Interessos bancaris (TSJC-189/13)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TSJC-189/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de l'entitat bancària Conde, SA va interposar demanda, de data 22-06-2010, envers el Sr. Ricart, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 410.762,89 euros, amb més interessos i comissions i costes processals.

La representació processal del defenent va reconèixer deure una quantitat de diner a l'agent, però sense poder precisar-la amb exactitud.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, de data 30-04-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDIM Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària Conde, SA contra el Sr. Ricart hem de condemnar i condemnem a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat de 410.762,89 euros, incrementada amb els interessos per a descoberts en compte establerts per l'ORG_0, comptadors des de la data de liquidació i fins al seu total pagament, a acreditar en període d'execució de Sentència, com també la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La representació processal del Sr. Ricart va interposar recurs contra la Sentència dictada i, en data de registre 3-09-2013 va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució d'instància.

Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 8-10-2013, demanava la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent ha fonamentat el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que el Tribunal a quo ha resolt el contracte de préstec sense que cap de les parts litigants ho hagi sol·licitat. En segon terme, manifesta que el contracte de préstec acordava un interès molt superior a l'establert per l'ABA i la Sentència acorda segons la pètita de la demanda. Sustenta que l'interès i les comissions pactades i liquidades oscil·len del 14,90 % al 19,90% i esdevé abusiu i nul. Aleshores, procedeix aplicar l'interès legal al principal i majorar el capital que resulti un interès legal i no el previst per l'ABA. En tercer terme, sosté que les costes processals no s'haurien d'haver imposat, atès que no s'han acollit les comissions bancàries i s'ha determinat la resolució quan es demanava la vigència del contracte per l'agent.

II.- Pel que fa al primer dels motius de greuge, si s'analitza la demanda (foli 30) es pot observar com la part agent, derivat de l'incompliment del deutor hipotecari i en consonància amb el que es preveu a l'escriptura de préstec hipotecari (VIII, foli 44 al dors), va donar per vençut el préstec hipotecari i va exigir el seu reemborsament, amb més els interessos i les comissions que considerava procedents. Consta així a les actuacions que es va portar a terme per l'entitat financera la liquidació del capital, interessos i comissions que es reclamaven en data 30-12-2009.

Per la seva part, la defenent, en el seu escrit de contesta a la demanda reconeixia que havia incomplert el contracte de préstec i que això justificava la present demanda. Consegüentment, aquest motiu de recurs no pot prosperar, tota vegada que la resolució del contracte, operada extrajudicialment i justificada en l'incompliment del contracte de préstec, reconegut pel defenent, es troba emparada en l'escriptura de préstec hipotecari, que reconeix la facultat del creditor de donar per vençut anticipadament el préstec, la qual cosa justifica la resolució del mateix i la pèrdua del benefici del termini concedit al deutor, així com que s'hagi de procedir a la liquidació de les quantitats que encara ha de satisfer el deutor per a alliberar-se del seu dret de crèdit.

En definitiva, cap greuge d'incongruència es pot efectuar a la Sentència d'instància en relació a la resolució, per quant la mateixa és una conseqüència derivada de l'incompliment quan el creditor, com s'esdevé en el cas present, insta la facultat de donar per vençut el crèdit i exigir la totalitat d'allò degut, amb les partides reconegudes per aquest supòsit en el contracte que vincula a les parts i segons les previsions legals.

III.- Quant a l'al·legació que els tipus d'interès oscil·len entre el 14,90 i el 19,90% i que esdevenen abusius, s'ha de posar de relleu el següent. En primer terme, a la contesta a la demanda la part defenent s'oposava a l'acreditació del deute perquè entenia que els documents 2 i 3 eren inidonis per a aquesta finalitat i que calia un certificat bancari que determinés el principal, interessos i comissions. En segon terme, es troba a les actuacions els certificats de Conde, SA (folis 117 a 120) que determinen les liquidacions d'interessos derivades del préstec amb garantia hipotecària i del descobert en compte. La part defenent no ha valorat en l'escrit de conclusions el resultat de les proves documentals aportades per la part agent, consistent en els certificats que determinen els tipus d'interès aplicable, sinó que s'ha limitat a donar per reproduïdes les manifestacions dels escrits de contesta i dúplica. Ara, en aquesta alçada, entén que la reclamació superava els límits de referència de l'ORG_0 (ABA) i que l'interès en descobert (cfr. Document núm. 5) resulta abusiu i nul.

Al respecte, convé posar de manifest que l'al·legació de la defenent no pot ésser considerada extemporània, tota vegada que des de l'escrit de contesta i dúplica ha impugnat la determinació de la liquidació perquè no s'ha delimitat ni explicitat el que es deu per principal, interessos i comissions, sense que constés un certificat de l'entitat financera que així ho acredités, i aquest no ha estat aportat al procediment fins a la fase de proves. Per tant, des d'aquesta òptica, procedeix estimar que l'al·legació d'impugnació, atesa la manca de subministrament de la informació de l'entitat creditícia, ha estat introduïda de forma temporània i només s'ha tingut coneixement dels referits certificats (folis 117 a 120) amb posterioritat.

Quant al fons de la reclamació, cal assenyalar que en relació als interessos moratoris (no als remuneratoris que s'han d'abonar en funció del previst a la constitució del préstec i que retribueixen el finançament aliè), derivats de la manca de compliment temporani i íntegre, es preveu a l'escriptura de constitució del préstec hipotecari (Novè, foli 42) que quan a les amortitzacions carregades en descobert generaran els interessos i comissions que, segons l'ABA, siguin d'aplicació en cada moment als descoberts en compte corrent. Consten al foli 90 els tipus d'interès aplicable als descoberts en compte corrent des de l'1-03-2008 fins a l'actualitat i com es pot observar els superen els aplicats per l'entitat agent (cfr. document 5, als folis 119 i 120). I aquesta consideració ja ha estat tinguda en compte per la sentència d'instància, per quant, en primer lloc, exclou les comissions; en segon lloc, perquè els tipus d'interès aplicats per l'entitat financera no estan determinats en autes i a la part decisòria de la Sentència, en consonància amb el que es raona al IV Considerant, s'estableix que, en execució de Sentència, s'incrementi amb els interessos per descoberts fixats per l'ABA des de la data de liquidació i fins el total pagament. I des d'aquesta òptica, s'adequa la resolució judicial a allò pactat per les parts i, excloses les comissions, determina uns interessos en descobert que varien, segons les dates, d'un 8,75 a un 13,50 %, amb la previsió, no impugnada, que la determinació dels interessos de descobert s'ha de realitzar a la fase d'execució de Sentència, conforme als paràmetres establerts, i referint a aquella fase d'execució un eventual judici sobre el caire excessiu dels mateixos.

Per totes les anteriors consideracions, aquest segon motiu ha de ser refusat.

IV.- En darrer terme, pel que fa a les costes processals, s'ha d'indicar que la Sentència d'instància condemna al principal reclamat de 410.762,89 euros i als interessos en descobert determinats per l'ORG_1 des de la data de liquidació del deute; extrems que coincideixen amb la pretensió exercitada per l'entitat financera i el que no inclou la condemna judicial és al pagament de les comissions. Per tant, s'ha d'entendre que la pretensió exercitada ha estat estimada de manera substancial i, per consegüent, la part defenent ha d'abonar les costes processals d'instància.

V.- Quant a les costes processals d'aquesta alçada, la desestimació del recurs s'ha de traduir en la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta segona instància (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Ricart contra la Sentència, de data 30- 04-2013, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.