Revisió del POUP i pèrdua de l'objecte del recurs

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornella Solà

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000006/2025

ORIGEN.- 1000219/2008 - 0

NIG: 5300545320160000041

SENTÈNCIA 27-2025

PARTS :

Apel·lant: Sr. Peña

Representant: Sra. Ribes

Advocat: Sra. Castrillo

Apel·lat: COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

Representant: Sra. Querol

Advocada: Sr. Garzón

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Pino

Advocada: Sra. Farré

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Revisió del POUP suposa la derogació de l'anterior. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Caducitat del procediment.

Andorra la Vella, el 9 de juliol de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000219/2008.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 02/06/2008 el Sr. Peña va interposar demanda jurisdiccional contra la Resolució de la Comissió Territorial d'Urbanisme núm. 67529/2008, de data 07/03/2008 (folis 14 i següents de les actuacions), que va desestimar el recurs d'alçada interposat contra el POUP de la parròquia d'Escaldes-Engordany aprovat l'any 2007.

La pretensió que es formulava a la demanda era que la finca propietat de l'agent -anomenada "P"-s'inclogués sencera dins la UA SUble-28, en comptes de la UA Suble-48, que es classificava com a sòl no urbanitzable.

2.- En la sentència núm. 3/2025, de data 10/01/2025, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la part agent estima, en substància, que:

El POUP d'Escaldes-Engordany (en endavant POUPEE) aprovat l'any 2007 va mantenir la seva vigència sense perjudici que es pogués revisar o modificar, la qual cosa suposa que el recurs no ha perdut l'objecte.

La sentència aplica el Codi de Procediment Civil (en endavant CPC), però es tracta d'un procediment contenciós amb una norma pròpia que no preveu la caducitat del procediment.

El POUPEE no efectua un tractament uniforme dels paràmetres edificatoris d'una mateixa parcel·la.

La línia divisòria prevista en aplicació del Decret del Govern de data 19/10/2005 (pel qual es va delimitar la Vall del Madriu, Perafita i Claror com a bé d'interès cultural) crea un greuge comparatiu en la mesura en què el POUPEE no preveu compensar els administrats afectats mitjançant aprofitament urbanístic en una altra zona o d'alguna altra forma.

La pèrdua del dret de propietat (que engloba el dret a l'edificabilitat) comporta com a mínim un dret a indemnització o a una justa compensació.

4.- En la seva contesta, el Comú d'Escaldes-Engordany estima, en substància, que:

S'ha produït la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs en haver-se aprovat la revisió del POUPEE de 2018.

S'ha de distingir entre les "modificacions" del POUP, que no afecten al contingut essencial del pla, i les "revisions" que són, a tots els efectes, l'aprovació d'un POUP sencer que substitueix íntegrament el POUP vigent amb anterioritat.

Es va produir la caducitat de la instància que el Tribunal pot apreciar d'ofici.

L'apel·lant parla de "parcel·la" quan hauria de parlar de "finca". En tot cas, aquest és un argument nou que no es va emprar en primera instància.

La delimitació de la unitat d'actuació UA-SUble-48 segueix el mateix criteri que va utilitzar el Govern per delimitar la Vall del Madriu, Perafita i Claror com a bé d'interès cultural, que és absolutament objectiu i perfectament raonable.

El dret a edificar no es troba implícit en el dret de propietat de l'immoble sinó que deriva del POUP.

La posició inicial del Comú en la preparació del POUP aprovat en 2007 no va ser compartida pel Govern, i es va suprimir del POUP la unitat d'actuació "La Plana Mitja" i tota referència al mecanisme de compensació als propietaris de finques situades dins la UA-SUble-48.

5.- També la representació del Govern es va oposar el recurs, tot al·legant, en síntesi, que:

La Unitat d'Actuació UA-SUble-48 ha patit modificacions substancials amb la revisió del POUPEE aprovada en 2018, per la qual cosa la vigència del POUPEE de 2007 en relació a les disposicions objecte de litigi s'ha esgotat amb l'entrada en vigor del nou planejament.

El CPC és aplicable de forma supletòria als procediments contenciosos, sense que existeixi cap causa de força major que impedeixi aplicar la caducitat.

La jurisprudència d'aquesta Sala admet que una propietat es pugui incloure en part en una UA i en part en una UA diferent.

No procedeixen les pretensions de compensació per la impossibilitat d'edificar a una part de la finca de l'agent.

6.- En el tràmit de conclusions totes les parts van confirmar les seves al·legacions.

