Incompliment de contracte. Carrega provatòria (TSJC 485/2016)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Martin Civil

TSJC.- 0000485/2016 ORIGEN: 1100346/2011 - 00

NIG: 5300542120160000924

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de maig del 2017.

Reunida la Martin Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26.9.11 la representació processal de la societat Ramirez va formular demanda en reclamació de quantitat per incompliment contractual, imposant a la defenent les costes del procediment.

II.- La representació processal de la societat Pla va contestar la demanda en data 19.12.11 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant que també interposava una demanda reconvencional reclamant el pagament de la suma ja satisfeta a la part contrària més despeses notarials.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de contestació a la demanda reconvencional, rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 2 de setembre de 2016 i va decidir : "Que estimant la demanda interposada per la representació processal de la societat Ramirez, contra la societat Pla, i desestimant la demanda reconvencional formulada per aquesta darrera, hem de condemnar i condemnem la societat demandada a satisfer a l'actora la suma de 104.456,87.- EUR més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat, perits i procuradors intervinents."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Pla i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estimi la seva demanda reconvencional en diferents graus, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent la societat Ramirez (en endavant ENTITY_4) reclama front la part defenent la societat Pla (titular de l'Hotel S.) en demanda en la que sosté una petició de condemna per incompliment de contracte d'execució d'obra amb subministrament de materials. Al seu torn, la defenent va interposar demanda reconvencional reclamant a la part agent principal la devolució de determinades sumes satisfetes en virtut de la relació contractual establerta més despeses notarials.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda i desestima la demanda reconvencional amb imposició de costes.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- La part demandant reclama el pagament de les factures per la confecció, subministrament i col·locació de cortines (inclou els "visillos", els "foscurits" i "caigudes") i cobrellits i coixins de llit encarregats per la defenent per l'Hotel de gran luxe S. i recollides les condicions en el contracte reconeguts per les dues parts que va tenir lloc en el dia 21.3.2007.

Un cop confeccionades i subministrades les mercaderies es va procedir a la col·locació del cortinatge en una habitació mostra. En examinar el resultat la propietat de l'hotel, assessorada per persona experta en hoteleria, va decidir que no es podia col·locar en un hotel de la categoria projectada les "caigudes" (cortines fixes que es troben situades als extrems de les obertures i que serveixen per una funció decorativa i a la vegada permeten ocultar els "visillos" i els "foscurits" quan aquests estan recollits). Aleshores, es va proposar a la societat Ramirez la substitució de les "caigudes" per cortines completes que cobrissin tota l'obertura. Això va succeir a finals de l'any 2007.

Atès que el canvi de comanda comportava un increment del preu final (les cortines completes tenen més tela que les "caigudes" podien suposar un sobre cost de 39.000EUR) es va entrar en un període de negociacions entre la propietat (a traves de l'arquitecte Sr. Martin, director facultatiu de l'obra que traslladava les propostes a la propietat) i la societat Ramirez. En aquells moments res es va dir o reclamar sobre la confecció de la roba de llit (coixins i cobrellits) i ja s'havia pagat per la defenent una part del pressupost acceptat.

Finalment en el mes de maig 2009 (concretament per mail el dia 12) la societat Ramirez van traslladar la proposta a l'arquitecta de no incloure cap sobre cost per la confecció de cortines completes (enlloc de les "caigudes") en les dues plantes superiors de l'hotel, a canvi que la defenent pagués en aquell moment a compte del deute pendent, 65.000EUR i la resta (39.456,87EUR) en el moment de concloure els treballs però presentant ja un aval bancari per dita suma final. Aquesta proposta que l'arquitecte va traslladar a la propietat no va rebre cap resposta escrita. Així, en data 10.5.10 atesa la paralització de la situació, els lletrats de la part agent varen trametre un requeriment de compliment del contracte (document 14 bis, foli 61) en el qual esmentaven que el material havia estat "complement lliurat" i reclamaven el pagament. La resposta de la part defenent va venir d'un altre burofax de data 27.5.10 en el qual es queixa de que tres anys i mig després les cortines no estan correctament fabricades ni correctament instal·lades i que no complien els estàndards mínims de qualitat exigibles a un hotel de gran luxe. La nova resposta de la part agent va venir per comunicació de 10 de juny (per error diu maig) de 2017 (document 16 bis, foli 67) i de nou la resposta de l'hotel va ser de 1.7.10. En aquesta missiva els advocats de la part defenent ja reconeixen que va haver un pacte en el mes de juny de 2009 conforme canviar les "caigudes" per cortines completes i que ja havien subministrat la meitat de les noves però no la resta. Imputen el canvi a un defecte de confecció de les cortines (cap menció als cobrellits) imputable a la societat Ramirez i afirmen que un cop instal·lades totes les cortines pagaran la quantitat pendent.

