Reclamació suministre materials (TSJC 523/2016)
- Resolució
- Sentència · 30/05/2017
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 212/2017
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2017:212
- Recurs
- 523/16
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- COMPENSACIÓ CONTRACTE SOCI BATLLE TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA COSTES PROCESSALS DEMANDA PROVA SENTÈNCIA
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat per la mercantil Pino contra la sentència del Tribunal de Batlles, que condemnava Pino a pagar 11.080,36 euros a la societat Quesada, més els interessos legals i les costes processals. El recurs argumentava que no s'havien tingut en compte tots els elements probatoris i que la societat Pino només havia actuat com a intermediària, però la sala ha considerat que la prova presentada per la part agent demostra l'existència del deute i que la part defenent no ha aportat proves suficients per acreditar els seus arguments. Com a conseqüència, s'imposen les costes processals a la part recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000523/2016 ORIGEN: 6100772/2013 - 00
NIG: 5300542120140001794
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de maig del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Quesada va interposar demanda, de data 19-12-2013, envers Pino, segons la qual sol·licitava la condemna d'aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de 16.533,19 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.
En data 23-01-2014 la representació processal de la part defenent demanava la desestimació de la demanda i la imposició a la part agent de les costes processals.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de dates 1-09-2016, amb la següent part decisòria:
"Que estimant la demanda formulada per la societat Quesada contra la societat Pino, hem de condemnar a aquesta darrera a pagar la suma total de 11.080,36.-euros, majorada dels interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda, a saber el dia 23 de gener del 2014, fent imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el que disposa el IV. CONSIDERANT de la present resolució judicial".
III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 2-02-2017, va articular escrit de conclusions, en mèrits del qual i pels arguments continguts demana la revocació de la resolució dictada a la instància.
Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 7-03-2017, en virtut del qual demana la desestimació del recurs i la imposició a la recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els que es fonamenta el recurs de la part defenent són els següents. En primer terme, considera que no s'han pres en consideració tots els elements probatoris que consten a les actuacions. Assenyala que ha pogut provar que mai es va contractar amb la part agent sinó que només va actuar com a intermediària. Així, segons el document de 13-09-2012 es va signar un document entre les litigants, en funció del qual la demandant havia de pagar un 15% de comissió de les factures que es generessin a l'obra de la Universitat X. Afirma que després de l'emissió de la canvial per a solventar un deute de la defenent envers l'agent, es van reunir els gerents de les societats i van arribar a l'acord que reflecteix el document núm. 1 de la contesta.
II.- La sentència d'instància examina la prova practicada i aprecia que totes les factures han estat lliurades a la mercantil defenent Pino, excepte la que consta al foli 42, que s'adreça al Sr. Pino i que ha estat exclosa.
Considera que l'existència del deute es corrobora per les pròpies declaracions de la part defenent, segons les quals per un deute preexistent es va acceptar una canvial per import de 4.000 euros el 13-09-2012. I respecte del document de 13-09-2012, no s'ha formulat cap reconvenció i no havent-se provat cap quantitat líquida que pugui ésser compensable.
El recurs no pot prosperar. La part agent ha presentat a les actuacions un conjunt de factures, de dates que van del 15-11-2010 al 31-08-2012 i adreçades, excepte la ja exclosa (foli 42) a la mercantil defenent. L'impagament d'aquestes factures s'adequa amb el fet que el dia 13-09-2012 es lliuri una canvial, de manera que s'aboni part del deute preexistent, com ressurt de la valoració de les declaracions de la defenent i del gerent d'aquesta (foli 118).
I quant al document de 13-09-2012, la valoració d'aquest en consonància amb la prova practicada acredita que la part agent es compromet a abonar un 15% de les factures generades a la UNIVERSITAT X. i altres obres executades, així com a substituir unes finestres de forma gratuïta i posar una barana. Però, el document no prova que les factures que reclama la part agent i que s'enllacen de forma adequada amb el lliurament d'una canvial per pagar part del deute, estiguin pagades o puguin ésser compensades amb drets de crèdits que la part defenent ostenti envers la part agent. L'acreditació del crèdit envers la part agent i que aquests reuneixen les exigències per a ser compensables en seu judicial, corresponia a la part defenent.
Per tant, cap valoració errònia de la prova s'ha produït a la instància, sinó que, en funció de les regles de la distribució de la càrrega de la prova, corresponia a la part defenent provar els fets extintius, impeditius o excloents i aquesta prova no s'ha portat a terme.
Aleshores, i degut als arguments exposats, s'ha de confirmar la resolució d'instància.
III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Pino contra la sentència, de data 1-09-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.