7.- Havent-se designat la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Antecedents rellevants

Una part de la finca de la part agent -anomenada "P"- va ser inclosa dins de la delimitació de la Vall del Madriu, Perafita i Claror, que va ser declarada a bé d'interès cultural pel Decret del Govern de data 19/10/2005.

Aquest Decret fou recorregut per la mateixa part agent a la causa 300017/2006, en la que el Tribunal de Batlles va dictar sentència desestimatòria, de data 15/07/2020, que fou inicialment recorreguda per la part agent, però aquesta posteriorment va desistir del seu recurs, la qual cosa va comportar que la referida sentència esdevingués ferma. Així, l'aute núm. 20/2021, de data 21/06/2021, dictat a la causa 300017/2006, va declarar la fermesa de la referida sentència.

D'altra banda, amb posterioritat a l'aprovació Decret del Govern de data 19/10/2005, es va aprovar el POUPEE de 2007. El criteri del planificador urbanístic va ser el de fer coincidir la delimitació de la Vall del Madriu, Perafita i Claror amb la unitat d'actuació UA-SUble-48, que, en coherència amb la declaració ambiental, es qualificava com a no urbanitzable.

I l'agent també va interposar recurs contenciós contra la Resolució de la CTU núm. 67529/2008, que va desestimar el recurs d'alçada contra el POUPEE aprovat en 2007 (recurs 1000219/2008, del qual dimana el recurs d'apel·lació que ara es resol).

En ambdós recursos la posició de l'agent coincidia, de fet, el resultat del recurs 1000219/2008 estava clarament condicionat pel resultat del recurs 300017/2006, i això va justificar que s'acordés la seva suspensió fins que no es resolgués la causa 300017/2006.

Doncs bé, l'acceptació del desistiment del recurs d'apel·lació interposat per la part agent contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 15/07/2020, dictada a la causa 300017/2006, tancava ja el procediment, sense perjudici que desprès s'acordés la fermesa de la referida sentència, per aute núm. 20/2021, de data 21/06/2021, i és a partir de la notificació d'aquest aute que la part agent podia haver sol·licitat que s'aixequés la suspensió del procediment 1000219/2008 i no ho va fer.

Tercer.- La caducitat del procés judicial

La sentència apel·lada, desprès de considerar que s'havia produït la pèrdua de l'objecte del recurs, afegeix "a títol de reforç" (sic) que el recurs s'hauria de considerar abandonat i caducat, en aplicació de l'article 51 del CPC, en no haver-se produït cap activitat processal en el termini de dos anys a comptar de la notificació de l'aute núm. 20/2021, de data 20/05/2021, en el marc de la causa 300017/2006.

Doncs bé, la Llei Administrativa i Fiscal -que és la que resulta d'aplicació per raons temporals-, no contenia cap previsió sobre la caducitat, com tampoc ho fa l'actualment vigent Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu (en endavant LPCA). Tanmateix, aquesta norma conté la següent disposició:

"Disposició addicional primera. Supletorietat del Codi de procediment civil

En tot el que no estigui expressament previst per aquesta Llei, s'apliquen amb caràcter supletori les normes del Codi de procediment civil, adaptades a la mecànica del procés contenciós administratiu, en allò que escaigui."

D'altra banda, el CPC estableix:

"Article 51. Caducitat de les actuacions

1. El procés l'impulsa d'ofici el tribunal competent per conèixer-lo i resoldre'l. No obstant això, es consideren abandonades i caducades les instàncies i els recursos en tota classe de procediments si no es produeix cap activitat processal en el termini de dos anys. Aquest termini es compta des del dia de la darrera notificació a les parts de qualsevol acte processal.

2. No es produeix la caducitat de les actuacions si el procés queda paralitzat per causa de força major o per qualsevol altra causa no imputable a la voluntat de les parts.

3. Un cop transcorregut el termini assenyalat a l'apartat 1 d'aquest article, el tribunal declara la caducitat de les actuacions, d'ofici o a instància de part.

4. L'aute que declara la caducitat de les actuacions no imposa les costes processals a cap de les parts. Per aquest motiu cada part satisfà les costes causades a instància seva i les costes comunes per meitat.

Article 52. Efectes de la caducitat de les actuacions

1. La caducitat de les actuacions que té lloc en la primera instància comporta la finalització anticipada del procés. L'aute que declara aquesta caducitat no té l'efecte de cosa jutjada.

2. La caducitat de les actuacions que té lloc en la segona instància comporta la finalització del procés en aquesta fase i que la resolució objecte de recurs guanyi fermesa. L'aute que declara aquesta caducitat fa devolució de les actuacions al tribunal del qual provenen.

