venda i cessió de cocaïna (0019/09)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. 19/09 Causa núm. TC-089-5/08 Sentència núm. 24-09

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a vint-i-quatre de setembre de dos mil nou.

En el recurs d'apel·lació interposat pel Magfc. Ministeri Fiscal contra la sentència de data 27 d'abril del 2009 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, per un delicte major de venda i cessió de droga tòxica cocaïna. Sent part el Sr. Carnero. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il.ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 27-04-09 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Carnero, com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major de venda i cessió de droga tòxica cocaïna, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY I NOU MESOS DE PRESÓ, dels quals SIS MESOS FERMS i la RESTA CONDICIONAL, MULTA DE MIL EUROS (1.000 EUR) i al pagament de les despeses processals causades.

Acordem el comís i destrucció de la droga incautada.

Que hem d'absoldre i absolem Carnero del delicte major de venda i cessió de droga tòxica en local d'esbarjo del que venia acusat"

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que el 28 de setembre del 2008, vers les 3.30 hores, el processat Carnero, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables en la present causa, fou controlat per Agents del Servei de Policia, quan es disposava a entrar en el seu vehicle marca Fiat, model Dobló, matrícula XXXX trobant-se en possessió de 6,5 grams de producte estupefaent cocaïna, que duia distribuïts en 7 embolcalls dels quals sis portava a sobre i un altre era a l'interior del vehicle, tan mateix se li incautà un total de 300 euros, 60 euros a la butxaca exterior de la jaqueta i altres 240 euros a la butxaca del pantaló.

El processat Carnero havia adquirit dit producte a la vila de Canillo, tal i com ja havia fet almenys en altres dues ocasions anteriors, en la quantitat, la primera d'un gram i la segona d'altres 7 grams de cocaïna, a una persona no identificada, i que desprès ell oferia a tercers a canvi de favors sexuals, i que entregava als respectius donant-los segons declara.

A més ha venut en dos ocasions un gram de cocaïna pel preu de 60 euros cadascun al porter de la discoteca B.d'Andorra.

No ha quedat provat que l'acusat entregués les paperines de cocaïna a l'interior dels diferents locals d'esbarjo i oci que visitava al llarg de la nit".

III.-RESULTANT: Que el Magfc. Ministeri Fiscal interposa recurs d'apel·lació sol·licitant es condemni el processat com a responsable penal en concepte d'autor del delicte major continuat de venda i cessió de droga tòxica en locals d'esbarjo, tipificat i penat a l'article 283 del Codi Penal en relació amb l'art. 282 del mateix text punitiu a la pena de 4 anys de presó, part condicional, multa en la quantia de 1.500EUR i expulsió definitiva del Principat.

Posa de relleu que el processat ha reconegut tan davant el servei de policia com davant el Batlle de guàrdia, que trobava a les discoteques les noies amb les quals intercanviava la droga contra favors sexuals.

Es recolza sobre la declaració del testimoni Ferreras, el qual va precisar haver comprat la cocaïna al processat a la discoteca B. ell mateix implicat en un assumpte d'estupefaents, pel qual va ser empresonat durant 5 mesos. Aquest va indicar, en el curs de la vista oral, haver comprat en dues ocasions un gram de cocaïna a Carnero sense cap altra precisió sobre el lloc i les circumstàncies de l'entrega de la droga. Aquest testimoni no va pas ser més precís en la seva declaració davant la Policia (f.73).

Aquest testimoniatge no pot constituir un element de prova de la difusió per part del processat de cocaïna en un local d'esbarjo.

La sentència recorreguda per tant ha de ser confirmada pel que descarta l'aplicació de l'article 283 del codi Penal.

IV.-RESULTANT: Que la defensa de Carnero s'oposa al recurs, interessant la confirmació de la sentència. Afirma que l'entrega de la droga sempre es va efectuar al domicili de les senyores on anava per a mantenir una relació sexual.

Recorda que els fets delictius consisteixen en una cessió de 8,5 gr. de cocaïna i una detenció de 6,5 gr. del mateix producte.

