Factures relatives a la instal·lació d'una caldera-prova

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000323/2023 ORIGEN: 4000298/2018 - 0

NIG: 5300542120180002256

PARTS:

Apel·lant: Sr. Farré

Advocat: Sra. Pino

Apel·lat: Sr. Machado

Representant: Sra. Salcedo

Advocat: Sra. Mercader

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Factures relatives a la instal·lació d'una caldera-prova

SENTÈNCIA 000060/2024

Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Farré esta domiciliat a la Massana.

Segons factura de data 04-11-2015, la societat B, SL, d'Andorra-la-Vella va comprar una caldera de llenya de fusta de la marca VIGAS .

Dita caldera es va instal·lar al domicili massanenc del Sr. Farré.

L'empresa I, negoci autoritzat pel Govern el 14-07-2000, i titularitat del Sr. Machado, va emetre dues factures per mà d'obra i subministrament de material per la instal·lació d'una caldera, la número 0000 de data 31-12-2015 per import de 3.889,54.-euros, i la número 0000 de data 29-02-2016 per import de 339,07-euros.

Per correu de data 19-10-2017, l'advocat del Sr. Machado va requerir el Sr. Farré i a la Sra. Palmer de pagar les factures, però, per correu de data 22-10-2017, aquest darrer va manifestar que no era deutor de cap factura i que la Sra. Palmer no tenia res a veure en aquest tema.

2.- Per escrit de data 27-09-2018, la representació processal del Sr. Machado, actuant con a titular del negoci I, va formular contra el Sr. Farré demanda a tramitar pel procediment abreujat en reclamació de la quantitat 4.228,61.- euros, incrementada dels interessos legals a comptar de la data de les factures reclamades i subsidiàriament a comptar de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes processals, incloses les despeses d'advocat, procurador i taxes judicials.

3.- Per escrit del 18-10-2018, el Sr. Farré es va oposar a la demanda, sol·licitant a títol principal la seva íntegra desestimació, així com la imposició a la part adversa de la totalitat de les costes, i a títol subsidiari, en cas d'estimar la reclamació efectuada per l'adversa, que es procedeixi a la compensació total del deute reclamat amb el cost de les reparacions dels vicis que consten a l'obra i la mala praxis, sempre amb la condemna en costes a la part adversa.

4.- En data 26-09-2023, la Sra. Batlle, actuant com a tribunal unipersonal, va dictar sentència decidint:

"Primer.- Estimar majoritàriament la demanda formulada per la representació processal Sr. Machado contra el Sr. Farré.

Segon.- Condemnar al Sr. Farré a satisfer al Sr. Machado la suma de 3.994,61.- EUR. Dit import tan sols meritarà interessos a comptar de la fermesa de la present resolució per raó de la compensació de deutes operada en III.- Fonament Jurídic de la present resolució.

Tercer.- Fer imposició al Sr. Farré de les costes judicials ocasionades al Sr. Machado arran de la tramitació del present judici, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar d'execució de sentencia".

5.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació del Sr. Farré, demanant a títol principal la seva revocació i la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part adversa.

Subsidiàriament, demana la compensació del deute reclamat amb el cost de les reparacions dels vicis de l'obra, i més subsidiàriament, la deducció de les partides de mà d'obra i material no justificat ni col·locat, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part adversa.

Més subsidiàriament, demana que cada part sigui condemnada a abonar les seves costes processals devengades, inclosos honoraris d'advocat, i taxes judicials, de primera i segona instància.

Fonamenta el seu recurs en una errònia valoració de la prova, una incorrecta aplicació de la Llei i de la jurisprudència sobre la matèria, i en una infracció de les garanties processals.

Argumenta en primer lloc, pel que fa a la manca d'autorització comercial que l'empresa I no compta amb l'autorització per instal·lar calderes ni instal·lacions elèctriques i per tant és incongruent que la demandant facturés mà d'obra per aquestes activitats, havent el tribunal efectuat una interpretació errònia del certificat emès per Govern.

Argumenta en segon lloc que queda acreditat que els serveis d'I eren innecessaris i que només ell li va demanar un consell puntual, no existint cap constància que li encomanés la instal·lació d'una caldera doncs ell no va firmar els albarans ; que les factures aportades per l'agent no demostren la compra del material per l'empresa, en particular la compra del vas d'expansió i de la vàlvula mescladora, i no es pot explicar aquesta mancança pel fet que l'empresa tindria estoc ; que la declaració del Tribunal segons la qual la prova testifical practicada als Srs. Coll i Castilla ha de ser examinada amb molta cautela a causa dels vincles laboral i familiar que els uneix amb la part actora, atenta contra els principis d'imparcialitat i objectivitat de la prova testifical, i aquestes testificals no poden constituir una prova fefaent, quan, a més, les inconsistències d'aquells testimonis són evidents, i, finalment, que l'informe pericial del Sr. Mena no aporta cap solució clara que conclogui que I ha instal·lat la caldera.