Article 53. Suspensió del procés

1. Les parts poden sol·licitar la suspensió del procés en qualsevol moment. No obstant això, a partir de l'inici del judici oral i fins al moment en què es dicti la sentència, el període total de la suspensió del procés no pot ser superior a tres mesos, a partir dels quals es reprèn d'ofici la tramitació del procés.

2. El secretari judicial ha d'acordar la suspensió del procés mitjançant un acord, si així ho demanen totes les parts personades en el procés i aquesta suspensió no va en contra de l'interès general o en perjudici de terceres persones. El termini de suspensió es correspon amb el que hagin demanat les parts.

3. Amb posterioritat a la suspensió del procés, el secretari judicial decideix mitjançant una interlocutòria deixar sense efecte aquesta suspensió i reprendre la tramitació del procés si així ho sol·licita qualsevol de les parts abans del dia en què se'n produeixi la caducitat."

D'aquesta regulació se'n deriva que la caducitat opera pel mer transcurs del termini i es produeix ope legis, de manera que l'aute que la declara merament constata el transcurs del termini de dos anys sense activitat en el procediment.

Ara bé, no es pot desconèixer que el procediment que ara ens ocupa es va iniciar per la demanda interposada en data 02/06/2008, és a dir, quan no estava aprovat el vigent CPC -ni tampoc la LPCA-, per la qual cosa s'ha de tenir en compte el contingut de les disposicions transitòries del mateix CPC.

Així, la disposició transitòria primera (successivament modificada) del mateix CPC, disposa:

"Disposició transitòria primera. Normes processals

1. Els processos judicials que s'estiguin tramitant en la primera instància, en fase de recurs o en període d'execució forçosa en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil se seguiran substanciant d'acord amb les normes processals vigents amb anterioritat. Un cop finalitzi la instància, la fase o el període de què es tracti, els processos judicials se seguiran substanciant d'acord amb les normes d'aquesta Llei. Excepcionalment es podrà continuar substanciant el procediment d'acord amb les normes processals vigents amb anterioritat, quan així ho acordi motivadament el tribunal.

No obstant això, en els processos judicials que s'estiguin tramitant en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil es poden aplicar les normes sobre retorn provisional de la finca previstes a l'article 282 d'aquesta Llei.

2. En qualsevol cas, els processos judicials a què fa referència l'apartat 1 anterior han d'haver estat resolts definitivament en fase declarativa en el termini màxim de tres anys des de la data de l'entrada en vigor d'aquesta Llei."

En aplicació d'aquesta disposició, el procediment havia d'haver finalitzat definitivament en fase declarativa en el termini màxim de tres anys a comptar de l'entrada en vigor del CPC, cosa que no va succeir.

Amb tot, la disposició transitòria tercera, intitulada "Caducitat de les actuacions", disposa:

"El termini de caducitat de les actuacions a què fa referència l'apartat 1 de l'article 51 s'aplica als processos que s'instin a partir de l'entrada en vigor de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil."

Així les coses, i com sigui que el procediment es va iniciar abans de l'entrada en vigor de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil, no procedia que es declarés la caducitat. En qualsevol cas, més de quatre anys desprès de la finalització del procediment 300017/2006 -l'aute de fermesa de la sentència dictada és el núm. 20/2021, de data 21/06/2021-, es va dictar la providència de data 19/09/2024 que concedia a les parts el termini de 15 dies per fer al·legacions complementàries, sense que cap de les administracions demandades -a les quals beneficiava la declaració de caducitat-, interposés recurs ni sol·licités que es declarés la caducitat en la instància.

Sigui com sigui, el fet és que la ratio decidendi de la sentència apel·lada és que s'ha produït la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs, qüestió que es passa a analitzar seguidament.

Quart.- La pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs

Peña les al·legacions complementàries presentades pel Comú d'Escaldes-Engordany en data 18/10/2024 es planteja la qüestió relativa a la pèrdua de l'objecte del recurs, en aplicació de l'article 149.3 del CPC.

Doncs bé, l'article 149 del CPC disposa:

"Article 149. Perpetuació de l'estat de les coses o les persones

1. Les alteracions de l'estat de les coses o de les persones que han fonamentat la demanda i, si escau, la reconvenció, i que es produeixin un cop s'ha iniciat el procés, no tenen cap efecte en la sentència que es dicti sobre el fons d'aquest procés.

2. No obstant el que estableix l'apartat anterior, en cas que les pretensions hagin quedat privades d'interès legítim perquè han estat satisfetes extraprocessalment o per qualsevol altra causa, s'apliquen les normes sobre el dret de disposició de les parts que preveu aquesta Llei.

