Reclamació de complement de nòmina (0059/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0017-2/10 TSA: 082/10

S E N T È N C I A NÚM. 59-2011

PARTS:

Apel·lant: Vaquero

Representant: Manso

Advocat: Palomo

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Daza

Advocat : Elías

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'octubre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0017-2/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Vaquero va interposar recurs contra la desestimació per silenci del seu recurs contra la resolució num. 85005/2009 del Secretari d'Estat de Funció Publica de data 10 de desembre de 2009.

2.- En la sentencia del 7 de setembre del 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per la Sra. Vaquero.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 27 d'octubre del 2010, la Sra. Vaquero manifesta principalment que:

-no existeix exclusió de la retribució del complement específic en cas de canvi de cos especial a cos general en mèrits de la Disposició transitòria Cinquena de la Llei de la Funció Publica.

-demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.

La Sra. Vaquero ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de gener del 2011 i precisa que els propis actes del Govern evidencien que tals excepcions, d'extemporaneïtat de l'acció i de prescripció, no han estat ateses per l'Administració amb anterioritat. En efecte, l'Acord de 23 de setembre del 2009 acredita que el Govern no va considerar extemporànies les reclamacions ni prescrits els drets dels funcionaris que havien canviat de cossos especials a cos general.

4.- En la seva contesta de data 19 de novembre del 2010, el MI Govern manifesta principalment que:

-l'accio s'ha de considerar prescrita i els terminis per reclamar el pagament del complement específic s'ha de declarar superat i, per tant, cal declarar l'extemporaneïtat de la demanda,

-hauria calgut que la nova plaça de la Sra. B. en el cos general tingués igualment un complement específic per poder conservar aquell que els cossos especials tenen assignat per compensar les particularitats del servei que presten,

-la disposició transitòria cinquena, és molt especifica i únicament garanteix el manteniment de la retribució en cas d'un sol canvi de lloc de treball,

-si la Sra. B. té dret a percebre alguna quantitat corresponent a l'aplicació del complement específic, no es pot computar per un termini superior a tres anys (en virtut de l'article 11 de la llei general de les finances publiques).

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 7 de gener del 2011.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En data 16 de febrer del 1999, l'interessada va ingressar en l'Administració General en el lloc de treball d'Agent de Duana del Cos Especial de Duana.

El 18 d'octubre del 2004 va passar d'Agent de Duana al lloc de treball de Tècnic Administratiu de Duana al Cos General.

El mes d'abril del 2009, va passar a col·laboradora de l'Escola Andorrana, adscrita al Cos Especial d'Ensenyament.

Per sol·licitud presentada en data 20 d'octubre del 2009, la Sra. Vaquero ha demanat que li sigui d'aplicació la disposició transitòria cinquena de la Llei de la Funció publica del 15 de desembre del 2000.

Tercer.- La Disposició transitòria cinquena, citada més amunt és la següent:

Complement específic:

« Els funcionaris dels cossos especials que, a l'entrada en vigor de la Llei, ocupin places de llocs de treball que tinguin assignada una retribució per complement específic, mantindran la retribució d'aquest complement quan canviïn a una altra plaça d'un altre lloc de treball, tant del cos general com d'un altre cos especial que tingui assignat un complement específic inferior; tot i això, les quanties que es garanteixen s'integraran en els complements corresponents a cada cos, d'acord amb el que estableix l'article 63 de la present Llei i, en el cas de superar la retribució màxima de tots els complements, l'excés resultant passarà a formar part del complement d'absorció. En aquests casos, l'excés resultant no estarà subjecte a la disposició transitòria primera »

Podem constatar que aquesta disposició te un camp d'aplicació molt ampli. En particular, no s'ha produït cap distinció entre els canvis « tant del cos general com d'un altre cos especial » (les negretes son nostres). D'altra banda, l'aplicació d'aquesta disposició no està limitada a un sol canvi de lloc de treball.

Tenint en compte els termes generals d'aquesta disposició, cal jutjar que aquesta es aplicable a la situació de la Sra. Vaquero.

Però convé de tenir en compte les regles de prescripció previstes per l'article 11-1 de la Llei general de les finances publiques.

El Gabinet Jurídic del Govern ha estudiat aquesta qüestió en un informe de data 11 de juny de 2009. Segons aquest informe s'obren quatre possibilitats. Un anàlisis jurídic rigorós condueix a l'aplicació de la primera d 'aquestes possibilitats:

« Si existeix la voluntat de l'Administració de regularitzar la situació al moment actual, un cop constatada la irregularitat en el pagament, es podria regularitzar la nòmina pel futur i dels tres darrers anys, ja que la resta d'anys ja hauria operat la prescripció » (veure foli 87).

En conseqüència, cal jutjar que la Sra. Vaquero té dret a la regularització de la seva situació, però amb el límit del termini de prescripció de tres anys, anteriors a la seva demanda.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Vaquero.

Segon: Revocar la sentencia recorreguda i declarar que la Sra. Vaquero té dret a la regularització de la seva situació, dintre el límit del termini de prescripció de tres anys anteriors a la seva demanda.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.