Pensió d'aliments i despeses extraordinàries (2000952/2020)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000088/2022 ORIGEN: 2000952/2020 - 00

NIG: 5300542120200003650

PARTS:

Apel·lant: Sr. Gibert

Representant: Sra. Salcedo

Advocada: Sra. Castilla

Apel·lant: Sra. Castilla

Representant: Sr. Tamarit

Advocada: Sra. Miró

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Pensió d'aliments i despeses extraordinàries

SENTÈNCIA 117-2022

Andorra la Vella, el 27 de setembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Gibert va interposar demanda contra la Sra. Castilla a fi que es declarés el divorci i es modifiqués parcialment el conveni de separació matrimonial.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat Sentència en data 2-3-22 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar substancialment la demanda presentada pel Sr. Gibert contra la Sra. Castilla i:

Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni contret pels Srs. Gibert i Castilla, així com la dissolució del règim econòmic del matrimoni.

Modificar la sentència de data 23 de juliol del 2018, recaiguda en el marc de la causa 5000297/2018 en quant a les mesures paterno filials que han de regir entre ambdós progenitors :

Fixar que la guarda i custòdia de la menor Andrade s'exercitarà de forma compartida entre ambdós progenitors, per setmanes alternes, de dilluns a dilluns.

Establir el següent règim de repartiment de vacances escolars:

Pel que fa a les vacances escolars que tenen una durada setmanal de Tots Sants, Pentecosta i Carnestoltes, els anys parells la menor passarà la setmana de vacances de Carnaval i Pentecosta amb la mare i Tots Sants amb el pare i els anys senars a la inversa. Aquests períodes vacacionals es computaran des del darrer dia d'escola i fins el dia de tornada a la mateixa.

Pels períodes vacacionals de Nadal i Setmana Santa, correspondrà a la mare la primera meitat dels períodes els anys parells i la segona meitat els anys senars, de forma que el pare romandrà amb la menor la segona meitat dels període dels anys parells i la primera meitat els anys senars. L'intercanvi de la menor es realitzarà de diumenge a diumenge a les 19 hores. Els anys en els que les vacances de Setmana Santa siguin d'una durada inferior a 15 dies, el progenitor que haurà gaudit de la menor durant la primera setmana sencera del període vocacional no gaudirà de la menor per la setmana de Pentecosta, malgrat li toqués segons l'indicat en l'apartat 1.

En quant a les vacances d'estiu, la menor romandrà amb cada progenitor per quinzenes alternes, produintse l'intercanvi de la menor entre els progenitors el diumenge de cada quinzena a les 19 hores durant els mesos de juliol i agost, repartint equitativament els dies de setembre fins a la tornada a l'escola.

La menor podrà gaudir del seu pare els dies de celebració pròpia d'aquest (aniversari i onomàstiques i diada del pare) podent-se quedar a pernoctar aquell dia amb ell. Per contrapartida els dies de celebració pròpia de la mare, la menor podrà passar-los en companyia de la mare, podent també pernoctar aquell dia amb ella. Pel que fa a les onomàstiques i aniversaris de la menor, el progenitor no custodi aquella setmana, podrà passar unes hores del dia en companyia de la menor, de les 17 a les 19h.

Fixar una contribució del progenitor en favor de la mare per l'import de 300.- euros mensuals, actualitzable anualment en funció de l'IPC i fins que la menor Andrade assoleixi de la majoria d'edat i més enllà, per mentre cursi estudis superiors i no sigui independent econòmicament. En relació a les despeses extraordinàries, aquestes es fixaran en un 60% a càrrec del pare i del 40% a càrrec de la mare.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Gibert contra la Sra. Castilla.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

3.- Les representacions processals de la Sra. Castilla i del Sr. Gibert ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.

La representació de la Sra. Castilla demana en el seu escrit de recurs d'apel·lació que es revoqui la sentència d'instància especialment pel que fa al règim de repartiment de vacances i festius detallats en la resolució i la contribució fixada del progenitor en favor de la mare, i que es condemni a l'altra part al pagament de les costes inclosos els honoraris d'advocat, procurador i pèrits.

La representació del Sr. Gibert sol·licita que es revoqui parcialment la sentència dictada, i que no es fixi cap import en concepte de pensió d'aliments i subsidiàriament que es consideri que correspon satisfer al Sr. Gibert un import per aquest concepte de 150EUR, fixant el pagament de despeses extraordinàries per meitat entre ambdós progenitors, sense efectuar expressa condemna en costes.

4.- El Ministeri Fiscal s'oposa parcialment als recursos formulats per les representacions processals dels Srs. Gibert i Castilla.

El 26-5-22, la representació processal de la Sra. Castilla va presentar el seu escrit d'oposició al recurs del Sr. Gibert manifestant que la seva contribució a les càrregues familiars hauria de ser superior als 300 EUR que fixa la Sentència, i el percentatge de contribució a les despeses extraordinàries ha de ser superior al de la Sra. Castilla, perquè els seus ingressos també són superiors. I finalment demana que la part contrària sigui condemnada al pagament de les costes judicials del seu recurs, incloent els honoraris d'advocat i procurador.