3. Sense perjudici del que estableix l'apartat anterior, el tribunal, amb l'audiència prèvia de les parts personades en el procés, pot dictar un aute en què arxiva aquest procés sense cap altre tràmit en cas que quedi sense objecte de forma sobrevinguda."

Ara bé, com s'ha dit, el procediment que ens ocupa es va iniciar abans de l'aprovació de l'actual i vigent CPC, i quan estava vigent la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, que, com a formes de finalització del procediment, a banda de la sentència, preveia el desistiment (art. 94), l'aplanament (art. 95) i la resolució favorable posterior de l'Administració (art. 96), tot i que no hi havia impediment per considerar que un procediment havia perdut el seu objecte, sempre que això es fes prèvia audiència de les parts, per respectar el principi de contradicció i de tutela judicial efectiva.

Tanmateix, en aquest assumpte, desprès que la representació del Comú d'Escaldes-Engordany plantegés la qüestió relativa a la pèrdua de l'objecte del recurs, no es va concedir un tràmit específic d'al·legacions a la resta de les parts.

Amb tot, cap retret ha fet la part agent -que és l'única perjudicada per la decisió de considerar que s'ha produït la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs-, sobre la manca d'un tràmit específic d'al·legacions, sinó que aprofita el mateix recurs d'apel·lació per referir-se a aquesta qüestió, per la qual cosa no es pot considerar que l'agent entengui que se li ha produït indefensió. Peña més, el recurs s'ha de resoldre dins de les posicions i pretensions de totes les parts, la qual cosa permet en aquesta instància analitzar si s'ha produït o no la pèrdua de l'objecte del recurs.

Dons bé, la part agent considera que no es pot considerar que el recurs hagi perdut el seu objecte, compte tingut que, segons la seva tesi, el POUPEE aprovat l'any 2007 té vocació de permanència i no s'ha derogat, mentre que les administracions demandades consideren que el POUP de 2007 ha estat substituït per la revisió del POUP aprovada el 25/06/2018. Més concretament, la representació del Comú d'Escaldes-Engordany considera que la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (en endavant LGOTU) estableix dos procediments diferents referits als POUP, un, de modificació, que s'utilitza quan els canvis no afecten als continguts essencials, un altre, de revisió, que s'ha d'utilitzar quan el canvi afecta als continguts essencials del POUP, i que, en el primer cas, es tracta d'aprovar canvis parcials, mentre que en el segon -procediment de revisió- el POUP resultant substitueix íntegrament del POUP vigent amb anterioritat.

I tot i que la LGOTU no ho digui de forma expressa, aquesta és la interpretació que cal fer a la vista del contingut íntegre de la mateixa. En efecte, a l'article 23 s'estableix que el POUP fixa l'edificabilitat global en cada parròquia, i que aquesta edificabilitat global, que és equivalent a la rendibilitat màxima dels terrenys en metres quadrats edificats, es calcula després d'haver fet la deducció de les superfícies destinades a infraestructura viària segons les previsions de la planificació.

D'altra banda, l'article 102 de la LGOTU disposa que els plans d'ordenació i urbanisme parroquial i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària tenen una vigència indefinida, però que es poden revisar d'acord amb el procediment previst a l'article 103, que limita les possibilitats de revisió del POUP, compte tingut que la primera revisió del pla només es pot practicar al cap de sis (6) anys, comptats des de la data de publicació de l'aprovació definitiva inicial, i les revisions següents es poden practicar cada sis (6) anys, comptats des de la data de la publicació de la revisió anterior. I s'estableix que, als efectes d'aquell article, són continguts essencials del pla d'ordenació i urbanisme parroquial: els sistemes generals de comunicació, la classificació del sòl i les reserves de sòl destinades a infraestructures, equipaments i serveis públics.

La pròpia LGOTU disposa també que la revisió no pot tenir mai com a resultat la superació de l'edificabilitat de cada parròquia segons queda establert a l'article 23, i definit a l'article 71 apartat c).

Tot això comporta que, mentre l'article 102.4 de la LGOTU no es modifiqui, les revisions dels POUP s'han de fer sempre mantenint el volum màxim edificable o bé sense incrementar-lo.

En el cas que ens ocupa l'any 2018 es va aprovar la primera revisió del POUPEE, la qual cosa comportava que el POUPEE aprovat l'any 2007 perdés la seva vigència. De fet, com s'indica a la memòria del Decret de data 25/06/2018, d'aprovació de la revisió del POUPEE del 2018 (BOPA núm. 44 any 2018, de data 18/07/2018):

"El Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial vigent es va aprovar definitivament el 31 de desembre de 2007, i publicat al BOPA núm.16, del 20 de febrer del 2008.

