Sinistre obra mur-prova-interessos-costes-justa causa litigandi (TSJC-072/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-072/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 22-11-2006, la representació processal de la societat "Guerrero" i de la Companyia d'assegurances "Tur", va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari en reclamació de quantitat per danys i perjudicis, contra la societat "Giner" i els arquitectes Srs. Somoza i Andrade, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant solidàriament als defenents a satisfer a la societat "Guerrero" la quantitat principal de 120.235,33.-euros i aquella que resulti en concepte de penalitzacions de retard, juntament amb els interessos legals corresponents, i a la companyia d'assegurances "Tur" la quantitat principal de 106.880,85.-euros, juntament amb els interessos legals corresponents, amb imposició a l'adversa de la totalitat de les costes produïdes en aquesta instància, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.

II.- La representació processal de la societat Giner va oposar-se a la demanda i va formular una demanda reconvencional, sol·licitant que es desestimés la demanda i es condemnés a la societat "Guerrero", a pagar-li la suma de 22.964,06.-euros, augmentada dels interessos legals corresponents, amb imposició de la totalitat de les costes judicials ocasionades a aquesta part.

La representació processal de la Sra. Somoza i la representació processal del Sr. Andrade van oposar-se a la demanda sol·licitant la seva absolució i la condemna de la part agent a satisfer-los-hi les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

La societat "Guerrero", i la Companyia d'assegurances "Tur" van replicar i oposar-se a la demanda reconvencional demanant la seva desestimació.

Les parts van formular opportunament els seus escrits de dúplica i posteriorment, després que s'hagin practicat les proves, van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

III.- Per Sentència de data 06-02-2013, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir "que estimant majoritàriament la demanda principal i no podent reeixir la reconvenció adduïda, ha de condemnar i condemna solidàriament a la societat "Giner" així com als Srs. Somoza i Andrade, els quals assumiren conjuntament la direcció facultativa de l'obra que ens ocupa, a pagar en concepte de danys i perjudicis a la societat "Guerrero" la suma global de cent vint mil dos-cents trenta-cinc euros amb trenta-tres cèntims (120.235,33.- EUROS) i a la companyia d'assegurances "Tur" la suma global de cent quatre mil vuit- cents cinquanta-set euros amb cinquanta-dos cèntims (104.857,52.- EUROS), sense però que aquestes hagin de veure's augmentades dels interessos legals que es pretenien ni efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants segons s'ha raonat en el III.- Considerant. "

IV.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recursos d'apel·lació però, per Aute d'aquesta Sala de data 25-07-2013, es va declarar desert el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Somoza i es va donar lloc al desistiment formulat per la representació processal del Sr. Andrade, tot i imposant-li les costes ocasionades a tal efecte a les altres parts.

La societat Guerrero, i la companyia d'assegurances Tur, demanen que es dictés sentència revocant parcialment la de primera instància, pel que fa únicament a l'extrem dels interessos i de les costes, imposant el pagament dels interessos objectes de reclamació per aquesta part a l'igual que les costes judicials també reclamades (honoraris d'advocat, de procurador, de pericials i altres), i confirmar la sentència en la resta dels seus extrems, tot i desestimant el recurs de l'altra part amb imposició de les costes corresponents.

La societat "Giner", demana la revocació de la resolució recorreguda i que es dictés una nova absolent- la de la totalitat de les pretensions de les agents i condemnant a la societat "Guerrero" a abonar-li la quantitat de 22.964,06.-euros juntament amb els corresponents interessos legals, imposant finalment a les demandants principals la totalitat de les costes processals causades per la intervenció de la societat "Giner" en la primera i la segona instància del present judici, amb expressa inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat i de procurador, tot i desestimant íntegrament el recurs de l'adversa, imposant-li la totalitat de les costes processals causades per raó del mateix, incloent expressament dins d'elles els honoraris d'advocat i de procurador.

El Sr. Andrade, s'oposa tant al recurs d'apel·lació formulat per la societat "Giner" com a aquell interposat per la societat "Guerrero" i la companyia "Tur", i demana la confirmació íntegra de la sentència recorreguda, imposant a ambdues recurrents el pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora d'aquesta part.

La Sra. Somoza sol·licita la desestimació dels recursos formulats, i la confirmació en tots els seus extrems de la Sentència apel·lada, fent expressa condemna en costes d'aquesta segona instància solidàriament a les societats "Giner", "Guerrero" i "Tur".

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en autes que, en el decurs de l'any 2005, la societat "Guerrero", la qual realitza promocions immobiliàries, propietària d'un terreny ubicat al "P.M." a la Cortinada, Parròquia d'Ordino i vorejant la Carretera General número III, va iniciar la construcció d'un immoble destinat a habitatges unifamiliars segons un avantprojecte fet per l'arquitecte Sra. Somoza.

