Suspensió de la pensió ja que es superava el nivell d'ingressos global superior al salari anterior a la patologia (TSJA-025/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0073-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-025/12

S E N T È N C I A NÚM. 63-2012

PARTS:

Apel·lant: Vaquero

Representant: Salamanca

Advocat: Pina

Apel·lat: CASS

Representant: Plana

Advocat : Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el tretze de juliol del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0073-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La representació del Sr. Vaquero va interposar demanda contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de data 14 de febrer i 19 de maig de 2011, en virtut de les quals es va suspendre el pagament de la pensió d'invalidesa que venia percebent. La suspensió va obeir al fet de què els ingressos salarials de l'interessat, afegits a l'import de la pensió, superaven el salari global revalorat que es rebia abans de constatar-se la patologia invalidant.

2n.- La sentència de data 27 de febrer de 2012 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda i va confirmar les resolucions administratives impugnades, en considerar que eren plenament ajustades a dret.

3r.- La representació de l'agent va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en les al·legacions que ja es van articular en la primera instància, que consisteixen en:

-La resolució impugnada del Consell d'Administració de la CASS aplica incorrectament la nova Llei de la seguretat social, ja que la pensió d'invalidesa havia estat atorgada sota la normativa anterior, i aquella només es pot tenir en compte en la mesura en què resulti més beneficiosa per als interessats, segons la seva disposició transitòria 1ª.

-No resulta aplicable l'article 3 de l'antic Reglament d'aplicació núm. 18, sinó l'article 14, que es refereix al salari global mitjà de la CASS.

-La CASS havia tingut en compte fins ara el salari mitjà, segons l'article 14 del Reglament d'aplicació núm. 18, de manera que la reducció actual suposa que l'Administració hagi anat contra els seus propis actes.

4t.- La representació de la CASS va sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

5è.- En l'acte de la vista oral, celebrada el 15 de juny de 2012, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, les resolucions administratives impugnades van procedir a suspendre el pagament de la pensió d'invalidesa que venia percebent el recurrent, pel fet de què els seus ingressos salarials, afegits a l'import de la pensió, superaven el salari global revalorat que es rebia abans de constatar-se la patologia invalidant.

Convé recordar que les qüestions que es plantegen en aquest recurs han estat ja examinades per aquesta Sala en diverses ocasions, per la qual cosa procedeix reproduir substancialment els fonaments que van servir de base a les resolucions dictades en aquells processos.

Tercer.- Segons el tenor literal de la resolució inicial, de 14 de febrer de 2011, la suspensió del pagament de la pensió es basa tant en l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 com en l'article 172 de la Llei de la seguretat social. És cert que la disposició transitòria 1ª de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, determina que aquesta només s'aplica a les pensions atorgades abans de la seva entrada en vigor quan sigui més favorable, i prèvia petició de l'assegurat. Tanmateix, cal tenir en compte que la normativa anterior i la vigent Llei de la seguretat social són coincidents en aquest punt, de manera que les previsions de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 es reprodueixen en l'actualitat en l'article 172 de la Llei 17/2008.

En conseqüència, s'ha de concloure que les resolucions impugnades troben recolzament en el Reglament d'aplicació núm. 18. El fet de què, en resoldre el recurs d'alçada, el Consell d'Administració hagi fet només referència a la legislació actual, resulta totalment irrellevant, atès que aquesta no modifica en aquest punt la regulació anterior. En conseqüència, no es pot apreciar una aplicació retroactiva de la llei, contrària als principis constitucionals, com denuncia el recurrent.

Quart.- La part agent considera que només es pot aplicar la revisió de les pensions en els termes previstos en l'article 14 del Reglament d'aplicació núm. 18, i que s'ha de tenir en compte el salari mitjà de la CASS, i no el salari mensual mitjà, revalorat d'acord amb l'IPC, que rebia l'agent abans de constatar-se la patologia invalidant, segons l'article 3 del mateix Reglament. Aquest argumentació no pot ser compartida, ja que ambdós preceptes tenen finalitats diferents. El primer dels articles esmentats contempla una revaloració anyal en funció de l'augment del salari mensual mitjà i, en conseqüència, pretén actualitzar les prestacions per tal de mantenir el seu poder adquisitiu. Ben al contrari, l'article 3 respon a la finalitat de què el titular d'una pensió d'invalidesa, que segueix desenvolupant activitats laborals per compte propi o aliè, no superi pel conjunt d'aquests ingressos unes quantitats superiors al salari mensual que es va tenir en compte com a base de càlcul de la pensió d'invalidesa, degudament actualitzat. En cas contrari, la prestació no compensaria la pèrdua de la capacitat de guany, sinó que suposaria un increment dels ingressos respecte dels que es percebien abans de la invalidesa.

Des d'aquesta perspectiva, resulta evident que l'aplicació d'ambdós preceptes no resulta incompatible, per la qual cosa s'ha de desestimar igualment aquest motiu d'impugnació.

A més, cal tenir en compte que l'aplicació de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 ja va ser admesa en un supòsit similar en la sentència d'aquesta Sala núm. 11/1999, de 17 de març.

Cinquè.- La circumstància de què la CASS, en una revisió anterior, hagués tingut en compte el salari mitjà global, i no el salari mitjà que percebia l'assegurat en la data de la patologia invalidant, degudament revalorat, no impedeix en absolut que en l'actualitat es revisi convenientment la pensió, segons les disposicions de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18. No hi ha en aquest cas vulneració de la doctrina dels actes propis, ja que el caràcter periòdic de les revisions justifica que es modifiqui el criteri i s'apliqui correctament la normativa vigent. S'ha de desestimar, doncs, aquest motiu d'impugnació.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Vaquero contra la sentència dictada el 27 de febrer de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.