Argumenta en tercer lloc que la infracció processal que denúncia ve del fet que la part contrària li va proporcionar una còpia on els albarans eren totalment il·legibles o incomplerts, i que això ha produït una violació del seu dret a la defensa, i del fet que el tribunal no s'ha manifestat sobre el fet que les factures presentades no corresponen al canvi de la seva caldera.

Sosté en darrer lloc i subsidiàriament, pel que fa a la compensació, que consten als informes que s'han d'efectuar una sèrie de reparacions i que no és únicament el cost de 234.-euros que s'ha de compensar, sinó també el de 4.489,08.-euros, o, subsidiàriament, l'import de les obres no realitzades i del material no proporcionat.

6.- La representació processal del Sr. Machado demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes a la part apel·lant.

De forma resumida, sosté que ha fet l'esforç probatori suficient per a demostrar que va instal·lar la caldera al domicili del Sr. Farré.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Escau, per començar, precisar que la part apel·lant invoca una infracció de les garanties processals sense però demanar la nul·litat, quan l'article 339.3 del codi de procediment civil disposa que, si el tribunal estima un recurs d'apel·lació que es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, que no pot ser esmenada en la segona instància i que, per tant, determina la nul·litat de les actuacions, dicta una sentència en què decideix la retroacció d'aquestes actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció.

Dit això, considerem que no ha existit la infracció invocada.

En efecte, i en primer lloc, no existeix cap incongruència de la sentència que ha aportat una resposta motivada suficient als arguments de la part defenent en particular en relació a la qüestió de les factures, en particular en el punt 2. del seu Fonament de Dret II.

En segon lloc, pel que fa a la qüestió de la qualitat dels albarans que ha pogut consultar la part defenent, el caràcter equitatiu del procediment s'aprecia a la vista del procediment en el seu conjunt, i sobretot de la manera amb la qual les proves han estat recollides, i cal assegurar-se que els mitjans de prova han estat presentats per tal de garantir un procés equitatiu, i el jutge ha de procedir a un examen efectiu de les proposicions de prova de les parts i de les mateixes.

Si apliquem dits principis al present cas, apareix que l'original dels albarans obra en autes, que en res queda acreditat que la part defenent no hagi pogut examinar útilment dits documents, i al contrari els ha pogut criticar. Per tant no existeix cap vulneració d'un dret fonamental i en particular cap vulneració del seu dret a la defensa, essent precisat a més que la seva versió dels fets és que cap treball l'empresa va dur a terme i per tant no eren suposats existir uns albarans en relació a qualsevol treball d'instal·lació de la caldera.

Segon.- Pel que fa a les regles de la prova, així com la seva evolució més moderna, són conegudes i les recordem de manera repetida (veure entre moltes altres les sentències TSJSC 265/14 del 05-02-2015 i 374/14 del 14- 04-2015).

Quant a les regles de la càrrega de la prova, aquesta qüestió es refereix a la designació legal de la part que perd el procés si el fet concloent controvertit continua sent incert, doncs la incertesa i el dubte que queden després de la producció de la prova han de ser necessàriament retinguts en detriment del que tenia la càrrega de la prova.

En la ja citada sentència del 05-02-2015 es va motivar :

"Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer 3) als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu"); 4) presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; 5) cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, 6) la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria."

En el present cas, l'apel·lant invoca un principi d'equitat en la prova i afirma que era a l'empresa d'assumir la càrrega de la prova.

Però, i en aplicació dels principis que acabem de recordar, hem de recordar que front a la reclamació de les factures presentada per la part agent, el Sr. Farré va adoptar un plantejament paradoxal, que manté en aquesta alçada, i que cal tenir en compte per resoldre el litigi.

En efecte no pretén a títol principal que existirien una sobre facturació i uns desperfectes de la instal·lació. Sosté, d'una part, que és ell mateix qui va instal·lar la caldera ja que la va comprar i que té la formació professional per fer-ho, i que només va demanar uns consells puntuals al seu veí el Sr. Machado. Sosté d'altra part, però, que si s'arriba a considerar que és l'empresa I que ha realitzat la instal·lació, s'hauria de considerar que la mateixa és defectuosa, tenint en compte un informe que es va realitzar per l'empresa A a petició seva al juliol del 2017, és a dir just abans que se'l requerís de manera formal de pagar els treballs d'instal·lació, tot i reclamant una compensació en base a pressupostos emesos al setembre del 2018, és a dir posteriorment al referit requeriment.

