Acomiadament disfressat TSJC 240/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000240/2014 ORIGEN: 2001073/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1073-2/2012 (ara 2001073/2012), instades per la Sra. Conde contra el Sr. Ricart i les societats "Raya" i "Carnero", en data 1 d'abril del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- He de desestimar i desestimo de forma íntegra, la demanda formulada per la Sra. Conde havent d'absoldre consegüentment a Ricart, a Raya i a Carnero de les pretensions que contra ells s'hi contenen. Segon.- Fer imposició a la part agent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- La Sra. Conde ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència de la instància.

Els arguments revocatoris són els següents: no havia desistit de la relació laboral; el desistiment no es presumia mai; no havia pogut parlar amb el Sr. F. després del tancament de la botiga; les proves testificals eren insuficients per fonamentar l'absència de carta d'acomiadament; no podia agafar més vacances doncs les havia exhaurit; el darrer dia de contacte amb el Sr. F. va estar el 14 de juny del 2012; el dubte havia de beneficiar a la part treballadora.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre la Sra. Conde i, almenys, la societat "Carnero" (foli 65). La treballadora sosté que havia estat objecte d'un acomiadament encobert, tota vegada que el seu patró (Sr. F.) no li havia donat cap més ocupació a comptar del tancament -2 de juliol del 2012- de la botiga on treballava. La Sra. Conde va explicar, en el seu escrit de demanda, que el Sr. F. no li va agafar les trucades telefòniques d'aquell dia i que l'endemà, es va presentar a les oficines de l'empresa, però que el Sr. F. no la va voler atendre. Tanmateix, la treballadora denunciava el retard en el pagament de tres salaris.

En contestar la demanda, les persones demandades (el Sr. Ricart i les societats "Raya" i "Carnero") van exposar que l'assalariada era coneixedora del tancament de la botiga (ubicada a Andorra la Vella) pels mals resultats econòmics, però que es pretenia obrir un nou establiment a Canillo. I que mentre s'adequava el nou local, se li va comunicar que podia continuar a efectuar les seves activitats a les oficines de "Carnero" o agafar uns dies de vacances fins el dia 16 de juliol del 2012. Els defenents afegien que l'empleada va optar per gaudir de les vacances, però que no es va reincorporar a la feina en comunicar telefònicament, el dia 17 de juliol del 2012, que estava de baixa mèdica. Per tant, concloïen que no existia cap acomiadament, sinó, en tot cas, un desistiment unilateral de la Sra. Conde.

El Tribunal a quo ha desestimat la demanda en donar més credibilitat al relat de la part demandada. Pel que fa la demora, ha respost que es desconeixia en quina data s'havia pactat el pagament habitual del salari.

La recurrent s'alça contra la resolució judicial, en considerar que la instància ha dut a terme una valoració incorrecta de les proves. Aquesta Sala no podrà valorar els retards, tota vegada que no s'impugna el criteri adoptat per l'Hble. Batlle.

II.- La càrrega de la prova de l'acomiadament disfressat pertocava a la treballadora, no podent-se presumir que la raó l'assisteix en cas de dubte, com al·lega en aquesta instància.

En efecte, res assevera les nombroses trucades destinades al Sr. F. del 2 de juliol del 2012 ni el desplaçament a les oficines de la societat "Carnero" del dia següent. Aquestes proves eren de molt fàcil aportació, especialment la relació de trucades. A banda d'aquests elements, el relat de l'apel·lant no es recolza en cap prova mínimament fiable, sinó en les explicacions que ella mateixa va lliurar als testimonis que han estat escoltats en el decurs del procés.

Per contra, almenys dos testimonis de la part adversa, malgrat la seva vinculació professional, han corroborat la versió de l'empresa, especialment la decisió d'agafar vacances, tractant-se dels Srs. Ayuso i Plaza (foli 170, resposta 5 i foli 172, resposta 6). L'exhauriment de les vacances no impedeix, naturalment, una nova concessió a compte dels mesos posteriors. A això cal afegir un element objectiu i que consisteix en la baixa mèdica que adreça la Sra. Conde a la CASS el dia 17 de juliol del 2012. Es tracta d'un certificat mèdic que estableix un metge del Servei d'urgències de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell en motiu d'un "ACCIDENT LABORAL" per "contusió de genoll" (foli 131). Si la treballadora va declarar la lesió com un "ACCIDENT LABORAL", sis dies després de presentar la present demanda laboral, s'ha de presumir que ho feu perquè entenia encara vigent el contracte laboral quina resolució defensa actualment. En el seu escrit de conclusions, la interessada explica que va "portar el full del metge a la CASS ... doncs realment davant la situació que em trobava no sabia que fer" (foli 181). Força és de constatar que la recurrent no pot prevalerse de la seva pròpia turpitud ("nemo auditur propiam turpitudinem alegans").

Per tant, la manca de prova del relat de la treballadora -fent nostres els arguments del Tribunal a quo- no permetia l'estimació de la seva demanda.

III.- La desestimació del recurs de la Sra. Conde condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Conde. CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 1 d'abril del 2014; condemnar la Sra. Conde a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.