Per dur a terme el seu projecte va contractar la mateixa Sra. Somoza confiant-li la direcció facultativa de l'obra amb l'enginyer Sr. Andrade.

També va contractar "Giner", empresa especialitzada en estudis geotècnics i obres especials, per la realització del mur de micropilons provisional destinat a sostenir la rampa d'accés i la Carretera General durant l'excavació de la parcel·la.

La construcció de dit mur de contenció es va iniciar al mes de juny del 2005 per acabar-se amb el tesat de l'últim ancoratge el 05 de setembre del 2005, però a partir del dia 28 de setembre es van notar fissures en el paviment de la Carretera General número III i el 14 d'octubre del 2005, van aparèixer unes fissures importants al paviment de la carretera i al mur de la rampa, portant a l'evacuació de l'obra.

Finalment, el 15 d'octubre del 2005, el mur va col·lapsar-se, amb el resultat que la Carretera General va esllavissar-se, arrossegant les terres a dintre de l'obra.

II.- Els deures de motivació i de congruència fan necessari analitzar en primer lloc el recurs de la societat Giner, que concerneix el principi de la seva responsabilitat, i en segon lloc el recurs de La societat "Guerrero", i de la companyia d'assegurances "Tur", que concerneix les modalitats de la condemna de la societat "Giner" i dels altres defenents.

III.- El primer motiu del recurs de la societat "Giner" és substancialment que el Tribunal ha fet una errònia i incomplerta valoració de les proves, considerant que en alguns casos la tensió dels encoratges no fou la correcta quan aquest extrem no s'ha acreditat en autes i que al contrari existeixen proves que la tensió dels ancoratges era la correcta.

És ara incontrovertit que la ruptura del mur és deguda a un defecte de concepció del mateix (el que fonamenta la responsabilitat del Sr. Andrade i de la Sra. ENTITY_7) i que la qüestió que queda per resoldre és la de determinar si els treballs, en particular, els ancoratges realitzats per "Giner" han sigut correctes o si al contrari són defectuosos i han participat en l'esdevinença del sinistre.

Pel que fa a la valoració de les proves, no es pot compartir l'asseveració de la part recurrent segons la qual el tribunal a quo la va fer de manera errònia i incomplerta.

El primer jutjador es va referir essencialment però no exclusivament al dictamen del pèrit judicial, i això no és criticable ja que pertoca al jutge valorar les proves aportades en autes segons els principis de la sana critica, i que dit pèrit va pronunciar-se de manera molt motivada i tenint en compte tots els elements aportats per les parts, en particular els dictàmens dels pèrits de parts, fent una descripció i una valoració dels resultats de l'estudi geològic i geotècnic, dels càlculs del Sr. Andrade, i dels treballs realitzats per la societat "Giner". Dit d'una altra manera, el dictamen del pèrit judicial és molt més complert i significatiu que els dictàmens dels pèrits de parts als elements dels quals respon de manera clara.

És cert que el pèrit judicial indica que existeixen incerteses i en particular pel que fa als ancoratges, que durant la construcció de l'obra no es va realitzar un seguiment específic i metòdic de les tensions, per tant, no existeix constància de si els ancoratges van ser ben executats i és molt difícil conèixer si dits ancoratges van ser realitzats segons les prescripcions del projectista.

Però, la part recurrent no pot utilitzar aquestes incerteses, ni tampoc el fet que la direcció facultativa no va efectuar cap control de la tensió dels ancoratges, per denegar tota responsabilitat en el sinistre quan al contrari existeixen elements de prova per establir que el mur presentava uns defectes de realització i en particular que la tensió dels ancoratges, en tots cas d'alguns d'ells, no era correcta.

S'ha primerament de recordar que el tesat de l'últim ancoratge va tenir lloc el 05 de setembre del 2005 quan el sinistre va ocorre el 15 d'octubre, i per conseqüent és un fet objectiu que el mur realitzat per Giner va aguantar solament una mica més d'un mes i no va realitzar la funció que havia d'assegurar. No es pot negar que la qüestió de la incorrecta tensió dels ancoratges o de part d'ells té una gran importància en el sinistre.

Ara bé cap element, en particular cap dels dictàmens pericials aportats en autes, permet excloure la responsabilitat de Giner, i el pèrit judicial precisa que després de l'estudi de tots els càlculs, pel que fa als sectors 2 i 3 aquells no arriben a la ruptura i aquest element ha de portar a la conclusió que la mala concepció del mur per part de l'arquitecta i de l'enginyer no és la única causa del trencament, precisant el pèrit que l'execució per part del contractista podria haver estat incorrecta, disminuint també el factor de seguretat.