Considerem tal plantejament com a fora dels criteris de la normalitat tota vegada que, o bé és ell sol qui ha instal·lat la caldera i és fora de tota lògica reclamar-li a l'empresa pels desperfectes de la instal·lació i reprotxar-li haver treballat fora del seu àmbit autoritzat, o bé es poden imputar uns desperfectes a l'empresa Machado i no és lògic pretendre que no va realitzar cap treball d'instal·lació.

Donat aquest plantejament, el Sr. Farré tenia que fer un esforç probatori especial per demostrar la seva versió dels fets. Veurem seguidament que no ha sigut el cas.

Tercer.- Pel que fa a la manca d'autorització comercial, no podem més que constatar amb el tribunal que ha quedat acreditat a traves de l'examen conjunt dels certificats expedits pel departament de Comerç i Competitivitat i pel Director de l'oficina de l'energia i del canvi climàtic del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Govern d'Andorra que el Sr. Castilla tenia des del març del 2015 el carnet d'instal·lador energètic, que permet la modificació o ampliació de sistemes de producció tèrmica o elèctrica mitjançant la captació, l'aprofitament i l?ús de diverses fonts d'energia renovable i hidrocarburs. Dit carnet està vinculat a l'empresa I la qual esta autoritzada per la realització i manteniment d'instal·lacions de lampisteria, d'electricitat i de climatització.

Així les coses, no es veu en què l'empresa Machado mancaria d'autorització comercial per poder instal·lar una caldera de llenya.

Només afegir que, en tot cas, la manca d'autorització administrativa no canviaria que els treballs realitzats s'han d'abonar, essent un altre aspecte les conseqüències que ens podrien treure del fel d'haver exercit una activitat no degudament autoritzada al nivell administratiu.

Quart.- Pel que fa a la valoració dels elements de prova, és veritat, com ho invoca l'apel·lant, que cita la nostra resolució del 20-12-2021 (rotlle 270- 21), que aquesta Sala va poder motivar que, donat el seu caràcter unilateral, una factura no constitueix per si sola una prova plena. Però també vam precisar que la factura es podia recolzar amb els restants mitjans de prova que figurin en les actuacions.

I justament en el present cas, el tribunal no pot procedir a una anàlisi de cada prova de forma separada com ho ha fet la part defenent i apel·lant per intentar demostrar que cap de les proves que s'han aportat podria justificar la reclamació de l'empresa, sinó que cal valorar totes les proves en el seu conjunt segons els criteris de la sana crítica, el que porta a la mateixa conclusió que el tribunal que sí que l'empresa va dur a terme els treballs d'instal·lació que va facturar i que ha reclamat per via extrajudicial al Sr. Farré.

Així, i en primer lloc, quant al fet què és el propi Sr. Farré qui va comprar la caldera, s'ha de precisar que la factura de compra es va emetre a nom de la societat B, SL. Si bé cap explicació existeix en autes sobre aquest fet (si no és el fet que la reclamació extrajudicial es va fer també a la Sra. ENTITY_11), no s'ha discutit que és el Sr. Farré qui ha comprat la caldera pel seu domicili. Quant al fet que el mateix va ser escolaritzat en les classes de 5ème, 4ème i 3ème SES especialitat Instal·lacions Sanitàries Tèrmiques, segons ha certificat el director del Lycée Comte de Foix, això permet considerar que posseeix certa formació però no es tracta de cap titulació. I no sabem res de les activitats professionals del Sr. Farré.

Sigui com sigui, aquests dos elements no impedeixen que I hagi pogut intervenir per a la instal·lació de la caldera al domicili del Sr. Farré, el qual admet com a mínim que va demanar la seva assistència.

En sentit contrari, és significatiu com l'informe l'empresa A elaborat a petició del Sr. Farré en les condicions que ja hem dit no menciona qui va ser l'instal·lador, element sorprenent per un informe d'aquest índole.

En segon lloc, és veritat que els albarans aportats no porten la firma del Sr. Farré sinó que designen com a client "A". Però, com bé ho ha motivat el tribunal, aquesta circumstància troba la seva explicació en la confiança que regia aleshores les relacions entre les parts i s'ha de posar en relació amb els altres elements de prova que són les factures, la pericial i els testimonis, ja que de l'examen del conjunt ressurt una coherència que permet acreditar la realització dels treballs facturats. Cap incongruència apareix entre els diferents documents aportats per la part agent.

En tercer lloc, en res el fet que la sentència mencioni que donat els vincles (laboral pel primer, laboral i familiar pel segon) que existeixen entre els testimonis llur manifestacions s'han de valorar amb suma cautela seria contrària als principis que regeixen la prova testifical.