Sosté que el terme "difondre" s'ha d'interpretar de manera restrictiva i per tant suposa una operació de distribució material del producte.

Precisa que el processat té, al Principat, un treball i una família, i que la pena pronunciada pel Tribunal de Corts és suficient per a dissuadir Carnero, que va estar empresonat durant uns 5 mesos, de continuar una activitat delictiva.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que la Llei penal és d'interpretació estricta.

En virtut de les disposicions de l'article 283 del Codi Penal, les conductes de venda i cessió de droga tòxica previstes i penades per l'article 282.1 del mateix Codi han de ser castigades amb pena de presó de 4 a 10 anys i multa fins al quàdruple si hi concorre la circumstància que "la droga es difongui en centres docents, d'esbarjo, assistencials o penitenciaris".

El Tribunal de Corts ha fet una exacta interpretació d'aquell text, l'aplicació del qual comporta un agreujament considerable de la pena al retenir que el verb "difondre" s'havia d'entendre de l'acció de transmissió material de la droga a l'interior dels establiments enumerats per l'article 283, i no d'un simple acord de voluntats sobre la cessió, en el sentit civilista del terme.

Per tant convé buscar si dels elements del sumari i de les declaracions recollides en el curs de la vista oral permeten establir si el processat va entregar la cocaïna a tercers a l'interior de les discoteques que freqüentava.

II.-CONSIDERANT: Que Carnero sempre va afirmar que l'entrega sempre es va produir en el domicili de les persones receptores, en contrapartida de favors sexuals.

El Ministeri Fiscal invoca en recolzament del seu recurs les declaracions en l'acte de la vista oral de tres testimonis,

El Sots-oficial de Policia núm. XXX posa de manifest que el condemnat exposa al servei d'ordre que "ell oferia droga i que a canvi li donaven sexe". Certament se'n pot deduir que les transaccions s'efectuaven a l'interior dels locals d'esbarjo, cosa però insuficient per a establir que l'entrega efectiva de la droga tenia lloc en aquells locals.

L'agent de Policia núm. XXX, a la data del judici oral posa de relleu que durant els seguiments efectuats es pogué apreciar que hi havia una certa rotació dels diversos locals, però sobretot a E.92, i que acabava sempre a E. B. afirmant l'agent intervinent en la seva detenció "que va van veure que hi havia persones dins el local que solien posar la ma a la jaqueta de l'inculpat. En una de les butxaques hi havia els diners i a l'altra duia la droga...". Aquestes declaracions certament constitueixen un element de prova de la possessió de la droga per part del processat en un local d'esbarjo. De tota manera, tal com encertadament ho ha rellevat el Tribunal de Corts, la simple possessió encara que la intenció sigui de cedir la droga a tercers, no es pot assimilar a la transmissió material d'aquest producte.

Finalment la declaració de Ferreras, porter de la discoteca B. ell mateix implicat en un assumpte d'estupefaents, pel qual va ser empresonat durant 5 mesos. Aquest va indicar, en el curs de la vista oral, haver comprat en dues ocasions un gram de cocaïna a Carnero sense cap altra precisió sobre el lloc i les circumstàncies de l'entrega de la droga. Aquest testimoni no va pas ser més precís en la seva declaració davant la Policia (f.73).

Aquest testimoniatge no pot constituir un element de prova de la difusió per part del processat de cocaïna en un local d'esbarjo.

La sentència recorreguda per tant ha de ser confirmada pel que descarta l'aplicació de l'article 283 del codi Penal.

III.-CONSIDERANT: Que segons l'expert psiquiatra Dr. Serra el processat no pateix cap patologia i no presenta cap perill, que té una activitat professional, la seva esposa i la seva filla resideixen al Principat, la primera ajudant-lo en la seva empresa, la segona estant escolaritzada, que la pena pronunciada pel Tribunal de Corts i especialment la part ferma de la pena de presó que el condemnat ja ha executat és de naturalesa a dissuadir-lo de cometre nous delictes.

IV.-CONSIDERANT: En aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser confirmada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Magfc. Ministeri Fiscal.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 27 d'abril del 2009 en la causa núm. TC-089-5/08.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.