LAFU, La manca de col·laboració del creditor en l'alliberament de l'obligació de pagament no eximeix l'arrendatari de pagar la renda, modificació del pol passiu de la relació obligatòria (5000150/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000097/2022 ORIGEN: 5000150/2020 - 00

NIG: 5300542120200000644

PARTS:

Apel·lant: Carnero i Sr. Escolano

Representant: Sra. Tur

Advocat: Sr. Ramirez

Apel·lat: Sr. Carranza

Advocat: Sr. Vélez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: LAFU, La manca de col·laboració del creditor en l'alliberament de l'obligació de pagament no eximeix l'arrendatari de pagar la renda, modificació del pol passiu de la relació obligatòria.

SENTÈNCIA 120-2022

Andorra la Vella, el 27 de setembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 20-2-2020, la representació processal de l'administració judicial de la societat Carnero i del Sr. Escolano, formulava demana contra el Sr. Carranza, pel procediment previst en la Disposició Addicional Segona de la LAFU, sol·licitant es dictés Sentència resolent el contracte d'arrendament atorgat sobre l'apartament situat a la Ctra. C s/n, Edif. E, Bloc 0, planta 0, escala 0, porta 0, de Sant Julià de Lòria; disposant el desnonament de l'arrendatari, i condemnant-lo al pagament dels imports de 4.316,78EUR en concepte de lloguers impagats i consums generats fins al mes de juliol del 2019, altres 960EUR en concepte de lloguer d'aparcament, 621EUR en concepte de consums dels mesos compresos entre el gener del 2019 fins al 30 de juliol següent; al pagament de la suma de 460EUR mensuals en concepte d'indemnització per ocupació indeguda de l'apartament i els aparcaments fins a l'efectiu retorn de la possessió, a assumir les despeses de subministraments que es puguin acreditar, al pagament dels eventuals desperfectes així com al pagament de les costes processals ocasionades.

2.- El 17-9-2021, el Sr. Carranza contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions articulades per la part actora, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-la i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

3.- Practicats els mitjans de prova sol·licitats per les parts litigants i evacuats els seus respectius escrits de conclusions, en data 18-3-2022 ha recaigut Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la demanda formulada en data 20 de febrer del 2020 a instància de l'administració judicial de la societat Carnero i del Sr. Escolano contra el Sr. Carranza.

Segon.- No efectuar una especial condemna en costes".

4.- La representació processal de l'administració judicial de Carnero i del Sr. Escolano ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, interessant la seva revocació íntegra i en el seu lloc es disposi l'estimació de la demanda inicial amb imposició a la part apel·lada de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

5.- El Sr. Carranza s'ha oposat a les pretensions evacuades per la contrapart en aquesta alçada, interessant la confirmació de la Sentència d'instància amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Per contracte d'arrendament d'1-11-2013, el Sr. Escolano arrendava al Sr. Carranza, l'apartament situat a l'esc. 0, planta 0, porta 0 de l'edifici E, fase 0, situat a la carretera C de Sant Julià de Lòria i una plaça d'aparcament.

A comptar del 26/10/2018, el Govern reconeix un ajut econòmic al Sr. Carranza, pagant les despeses inherents a l'arrendament de l'habitatge directament a l'arrendador prèvia justificació documental dels imports corresponents.

Succeeix que a partir del mes de juliol del 2018, el Sr. Escolano era declarat en situació de fallida, i que els administradors judicials del procediment concursal no varen trametre a la persona encarregada del dossier del Sr. Carranza (Sra. ENTITY_10), la documentació exigida. Per aquesta raó, a partir del mes de novembre del 2018, no es va pagar la renda ni els consums elèctrics que es generaven, llevat d'ingressos puntuals que es varen efectuar els mesos de setembre (1.200.- EUR), octubre (866,40.- EUR) i desembre del 2019 (1.260.- EUR).

