CASS. Cotització dels administradors. TSJA-0000028/2015

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2100069/2014 (SS-0069-2/2014) Núm. de Rotlle: TSJA-0000028/2015

SENTÈNCIA 58-2015

PARTS:

Apel·lant: Sr. Codina. Representant: Sra. Catalá. Advocat: Sra. Vendrell.

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Villalba. Advocat: Sr. Porras.

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, vint-i-tres de juliol del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100069/2014 (SS-0069-2/2014).

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Codina va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 18 de juliol del 2014, confirmant en alçada la decisió del 20 de febrer del 2014, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada.

2.- Mitjançant sentència del 23 de febrer del 2015, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Codina.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 16 d'abril del 2015, el Sr. Codina manifesta principalment que:

la sentència apel·lada conduïa a un enriquiment injust de la ENTITY_4;

la llei de la CASS del 2008 havia estat objecte de moltes crítiques;

calia fer aplicació de la moratòria contemplada en la disposició transitòria quarta de la llei 17/2008, ampliada per la llei 17/2012;

no havia de suportar els errors dels polítics i de l'Administració;

els accionistes de les societats mercantils també haurien de cotitzar segons el plantejament de la instància;

se'l feia cotitzar dues vegades en la seva doble condició de pensionista i de treballador per compte propi, trencant-se així el principi d'igualtat;

esqueia sol·licitar a la Secretaria general del Consell General i del Govern, per millor proveir, a partir de quin moment van començar els treballs de revisió de la llei 17/2008.

4.- En la seva contesta al recurs de data 8 de maig del 2015, la CASS indica que:

- la moratòria contemplada en la disposició transitòria quarta de la llei 17/2008 era només d'aplicació als administradors de societats que havien assolit el càrrec amb anterioritat, no essent el cas del recurrent;

el càrrec d'administrador de la societat "AP., sl" suposava l'obligació d'afiliació a comptar del 19 de desembre del 2011, no tenint dret a cap moratòria;

la modificació de l'article 19 de la llei de la seguretat social, mitjançant la llei 9/2013, no tenia efectes retroactius;

els socis de les societats mercantils no quedaven inclosos dins el col·lectiu de les persones que realitzaven una activitat per compte propi;

la doble cotització temporal quedava emparada per l'article 205 de la llei 17/2008.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Codina és president del Consell d'Administració de la societat "AP., sl" des del 19 de desembre del 2011 (foli 71).

El litigi versa sobre la reclamació de les cotitzacions del Sr. Codina, en la seva qualitat d'administrador de l'esmentada societat, pel període comprès entre els dies 19 de desembre del 2011 i 30 de juny del 2013.

La seva demanda ha estat desestimada per la instància.

En aquesta alçada, el recurrent reitera substancialment que: havia de ser tributari de la moratòria contemplada en la llei 17/2008, ampliada mitjançant la llei 17/2012; l'article 19 de la llei 17/2008 era injust; se'l feia cotitzar per partida doble.

Tercer.- Escau analitzar separadament cada greuge del recurrent per facilitar la lectura de la sentència d'aquesta Sala.

Sobre l'aplicació de les lleis de moratòria

L'interessat no es pot acollir, seriosament, al règim excepcional de la disposició transitòria quarta de la llei 17/2008 ("Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, disposen del termini de tres anys per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei"), tota vegada que esdevé administrador de "AP., sl" (19 de desembre del 2011) molt després de la seva entrada en vigor (1 de novembre del 2009). La llei 17/2012 del 8 d'octubre del 2012 no altera aquesta conclusió, doncs es limita a ampliar la moratòria establerta anteriorment ("Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei disposen d'un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei"). Per tant, compte tingut que el Sr. Codina va esdevenir administrador de "AP., sl" posteriorment a l'entrada en vigor del nou règim de seguretat social, li pertocava cotitzar.

A l'ensems, no es produeix cap situació d'enriquiment injust, tota vegada que l'obligació de cotitzar davalla de la llei i que el recurrent té dret a les prestacions de la branca general en motiu de la seva afiliació al règim dels treballadors per compte propi (article 205.3 de la llei de la seguretat social).

Sobre l'aplicació de l'article 19 de la llei 9/2013

Aquesta disposició va entrar en vigor l'1 de juliol del 2013 i no conté cap efecte retroactiu, de manera que l'assegurat no pot invocar un dret que no li ha estat mai legalment reconegut.

És cert que el règim jurídic relatiu a la cotització dels administradors ha estat modificat substancialment en els darrers anys. També ha estat objecte de nombroses crítiques. Ara bé, no pertoca als Tribunals substituir-se a l'expressió de la sobirania popular i que s'exterioritza mitjançant l'adopció de la llei.

Per fi, resulta inútil demanar informació complementària al Consell General o al Govern sobre la reforma de l'article 19 de la llei de la seguretat social, tota vegada que, insistim, el legislador no va conferir cap efecte retroactiu a la llei 9/2013.

Sobre la cotització dels accionistes

La llei no exigeix la seva cotització per aquesta mera condició, de manera que el greuge del recurrent sobre aquest punt particular resulta inoperant.

Per tot l'exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Codina contra la sentència 18-2015, de 23 de febrer del 2015, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma.

Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.