Al mateix temps, la representació processal del Sr. Gibert va aportar el seu escrit d'oposició al recurs de la Sra. Castilla i demanant que es revoqui la sentència apel·lada en el sentit de no fixar cap import en concepte de pensió per aliments, havent-se de repartir les despeses extraordinàries per meitat entre ambdós progenitors, imposant a la Sra. Castilla la totalitat de les costes judicials causades, quedant-hi inclosos els honoraris derivats de la intervenció de l'advocat i procurador del Sr. Gibert.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment de divorci, les dues parts discrepen d'algunes mesures definitives adoptades per la sentència d'instància i per aquesta raó analitzarem els diferents motius articulats en cada recurs.

RECURS DE Castilla

Segon. Diversos són els motius que la Sra. Castilla aixeca contra la sentència ara impugnada. El primer d'ells es centra en una distribució més precisa sobre el repartiment de les vacances a fi que sigui més equilibrat entre els progenitors. Però el cas és que cal tenir en compte que si bé la filla comuna Andrade està en una curta edat (a punt d'acomplir els 6 anys), també cal tenir present que des de la separació de comú acord a l'any 2018 ja ha vingut mantenint un règim de repartiment de vacances a l'estiu per quinzenes, cosa que no sembla que l'hagi perjudicat durant aquests darrers anys i per aquest motiu no veiem motiu de que calgui ara repartir les vacances d'estiu en setmanals en lloc de quinzenals. Pel que fa a la resta de vacances de caire escolar la diferència sobre la darrera setmana sembla encertada la decisió de que també estigui repartida, com ha resolt la sentència. Ja està d'acord la recurrent que els dies festius assenyalats (de la Constitució, de Meritxell, festa parroquial i la Immaculada Concepció) la nena el passi en companyia del custodi que li pertoqui en aquella setmana.

No cal dir que cada custodi està obligat a comunicar amb anticipació la sortida del país de la nena, indicant les dades corresponents a l'altre perquè pugui tenir-la localitzada i que es pugui comunicar diàriament amb l'altre progenitor, sempre que no sigui a hores intempestives o que interrompin moments quotidians. I en cas de malaltia s'informi del seu estat i es faciliti la visita al no custodi. Aquesta és una doctrina reiterada dels tribunals del país, com ho és que cada progenitor estigui obligat a continuar els tractaments mèdic o farmacològics que la nena tingui prescrits, i no es requereix cap modificació de la sentència.

Tercer.- Pensió d'aliments en favor de la menor

En aquest capítol la mare recurrent considera que els 300EUR mensuals fixats a càrrec del pare a fi de contribuir als aliments, no són suficients i que s'hauria de mantenir la suma fixada en mesures provisionals de 480EUR al mes. Hem de tenir en compte que la dita pensió ja era la pactada en el moment de la separació de mutu acord i quan es fixava la guarda i custòdia en exclusiva a la mare.

Però la Sra. Castilla passa per alt part dels ingressos percebuts i exagera els de la part contrària. En efecte, i seguint el criteri proposat pel Ministeri Fiscal, resulta que la mare té uns ingressos totals que freguen els 40.000EUR

a l'any, tenint en compte no només el salari de la P de la qual ella n'és la propietària, sinó també el lloguer d'un pis en comú amb la seva germana i els dividends d'una altra societat. Si el fet de ser ella mateixa la propietària de la P i fixar-se els emoluments fixos que estima convenient (cosa que sempre pot despertar recels sobre la seva exactitud), cal tenir en compte el total d' ingressos que percep.

Per la seva banda el Sr. Gibert té uns ingressos anuals entre el sou de la G de la qual n'és administrador únic (uns 35.000EUR) i uns dividends anuals de 30.000EUR, cosa que suma 72.000EUR a l'any i amb uns estalvis molt superiors als de la Sra. Castilla.

També hem de tenir en compte que la pensió d'aliments no és un mecanisme que serveixi per igualar patrimonis del cònjuges, sinó que està destinat a assegurar que els fills tinguin els ingressos al seu favor per assegurar-los un nivell de vida similar sigui quin sigui el progenitor que els custodi. D'aquí que la suma de 300EUR mensuals establerta de manera justificada i detallada en la sentència (en favor de la nena i no de la mare), a dia d'avui sigui suficient per garantir les seves despeses habituals, atès que no requereix de cures especials i la seva única activitat de lleure privada sigui la de l'esquí.

Pel que fa a les despeses extraordinàries confirmem com ajustada a dret la distribució d'un 60% a càrrec del pare i la resta de la mare. Ens remetem a la doctrina ja consolidada sobre la distinció entre aquestes despeses entre les necessàries i imprescindibles i aquelles altres que no ho són, als efectes d'haver de comptar o no amb la conformitat de l'altre progenitor i també de qui ha de fer-se càrrec del seu cost, en cas de decisió unilateral.

En conclusió cal desestimar el motiu i el recurs de la Sra. Castilla.

RECURS DE Gibert

Quart. El seu recurs es centra en dos aspectes econòmics que acabem de tractar en el Fonament jurídic precedent: la pensió d'aliments que se li atribueix en la sentència i el repartiment de les despeses extraordinàries. Ens remetem al que ja hem dit sobre l'encert de la sentència d'instància en els dos àmbits indicats, i per aquesta raó el seu recurs també ha de ser desestimat.

Cinquè. Atesa la naturalesa d'aquesta classe de procediments i a la manca de temeritat o mala fe de cap dels recurrents, no fem especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de Castilla i de Gibert contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 2 de març de 2022, que confirmem íntegrament.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades dels dos recursos.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.