La part agent a partir d'aquest moment ni va subministrar la resta de les noves cortines ni va enviar nova resposta escrita i en data 28.6.11 ja havia demanat la citació a judici i en data 19.9.11 va formalitzar la corresponent demanda, origen d'aquest litigi.

III.- La part defenent en les seves conclusions (a partir del foli 308) ja indica que renuncia als seus greuges sobre les qualitats i característiques del material confeccionat per la societat Ramirez perquè senzillament no ho ha pogut provar en paraules textuals. Efectivament, aquelles deficiències de les cortines (com ha reiteradament indicat en la fase extrajudicial) i en la contesta a la demanda i la demanda reconvencional també als cobrellits (per les males costures dels afegits entre les peces) no han quedat demostrats perquè sorprenentment el perit judicial no ha pogut examinar la mercaderia confeccionada per haver desaparegut en l'hotel. Per tant el debat sobre les imperfeccions de la mercaderia contractada ja ha deixat de ser una qüestió controvertida per renuncia de la part defenent.

Però en el seu escrit de conclusions i també en el seu recurs introdueix ara unes qüestions noves: la primera consistent en que la part contrària havia d'haver provat l'entrega de la mercaderia servida i la segona que existeix un enriquiment injust en la pretensió de la part agent.

En primer lloc, cal reiterar el que ja es doctrina pacífica de la Martin sobre les al·legacions que no consten els escrits rectors del procediment (demanda i contesta) no poden ser posteriorment ser introduïdes en conclusions o en l'alçada per aplicació del principi nihil innovari apellatione interposita (D. 49.7.1pr) . I efectivament així és. Constant jurisprudència de la Martin (veure STJC de 20.2.1997, i de 23.7.15, entre moltes d'altres) ha vingut reiterant que només podran ser objecte d'impugnació davant la Martin aquelles qüestions que hagin estat objecte de debat i de possible contradicció entre les parts en la instància. No estem davant d'un nou judici on es puguin fer noves proves (llevat de casos excepcionals previstos en l'article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials) o articular noves pretensions, sinó de revisar la valoració de les proves efectuades en la instància i revisió també de l'aplicació del dret efectuada sobre les pretensions ja formulades. Queden excloses lògicament aquelles qüestions que es derivin estrictament del moment de dictar-se la sentència.

En conseqüència, aquestes dues al·legacions no poden ser ara introduïdes en el debat.

IV.- Però a més d'aquesta raó tan fonamental que protegeix el dret de defensa de l'altra part, hem de dir que tampoc tindria cap mena de fonament allò que es planteja. Així pel que fa al lliurament de la mercaderia que mai ha estat denunciat en la instància, fora de l'acord de juny 2009 en el qual la defenent diu que ha rebut només la meitat de les noves cortines (les completes que substituïen a les "caigudes"), segons comunicació escrita de data 1.7.10 ja esmentada. Pel que fa al subministrament de la mercaderia ja reconeix la defenent en conclusions que se li va descomptar les despeses de duanes (1.567,19EUR) que en nom d'ella va gestionar la societat A., com va reconèixer la seva treballadora Sra. Manzano quan va prestar testimoni. Per tant els comprovant de l'entrada de la mercaderia els ha de tenir la seva pròpia contractada. Això explica que mai posés en qüestió que la mercaderia inicial va ser íntegrament entregada per la societat Ramirez.