Al respecte i en segon lloc, l'empresa "Herrera", la qual estava encarregada de les obres de construcció i va començar a intervenir en l'obra a partir del 28-09-2005, i la objectivat de la qual no és posada en dubte per cap element objectiu, ha certificat que el dia 14-10-2005, després d'haver aparegut les últimes fissures, quines van fer pensar a la direcció facultativa que podien indicar un moviment del mur, es van comprovar dos tirants d'ancoratge amb personal de Herrera i amb el gat hidràulic de Herrera, i tots dos no van donar cap tensió, zero tones; Afegeix que en cap moment durant el procés d'excavació hi va haver cap mena d'humitat en el terreny entre els micropilots, no hi va haver cap filtració d'aigua ni es va inundar la parcel·la; que tampoc els dies anteriors a l'aparició de les fissures i la caiguda del mur; que el tirant d'ancoratge va cedir sense cap tensió, inclòs es va poder acabar d'extreure estirant amb la grua, després de que s'hagués vist amb el gat hidràulic que cedia sense que es pogués posar en tensió.

Sobre aquest punt, les precisions tècniques del pèrit (punts 6.1.1 i 6.1.2) són que "El dia anterior al sinistre, després d'observar fissuració al centre del carril adjacent al mur, la direcció facultativa decideix fer una prova de tesat mitjaçant la empresa Herrera per saber la tensió dels ancoratges en aquell moment, la prova de càrrega es realitza als dos ancoratges de la primera fila aigües avall i aquests cedeixen a partir d'una tensió de 150kN, segons el llibre de l'obra. Aquests ancoratges per tant, estan situats a la primera fila del sector segons el plànol E0.01." i conclou "Aquests ancoratges havien d'haver estat assajats a una tensió de 359kN, valor molt superior a la càrrega de ruptura del dia 14/10/2005 i tesats a una tensió de tesat de 300kN, també superior al valor de ruptura de l'assaig. Per tant, si el contractista havia executat correctament les proves d'assaig la càrrega de ruptura in-situ tenia de ser superior a 359kN." precisant que "si un ancoratge dóna una tensió nul.la significa que aquest ancoratge és com si no hagués estat construït".

Queda doncs establert que el dia abans del sinistre la tensió d'aquests ancoratges no era correcta i cap element permet considerar que aquest defecte no sigui atribuïble a Giner quina era responsable d'aquest treball i de la tensió dels ancoratges instal·lats per ella i per tan de l'integritat del mur.

En tercer lloc, s'ha de dir que també ha certificat l'empresa "Herrera" que el dia 15-03-2006, es va extreure del terreny una barra d'acer de sis metres de llargada, la qual va cedir sense cap tensió, estava perfectament neta, sense cap resta de ciment, ni cap marca de soldadura ni cap rascada feta per una rosca ni cap senyal d'aprimament per haver estat estirada, inclòs es podia veure al final de la barra la rebava del tall.

Això correspon a les operacions realitzades per Ramirez en el marc d'un peritatge de part.

Al respecte, el pèrit judicial indica "Segons informe 13557/3 titulat dictamen d'una esllavissada, concretament a la pàgina 375 dels autes, l'assaig de l'ancoratge va consistir en una extracció sense càrrega d'una barra de 40 mm de diàmetre i 6 m de longitud. L'extrem que s'extreu del terreny no presenta ni raspades ni disminucions apreciables de secció en tota la seva longitud, a més el tall d'aquests extrems és similar al tall de la barra a l'extrem exterior, i per tant, sembla haver-se produït per la mateixa eina. Tanmateix no s'observen restes de beurada en tota la longitud de la barra, està tota la longitud recoberta d'una barreja de fang i greix que eviten la seva corrosió. No es troben indicis que la barra hagi estat roscada a cap maniguet. També es conclou que no es pot pronunciar sobre l'existència o no del mateix. La informació que ens aporta aquesta prova és que 5 mesos més tard de l'incident la longitud lliure es troba separada del bulb i que el tall que presenta a l'extrem del terreny és semblant a l'extrem lliure. Tampoc es pot pronunciar sobre l'existència del bulb".

Sobre el sentit que s'ha de donar a aquest element el pèrit indica en les seves conclusions "Significa que l'ancoratge no podia funcionar ja que no estava unit al bulb, les implicacions respecte l'esllavissada són pràcticament nul·les. Ja que no s'havia començat l'excavació cap a la segona filera d'ancoratges, l'ancoratge no treballava estigués o no correctament construït. Aleshores aquest ancoratge no va ser el detonant de l'esllavissada...".

En aquestes condicions, si és clar que no es pot treure d'aquest element que està per si a l'origen del sinistre, nogensmenys força és de constatar que és revelador d'un problema d'execució per part de Giner ja que no és normal que un ancoratge no pugui funcionar.

