Major de lesions doloses que han requerit de tractament mèdic posterior a la 1ª assistència per a la seva curació - Presumpció d'innocència - (6000018/2020)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Jaume Tor Porta Yves Picod

Núm. de Rotlle: TSJP 00000023/2023 Núm. de Causa: 6000018/2020

SENTÈNCIA 19-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Esparza

Advocat: Sr. Corbacho

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrats: Sra. Marie Conte

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, vint-i-cinc de setembre de dos mil vint-i-tres.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 10 de març del 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte major de lesions doloses que han requerit de tractament mèdic posterior a la primera assistència per la seva curació. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 10-3-2023 amb la següent part dispositiva:

"ABSOLDRE als processats Téllez i Ribes del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència per la seva curació.

CONDEMNAR al processat Esparza, com a responsable penalment, en concepte d'autor, del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència per la seva curació, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, així com a les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, Esparza haurà d'indemnitzar:

-Carranza, en la suma de QUATRE MIL SET-CENTS SETANTA EUROS AMB VUITANTA CINC CÈNTIMS (4.770,85 EUR).

-La CASS en la quantitat de SEIXANTA Ú EUROS AMB QUARANTA SET CÈNTIMS (61,47 EUR)».

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"En data 14 de desembre de 2014, vers les 02:30 hores de la matinada, Carranza es trobava a l'interior del local nocturn Circus ballant amb un grup de companys de feina, dins de l'espai Buda, quan després de ser avisat vàries vegades que no molestés a altres clients i a les cambreres de l'establiment, els processats Téllez i Ribes que es trobaven treballant al local com a porters/vigilants, agafaren a R. un de cada braç i el conduïren per la força fins a la sortida de la part de dalt del local. En arribar a la zona de la rampa que hi ha entre la discoteca i l'exterior del local, com que R., que anava força begut, es resistia a sortir, subjectant-se fortament a la barana, pujaren a ajudar, per poder-se'l emportar, alguns dels porters que es trobaven a la porta d'entrada principal, davant mateix del pàrquing, entre ells, el processat Esparza el qual, en un moment donat, propinà dos cops de puny a la cara de Carranza, impactant-li a la zona del nas i de la boca, no havent quedat acreditat que en aquell moment els processats F. i C. estiguessin subjectant pels braços a R.

Arran dels referits fets, Carranza va patir una ruptura dels dos incisius superiors i erosió al colze esquerre, que van requerir tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació".

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor de Esparza, sol·licitant que es revoqui dita resolució en el sentit d'absoldre al seu representant del delicte major del que venia acusat.

Sosté que no hi ha cap element objectiu que acrediti que Esparza va participar en l'agressió de Carranza.

Manifesta a tal efecte, especialment que:

La versió donada pel processat no és contrària a les explicacions dels testimonis.

El propi perjudicat desprès de reconèixer a la vista oral la seva absència de record dels fets, es va remetre a les declaracions dels testimonis que no són incriminadores de Esparza.

L'únic motiu pel qual el perjudicat acusava al Sr. S. era perquè va ser la persona que el va recollir del terra i per tant que va veure desprès de recobrar el coneixement.

La declaració del pare del perjudicat a la vista oral és una demostració d'incongruències, demostrant la seva falsedat.

Pel que fa a la resta de testimonis, no hi ha cap declaració de càrrec del perjudicat suficient per a condemnar el processat.

El temps transcorregut entre els fets d'autes i la data de declaració per davant del tribunal que no és imputable al processat, no pot tenir un efecte desfavorable pels interessos del reu, ni donar lloc a que els dubtes o els canvis en les declaracions dels testimonis puguin tenir un efecte favorable per la declaració de culpabilitat del reu.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interessant la confirmació de la sentència, manifestant que del contingut de totes les declaracions se'n desprèn que Esparza era l'única persona que es trobava al lloc dels fets, com que va ser l'autor de les lesions patides pel perjudicat.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que contràriament al que ha retingut la sentència impugnada, aquesta sala estima que la participació de Esparza en els fets delictius que se l'imputen, no es troba suficientment provada i que no concorren en la causa els requisits necessaris per desvirtuar la presumpció d'innocència.

