Apreciació de les condicions d'atribució d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II.SS-024-2/04

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2005-30 DE 29 DE JUNY DE 2005

CASS

Apreciació de les condicions d'atribució d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II.

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Cano va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 26 d'abril del 2004, confirmant en alçada la decisió del 9 de març anterior sol·licitant la revocació de la decisió i el reconeixement del dret a ésser beneficiaria d'una invalidesa per malaltia del grup II.

2.- En la sentència del 6 de desembre del 2004, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda formulada per la Sra. Cano.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 9 de març del 2005, la Sra. Cano manifesta principalment que:

-a la vista de la classificació de la fatiga que habitualment s'utilitza i coneixent la simptomatologia de la Sra. Cano acreditada amb informes mèdics, és incorrecta la seva inclusió en el grau I, doncs el grau que descriu exactament la seva situació és el grau III de la classificació de la fatiga, el qual es correspon a un grau d'invalidesa per malaltia del grup II;

-els perits nomenats han realitzat la seva exploració mitjançant unes proves que no són les adients ni les suficients per a determinar l'existència i abast de la fibromialgia, efectuant valoracions sense el rigor suficient;

-demana una condemna en costes judicials.

La Sra. Cano ha confirmat aquests arguments en el seu escrit de conclusions de data 22 d'abril del 2005 i insisteix sobre la no adequació de l'informe pericial i de l'assessoria mèdica.

4.- En la seva contesta de data 1 d'abril del 2005, la CASS manifesta principalment que:

-els perits del Tribunal han avaluat el grau de fibromialgia seguint els criteris de Fukuda del SFC i aquest criteris no són incompatibles amb la utilització dels criteris de l'Hospital Clínic que permeten la valoració del grau d'afectació;

-l'assegurada no pot ser considerada com invalida, incapacitada per a exercir cap tipus d'activitat laboral

La CASS ha confirmat aquests arguments en el seu escrit de conclusions de data 21 d'abril del 2005.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El litigi es refereix a l'apreciació de les conseqüències de la malaltia que sofreix la Sra. Cano, i especialment del síndrome de fatiga crònica post-viral.

La interessada estima que aquesta situació la situa al grau 3 de l'Escala de Fatiga (veure foli 110 la descripció d'aquesta Escala), el que justificaria, segons ella l'atribució d'una pensió d'invalidesa por malaltia del grup II.

Segons els perits nomenats pel Batlle, el grau d'afectació de fatiga crònica seria del Grau I (el mínim). Aquesta situació no solament no l'impediria treballar sinó que els perits consideren que "seria convenient efectuar algun tipus d'activitat". D'altra banda, en la descripció de les evolucions de la malaltia que sofreix la interessada (la fibromialgia) s'indica (veure foli 113) : «en general se recomienda que el paciente procure continuar con sus actividades habituales con la mayor normalidad posible, y si trabaja que continue haciendolo ».

Tercer.- Convé per tant de treure les conseqüències jurídiques d'aquestes constatacions mèdiques.

Aquesta Sala ha jutjat varies vegades que no està vinculada per les conclusions dels perits nomenats pel Batlle, però que aquestes constitueixen un element importat d'apreciació pel jutge (veure per exemple, Sentencia n° 97-08 de data 28 de febrer de 1997).

En aquest cas, els perits manifesten que la Sra. Cano és capaç de tenir una activitat i com ja s'ha mencionat anteriorment, li recomanen d'exercir una professió.

Per tant, cal concloure que la Sra. Cano no acompleix els criteris de l'article 2 del Reglament d'Aplicació número 18 de la normativa de Seguretat Social i no pot per tant beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa per malaltia del Grup II.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Cano.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CASS del 26 d'abril del 2004, i amb ella la decisió del 9 de març anterior, són conformes a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.