D'acord amb el previst en l'article 103 del Text Refós de la Llei General d'Ordenació del Territori i Urbanisme 16/2012 de 31 de juliol, i transcorreguts més de 6 anys des de la publicació del POUP vigent, procedeix la seva revisió.

Com es detalla en l'anàlisi del desenvolupament del POUP vigent, els objectius bàsics de la present revisió són :

1. Refondre les modificacions que s'han realitzat al llarg dels més de 7 anys de vigència del POUP.

2. Incorporar els documents sectorials que s'han modificat.

3. Grafiar l'ordenació de la parròquia en la nova base cartogràfica i de cadastre que ha realitzat el Comú.

4. Resoldre diferents incoherències i mancances de l'ordenació que s'han pogut constatar en el desenvolupament del POUP.

5. Redactar un document àgil, que sigui flexible i possibiliti el seu desenvolupament mitjançant la gestió directa o la redacció i execució de planejament derivat.

6. Atès el desenvolupament del POUP vigent, no es proposa canvis substancials en l'ordenació de la Parròquia, de forma que el document recull bona part dels preceptes de l'ordenació, ambientals i de mobilitat del POUP."

Peña més, no es pot oblidar que un POUP és una disposició general, que pot ser derogada per una altre disposició, i així es diu de forma expressa en la disposició derogatòria del POUP de 2018 aprovat per Decret del 25/06/2018:

"Disposició derogatòria

Resten derogades totes les disposicions amb el mateix rang o inferior que s'oposin al que estableix aquest Decret."

En qualsevol cas, encara que es considerés que el Decret del 25/06/2018 -pel qual es va aprovar la primera revisió del POUPEE de 2007- no va derogar el POUPEE de 2007, supòsit que s'esmenta únicament a efectes dialèctics, el fet cert és que, pel que fa la unitat d'actuació UA-SUble-48 -que es qualifica com a sòl no urbanitzable, i que és la que la part agent qüestiona, ja que pretén que la part de la seva finca inclosa en aquesta UA passi a formar part de la UA SUble-28-, la regulació continguda al POUPEE de 2018 és diferent que la continguda al POUPEE de 2007, segons es pot comprovar amb la comparativa de les fitxes tècniques que la representació del Comú va aportar (folis 206-207 de les actuacions).

Peña més, la part agent no va interposar recurs contra el POUPEE de 2018.

Això comporta que el recurs interposat en data 02/06/2008 hagi perdut el seu objecte, com es va declarar a la sentència apel·lada.

Peña més, cal tenir en compte que les pretensions que es formulen per l'agent al seu recurs d'apel·lació són les següents:

Que es modifiqui el traçat de la UA SUble-28 i de la UA SUble-48 a fi i efecte d'incloure la part de la seva finca que se situa actualment a la UA SUble-48 en la UA SUble-28.

Regular la part de la finca que se situa en la UA SUble-48 seguint els mateixos criteris d'edificabilitat que els que regeixen a la UA Suble-28.

Subsidiàriament, si es mantenen els criteris que regulen la UA Suble-48 degut al Decret que declara la Vall del Madriu, Perafita, Claror zona d'interès cultural, incrementar la volumetria edificable en la UA SUble 28 de forma que es compensi el seu "perjudici" (sic) com a propietari.

Més subsidiàriament, declarar expressament el dret a ser indemnitzat i/o compensat per les limitacions que s'apliquin als seus drets urbanístics anteriors a aquella inclusió d'una part del seu terreny en la UA SUble-48.

Dons bé, a banda de la pèrdua d'objecte del seu recurs, aquestes pretensions no poden ser estimades, compte tingut que són incompatibles amb la delimitació de la Vall del Madriu, Perafita, Claror com a zona d'interès cultural i les conseqüències que se'n deriven, que van ser analitzades a la sentència núm. 7/2021, de data 27/01/2021.

Únicament cal afegir una consideració addicional i és que els drets a urbanitzar i a construir no són facultats que formin part del dret de propietat, sinó drets aliens que neixen de la planificació urbanística i que pot adquirir el propietari del sòl mitjançant el procés d'urbanització i el compliment dels deures urbanístics. Així es recull a la pròpia exposició de motius de la LGOTU quan diu que aquesta norma "Defineix el contingut urbanístic de la propietat com a conseqüència directa de la planificació, de manera que el dret d'edificar no es deriva només del dret de propietat, sinó també de la planificació i del procés d'urbanització subsegüent."

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent.

Segon.- Confirmar la sentència apel·lada i declarar que la resolució recorreguda en la instància és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.