Finalment, hem de destacar que la unitat immobiliària arrendada era adjudicada en pública subhasta a l'entitat Carnero el 22-12-2020, i aquesta entitat pactava privadament amb el Sr. Carranza la resolució del contracte d'arrendament, constatant en aquesta situació la pèrdua d'objecte de la pretensió resolutòria que amb caràcter principal s'articulava, pronunciament que ha guanyat fermesa perquè no ha estat recorregut per cap de les parts litigants.

Segon.- La Sentència dictada desestima la demanda, considerant acreditat que la Sra. Duque "es va posar en diferents ocasions en contacte amb l'administrador judicial i amb la Sra. IGL de l'agència A (que és qui s'ocupa de gestionar el contracte de lloguer de l'apartament (...) sense aconseguir que se li donessin dits rebuts. Per aquests motius no es van poder fer els pagaments". En aquest context, recorda que la part creditora té el deure de facilitar el compliment de l'obligació, el que aquí no havia efectuat, en no facilitar les dades ni la informació necessària a fi que el Govern, que actua en aquest cas com a solvens, pogués fer-se càrrec del compliment de l'obligació contreta i no negada. En tal situació afirma que "sens perjudici que l'actora es fiqui en contacte amb els serveis socials de Govern a fi que es pugui liquidar el deute contret, escau desestimar la demanda presentada".

I és contra aquest pronunciament que la part demandant formula recurs d'apel·lació que fonamenta en els següents arguments revocatoris.

Tercer.- En primer lloc, invoca error en la valoració de la prova, considerant que la negativa a percebre els arrendaments que se li atribuïa no es trobava justificada, mantenint que res impedia a la Sra. Duque, actuant per compte de l'arrendatari, consignar els imports deguts i fins i tot hauria pogut enervar l'acció satisfent l'import reclamat o fins i tot enviar un mail, per a regularitzar la situació, extrem que en cap cas va realitzar.

En segon lloc, considera que qui ostentava la càrrega de pagar era l'arrendatari i que l'incompliment del pagament de la renda era inqüestionable.

Quart.- Els diferents motius del recurs poden ser examinats conjuntament atès que en definitiva es discuteix la valoració de la prova i la selecció de la norma de dret duta a terme pel jutjador "a quo".

Les dificultats per a pagar la renda que es relaten en la Sentència dictada i s'atribueixen a la part demandant es troben degudament corroborades a través de la testifical practicada per la Sra. Duque, sense que res en les actuacions permeti dubtar de les seves indicacions atès l'absència de vincle amb cap de les parts litigants.

En aquesta situació, la resolució d'instància constata la manca de col·laboració del creditor en el pagament de la renda, desestimant la demanda considerant en definitiva que el Sr. Carranza es trobava alliberat del seu pagament, admetent de manera tàcita per això que s'havia produït una modificació subjectiva en el pol passiu de la relació obligatòria, en mèrits de la qual el deutor havia esdevingut el M.I. Govern d'Andorra. Aquest raonament no el podem compartir, per les raons següents. Ja vàrem dir en la nostra sentència de 17.7.2003 (rotlle 042/03) que la modificació del pol passiu de la relació obligatòria pot tenir lloc de diferents formes, admeses per l'ordenament jurídic andorrà (cfr. D.46,2,8-5 i C.8,42,6. I SSTM de 16- 12-1986 i 22-3-1993 i SSTSJA de 27-1-2000 i 11-5-2000). Així, una primera forma és l'anomenada expromissió, segons la qual i a causa d'un acord entre el nou deutor i el creditor, resta obligat aquest nou deutor, alliberant a l'anterior o bé assumint de forma cumulativa amb l'antic deutor el deute existent. La segona modalitat és la que es coneix amb el nom de delegació del deute. En virtut de la delegació l'antic deutor, anomenat delegant, designa un nou deutor, conegut amb el nom de delegat per tal de complir amb el deute existent front al creditor o, fins i tot, per assumir una nova obligació. En el cas de nomenament pel pagament d'una prestació ja existent ens trobem davant la delegació solutòria, mentre que quan el nomenament té per objecte el compliment d'una nova prestació estem davant la delegació promissòria. I, la tercera modalitat és el negoci d'assumpció del deute, a través del qual, amb el consentiment del creditor o bé el primitiu deutor és reemplaçat pel nou o bé aquest s'obliga de forma cumulativa amb aquell.

