Invalidesa total indemnització (TSJC 525/2016)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000525/2016 ORIGEN: 7000342/2015 - 00

NIG: 5300542120150006212

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de maig del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Esparza va interposar demanda, de data 11-09-2015, envers Bueno, segons la qual demanava la condemna de la defenent a l'abonament de 60.101,21 euros, amb més els interessos legals des de la presentació de la demanda i amb imposició de les costes processals.

En data 08-05-2015 la part defenent va oposar-se a la demanda i va sol·licitar la seva desestimació íntegra i la imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 25-10-2016, amb la següent part decisòria: "ACORDA: Desestimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Esparza contra la cia. Bueno, havent d'absoldre consegüentment a aquesta darrera de les pretensions que contra ella s'hi contenen, tot imposant a la part agent el pagament de les costes processals causades, segons allò previst al darrer Fonament de dret de la present decisió".

III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 03-02-2017, ha presentat escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments exposats demana la revocació de la resolució dictada.

Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 22-03-2017, va demanar la desestimació del recurs i la imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges en els que la part agent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, manifesta que el tribunal d'instància no aplica la llei 17/2008, de 03-10, de la seguretat social, modificada per la Llei 18/2014, interpreta malament el contracte d'assegurança i dóna validesa a clàusules contra legem i esmenta que no s'ha passat un control mèdic per a determinar la patologia quan sí que s'ha fet.

Indica que segons el document núm. 2, la directora general de la CASS reconeix la percepció d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna, al ser una persona incapacitada per a exercir la seva activitat professional habitual o una activitat equivalent. Assenyala que la CASS, en data 01-08-2014, passa al demandant una revisió mèdica i constata que el seu estat patològic està consolidat i que es deriva d'una malaltia comuna definitiva que li redueix almenys en un 60% la capacitat de guany per una patologia pulmonar obstructiva crònica, espatlla dolorosa i hipertensió arterial. En funció d'aquesta malaltia se li atorga una pensió d'invalidesa per import de 1.911,50 euros.

Segons el contracte d'assegurança, l'agent va reclamar el capital màxim per indemnització, però el tribunal d'instància oblida la resolució de la CASS, que diu que el demandant no pot treballar, i afirma que la invalidesa es cenyeix a la invalidesa total o permanent i no a la parcial o transitòria. A més, indica que el dictamen mèdic previst a la pòlissa no s'ha fet, quan ningú ho ha demanat. Sustenta que el tribunal dubta de la legalitat dels metges i informes de la CASS, alhora que confon la normativa aplicable, per a concloure que la situació del demandant no és una incapacitat total i permanent en el sentit contractat.

II.- Resta acreditat a les actuacions l'existència d'un contracte d'assegurança, de data 12-04-2011, que vincula a les parts litigants i en les condicions generals de la pòlissa (foli 14) es conté la definició de la contingència "Invalidesa total i permanent". Així, s'afirma que és "la situació física irreversible, provocada per un accident o malaltia independentment de la voluntat de l'assegurat, que determina la total incapacitat de l'assegurat per desenvolupar cap professió, treball, ocupació o activitat".

La CASS va declarar, segons resolució de data 10-09-2014, que l'agent tenia reduïda la seva capacitat de guany en un 60% i que es trobava incapacitat per a exercir l'activitat professional habitual o una activitat professional equivalent.

S'ha d'afegir que la llei aplicable de la CASS era la 17/2008, de 3 d'octubre, atès que la llei de modificació d'aquesta (La 18/2014, de 24 de juliol es va publicar al BOPA de 27-08-2014 i segons la seva disposició final tercera no va entrar en vigor fins el "el primer dia del mes següent al termini de sis mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra").

En consonància amb els fets exposats i amb l'aplicació de la normativa de la CASS en el moment de la resolució dictada per la Seguretat Social el 10-09-2014, la part agent pretén obtenir la indemnització per la situació d'invalidesa permanent i total, en funció de la situació d'invalidesa declarada per la CASS.

Arribats a aquest extrem, la sentència d'instància posa de relleu que la càrrega de la prova de la situació de la part agent, més enllà de la resolució de la CASS, correspon a la part que al·lega els fets constitutius, alhora que a ella corresponia també, en el seu cas, proposar la pràctica d'aquells mitjans de prova adreçats a acreditar el pressupòsit de la indemnització que reclama. I des d'aquest punt de vista, l'actuació del tribunal a quo resulta correcta i ajustada a dret, sense que se li pugui atribuir que oblida la resolució de la CASS o que dubta de la legalitat d'aquesta o dels metges que informen.

El que succeeix és que la resolució de la CASS, de 10-09-2014, indica que l'agent pateix una invalidesa que li redueix un 60% la capacitat de guany, derivada d'una malaltia pulmonar obstructiva crònica, espatlla dolorosa i hipertensió arterial, i es determina que el treballador es troba incapacitat per a exercir l'activitat professional habitual o una activitat professional equivalent. Però no es desprèn de la resolució de la CASS que el treballador estigui incapacitat per a desenvolupar cap professió, treball, ocupació o activitat, sinó només l'habitual o altre equivalent.

I per això, atès que la pòlissa d'assegurances exigeix i defineix clarament que dins de la situació d'invalidesa total i permanent només s'inclouen aquelles situacions que impossibiliten el desenvolupament de cap professió, treball, ocupació o activitat, sense que aquesta clàusula, malgrat trobar-se inclosa en un contracte d'adhesió i ser una clàusula general, pre-redactada i imposada, pugui ésser entesa com a no transparent o abusiva, la sentència conclou que no es produeix la contingència recollida al contracte d'assegurança i desestima la demanda.

I aquesta darrera consideració, pels motius ja exposats, ha de ser confirmada per la resolució d'aquesta Sala.

III.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Esparza contra la sentència, de data 25-10-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.