Pel que fa a la qüestió de l'enriquiment injust tampoc podria prosperar perquè el que reclama la part agent són els danys i perjudicis soferts com a conseqüència de l'incompliment contractual de pagament de la part defenent que va canviar de parer respecte allò que havia contractat inicialment (les "caigudes") per substituir-les per cortines completes. I el que fa la part agent és limitar-se a reclamar allò inicialment pactat (la resta pendent del preu total de 145.169,81EUR) sense cap sobrecost pels perjudicis de la reconfecció de més cortines (ara completes) ni les despeses de la retirada de la mercaderia afectada ("les caigudes") i el nou servei de les completes. Per tant no es produeix cap enriquiment injust sinó el pagament d'allò que havien convingut i que per culpa de la part defenent no s'ha acomplert en la seva totalitat.

V.- Però és que a més, de la prova es constata clarament una voluntat obstructiva de la part defenent al compliment de la seva obligació de pagament. Per començar la prova de confessió del seu legal representant posa de manifest aquella voluntat. Així ja manifesta que no sap si ell és l'únic soci de la societat S. ni si aqueta societat és l'única sòcia de la defenent la societat Pla, malgrat ser l'administrador únic de les dues societats. Manifesta que les cortines defectuoses es troben dipositades a l'hotel, quan s'ha demostrat finalment que no hi són; que les negociacions les duia únicament l'arquitecte i que no estava al cas de les propostes d'acord que feia la part contrària, afirmació absolutament inversemblant perquè si li demanaven que pagués 65.000EUR i un aval per la resta, no és possible que l'arquitecte ho hagués de decidir per la propietat (a més l'arquitecte en la seva declaració ha reconegut els mails aportats i dirigits a ell i que els reenviava a la propietat que no deia res); que no li consta si van requerir abans de maig 2010 a la societat Ramirez perquè retirés el material defectuós ni que se la requerís d'alguna actuació, cosa que resulta estranya si tenim en compte que el contracte era de 2007; que les cortines, per l'Acta notarial, les varen col·locar els seus empleats (i no els professionals de la societat Ramirez.) Finalment, que es varen veure obligats a contractar una altra empresa (Tendències del Mediterrani) que les ha confeccionat i col·locat i que han quedat perfectes.

Mereix especial dedicació l'existència de l'Acta notarial i de l'informe de B. als efectes d'entendre l'actuació de la defenent. Aquests documents s'encarreguen després de la comunicació de maig 2010 dels advocats de la part agent, concretament en el dia 24 d'octubre de 2011 fins i tot un cop ja presentada la demanda. No resulta versemblant que si hagués incorregut en tal incompliment contractual la part agent des del 2007 no s'haguessin encarregat molt abans aquest documents acreditatius d'un suposat incompliment.

Pel que fa a la suposada contractació d'una tercera empresa per fer la feina que s'havia encarregat a la societat Ramirez hem de dir que no resulta acreditat tal encàrrec i la seva execució (com afirma el legal representant de la defenent) perquè els documents 7 i 8 aportats per la defenent (folis 174 i 176) no són factures sinó que el primer és una factura proforma confeccionada en base a un pressupost (que no s'aporta) i el segon és una comanda simplement. Casualment els dos són també posteriors a l'acta notarial i a l'informe pericial abans esmentats, cosa que dóna presumir que tenien una previsible relació. Hauria resultar fàcil d'acreditar aquest suposat treball amb les factures i la testifical del seu legal representant o per alguna Acta notarial de notorietat o de constància.

I per acabar direm que almenys fins a data 5.2.14 no hi havia demanda d'obertura de l'hotel, segons informa l'Hble. Comú d'Andorra la Vella que figura al foli 180, cosa que denota que deuen haver altres causes alienes a l'actuació de la societat Ramirez que expliquen que encara no s'hagi inaugurat l'hotel de gran luxe.

VI.- En conclusió, a tot el que hem dit només es pot confirmar la sentència d'instància encara que per altres fonaments perquè ja no es discutia en conclusions els defectes en la mercaderia servida, però que de la resta de la prova examinada i revisada s'arriba a la mateixa conclusió: qui ha incomplert el contracte és la part defenent i per aquesta raó ha de pagar allò que s'havia compromès i no se li ha de retornar cap suma, cosa que significa que la demanda reconvencional també ha de ser desestimada íntegrament perquè és incompatible amb l'estimació íntegra de la demanda principal, amb imposició de les costes de les dues demandes a la part defenent.

VII.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Martin Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Pla contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 2 de setembre de 2016, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-