Al contrari, es tracta d'un advertiment de la Sra. Batlle per a significar que, si bé és conscient que tals vincles (que no invaliden automàticament el testimoni) podrien influir sobre la imparcialitat dels testimonis, ha extremat les precaucions al moment de valorar-los, contrastant-los amb els altres elements de prova. I és exactament el que ha fet la Sra. Batlle.

No és cert que les manifestacions dels dos testimonis siguin insuficients. Al contrari, tot i el vincle de subordinació que existeix amb l'empresa, els seus empleats tenen una posició privilegiada per dir si van participar en una obra concreta. Aquí, han pogut confirmar la intervenció de l'empresa Machado i donar precisions concretes sobre el desenvolupament de la mateixa així com confirmar que la documentació aportada per la part agent corresponia als treballs efectuats. El fet que un no es pugui recordar de certs detalls com la marca i el color de la caldera ni la marca de l'acumulador no permet concloure que els testimonis haurien mancat a la veritat.

En quart lloc, el defenent va pretendre establir la seva versió mitjançant el requeriment destinat a l'empresa I d'aportar les factures i rebuts de pagament del material emprat a casa seva per la instal·lació de la caldera litigiosa, sense però justificar de manera convicent que el material que ell havia comprat a més de la caldera hauria servit o hauria estat suficient per la instal·lació sense la intervenció de l'empresa Machado. Precisament, es tracta d'un seguit d'albarans de l'empresa S i de l'empresa O sobre els quals s'ha agregat la còpia del tiquet de pagament, de tal manera que no es pot llegir de quins articles concrets es tracta (folis 36-41).

Quant als documents que ens van requerir a l'empresa Machado d'aportar, el fet que no els tingui tots pel fet del temps transcorregut no és un fet que ha de portar a dubtar de la realitat del subministrament dels mateixos, i compartim amb el tribunal l'argument avançat per l'empresa que té un estoc de certes peces, cosa per la qual no pot justificar de llur compra per una obra determinada.

En cinquè lloc, pel que fa a la pericial judicial, és la part agent qui va sol·licitar la seva realització amb l'objectiu de comparar les seves conclusions amb les de l'informe de l'empresa A.

El primer que cal puntualitzar és que el perit judicial en cap moment posa en dubte que l'instal·lador, i no pas el dissenyador de la instal·lació, va ser l'empresa Machado quan, justament, la seva missió era pronunciar-se prèvia inspecció de la caldera i previ coneixement dels treballs realitzats per I a traves de les factures emeses i dels corresponents albarans al desembre del 2015 i febrer del 2016.

D'altra banda, la pericial és clara en explicar que els defectes apuntats per l'empresa A no es poden imputar a l'empresa I salvat la qüestió de la ventilació de la cambra, el que confirma el seu rol en la instal·lació.

Per acabar, s'ha de remarcar que el defenent no ha aprofitat aquesta pericial judicial sol·licitada per la demandant per ampliar la seva missió, per tal d'establir per exemple l'existència de plus-facturació o de mala execució.

Cinquè.- Pel que fa a la compensació, contràriament al que sosté la part apel·lant els informes pericials no acrediten que s'hauria d'imputar a I les reparacions esmentades en l'informe A. Al contrari, dit informe no contradictori no permet dir que els desperfectes que descriu serien imputables a dita empresa. De fet, com ja ho hem dit, ni la menciona com a instal·lador.

Sobre tot, la pericial judicial contradiu les conclusions de l'informe A salvat per la qüestió de la ventilació de la cambra explicant que aquest defecte sol és imputable a I.

Així les coses, és amb bon criteri que el tribunal ha limitat l'import de la compensació a 234.-euros.

Sisè.- Per tot l'exposat, escau desestimar íntegrament el recurs i confirmar la sentència.

Setè.- Pel que fa a les costes de primera instància, l'apel·lant sosté que l'estimació parcial de la demanda hauria d'haver comportat la no imposició de les costes.

Però, l'estimació va ser substancial, o més precisament l'estimació de la demanda va ser total però es va donar lloc molt parcialment a la compensació interessada per la part defenent, fixant l'import final de la condemna en 3.994,61.-euros en lloc dels 4.228,61.-euros reclamats.

Per tant, aquesta estimació de més del 90% de l'import reclamat comportava imposar les costes a la part defenent vençuda.

Vuitè.- La desestimació total del recurs justifica imposar al recurrent vençut les costes de segona instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs del Sr. Farré en contra de la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle del 26-09-2023 que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar al Sr. Farré les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.