En efecte, pel que fa en primer lloc a la declaració del perjudicat, en ressurt dels elements obrant en autes que si aquest darrer en el decurs de la instrucció de la causa, va afirmar amb rotunditat, que l'avui recurrent era la persona que li donà dos cops de puny a la cara, referint que "està seguríssim", va admetre no obstant, a la seva declaració a la vista oral, que "va ser més tard, em vaig despertar amb allò de xapa, en aixecar el cap em van rebentar les dents aquests, i una i desprès l'altra, em van agredir, però no sé els que exactament em van agredir ", va assegurar que havia vist sis vigilants de seguretat, tot i que ha quedat provat que aquella nit eren quatre a la discoteca.

Esparza tot reconèixer que amb un altre porter anomenat xxx volia baixar en R. per la rampa on la qual havia pujat i a on es trobaven 10 o 12 persones, sempre ha negat haver donat un cop de puny al Sr. R., precisant que a la rampa no va agafar en cap moment en R.

El testimoni Guerrero tot afirmant a la vista oral que va ser en S. que "va partir les dents al meu fill i ja està, els altres no sé" ha precisat que no el va veure, m'ho va dir el meu fill. Per tant, la seva acusació al Sr. S. es basa en què el seu fill li va dir.

El testimoni Guerrero empleador de Carranza amb el qual va sopar a la discoteca, declara que aquest va ser convidat a que sortís fora, que va veure com on la rampa tenien en B. agafat "i l'altre l'estava pegant" que havia begut i estava quasi inconscient. Mirant als acusats a la vista oral, el testimoni ha declarat "el Senyor del mig (S.) hi era, no sé si li va pegar, qui va ser no ho sé, dels que subjectaven B. hi havia un més corpulent". Indicant el President a S. que es posés de pea, el mateix testimoni ha afirmat "era més corpulent, jo no puc dir que ha estat aquest senyor, el de la cara blanca era més corpulent que ell (S.)" .

El testimoni Gutierrez company de feina del perjudicat, indica que "no vaig veure el moment que B. perd les dents", que recordava S. de les fotos policials, que no va veure aquest darrer donar un cop de puny a B., que algú a la rampa va intentar donar-li un cop de puny per l'esquena i no era aquest senyor (S.).

Luís company de feina del perjudicat ha declarat que es va quedar dins i que no va veure res.

El testimoni Sandoval que era porter i cap de seguretat de la discoteca la nit dels fets, va declarar que quan va arribar B. sagnava a la rampa, que es trobava al terra, que al voltant estaven "V., D. i dos més" que no sap qui va trencar les dents a B.. El testimoni emet la hipòtesi que B. va reconèixer V. perquè fou el que el va recollir del terra, va ser l'últim que va veure. Va precisar també que va trobar R. a una altra discoteca una setmana més tard, demanant-li perquè acusava a V., contestant en R. "mira jo no sé, el que vull és que se'm pagui".

Convé observar d'una part, que les declaracions dels testimonis i fins i tot del propi perjudicat, no permeten atribuir amb certesa a l'actuació de Esparza el perjudici sofert per Carranza, i no són suficients per desvirtuar la presumpció d'innocència. D'altra part, que el temps transcorregut entre els fets d'autes i la data de la vista oral (8 anys), no pot tenir un efecte desfavorable pels interessos de l'acusat, ni afectar el principi d'immediació de la vista, així com tampoc conferir als dubtes o canvis de les declaracions dels testimonis (si la manca de veracitat d'aquestes no és establerta) un efecte favorable per la declaració de culpabilitat.

II.- CONSIDERANT: que procedeix doncs reformar la sentència i declarar la lliure absolució de Esparza del delicte major del qual venia acusat, dir que no hi ha lloc a la responsabilitat civil, i declarar d'ofici les despeses processals de primera i segona instància.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Esparza.

2.- REFORMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 10 de març de 2023, únicament en el sentit de DECLARAR la lliure absolució de Esparza, així com que no hi ha lloc a la responsabilitat civil.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals de primera i segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.