En el present supòsit, el fet que els serveis socials del Govern d'Andorra paguessin la renda no implica novació de l'obligació per canvi de deutor "tota vegada que atesa la fonamental importància que té la persona del deutor en qualsevol relació obligatòria, una novació en aquest punt no es pot presumir, sinó que exigeix un "animus novandi" que segons la disposició continguda en el Codi 8, 42, 8 ha d'ésser "expressum" (vegeu també les Sentències d'aquest Tribunal Superior de la Mitra de 24 d'abril de 1979, 23 de novembre de 1981, 16 de juny i 15 de desembre de 1986); la qual cosa equival a dir que la novació per canvi de deutor no es pot presumir ···" (Sentència del Tribunal Superior de la Mitra de 19-5-1987). En el present supòsit, el pagament efectuat pel Govern d'Andorra no es trobava presidit per un "animus novandi" encaminat a extingir una obligació pròpia front a l'arrendador, sinó que obeïa a la prestació social que va ser reconeguda al Sr. Carranza. Per tant, el pagament que Govern efectuava prop de l'arrendador, en ser un deute dinerari, s'ha de conceptuar com un pagament de tercer, tal com es contempla en el Digest 46, 3, 23 "solutione vel iudicium pro nobis accipiendo et inviti et ignorantes, liberari possumus" i la instituta 3, 29 "nec tamen interest, quis solvat, utrum ipse, qui debat, an alius pro eo; liberatur enim et alio solvente, sive sciente debitore sive ignorante vel invito solutio fiat".

En conseqüència, i no trobant-se el Sr. Carranza alliberat del pagament de la renda i despeses accessòries, el recurs d'apel·lació que s'articula ha de triomfar i la Sentència d'instància ha de ser revocada. En el seu lloc escaurà estimar la demanda, condemnant el Sr. Carranza a satisfer a la part demandant la suma de 4.316,78.- EUR en concepte de rendes impagades i despeses derivades de consums pel període comprés entre l'1-7-2019 i fins al 1-2- 2020 inclòs, més altres 960.- EUR en concepte de lloguers de les places d'aparcament 39 i 40. Tanmateix, escaurà condemnar el Sr. Carranza a satisfer a partir del mes de març del 2020 i fins al mes de desembre inclòs (mes en què intervenia la subhasta del pis objecte del contracte d'arrendament en mèrits de la qual es transferia a Carnero la seva titularitat) l'import de 4.600.- EUR per l'ocupació de les unitats immobiliàries descrites a raó de 460.- EUR mensuals i finalment a satisfer la suma de 896,93.- EUR (consums de març 2020 a desembre 2020, foli 121), imports aquests que han estat opportunament justificats en les actuacions dutes a terme davant del Tribunal "a quo".

Quant als interessos i de conformitat amb el que en l'escrit de demanda es sol·licita, escau incrementar la suma de 4.316,78.- EUR des de la data de la contesta a la demana de conformitat amb la regla "lite contestata usurae currunt" i la restant quantitat des de la data de la present resolució i fins al seu total pagament, en haver estat la mateixa establerta en aquesta alçada.

Cinquè.- Quant a les costes derivades del procediment en la instància, escau imposar-les al litigant vençut en mèrits de la regla del venciment objectiu que recull l'art. 350 del CPC.

Pel que respecta a les costes ocasionades en aquesta alçada, no ha de fer- se pronunciament al seu respecte atès l'èxit del recurs articulat.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per l'administració judicial de la fallida de la societat Carnero i del Sr. Escolano contra la Sentència 34/2022 de data 18-3-2022 que es revoca íntegrament, establint en el seu lloc l'estimació substancial de la demanda, condemnant el Sr. Carranza a satisfer a la part demandant la quantitat global de 10.773,71.- EUR, més els interessos legals produïts per l'import de 4.316,78.- EUR des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament i per la resta a comptar de la present resolució, imposant al Sr. Carranza les costes ocasionades en la instància i sense fer pronunciament en relació amb les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.