Requisits exigibles a una demanda TSJC 105/14

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000105/2014 ORIGEN: 4001029/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25 de juny del 2013 la representació processal de la Sra. Alfaro va formular demanda de desnonament i en reclamació de quantitat contra el Sr. Tejera manifestant que la seva mandant era propietària de la plaça d’aparcament número 23, situada a la planta d’aparcament tercera de l’XXXX, i que en data 1 de maig del 2008 la seva mandant va llogar l’esmentada plaça al Sr. C. Atès que afirmava que el citat senyor va deixar d’abonar les mensualitats corresponents als mesos de maig a desembre del 2012 i de gener a juny del 2013, sol·licitava que se’l condemnés a abonar a la Sra. O.M. l’import de 756 euros en concepte de mensualitats de lloguer no abonades, més els danys i perjudicis derivats de la seva ocupació indeguda, que es calcularia des del moment de la resolució del contracte, fins que la plaça d’aparcament fos posada a disposició de la part demandant, més els interessos legals que reportessin els lloguers i la indemnització per ocupació indeguda des del moment en què cadascun d’ells s’havia de pagar, declarant la resolució del contracte d’arrendament celebrat entre les parts i condemnant a la part demandada a deixar la plaça d’aparcament que havia tingut arrendada lliure, vàcua i expedita i a fer-se càrrec de les costes del procediment.

II.- Malgrat haver estat degudament citada, la part defenent no va comparèixer i va ser declarada en situació de rebel·lia.

III.- La Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 5 de desembre del 2013 va decidir desestimar la demanda formulada per la Sra. Alfaro contra el Sr. Tejera sense efectuar especial condemna en costes.

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. S.O.M. i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l’estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Seguint la jurisprudència d’aquesta Sala, la Sentència objecte del present recurs desestima la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Alfaro contra el Sr. Tejera posant de relleu que, malgrat el defenent havia estat declarat en rebel·lia, això no exonerava a l’agent de la càrrega de la prova, encara que no l’obligués a un esforç probatori que no es donaria dintre d’una relació processal normalment integrada i constituïda, en la qual la seva dinàmica de contradicció la facilitaria. Atesa aquesta premissa, entenia que l’agent no havia respectat els requisits que s’exigeixen en qualsevol demanda en un procés civil ordinari, ja que no havia aportat cap document, i doncs cap títol, que fonamentés la seva demanda.

II.- El recurs formulat contra aquesta decisió per la representació processal de la Sra. Alfaro es fonamenta en la tesi de que l’aportació del títol de propietat no era necessària per la resolució de la present causa, ja que no es tracta de determinar si l’agent era, o no, propietària de la plaça d’aparcament objecte del present litigi, però aquest argument sols es pot estimar en part.

En efecte, la demanda podria estar correctament formulada encara que no s’aportés el títol de propietat de l’agent si la defenent comparegués per oposar-se a la demanda sense discutir-lo o, si posant-lo en dubte, s’aportés en període probatori, però en el cas present la defenent es declarada en rebel·lia i l’agent no sols no s’aporta amb la demanda el títol de propietat de l’aparcament presumptament arrendat al defenent, que acreditaria la seva legitimitat per reclamar, sinó que no prova l’existència d’un contracte celebrat entre les parts litigants, que diu que es va celebrar verbalment, ni que l’arrendatari va deixar de pagar les mensualitats que reclama, ni tant sols que el defenent és la persona que li va arrendar la plaça de pàrquing en qüestió, de tal manera que no es pot declarar resolt un contracte que ni tant sols es sap si existeix, ni es pot condemnar a una persona per incomplir-lo si no se sap si era el veritable deutor i aquesta manca absoluta d’activitat probatòria no pot sinó perjudicar a qui l’havia de portar a terme, sense que el principi d’economia processal la pugui obviar fins aquest punt.

És cert que en ocasions la prova documental de l’existència d’un contracte i del seu incompliment pot no existir, o ser difícil d’obtenir, però en el cas present l’agent podria haver cridat com a testimoni a la portera de l’edifici “X.” que, pel que sembla, es feia càrrec de cobrar mensualment l’import del lloguer corresponent, a fi d’acreditar, com a mínim, qui era l’arrendatari, els mesos que havia abonat els lloguers del pàrquing i els que ho havia deixat de fer.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Alfaro contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 5 de desembre del 2013, que CONFIRMEM íntegrament, imposant a la recurrent les costes d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.