MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Acomiadament injustificat - cap mancaments greus a l'execució del contracte (0152/10)

Resolució
Sentència · 23/09/2010
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 217/2010
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2010:217
Recurs
152/10
Ponent
Jean Louis Vuillemin
Magistrats
Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
Àrea
Civil Laboral i Seguretat Social Mercantil i societats
Descriptors
RESPONSABILITAT PAGAMENT EMPRESA EMPRESARI FORMA (CONTRACTE DE TREBALL) COSTES PROCESSALS
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Alfaro contra la sentència del Tribunal Unipersonal de Batlles que l'havia condemnat a pagar al Sr. Conde 10.808,28 euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat. El tribunal ha considerat que l'empresari no ha aportat proves suficients de mancaments greus per part del Sr. Conde en l'execució del seu contracte com a responsable de qualitat del grup hoteler. El tribunal també ha destacat que els informes desfavorables elaborats per l'empresa auditora ORG_2 no imputen directament al Sr. Conde les deficiències constatades, i que el director general del complex hoteler també té responsabilitat en el compliment de les normes d'higiene. Finalment, el tribunal ha condemnat al Sr. Alfaro al pagament de les costes processals de segona instància.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.-152/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de setembre de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Conde va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra el Sr. Alfaro, en reclamació de la quantitat de 10.808,28 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la data prevista per a la contestació de la demanda, així com en pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Alfaro va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que mitjançant el resultat de diversos informes emesos per l'empresa ORG_2, experta en la matèria, es va poder constatar que el Sr. Conde va desentendre les seves obligacions que com a responsable de qualitat havia de contemplar i per les quals va ser contractat.

III.- Per sentència de data 28 d'abril del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda principal de la part agent, va condemnar al Sr. Alfaro a pagar al Sr. Conde la suma de 10.808,28 EUR en concepte d'indemnització per comiat injustificat, augmentada dels interessos legals produïts a comptar del 10 de juny del 2009, amb imposició de les costes judicials segons s'ha argumentat en el darrer Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Alfaro ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta : que ha quedat demostrat que el Sr. Conde era del tot coneixedor de la tasca laboral per la qual va ser contractat, com del fet que el propi Sr. Conde era del tot coneixedor de quines mancances realitzava en el seu àmbit laboral, i tot i així no va actuar per pal·liar i fer desaparèixer aquelles mancances laborals.

II.- En el curs de l'any 2005, el Sr. Conde va començar a treballar pel compte del Sr. Alfaro en qualitat de cuiner del grup hoteler ORG_3, i restaurant ORG_0. A comptar del dia 1 de gener del 2007, el Sr. Conde va assumir el càrrec de responsable tècnic de qualitat del grup hoteler. A conseqüència del resultat dels informes de l'empresa de qualitat externa al grup, ORG_2, que van constatar deficiències que foren comunicades al Sr. Conde, el Sr. Alfaro va notificar al treballador, el dia 25 de març del 2009, una carta comunicant-li el seu acomiadament de conformitat amb el que estableix l'apartat 11 de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball, pels motius següents: "Així des de fa uns dies l'empresa ORG_4 ha tingut coneixement des de l'empresa de control de qualitat ja fa uns mesos se li ha notificat -en la seva qualitat de responsable de qualitat del citat grup hoteler- fefaentment i mitjançant el seu correu electrònic els informes desfavorables derivats de les mancances inherent a les seves obligacions i responsabilitat (en concret les deficiències en higiene i seguretat que presentaven les diferents cuines dels hotels que integren aquell grup hoteler H., V. i S.H.R.). Havent tingut tant el coneixement d'aquell resultat dels informes elaborats per part de l'empresa auditoria, com els mitjans tant tècnics i humans per resoldre aquella situació, ço que no ha fet, ens veiem obligats a resoldre la relació mantinguda amb Vostè des del dia 1 d'octubre de l'any 2005...".

III.- No existeix cap contracte de treball escrit signat entre les parts, de tal manera que no es sap amb precisió a quina tasca concreta corresponia el càrrec de responsable de qualitat exercit pel Sr. Conde. Nogensmenys, resulta de la pròpia declaració del Sr. Conde que la tasca professional d'aquest darrer consistia bàsicament en observar i corregir les pràctiques de manipulació dels aliments així com d'implantar el sistema APPC exigit per la normativa existent a l'empresa.

L'únic motiu d'acomiadament exposat en l'avís de comiat està exclusivament fonamentat en els informes desfavorables elaborats per l'empresa auditora ORG_2. Ara bé, si s'examina les observacions realitzades per dita empresa auditora, força és de constatar que moltes deficiències evidenciades pels diferents informes d'ORG_2, com una neteja insuficient de tota la cuina, la manca de desinfecció del terra, l'inexistència de registres, l'incompliment del Reglament de plats preparats, l'emplaçament higiènic, no fan part de la tasca professional del Sr. Conde. En canvi, pel que fa a les bones pràctiques de manipulació, conservació i higiene, les avaluacions per l'any 2008 són les següents: el seguiment de les referides pràctiques es fa correctament al ORG_1, és òptim al H., i al restaurant ORG_0, i només és respecte al ORG_3 que s'ha constatat un seguiment molt deficient, però s'ha de posar de relleu que la cuina d'aquest hotel no porta a terme l'elaboració dels plats, sinó que actua com a cuina central, activitat per la qual no està donada d'alta. Ara bé, si els informes de l'empresa auditoria eren comunicats al Sr. Conde, també ho eren al director general del complex hoteler, que té igualment la responsabilitat del compliment de les normes d'higiene dels seus establiments. Atès que no es sap quins eren els mitjans materials i humans atorgats al Sr. Conde per dur a terme la seva feina, i particularment si tenia un poder jeràrquic sobre els caps de cuina, o si, com ho pretén, només podia efectuar recomanacions directes als mateixos, no se li pot imputar la responsabilitat de les mancances constatades pels informes d'auditoria. A més a més, no tan sol no consta en autes la prova que el Director general hagi pres les mesures concretes, o directament o en obligar el Sr. Conde a corregir les deficiències constatades, sinó que a la pregunta "Digui com és cert que vostè coneix que el Sr. Conde no va adaptar les practiques de control alimentàries a la normativa legal (APPC)", la Sra. Pérez, de l'empresa ORG_2 va contestar que no. En conseqüència, tal com ho ha manifestat el primer jutge, s'ha de constatar que l'empresari no aporta la prova suficient de mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguritat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte per part del Sr. Conde. S'ha doncs de confirmar la resolució recorreguda en tots els seus extrems.

IV.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes judicials de segona instància de la part apel·lant.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 28 d'abril del 2010 en totes les seves disposicions;

Condemnar al Sr. Alfaro al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora