència dictada el 7 de novembre del 2014 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i es deixa sense efecte.

Segon.- Estimar en part la demanda formulada per l'agent contra el M.I. GOVERN i declarar que les resolucions impugnades de 4 de maig i 27 de juliol del 2011 no són ajustades a dret, en la mesura en què imputen a l'agent una infracció greu de l'article 23.a) de la Llei de seguretat i qualitat industrial, i que procedeix en el seu lloc una infracció lleu de l'article 22.a) del mateix cos legal, a la que correspon una multa de 500 EUR, confirmant-se l'obligació de reexportar la mercaderia litigiosa.

Tercer.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.