Laboral - prova existència relació laboral (0141/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 141/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de setembre de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Valverde va presentar davant de l'Hble Batllia, demanda laboral contra la societat ORG_0 (R.A. SL), en reclamació de la quantitat de 35.223,46 EUR, més els interessos legals meritats des de la contesta a la demanda, en concepte de salaris nets no percebuts (29.382 EUR), d'indemnització per acomiadament indegut (4.038,13 EUR) i de vacances no efectuades (1.803,33 EUR).

II.- La societat ORG_0 va plantejar l'excepció peremptòria de caducitat de l'acció. Sobre el fons, va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que no va existir mai cap tipus de relació laboral amb la Sra. Valverde, sinó únicament i exclusivament, un acord verbal entre els socis en mèrits dels quals es donava d'alta a nom de l'empresa a la Sra. Valverde per tal que la mateixa gaudeixi de cobertura mèdica; que la Sra. Valverde acompanyava el seu marit a treballar i l'ajudava en determinades tasques que aquell realitzava dins l'empresa, per pròpia voluntat, i perquè així ho va decidir la mateixa; que en tot cas l'indemnització reclamada no podria superar la suma de 3.932,47 EUR i la quantitat en concepte de vacances pels anys 2006 i 2007, l'import de 882,62 EUR i 917,54 EUR respectivament.

III.- Per sentència del dia 6 d'abril del 2010 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant substancialment la demanda de l'agent, va condemnar a la societat ORG_0 a pagar a la Sra. Valverde la quantitat total de 31.182,16 EUR en concepte dels salaris impagats i corresponents al període comprés entre el mes de gener del 2006 i el mes de setembre del 2008, així com en concepte de les vacances guanyades, no gaudides i impagades corresponents als anys 2006 i 2007, amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 1 de setembre del 2009, fent ensems imposició a la part defenent de la totalitat de les costes processals causades.

VI.- Contra aquesta resolució la societat ORG_0 ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la cotització de la Sra. Valverde prop de la CASS és l'únic element de prova a favor de la part actora, i segons la jurisprudència, si els extractes de la CASS constitueixen una prova molt forta de l'existència d'un contracte de treball, no són una prova incontrovertible; que el Sr. Bueno era el director general de l'empresa, ostentant poders bancaris molts amplis i, a l'ensems, era l'encarregat de pagar els salaris i efectuar les cotitzacions prop de la CASS; que el fet que el Sr. Bueno no liquides mensualment el salari de la Sra. Valverde només era per un únic motiu que és que no havia de fer perquè la seva esposa no era treballadora de la societat demandada; que fou el matrimoni C. que va decidir quan fer vacances i per quina durada; que la Sra. Valverde entrava i sortia de l'empresa lliurement, per quan no havia de complir cap horari laboral preestablert; que el fet que un treballador, tot i no cobrar ni un sol salari, esperi 3 anys per reclamar els havers laborals denota per si sol, que no s'està parlant d'una relació laboral; que el testimoniatge del Sr. Somoza en res contradiu les argumentacions ofertes per la societat, atès que és evident que el mateix només pot declarar el que veia, fet que no vol dir que veies la realitat; que el fet que l'actora acompanyava el seu marit en els viatges que aquest realitzava ha de constituir un altre indici de la inexistència de la relació laboral; que l'estimació de l'excepció peremptòria de caducitat de l'acció, ha de comportar no fer especial imposició de les costes judicials.

II.- És incontrovertible que la Sra. Valverde va realitzar tasques administratives durant els anys 2006, 2007 i fins al mes d'octubre del 2008, pel compte de la societat ORG_0, de la qual el seu marit, soci minoritari, n'era el director general. La problemàtica que s'ha de resoldre és la de determinar si la Sra. Valverde actuava en el marc d'un contracte de treball o d'un treball familiar, o per benevolència. És cert que la Sra. Valverde fou declarada a la CASS com percebent un salari mensual de 905,26 EUR, i a comptar del mes de febrer del 2008, de 1.052,63 EUR, però mai se li va satisfer concretament aquest salari. Si els extractes de la CASS constitueixen una prova important de l'existència d'un contracte de treball, no són una prova absoluta, i encara menys en el present cas, atès el lligam familiar existent entre el director general de l'empresa i la Sra. Valverde. D'altra banda, és totalment incongruent que una treballadora realitzés una feina per una empresa determinada durant quasi 3 anys, sense percebre cap salari i sense queixar-se d'aquesta circumstància absolutament aberrant. Per explicar aquesta situació atípica i en mateix temps anormal, cada part té la seva versió. L'empresa declara que fou el Sr. Bueno que va sol·licitar a la resta de socis de la societat demandada, si estarien d'acord en donar d'alta a la CASS a la seva esposa per tal que la mateixa gaudis de cobertura mèdica, cosa que la resta dels socis per tal de fer un favor al Sr. Bueno, va acceptar, però mai ha existit entre l'empresa i la Sra. Valverde una relació de caire laboral, sinó que aquesta darrera acompanyava el seu marit a treballar i l'ajudava en determinades tasques per pròpia voluntat. En canvi, la Sra. Valverde afirma que va exercir de manera permanent les seves funcions en la societat adversa, però existia un acord entre els socis per realitzar el pagament dels seus salaris, quan la situació econòmica de la societat fos millor. Ara bé, pertoca a la Sra. Valverde, part demandant, provar l'existència d'un contracte de treball entre ella mateixa i la societat ORG_0. Aquesta prova no la fa la Sra. Valverde de manera suficientment significativa. En efecte, tot contracte de treball suposa una feina realitzada per una persona mitjançant una remuneració; per tant si el marit de la Sra. Valverde va contractar la seva esposa per tal de treballar pel compte de la societat en el marc d'un contracte de treball, havia de pagar-li un salari en contraprestació dels serveis prestats. És cert que si existia circumstàncies especials, s'ha pogut pactar de manera totalment excepcional, que el pagament del salari a un treballador podria endarrerir-se fins a una millora de la situació econòmica de l'empresa, però aquest tipus d'acord no pot superar un temps raonable de 2 o 3 mesos com a màxim, i mai arribar fins a 3 anys, com en el present cas. A més a més, encara que l'acord enunciat per la Sra. Valverde hagi existit, s'ha de posar de relleu dos elements. El primer, és que si el pagament del salari estava condicionat a beneficis de l'empresa, la part demandant no estableix que la situació de la societat ORG_0 s'hagi millorat i que la mateixa faci beneficis; el segon, és que no consta en autes que s'hagués pactat la retroacció dels salaris endarrerits. D'altra banda, les condicions de treball de la Sra. Valverde no són clares. Si la mateixa realitzava algunes tasques de comptabilitat i/o d'arxiu i acompanyava al seu marit en tots els viatges que aquest realitzava a l'estranger, en canvi no consta en autes la prova que la Sra. Valverde realitzava un horari fix segons les instruccions i sota la dependència d'un superior jeràrquic, ja que no existeix, ni cap pla horari, ni llibre de treball, ni butlletins de salari, encara que no s'hagi pagat cap sou, tots documents a càrrec del marit de la Sra. Valverde, que haurien pogut acreditar l'existència d'una relació laboral entre les parts.

III.- En conseqüència, s'ha de revocar la sentència impugnada i desestimar totes les pretensions de la Sra. Valverde no suficientment acreditades en autes, així com s'ha de condemnar a la mateixa a satisfer les costes processals d'ambdues instàncies en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la societat R.A. SL;

Revocar la sentència de l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles de data 6 d'abril del 2010;

Desestimar totes les pretensions de la Sra. Valverde condemnar a la mateixa a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.