Aquests elements no són desvirtuats pel testimoniatge del Sr. Pina, propi cap d'obra de Giner fins a novembre del 2006, ni pel dictamen del pèrit de la companyia d'assegurances de dita societat.

Finalment, s'ha de considerar provat que els treballs de Giner, no eren del tot correctes i que van participar, per una part certament indeterminada però indubtable en la realització del sinistre.

Per conseqüent, és amb raó que el tribunal a quo ha atribuït tant a la societat Giner, que als Srs. Somoza i Andrade la responsabilitat del sinistre, i això de forma solidària, essent precisat que en tal supòsit la condemna es fa sense perjudici dels recursos que els responsables poden exercitar els uns en contra dels altres.

IV.- El segon greuge del recurs de la societat "Giner" és en relació amb la seva demanda reconvencional ja que considera que no havent-se acreditat cap mancament seu en el compliment dels seus treballs, el tribunal havia d'estimar-la.

Però, com s'acaba de motivar els mancaments de la societat "Giner" queden establerts i aleshores la societat "Guerrero" tenia dret a no pagar les dues darreres certificacions ni les retencions de garantia i és amb raó que el primer jutjador ha rebutjat la demanda reconvencional considerant que "Giner" no havia complert l'encàrrec professional.

V.- Pel que fa al recurs de la societat "Guerrero" i la companyia d'assegurances "Tur", s'ha primerament d'examinar el segon greuge el qual és en relació a les costes ja que, al seu parer, atesa l'estimació substancial de les seves pretensions el principi del venciment objectiu havia de portar el tribunal a quo a condemnar les defenents a pagar les costes sense que el Tribunal pogués considerar l'existència de una iusta causa litigandi.

És cert que en el dret andorrà la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment, i que a títol d'excepció la Novel·la 82, Capítol 10, atorga al jutge declarar en la seva sentència que les parts no estan obligades a l'import de les costes.

Això, pot ocórrer quan si es pot determinar per exemple si era raonable i justificada l'oposició dels defenents a la demanda, és a dir, si tenien un motiu que justifiqués la defensa, la iusta causa litigandi.

En el cas d'autes, s'ha de compartir el criteri del primer jutjador que la causa era molt dubtosa, fet que justifica l'aplicació de la NOVEL.LA com a excepció de la regla general d'imposició de costes.

En efecte, la gran dificultat per esbrinar la causa del sinistre fent imprescindible la realització d'una pericial judicial, quins resultats deixen subsistir una part d'indeterminació sobre la part de responsabilitat de cadascun dels defenents, són unes circumstàncies particulars que constitueixen una justificació suficient de l'oposició dels defenents a la demanda, encara que la decisió final de l'afer no els hi hagi estat favorable;

VI.- L'altre greuge de la societat "Guerrero" i de la companyia d'assegurances "Tur" és en relació als interessos ja que al seu parer la Sentència ha incurregut en una clara incongruència omissiva en desestimar la seva pretensió al respecte sense motivar- ho.

Però sobre la qüestió de la motivació no existeix cap omissió. En efecte, després de la condemna a pagar les sumes degudes a la part agent, la part decisòria contempla "sense però que aquestes hagin de veure's augmentades dels interessos legals que es pretenien ni efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants segons s'ha raonat en el III.- Considerant."

Apareix així que el Tribunal a quo ha motivat el refús d'ordenar els interessos per referència a la motivació emprada en el III.- Considerant per refusar la condemna en costes, és a dir l'existència d'una iusta causa litigandi, i aquesta manera de fer no constitueix cap incongruència.

Sobre el fons, el dret a percebre interessos es fonamenta sobre la demora la qual es pot definir com la tardança en l'acompliment d'una obligació a partir del moment que és exigible.

En el cas d'autes, és lògicament que el primer jutjador ha desestimat la demanda de condemnar els defenents als interessos legals a comptar de la data en què es tingui per contestada la demanda. És cert que de manera general l'obligació de pagar interessos neix en aquell moment de conformitat amb el principi lite contestata usurae currunt, però quan el deute no pot ser considerat com exigible ni líquid o quantificable fins al moment que recaigui una decisió jurisdiccional decidint sobre la imputabilitat i pronunciant una condemna a pagar determinades sumes, els interessos solament són deguts a partir de la fermesa de dita sentència.

VII.- la desestimació d'ambdós recursos determina la condemna de cada part recurrent en costes d'aquesta alçada pel que fa al seu recurs en virtut del principi del venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Giner";

Desestimar el recurs de la societat "Guerrero" i de la companyia d'assegurances "Tur";

Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 06-02-2013 en tots els seus pronunciaments;

Condemnar la societat "Giner" a pagar les costes processals de segona instància en relació al seu recurs;

Condemnar la societat "Guerrero" i la companyia d'assegurances "Tur" a pagar les costes processals de segona instància en relació al seu recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-